diumenge, 21 d’octubre del 2018

La història de les cartoixes de Sant Pol i Montalegre al Seminari Permanent del Grup d’Estudis Cartoixans a la UB


El passat dijous 11 d’octubre de 2018, a les 16:30 hores, la Sala de Juntes de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, va tenir lloc la primera trobada del Seminari Permanent del Grup d’Estudis Cartoixans, on hi van intervenir Robert Álvarez Masalias, Alfredo Chamorro Esteban i Xavier Pérez Gómez, amb comunicacions sobre diverses èpoques i àmbits temàtics de la Província Cartoixana de Catalunya. 
La Cartoixa de Sant Pol hi va ser present amb la comunicació «El Castell de Sant Pau del Maresme. De l’abadia benedictina de Sant Honorat de Lerins a la Cartoixa d’Scala Dei» presentada per Robert Álvarez Masalias i la Cartoixa de Montalegre amb les comunicacions d' Alfredo Chamorro Esteban, «La Cartoixa de Montalegre a inicis del segle XVIII: un monestir català després de la Guerra de Successió» i la de Xavier Pérez, Gómez sobre «La Unión Agrícola, empresa cartoixana».
Tal com explica el Dr. Diego Sola via el Blog Historiant, historiant,… aquest grup de recerca, vinculat als departaments d'Història Medieval, Història Moderna i Paleografia i Diplomàtica de la UB, neix d’una necessitat i un interès dels seus integrants pel món cartoixà: entre els ordes religiosos principals de la història occidental, la Cartoixa, un orde de monjos ermitans, fundada per Bru de Colònia el 1084, i que en mil anys d’existència gairebé no ha patit canvis en la seva forma de vida, ha estat dels menys estudiats per la seva naturalesa i idiosincràsia tancada, aïllada. 
A Catalunya, va arribar-hi el 1163 amb la fundació de la Cartoixa d’Escala Dei, al Priorat (que perviurà fins al 1835), però la seva presència va ampliar-se al llarg dels següents segles: Sant Pol del Maresme (1270-1434), Vallparadís de Terrassa (1345-1414) i Santa Maria de Montalegre (1415-actualitat). Al Regne de València cal recordar la importància de Portaceli, fundada el 1272, Valldecrist de Sogorb (1385-1835) i la d’Aracristi prop de València; i a l’Aragó, la d’Aula Dei, fundada el 1564. 

dissabte, 6 d’octubre del 2018

Exposició sobre el vescomtat de Cabrera a Canet de Mar i Santa Susanna

L’exposició itinerant “El Vescomtat de Cabrera. Història, castells, i baronies a l’Alt Maresme i La Selva” repassa la que va ser una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya i que ocupava dues terceres parts de l’actual comarca de la Selva, l’Alt Maresme, l’extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. Aquesta exposició s’ha exposat en diverses poblacions de la comarca i ha estat realitzada pel Centre d’Estudis Selvatans. 

L’exposició s’ha pogut visitar des del dissabte 29 de setembre al 6 d’octubre de 2018 a la Biblioteca Pere Gual i Pujadas (Riera Sant Domènec, 1 de Canet de Mar). 
A partir del dilluns 15 d’octubre de 2018 es podrà veure a la biblioteca Vall d’Alfatà, de Santa Susanna (Avinguda Països Catalans, 2) 
Aquest dia, a les 19.30 hores, l’historiador Xavier Soldevila serà l’encarregat d’inaugurar-la amb una conferència. Un cop inaugurada, la podreu visitar fins al dissabte 20 d’octubre dins dels següents horaris: De dilluns a divendres: de 15.30 a 20.30 hores; dimecres i dissabtes: de 9.30 a 13.30 hores. 
Aquesta exposició ha estat itinerant pel Maresme, per l’abril de 2015 ja havia estat exposada a Canet de Mar coincidint amb la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar sobre "Torres de guaita, defenses i fortificacions".

Exposició sobre el Vescomtat de Cabrera  [Fotografia Òmnium Cultural]

Territori del Vescomtat de Cabrera de l'actual Maresme [Fotografia J.Graupera]
Taula de codis del mapa anterior [Fotografia J.Graupera]

dimecres, 3 d’octubre del 2018

Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» al castell de Vilassar de Dalt

Aquest dimecres 3 d’octubre de 2018 he pogut participar de la Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» que s’ha celebrat a la nova sala d’actes adjacent al castell de Vilassar de Dalt. Aquesta Jornada ha estat organitzada conjuntament per Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu- Arxiu de Vilassar de Dalt. A l’acte s’hi han aplegat més de 70 medievalistes i estudiosos de la figura de Llull que hem pogut conèixer de primera mà el fons Llull dipositat a l'Arxiu. 

