Presentació a Dosrius d’un llibre que recull la història de la nissaga Vallmajor d'origen medieval.

El passat dissabte 21 d'abril de 2018, a les 17.00 hores, va tenir lloc la presentació del llibre: «Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'edat Mitjana i l'Època Contemporània». L’acte es va celebrar a la mateixa masia de Can Vallmajor de Dosrius  (Carrer dels Sants Iscle i Victòria, 21 - 08319 Dosrius). 

L’acte va ser presentat pel Sr. Alcalde de Dosrius, Marc Bosch i van intervenir Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme; Ma. Àngels Jubany de l’Arxiu Municipal de Dosrius i els autors Dr. Enric Subiñà, Dra. Alexandra Capdevila i l’historiador Josep Ramis. 

La presentació d'aquesta publicació de tipus miscel·lani s'inclou com un acte més de la commemoració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, i dona a conèixer un treball que recull la història d’una família notable del Dosrius d’època medieval i moderna que en alguns moments es va poder permetre enfrontar-se amb els feudals de Castelldosrius. Una família potent d’allò que la historiografia coneix com “pagesos grassos”, no perquè ho fossin, sinó perquè tenien capacitat econòmica i un patrimoni rústic punyent. Els Vallmajor van viure a Dosrius des de l’Edat Mitjana fins a principis del segle XX traslladant-se després a Mataró i Barcelona. 

Aquesta monografia és fruit del treball coordinat entre l’Arxiu, el Consell Comarcal, algunes de les primeres llances de la recerca històrica al nostre territori i sobretot, un ajuntament, en aquest cas el de Dosrius i sobretot l’entusiasme d’una família, els Vallmajor.

[Font: Arxiu Comarcal del Maresme]

 La masia Vallmajor de Dosrius, lloc on es desenvolupar l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]

L'alcalde de Dosrius Sr. Marc Bosch en la inauguració de l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]

El nombrós públic assistent a l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]

Els que hi van intervenir. D'esquerra a dreta : Josep ramis, Alexandra Capdevila; Alexis Serrano; Enric Subiñà i M.Àngels Jubany. [Fotografia : A.Capdevila]

Enric Subiñà guanya el XII Premi Burriac 2017 amb un treball sobre la nissaga del Lladó d'Argentona

El passat dijous 19 d'abril de 2018, l’amic Enric Subiñà va recollir el XII Premi Burriac de recerca històrica i social d'Argentona (2017) pel seu treball «Els Lladó d'Argentona. Una munió de nissagues», en un acte que va tenir lloc a la Casa Gòtica. Aquest és un certamen bianual impulsat per l'Ajuntament d'Argentona que promou l'estudi del municipi i que està dotat amb 2.000 euros, a més de la publicació de l'obra. 

L'estudi sobre els Lladó té els seus orígens en el treball que Francesc Lladó va presentar en el Premi Burriac del 2011 i que no va resultar premiat. Convenientment actualitzat i reescrit, l'estudi té com a tronc estructural la família Lladó del mas Coma de Lladó i els seus descendents. 

Des del segle XII es documenten Lladós a Argentona, moment en que hi havia dos masos, l'esmentat del veïnat de Lladó i un altre al veïnat de la Pujada. En aquest darrer va desaparèixer el llinatge durant el segle XV però, en canvi, en el de la Coma de Lladó, l'estirp perdurà fins a mitjans del segle XIX. Un cop feta la branca dels hereus d'ambdues masies, el treball recull part 

de la nombrosa descendència de les cabaleres i cabalers que anaven sortint del mas Coma de Lladó fins ben entrat el segle XX, aleshores establerts a la vila, com a menestrals o pagesos. S'acompanya al treball amb un apèndix documental, amb els arbres genealògics de cada nissaga, el regest de documents d'època medieval i moderna i un recull gràfic amb fotografies de masies, plànols i imatges de documents. 

Enric Subiñà (Mataró 1970) és Doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i havia guanyat el Premi Burriac en dues ocasions: el 2001 amb el treball «Argentona de la sagrera a la Vila (1295-1900)» i el 2008 amb «Argentona al segle XV. Terra de remences». La base dels seus treballs és el món rural en època medieval i moderna, i ha publicat prop d'un centenar d'estudis en moltes publicacions d'àmbit local, comarcal i català, participant en Congressos, Col.loquis i Jornades, on també ha presentat moltes ponències i conferències. 

