El passat 21 de juliol de 2018 va arribar la trista notícia de la mort del Dr. Joaquim Garriga i Riera (Malgrat de Mar, Maresme, Catalunya, 17 d'agost de 1945). Va ser un historiador de l'art català, especialista en l'art del Renaixement, especialment a Europa, Itàlia i Catalunya.
Era diplomat en arqueologia cristiana (Institut d’Arqueologia Cristiana, Roma, 1969), i llicenciat en teologia (Universitat Gregoriana, Roma, 1970), llicenciat en història de l’art (Universitat de Barcelona, 1975; Premi Extraordinari de Llicenciatura) i doctor per la mateixa Universitat amb la tesi «Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI. Criteris d’anàlisi i aplicació al cas de Catalunya» (1990, amb la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat). Ha exercit la docència a la Universitat de Barcelona (1976-1977 i 1995-1996) i de Girona (1996-1997 i 2014-2015). Ha estat professor titular d’universitat (1992), catedràtic d’història de l’art modern (1996) i professor emèrit des de l’1 d’octubre de 2015. Ha rebut la Distinció de la Qualitat de la Pràctica Docent de la Universitat de Girona 2011-2012 (18 de gener de 2013).
D’altra banda, entre el 1985 i el 2017 ha presentat una trentena de ponències o comunicacions a congressos nacionals i internacionals, i ha publicat diversos llibres amb aportacions lligades a les seves recerques. També ha estat membre del consell de redacció de diverses revistes i butlletins i ha estat membre del Consell Rector del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1991-1993), de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya (1990-1997) ; de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona (1997-2005); del Consell Assessor del Museu de Montserrat (Abadia de Montserrat, des del 1985) ; de la comissió tècnica per al projecte de reforma del Museu Frederic Marès (Ajuntament de Barcelona, 1991-2011; del Patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, de Barcelona (des del 2002) i ha estat membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica), des del 17 de juny de 2002.
El gran volum d’obres d’art conservades i documentades de l’època del renaixement al Maresme l’ha convertit en una persona d’obligada referència en el seu estudi. Apareixen àmplies referències a aquestes en els seus llibres i escrits. A tall d’exemple, L’època del Renaixement, s. XVI (Barcelona, 1986), amb una reflexió associada (Revista de Catalunya, Barcelona, 1987); «L’arquitectura religiosa gòtica del s. XVI», a L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, vol. II (Barcelona, 2003). També cal fer constar les referències als retaules del Maresme al catàleg editat conjuntament amb el Dr. Joan Bosch Ballbona: De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona, (Museu d'Art de Girona, 1998).
També editar treballs monogràfics amb obres vinculades a promotors lligats a la comarca com els Desplà (Girona, 1988) i obres monogràfiques de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar (Barcelona, 2004); el retaule del Corredor (Locus Amoenus, 2002) o bé la trajectòria d’autors que han treballar en retaules del Maresme com Joan de Tours (Valladolid, 1995) o bé Joan de Borgonya (Madrid).
La seva aportació més recent referent al Maresme va ser l’estudi i localització de les diferents parts conservades del retaule Major de Dosrius (Duos Rios, vol.3 .Dosrius, 2017).
Va ser una persona que havia seguit els meus treballs i havíem tingut ocasió diverses vegades de comentar aspectes varis de l’art del Maresme a l’etapa del Renaixement.
Crec que trobarem a faltar les seves valuoses aportacions i la seva presència. Descansi en pau.
 |
| Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera] |
 |
| Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera] |
.JPG)