Enric Subiñà guanya el XII Premi Burriac 2017 amb un treball sobre la nissaga del Lladó d'Argentona

El passat dijous 19 d'abril de 2018, l’amic Enric Subiñà va recollir el XII Premi Burriac de recerca històrica i social d'Argentona (2017) pel seu treball «Els Lladó d'Argentona. Una munió de nissagues», en un acte que va tenir lloc a la Casa Gòtica. Aquest és un certamen bianual impulsat per l'Ajuntament d'Argentona que promou l'estudi del municipi i que està dotat amb 2.000 euros, a més de la publicació de l'obra. 

L'estudi sobre els Lladó té els seus orígens en el treball que Francesc Lladó va presentar en el Premi Burriac del 2011 i que no va resultar premiat. Convenientment actualitzat i reescrit, l'estudi té com a tronc estructural la família Lladó del mas Coma de Lladó i els seus descendents. 

Des del segle XII es documenten Lladós a Argentona, moment en que hi havia dos masos, l'esmentat del veïnat de Lladó i un altre al veïnat de la Pujada. En aquest darrer va desaparèixer el llinatge durant el segle XV però, en canvi, en el de la Coma de Lladó, l'estirp perdurà fins a mitjans del segle XIX. Un cop feta la branca dels hereus d'ambdues masies, el treball recull part 

de la nombrosa descendència de les cabaleres i cabalers que anaven sortint del mas Coma de Lladó fins ben entrat el segle XX, aleshores establerts a la vila, com a menestrals o pagesos. S'acompanya al treball amb un apèndix documental, amb els arbres genealògics de cada nissaga, el regest de documents d'època medieval i moderna i un recull gràfic amb fotografies de masies, plànols i imatges de documents. 

Enric Subiñà (Mataró 1970) és Doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i havia guanyat el Premi Burriac en dues ocasions: el 2001 amb el treball «Argentona de la sagrera a la Vila (1295-1900)» i el 2008 amb «Argentona al segle XV. Terra de remences». La base dels seus treballs és el món rural en època medieval i moderna, i ha publicat prop d'un centenar d'estudis en moltes publicacions d'àmbit local, comarcal i català, participant en Congressos, Col.loquis i Jornades, on també ha presentat moltes ponències i conferències. 

[Font: Argentona.cat - Ajuntament d’Argentona]

Font: Facebook Enric Subiñà

Bases Premi Burriac

Presentació de l’obra teatral “L’home inacabat” de Pere Anglas

El passat dimarts 6 de març de 2018, a les 19.30h a Can Palauet (c/ Palau, 32) vaig tenir el plaer de participar en la presentació del llibre de l’obra teatral “L’home inacabat” de l’amic i dramaturg mataroní Pere Anglas. Una obra que va inaugurar l’última edició del Cicle Fet a Mataró. A l’acte, que va estar presentat per la Sra. Núria Moreno Romero, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, hi van intervenir també el mateix Pere Anglas com autor del llibre i el responsable de l’editorial Voliana, Jordi Solé Camardons.

La història arrenca a través d’un homenatge clandestí que li organitza una companyia de teatre independent l’any 1967. Durant la celebració del centenari dels naixement de Puig i Cadafalch, les autoritats franquistes locals només autoritzen que es col·loqui una placa commemorativa. Aquesta companyia de teatre no es resigna davant d’aquesta injustícia i organitza un homenatge en forma d’obra de teatre. Els preparatius de l’obra i la tria de les escenes per part de la companyia esdevenen el pretext per a donar a conèixer la vessant més desconeguda de Puig i Cadafalch a través de tres moments de la seva vida: la joventut, la maduresa i la vellesa.

En el meu parlament vaig voler destacar com l’amor pel teatre de Pere Angles, que li transmet el seu pare, afegeix a aquesta obra un sentit d’homenatge al teatre mataroní. També vaig voler deixar palès el risc que suposava enfrontar-se al personatge davant la impossibilitat de ser exhaustiu, en ser Puig un home tan polièdric, però també pel seu caràcter controvertit en tots els aspectes (com a polític, arquitecte, restaurador i historiador de l’art), i en conseqüència el mèrit d’haver aconseguit una obra rodona que interessa i emociona al públic a més de deixar un dibuix prou clar del personatge dins de les possibilitats. 