[Font: Argentona.cat - Ajuntament d’Argentona]

Font: Facebook Enric Subiñà

Bases Premi Burriac

Presentació de l’obra teatral “L’home inacabat” de Pere Anglas

El passat dimarts 6 de març de 2018, a les 19.30h a Can Palauet (c/ Palau, 32) vaig tenir el plaer de participar en la presentació del llibre de l’obra teatral “L’home inacabat” de l’amic i dramaturg mataroní Pere Anglas. Una obra que va inaugurar l’última edició del Cicle Fet a Mataró. A l’acte, que va estar presentat per la Sra. Núria Moreno Romero, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, hi van intervenir també el mateix Pere Anglas com autor del llibre i el responsable de l’editorial Voliana, Jordi Solé Camardons.

La història arrenca a través d’un homenatge clandestí que li organitza una companyia de teatre independent l’any 1967. Durant la celebració del centenari dels naixement de Puig i Cadafalch, les autoritats franquistes locals només autoritzen que es col·loqui una placa commemorativa. Aquesta companyia de teatre no es resigna davant d’aquesta injustícia i organitza un homenatge en forma d’obra de teatre. Els preparatius de l’obra i la tria de les escenes per part de la companyia esdevenen el pretext per a donar a conèixer la vessant més desconeguda de Puig i Cadafalch a través de tres moments de la seva vida: la joventut, la maduresa i la vellesa.

En el meu parlament vaig voler destacar com l’amor pel teatre de Pere Angles, que li transmet el seu pare, afegeix a aquesta obra un sentit d’homenatge al teatre mataroní. També vaig voler deixar palès el risc que suposava enfrontar-se al personatge davant la impossibilitat de ser exhaustiu, en ser Puig un home tan polièdric, però també pel seu caràcter controvertit en tots els aspectes (com a polític, arquitecte, restaurador i historiador de l’art), i en conseqüència el mèrit d’haver aconseguit una obra rodona que interessa i emociona al públic a més de deixar un dibuix prou clar del personatge dins de les possibilitats. 

Felicitem des d’aquí a l’amic Pere Angles per l’èxit de l’obra.

Conferència sobre les relacions de Josep Goday i Puig i Cadafalch a l'Institut d'Estudis Catalans

El passat dilluns dia 12 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans,vaig oferir la conferència “Josep Goday i Josep Puig i Cadafalch. Història d’una col·laboració”  i que comptà amb la presència dels nets d’En Josep Goday.

Aquesta xerrada era la repetició de la realitzada per ell mateix a Mataró dins dels actes commemoratius de l’Any Puig i Cadafalch 

El tema va estar dividit en diversos apartats. En el primer d’ells, s'explicà els antecedents familiars i culturals de Josep Goday, incidint que aquest fou, fonamentalment i bàsica, un arquitecte. En el segon punt, s'explicà els seus començaments com a deixeble de Puig i Cadafalch i, més tard, com a col·laborador, tot repassant alguns dels projectes realitzats en comú i alguns de preparats que no es van arribar a dur a terme.

En el tercer punt es va fer referència al Goday historiador de l'art, explicat les publicacions realitzades com a investigador i als  projectes en comú entre els dos, posant èmfasi en que el deixeble seguí el mateix mètode de treball (inclòs el treball de camp) que el seu mestre.

Finalment, en l'últim punt, es va comentar la seva labor com a dissenyador d’espais museístics com, per exemple, pel que fa referència a la museïtzació de les pintures romàniques del MNAC.

Amb un torn de precs i preguntes es dona per acabada la sessió

Nou article sobre l’explotació de la pedrera de Montjuic de Barcelona a l’època medieval

El passat dilluns dia 5 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc la presentació de les Actes del Simposi Internacional “Les pedreres medievals a la Corona d’Aragó” que Amics de l’Art Romànic (AAR) va organitzar l’any 2013.

El simposi, centrat en els antics territoris de la Corona d'Aragó, tenia com objectiu posar al dia l’estudi de les pedreres i reunir per primera vegada en una publicació monogràfica uns estudis actualitzats destinats a servir d'element de referència en un futur. 

Les actes van ser presentades pels coordinadors del simposi el Dr. Joan Valero i la Dra. Francesca Español. Seguidament va intervenir el Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica [ICAC] , el qual va ser l’encarregat de glossar el llibre . A part de posar en valor els diferents articles del volum va centrar la seva intervenció en parlar de les pedreres de Tarragona i la seva evolució des de l’època romana fins a l’època medieval tot insistint en el reaprofitament en aquesta època de materials romans. 

