diumenge, 13 de maig del 2018

Conferència sobre la història medieval de Cabrera de Mar a la Sala Nova de l’Ajuntament.

El passat dissabte 28 d’abril de 2018 a les 11.15 h va tenir lloc la conferència “El Castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV” a la Sala Nova de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, dins els actes de la Festa de les bruixes i el mercat medieval del 2018. La conferència va estar presentada per Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. 
A la xerrada vaig fer un repàs de la història medieval de Cabrera amb especial èmfasi al patrimoni material conservat. 
Durant la xerrada es va emfatitzar que s’ha d’entendre la formació de la vila medieval de Cabrera com un poble de sagrera al voltant de la parròquia de Sant Feliu, amb pocs lligams amb la trama urbana romana precedent. 
Com a possessions de jurisdicció eclesiàstica es va fer un repàs a les capelles medievals conservades, tot mostrant el seu patrimoni medieval conservat i documentat. Des d'aquesta perspectiva es van descriure les ermites de Sant Joan (encara per localitzar) i la de Sant Cebrià i Santa Margarida (desapareguda, tot i que els propietaris van assumir el compromís de reconstruir-la).
Quant a la jurisdicció civil i militar es va repassar la història del castell de Burriac i el funcionament de la cadena de subinfeudament amb els Sant Vicenç i els Montcada. En aquest apartat, es va fer esment a la quadra d’Agell i la Casa de Cabrera com a castlans. Agell esdevindrà un nucli agregat al voltant de la capella de Santa Elena, que no va assolir la independència municipal en època moderna. 
Les dificultats econòmiques de la Corona van portar al s.XV a vendre la jurisdicció de Cabrera als parroquians constituïts en “Universitat del Terme” o Ajuntament i alhora a vendre-ho a altres hisendats per rescabalar diners. Entre aquests es van esmentar diversos personatges fins a arribar a Pere Joan Ferrer. 
A partir del 1480, però, la independència de Cabrera dels feudals va ser ja irreversible i definitiva. La independència municipal del s. XVI va portar a la renovació de les masies i de l’edifici parroquial, encara en estil gòtic i al mateix temps a renovar el mobiliari litúrgic com la creu processional i altres peces d'orfebreria, els retaules i altres elements.

Per a saber-ne més : Bloc Muralles d'Ilturo

L'alcalde de Cabrera de Mar Sr. Jordi Mir inaugurant la Fira [Fotografia: J.Graupera]
Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica presentant la conferència
[Fotografia: S.Cabrespina]
Públic assistent a la conferència [Fotografia: S.Cabrespina]



diumenge, 6 de maig del 2018

Presentació del llibre sobre l’Any Puig i Cadafalch al Maresme


El passat 23 d'abril de 2018 a les 19 hores, va tenir lloc la presentació a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme d’una monografia sobre els diferents temes tractats als actes de l’Any Puig i Cadafalch al Maresme. 

Sota el títol de «Any Puig i Cadafalch. Recull d´activitats al Maresme», l’Arxiu Comarcal del Maresme va presentar dilluns una publicació que serveix per cloure la celebració de les activitats que s’han fet per recordar la figura i obra d’aquest polifacètic arquitecte modernista, historiador i polític. 
El llibre es va presentar coincidint amb la Diada de Sant Jordi, i és el tercer volum de la «Col·lecció documents i estudis maresmencs», que edita el mateix Arxiu Comarcal del Maresme. 
L’obra és un recull d’aportacions relatives a Josep Puig i Cadafalch des de diferents vessants i disciplines, hi participen doctors, arquitectes, urbanistes, periodistes, escultors, entre d’altres múltiples disciplines. 
La presentació va comptar amb la participació d’Eduard Riu, historiador, arqueòleg i comissari dels actes de l’Any Puig i Cadafalch de la Generalitat, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i Esteve Mach , president de l’Associació Amics de Puig i Cadafalch. 
El llibre, de tipus miscel·lani, recull aportacions relatives a Josep Puig i Cadafalch des de diferents vessants i disciplines, hi participen entre d’altres Ramon Corts (Dr. en història i Teologia); Àlex Marzo (prevere); Mercè Zazurca (arquitecta); Agàpit Borràs (urbanista); Manel Cusachs i Corredor (periodista); Manuel Cusachs i Xivillé (escultor i artista); Carles Forns (metge); Xavier Gayán (arxiver); Joaquim Graupera (Dr. en història de l’art); Assumpta Dangla (museòloga); Joan Miquel Llodrà (historiador), Jaume Vellvehí (president del Grup d’Història del Casal); Esteve Mach (president de l’Associació Amics de Puig i Cadafalch); Carles Marfà i Mariona Gallifa (del Servei de patrimoni de Mataró).
La meva participació rau en els articles:
  • «Josep Puig i Cadafalch i Ripoll» p. 42-43
  • «L'estendard de Ripoll de Puig i Cadafalch i Cabañes. Disseny, confecció i referents» p. 51-64
  • «Les aportacions i influències de Josep Puig i Cadafalch com a historiador de l'art medieval i arqueòleg» p. 67-73
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]
Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme presentant la publicació  [Fotografia: J.Graupera]
Esteve Mach, president d'Amics de Puig i Cadafalch en la seva intervenció. [Fotografia: J.Graupera]
Eduard Riu, comissari dels actes de l’Any Puig i Cadafalch durant la seva intervenció .[Fotografia: J.Graupera]

dilluns, 30 d’abril del 2018

Presentació a Dosrius d’un llibre que recull la història de la nissaga Vallmajor d'origen medieval.