Felicitem des d’aquí a l’amic Pere Angles per l’èxit de l’obra.

Conferència sobre les relacions de Josep Goday i Puig i Cadafalch a l'Institut d'Estudis Catalans

El passat dilluns dia 12 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans,vaig oferir la conferència “Josep Goday i Josep Puig i Cadafalch. Història d’una col·laboració”  i que comptà amb la presència dels nets d’En Josep Goday.

Aquesta xerrada era la repetició de la realitzada per ell mateix a Mataró dins dels actes commemoratius de l’Any Puig i Cadafalch 

El tema va estar dividit en diversos apartats. En el primer d’ells, s'explicà els antecedents familiars i culturals de Josep Goday, incidint que aquest fou, fonamentalment i bàsica, un arquitecte. En el segon punt, s'explicà els seus començaments com a deixeble de Puig i Cadafalch i, més tard, com a col·laborador, tot repassant alguns dels projectes realitzats en comú i alguns de preparats que no es van arribar a dur a terme.

En el tercer punt es va fer referència al Goday historiador de l'art, explicat les publicacions realitzades com a investigador i als  projectes en comú entre els dos, posant èmfasi en que el deixeble seguí el mateix mètode de treball (inclòs el treball de camp) que el seu mestre.

Finalment, en l'últim punt, es va comentar la seva labor com a dissenyador d’espais museístics com, per exemple, pel que fa referència a la museïtzació de les pintures romàniques del MNAC.

Amb un torn de precs i preguntes es dona per acabada la sessió

Nou article sobre l’explotació de la pedrera de Montjuic de Barcelona a l’època medieval

El passat dilluns dia 5 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la presentació de les Actes del Simposi Internacional “Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó” que Amics de l’Art Romànic (AAR) va organitzar l’any 2013.

El simposi, centrat en els antics territoris de la Corona d'Aragó, tenia com objectiu posar al dia l’estudi de les pedreres i reunir per primera vegada en una publicació monogràfica uns estudis actualitzats destinats a servir d'element de referència en un futur. 

Les actes van ser presentades pels coordinadors del simposi el Dr. Joan Valero i la Dra. Francesca Español. Seguidament va intervenir el Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica [ICAC] , el qual va ser l’encarregat de glossar el llibre . A part de posar en valor els diferents articles del volum va centrar la seva intervenció en parlar de les pedreres de Tarragona i la seva evolució des de l’època romana fins a l’època medieval tot insistint en el reaprofitament en aquesta època de materials romans. 

Dins aquesta publicació ha sortir publicat una article meu sobre les pedreres de Montjuïc de Barcelona.

GRAUPERA, Joaquim (2017). "Usos, artífex i comerç de la pedra de Montjuïc de Barcelona a L'època medieval" . ESPAÑOL, Francesca; VALERO, Joan (ed.).Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Amics de l'Art Romànic. P. 237-256

La muntanya de Montjuïc es troba situada al S de la ciutat i constitueix un petit turó adossat a la costa que sobresurt de la plana del delta del Llobregat. La seva pedra s’identifica per ser compacta i resistent de coloracions blanques, vermelloses o violàcies. 

A la comunicació vaig iniciar el relat amb les evidències arqueològiques que testimonien de l’explotació d’aquestes pedreres des de l’època romana. Durant l’època medieval el gres de Montjuic va ser també força utilitzat per la construcció de la majoria d’edificis de la ciutat i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuic, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers” . 

A l’article es cita abundant documentació dels contractes d’obra que ens aporten una gran riquesa de dades sobre l’exigència per part dels promotors en el fet de que s’utilitzi la pedra de Montjuïc per a una construcció determinada. També s’hi mostra una gran varietat d’informació sobre la compra de la pedra, preus, transport, noms de picapedrers, etc. A partir de la documentació treballada, una de les pedreres a la qual hem pogut identificar la seva explotació des del s.XV, i que s’analitza monogràficament al final de la , és la pedrera Safont, situada a la vessant Est de la muntanya amb un topònim encara conservat.

Públic assistent a la presentació [Fotografia: J. Graupera]

El Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica durant la presentació [Fotografia : J. Graupera]