Dins aquesta publicació ha sortir publicat una article meu sobre les pedreres de Montjuïc de Barcelona.

GRAUPERA, Joaquim (2017). "Usos, artífex i comerç de la pedra de Montjuïc de Barcelona a L'època medieval" . ESPAÑOL, Francesca; VALERO, Joan (ed.).Les pedreres medievals a la Corona d'Aragó. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Amics de l'Art Romànic. P. 237-256

La muntanya de Montjuïc es troba situada al S de la ciutat i constitueix un petit turó adossat a la costa que sobresurt de la plana del delta del Llobregat. La seva pedra s’identifica per ser compacta i resistent de coloracions blanques, vermelloses o violàcies. 

A la comunicació vaig iniciar el relat amb les evidències arqueològiques que testimonien de l’explotació d’aquestes pedreres des de l’època romana. Durant l’època medieval el gres de Montjuic va ser també força utilitzat per la construcció de la majoria d’edificis de la ciutat i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuic, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers” . 

A l’article es cita abundant documentació dels contractes d’obra que ens aporten una gran riquesa de dades sobre l’exigència per part dels promotors en el fet de que s’utilitzi la pedra de Montjuïc per a una construcció determinada. També s’hi mostra una gran varietat d’informació sobre la compra de la pedra, preus, transport, noms de picapedrers, etc. A partir de la documentació treballada, una de les pedreres a la qual hem pogut identificar la seva explotació des del s.XV, i que s’analitza monogràficament al final de la , és la pedrera Safont, situada a la vessant Est de la muntanya amb un topònim encara conservat.

Públic assistent a la presentació [Fotografia: J. Graupera]

El Dr. Jordi López, Investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica durant la presentació [Fotografia : J. Graupera]

Conferència sobre la festa de la Candelera a càrrec de la Dra. Josefina Roma al Museu de Cabrils

El passat dissabte dia 3 de febrer de 2017, es v cloure el cicle de conferències nadalenques amb la intervenció de la Dra. Josefina Roma, membre del Col·lectiu de recerca “El Bou i la Mula” i membre fundadora de l'Institut Català d'Antropologia i de l'Institut Aragonès d'Antropologia i a més a més de professora d'Antropologia de la Universitat de Barcelona. 

Com a especialista en el tema de la Candelera, va centrar gran part de la seva xerrada en els rituals dins el calendari festiu anual que es centraven en el pas de difunt a avantpassat. A més, la Candelera i el dia de la Purificació de Maria, és el dia dins el calendari litúrgic que oficialment finalitza el Nadal. 

L’escena de La presentació al temple de Jesús, molt present en relleus i pintures medievals, és celebra el 2 de febrer, ja que segons la tradició jueva la dona no podia accedir al temple fins passada la quarantena després del part, 40 dies de purificació, 40 dies després del 25 de desembre, aquell dia ella i el nen van al temple, la mare es purificada amb l’ofrena d’espelmes enceses (d’aquí el nom de candelera), i el nen es presentat al temple. Aquesta tradició ha passat als nostres dies i a l’actualitat a l’interior o a l’exterior de les esglésies es fa una processó amb candeles enceses, és la festa de la llum, la Purificació de Maria, generalment es regalen espelmes beneïdes enceses com a protecció. 

Però la tradició de les espelmes ve de més lluny, en concret de l’antiga roma, aquest regalava una espelma encesa per espantar les malalties pròpies de l’hivern i es feien processons amb candeles enceses, tradició que es va cristianitzar, i perdura fins els nostres dies. 

La Candelera però actualment és més coneguda per la tradició popular i en concret les que fa referència al temps, estem just en mig de l’hivern, ha començat fa tants dies com manquen per què acabin, segons la dita “Si la candelera riu l’hivern és viu, si la candelera plora l’hivern es fora”, avui no plou així que queden dies de fred. Però hi ha una altra teoria per entendre la dita, i fa referència a la nit, si hi ha lluna nova (seria que plora per què no hi ha lluna) ve el bon temps si hi ha lluna plena l’hivern és viu... 

La clausura va anar de la mà del Dr. Jordi Montlló, president del Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula.