El passat dissabte 21 d'abril de 2018, a les 17.00 hores, va tenir lloc la presentació del llibre: «Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l'edat Mitjana i l'Època Contemporània». L’acte es va celebrar a la mateixa masia de Can Vallmajor de Dosrius  (Carrer dels Sants Iscle i Victòria, 21 - 08319 Dosrius). 
L’acte va ser presentat pel Sr. Alcalde de Dosrius, Marc Bosch i van intervenir Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme; Ma. Àngels Jubany de l’Arxiu Municipal de Dosrius i els autors Dr. Enric Subiñà, Dra. Alexandra Capdevila i l’historiador Josep Ramis. 
La presentació d'aquesta publicació de tipus miscel·lani s'inclou com un acte més de la commemoració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, i dona a conèixer un treball que recull la història d’una família notable del Dosrius d’època medieval i moderna que en alguns moments es va poder permetre enfrontar-se amb els feudals de Castelldosrius. Una família potent d’allò que la historiografia coneix com “pagesos grassos”, no perquè ho fossin, sinó perquè tenien capacitat econòmica i un patrimoni rústic punyent. Els Vallmajor van viure a Dosrius des de l’Edat Mitjana fins a principis del segle XX traslladant-se després a Mataró i Barcelona. 
Aquesta monografia és fruit del treball coordinat entre l’Arxiu, el Consell Comarcal, algunes de les primeres llances de la recerca històrica al nostre territori i sobretot, un ajuntament, en aquest cas el de Dosrius i sobretot l’entusiasme d’una família, els Vallmajor.

[Font: Arxiu Comarcal del Maresme]

 La masia Vallmajor de Dosrius, lloc on es desenvolupar l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]
L'alcalde de Dosrius Sr. Marc Bosch en la inauguració de l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]
El nombrós públic assistent a l'acte. [Fotografia : A.Capdevila]
Els que hi van intervenir. D'esquerra a dreta : Josep ramis, Alexandra Capdevila; Alexis Serrano; Enric Subiñà i M.Àngels Jubany. [Fotografia : A.Capdevila]

diumenge, 29 d’abril del 2018

Enric Subiñà guanya el XII Premi Burriac 2017 amb un treball sobre la nissaga del Lladó d'Argentona

El passat dijous 19 d'abril de 2018, l’amic Enric Subiñà va recollir el XII Premi Burriac de recerca històrica i social d'Argentona (2017) pel seu treball «Els Lladó d'Argentona. Una munió de nissagues», en un acte que va tenir lloc a la Casa Gòtica. Aquest és un certamen bianual impulsat per l'Ajuntament d'Argentona que promou l'estudi del municipi i que està dotat amb 2.000 euros, a més de la publicació de l'obra. 

L'estudi sobre els Lladó té els seus orígens en el treball que Francesc Lladó va presentar en el Premi Burriac del 2011 i que no va resultar premiat. Convenientment actualitzat i reescrit, l'estudi té com a tronc estructural la família Lladó del mas Coma de Lladó i els seus descendents. 
Des del segle XII es documenten Lladós a Argentona, moment en que hi havia dos masos, l'esmentat del veïnat de Lladó i un altre al veïnat de la Pujada. En aquest darrer va desaparèixer el llinatge durant el segle XV però, en canvi, en el de la Coma de Lladó, l'estirp perdurà fins a mitjans del segle XIX. Un cop feta la branca dels hereus d'ambdues masies, el treball recull part 
de la nombrosa descendència de les cabaleres i cabalers que anaven sortint del mas Coma de Lladó fins ben entrat el segle XX, aleshores establerts a la vila, com a menestrals o pagesos. S'acompanya al treball amb un apèndix documental, amb els arbres genealògics de cada nissaga, el regest de documents d'època medieval i moderna i un recull gràfic amb fotografies de masies, plànols i imatges de documents. 
Enric Subiñà (Mataró 1970) és Doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i havia guanyat el Premi Burriac en dues ocasions: el 2001 amb el treball «Argentona de la sagrera a la Vila (1295-1900)» i el 2008 amb «Argentona al segle XV. Terra de remences». La base dels seus treballs és el món rural en època medieval i moderna, i ha publicat prop d'un centenar d'estudis en moltes publicacions d'àmbit local, comarcal i català, participant en Congressos, Col.loquis i Jornades, on també ha presentat moltes ponències i conferències. 
Font: Facebook Enric Subiñà