Per a més informació: http://museudecabrils.blogspot.com.es/2018/02/cicle-de-conferencies-el-nadal-al-museu.html 

Laura Bosch, gestora del Museu de Cabrils durant la presentació de la xerrada [Fot. J.Graupera]

Públic assistent a la  xerrada [Fot. L.Bosch]

La Dra Josefina Roma durant la xerrada [Fot. J.Graupera]

El Dr. Jordi Montlló, president de "El Bou i la Mula" , cloent el cicle [Fot. J.Graupera]

Nou article sobre el cor gòtic de Cabrils (Santa Maria del Mar)

El passat dissabte 18 de novembre de 2017 a les 5 de la tarda, a l’estatge del Museu Arxiu, carrer de Beata Maria, núm. 3, va tenir lloc, organitzat pel Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró,  la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins.

Al finalitzar la sessió, es va presentar el volum de la sessió d’estudis de l’any passat.

En aquest volum surt publicat el meu article: 

• GRAUPERA, Joaquim (2017). “Noves descobertes sobre el cor gòtic desaparegut de Santa Maria del Mar”. XXXIII Sessió d’Estudis Mataronins. 19 de novembre de 2016- Comunicacions presentades. Mataró ; Museu Arxiu de Santa Maria. Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró

Si us el voleu descarregar en pdf heu de prémer el link del títol del llibre o bé el teniu a la solapa d'articles d'aquest bloc. Espero que el gaudiu.

Públic assistent a la presentació del volum de les Sessions [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]

La Fundació Burriac i la parròquia de Cabrera de Mar difonen el patrimoni de la parròquia amb un tríptic

El passat dissabte 20 de gener de 2018 la Fundació Burriac i la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar van presentar un tríptic, que trobareu a continuació, per difondre el patrimoni de la parròquia. 

L'activitat es va enmarcar dins dels actes de la Festa Major d’hivern de Cabrera de Mar, i va tenir lloc a la mateixa parròquia a les 19:30, és a dir, 30 minuts abans de començar la Missa de les 20h. 

En ell s’hi recullen, sobretot, aspectes més visibles de l'arquitectura del temple i del mobiliari litúrgic, amb la intenció de mostrar als feligresos, vilatans i interessats, el ric patrimoni parroquial.

El tríptic porta el títol de "Guia dels elements històrics...." . Està plantejat com una petita guia de visita. L’edició, ha estat encarregada pel rector de la parròquia als historiadors David Farell i Jaume Molinas, ja que tenia ganes de poder donar aquesta informació als feligresos amb un clar to divulgatiu. Per la redacció s’han documentat amb treballs ja publicats, entre altres, per publicacions meves, de Mn Ramon Canalias i altres escrits.

David Farell i Jaume Molinas en el moment de la presentació [Fot. David Farell]

David Farell i Jaume Molinas en el moment de la presentació [Fot. David Farell]

Nadala 2017

Nou article sobre les pedreres de Montjuic a les actes de «BELLA PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit de la Corona d'Aragó»

Aquest mes de desembre s’han publicat les actes de la 10 trobada d’Egipcíaques «BELLA PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit de la Corona d'Aragó» que es va celebrar els passats 3-4 de novembre de 2016 i en la qual vaig tenir el plaeer de participar. Aquest trobada va ser organitzada en el marc del grup de recerca consolidat “Edificis i escenaris religiosos medievals a la Corona d'Aragó” (Ref: 2014 SGR 110, Generalitat de Catalunya) i va tenir lloc a la residència d'investigadors, carrer Hospital, 64 Barcelona.

En aquest volum vaig participar en l’article:

• GRAUPERA, Joaquim (2017). «Materials prefabricats en pedra de Montjuïc (Barcelona) en època gòtica. Artífexs i mecanismes d’explotació». GIRÁLDEZ, Pilar; VENDRELL, Màrius (Coord).«BELLA PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit de la Corona d'Aragó». Barcelona: Patrimoni 2.0 Edicions, 2017. P.149-166. [Per baixar en pdf, l’article complert]

El contingut del volum intenta reflexionar sobre el treball de la pedra en la construcció catalana. Segons expressen els Pilar Giráldez i Màrius Vendrell, coordinadors del volum: 

“La pedra forma part de la nostra història i de fet, part de la història s'escriu havent-la llegit en les velles pedres que l'han transmès fins els nostres dies. Bona part de les edificacions històriques són de pedra, que va ser triada, extreta, treballada, col•locada amb la tècnica i els coneixement empírics del moment i d'una manera o altre, conservada fins avui. La nostra obligació és preservar-la per poder-hi seguir llegint les pàgines del passat i transmetre-la als nostres nets de forma que ells també hi puguin llegir, i puguin aprofundir encara més en l'anàlisi històrica. De tot això i alguna cosa més va la 10a trobada de les Egipciaques”

 El llibre, a part del meu article, esta compost pels següents treballs:

• Ramon Salas. Les pedres, simbolisme i tradició
• Anna Gutiérrez. Picant pedra. Tècniques i estratègies d’explotació i obtenció de materials petris en l’Antiguitat 
• Francesc Fité. Pedreres i ús de la pedra a l’àrea de Lleida, en època medieval
• Joan Albert Adell. La construcció en pedra als comtats catalans a l’entorn de l’any mil. De l’opus craticium als magistri comacini (?)
• Joan Menchón. Construcció, materials, espais i reciclatge a Tarragona, època romana i medieval. Saxa loquuntur
• Pilar Lapuente. Marbres en època romana: transport, mercat, identificació 
• Francesca Español. Nobleses de pedra qui facen per nos. Marbre de pedrera i episodis de spolia a les empreses artístiques medievals de l’orient peninsular 
• Joaquím Graupera. Materials prefabricats en pedra de Montjuïc (Barcelona) en època gòtica. Artífexs i mecanismes d’explotació
• Pere Roca. Comportament mecànic i resistent de la fàbrica de pedra. Experimentació i modelització
• Màrius Vendrell; Pilar Giráldez. Degradació de la pedra i pol·lució atmosfèrica: dos processos paral·lels (i relacionats?)
• Màrius Vendrell; Pilar Giráldez. Les sals: mobilització, degradació i origen 
• Rudi Ranesi. Criteris i mètodes de reintegració de la pedra en les intervencions conservatives d’elements arquitectònics 
• Màrius Vendrell; Pilar Giráldez. Tractaments històrics de conservació i protecció de la pedra 
• Xavier Simón. Criteris de restauració de pedra

Mor als 96 anys l’historiador Josep Miquel Modolell i Ros

El passat divendres 22 de desembre va morir Josep Miquel Modolell i Ros a l’edat de 96 anys. Les exèquies van tenir lloc el dia 23 de desembre a la parròquia de Sant Josep de Mataró. 

Amb ell havíem col·laborat diverses vegades. Sovint em cridava per que anés a casa seva on em posava al dia de les seves cerques sobre el passat medieval de Cabrera de Mar.

Ja vàrem destacar en aquest bloc les seves aportacions al ser nomenat fill predilecte de Cabrera de Mar el 20 de gener de 2012.

havia publicat una llarga llista de treballs, com autor i com editor. En els últims anys, havia estat editant una sèrie d’opuscles anuals miscel·lanis de diversos autors sobre la història de Cabrera i el jaciment de Can Modollell en què també hi figuren àmplies referències de l’etapa medieval de Cabrera.

Serveixi aquest escrit com a recordatori i agraïment a la seva amistat. 

Referenciem a continuació les seves publicacions:

• Pel camí del mig. : de Cabrera a Mataró. Cabrera de Mar : Oikos-Tau. (1989)
• Els meus records dels primers dies de la guerra, 1936-39. Sessió d'Estudis Mataronins, núm.9 (1992)
• Cabrera de Mar : castell de Sant Vicenç o de Burriac : síntesi històrica. Argentona : L'Aixernador. (1993)
• Converses amb Mossèn Pere Ribot Barcelona : Abadia de Montserrat. (1997)
• Llegendes, tradicions i fets de la serralada de Marina : apunts sobre etnografia del Maresme Juntament amb Ramon Coll Monteagudo. Vilassar de Mar : Oikus-Tau. (1999)
• Vi amarg. [Premià de Dalt] : Edicions de la Vorera. (1999)
• Els quatre noms de Burriac . Revista Fonts, num.11 (2002)
• 30 anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell: del déu Mitra a Sant Joan. Edició a cura de Josep Miquel Modolell Ros. Cabrera de Mar. (2004)
• Guia del Clos arqueològic de Can Modolell (2006)
• Les Primeres passes del cristianisme a Cabrera de Mar (2007)
• Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell. Cabrera de Mar (2008)
• D'Ilturo a Iluro, de Cabrera de Mar a Mataró : dades sobre el naixement i desplaçament d'una ciutat romana . Cabrera de Mar : [s.n.], 2009)
• Una pàgina de les Col·lacions de Joan Cassià i Materials arqueològics del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar). Mataró : Copyrap (2010)
• Estudis d’arqueologia i d’història de Cabrera de Mar . Mataró (2011)

IX Diada Puig i Cadafalch (2017) i ofrena floral al monument

El passat diumenge 17 de desembre de 2017 va tenir lloc la IX Diada Puig i Cadafalch, organitzada per l’Associació Amics de Puig i Cadafalch. L’acte es va realitzar a les 12 del migdia al Parc Central davant l’escultura de l’il·lustre mataroní. En aquesta edició hi van assistir les autoritats municipals de Mataró i Argentona i els representants de diverses entitats de la ciutat que col·laboren amb l’ofrena floral. L’acte va consistir, a banda de l’ofrena, en diversos parlaments i la col·laboració de la Coral Primavera per la Pau, que entre d’altres cançons, van interpretar la nadala “A Nadal no hi volen pobres” de Jordi Mas, professor de l’Institut Puig i Cadafalch Mas i membre de la coral.

Manuel Cusachs presentant l'acte [Fotografia Quim Graupera]

Parlament de Esteve Mach, president de l'associació APC  [Fotografia Quim Graupera]

Actuació de la coral Primavera per la Pau [Fotografia Quim Graupera]

Públic asssitent a l'acte [Fotografia J.F. Clariana]

Taula Rodona a Mataró amb historiadors locals sota el títol «Puig i Cadafalch, polifacètic»

El passat 29 de novembre del 2017 va tenir lloc a la Fundació Iluro de Mataró la Taula Rodona amb historiadors locals sota el títol «Puig i Cadafalch, polifacètic». Hi varen intervenir Margarida Colomer, historiadora; Manel Cusachs, periodista i historiador; Ruth Garcia, historiadora de l’art i jo mateix. El moderador va ser el Dr. Enric Subiñà, com a representant de l’entitat organitzadora.

La primera en intervenir va ser Margarida Colomer la qual va glosar la vida política de Puig i Cadafalch. Aquest va ocupar diversos càrrecs en diverses institucions : a inicis del 1900 va ser nomenat Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, va ser diputat a Corts i president de la Mancomunitat des de l’any 1917 substituint el difunt Prat de la Riba. A més de la seva trajectòria política , va fer referència en tot moment al context sociopolític que condicionar les seves polítiques. 

Manel Cusachs, que va intervenir en segon lloc, va relacionar a Puig i Cadafalch amb Mataró, va glosar el seu entorn familiar fent referència a on i quan va néixer, el bateig, la seva trajectòria com estudiant a l’Escola Pia de Santa Anna i a la Universitat, la vida familiar, les seves visites a Mataró quan ja no hi vivia, i diverses anècdotes amb Mataró. Va fer especial referencia al moment de la seva mort i enterrament al cementiri de Caputxins de Mataró.

La tercera en intervenir va ser Ruth Garcia que va enumerar, per ordre de construcció, els diversos edificis en els quals Puig i va intervenir a Mataró i Argentona. El seu primer projecte va ser la casa Sisternes de la baixada de Sant Simó de Mataró on se li atribeix els primers assajos de la seva forma característica de decorar els exteriors. També repassar el mercat de la plaça Gran amb la doble autoria puig I Cabanyes. La botiga la Confianza, can Parera, can Coll i Regàs ,can Garí i la casa d’estiueig d’Argentona van ser descrits amb abundant material gràfic extret dels arxius municipals i de l’Arxiu Nacional de Catalunya on es custodien.

Finalment a mi em va tocar parlar de la vessant de Puig com a historiador de l’art, especialment com estudiós de l’art romànic. Des de la seva visita al Pirineu per fer un primer inventari, l’extracció de les pintures romàniques de la Vall de Boí, les moltes publicacions que va fer, moltes d’elles en llengua francesa i moltes en col·laboració amb altres historiadors i arquitectes com el també mataroní Josep Goday i Antoni de Falguera. 

L’acte va concloure amb un torn de paraules entre el públic assistent i Estve Mach, Prsident de l'Entitat, va lliurar als conferenciants que van intervenir la medalla dels Amics de Puig i Cadafalch i un obsequi als qui ja l'havien rebut en altres ocasions.

Per a més informació: Amics de Puig i Cadafalch

Públic assitent a l'acte [Fotografia APC]

Hi varen intervenir (de dreta a esquerra): Margarida Colomer; Manel Cusachs; Enric Subiñà, com a representant de l’entitat organitzadora i moderador; Quim Graupera i Ruth Garcia.[Fotografia APC]

Moment de rebre l'osequi per part d'Esteve Mach, president de l'entitat. [Fotografia APC]