L’acte inaugural, que ha comptat amb la presència del Marquès de Barberà Ramón de Sarriera, hi han intervingut Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed; Coral Cuadrada, directora de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà; Xavier Godàs i Pérez, alcalde de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i Anna Fernández Garcia directora de l’oficina de Caixa Bank de Vilassar de Dalt. 

El contingut de la jornada ha comptat amb dues taules rodones : 

1. La Mediterrània de Llull. Llull a la Mediterrània, moderada per Albert Solé del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les següents ponències: 
  • «Intercanvis diplomàtics entre cristians i musulmans en temps de Llull» a càrrec de Mohamed Ouerfelli (Universitat de Aix-Marseille) 
  • «Bugia, Mallorca i Catalunya en temps de Llull» a càrrec de Mª Dolores López Pérez (Universitat de Barcelona) 
  • «Ramon Llull, christianus Arabicus. Un escriptor vernacular entre el cristianisme i l’Islam» a càrrec de Simone Sari (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 
2. Ramon Llull, escrits, documents i manuscrits moderada per Simone Sari del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les ponències següents: 
  • «Ramon Llull, el personatge i la seva obra» a càrrec de Joan Santanach (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona) 
  • «Ramon Llull, els Llull, la seva memòria històrica i el seu arxiu» a càrrec de Coral Cuadrada (Universitat Rovira i Virgili /Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà) 
  • «Els manuscrits que no són a Vilassar: la imponent biblioteca de l’escola lul·liana de Barcelona» a càrrec de Albert Soler (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 
En el decurs de l’acte s’ha presentat el primer catàleg editat d'una part dels fons de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà. Amb el títol «El fons Llull de l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà» a cura de Coral Cuadrada, Daniel Duran i Alejandro Martínez-Giralt s’hi presenta la regesta de 433 documents del fons Llull dipositats a l’esmentat arxiu i es relata de forma acurada la història del fons documental. 
Per la tarda, la Jornada s’ha clos amb una visita a l'exposició itinerant de l’IEMed «Ramon Llull i l’encontre entre cultures» al Museu–Arxiu de Vilassar de Dalt.
Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]
Presentació de l'acte a càrrec de A.Fernandez; C.Cuadrada; S.Florensa i X.Godàs [Fot.Joaquim Graupera]
Primera taula rodona a càrrec de S.Sari; M.Ouerfelli; A.Soler i M.D.López  [Fot.Joaquim Graupera]

Segona taula rodona a càrrec de A.Soler; C.Cuadrada;  S.Sari i J. Santanach [Fot.Joaquim Graupera]
Debat final amb tots els ponents. [Fot.Joaquim Graupera]
Alexis Serrano, Benet Oliva, Enric Subiñà i jo mateix a la Jornada. [Fot.Enric Ortega, MAVdD]

dissabte, 29 de setembre del 2018

Restauració de les campanes de la parròquia de Sant Julià d’Argentona

El passat 27 de setembre de 2018 es van enretirar les campanes del campanar de l'Església de Sant Julià d’Argentona. El campanar presenta problemes amb el jous que subjecten les campanes. Calia una restauració per evitar-ne mals majors. 
Sobre la història del campanar ja he publicat diversos articles i apareix ressenyat en un capítol de la meva tesi. Les referències les trobareu al final de l’article. De fet la remodelació de la part alta del campanar al s.XVI ja es va donar pels problemes per voltar les campanes, com podreu veure si us llegiu els articles. 

Felicitats a l parròquia i a l’Ajuntament d’Argentona pel fet de cuidar del patrimoni. Agraeixo al Pep Padrós, a l’Eudald Calvo i a la Laia Valls per les fotografies que han penjat a facebook. 

Referències :


dimarts, 18 de setembre del 2018

Presentació a Canet del llibre “Les excursions científiques de Domènech i Montaner” de Xavier Mas Gibert

El passat divendres 14 de setembre de 2018, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar la presentació del llibre "Les excursions científiques de Domènech i Montaner" de Xavier Mas Gibert, president del Centre d’Estudis Canetencs. L’acte, que va estar conduit per Carles Sáiz, president del Centre d’Estudis Domènech i Montaner, s’emmarca dins la XI Fira mercat Modernista de Canet de Mar que es va celebrar els dies 14, 15 i 16 de setembre de 2018. 

El CEDIM, a banda d’aquesta activitat, també en va organitzar d’altres dins el programa de la Fira. El dissabte i el diumenge van oferir la "Ruta íntima Lluís Domènech i Montaner per Canet de Mar" i la visita guiada "Els secrets de la Casa Roura, de Lluís Domènech i Montaner", en la qual es va poder gaudir d'una visita guiada per l'interior i exterior de la Casa Roura i amb un dinar d'inspiració domenequiana a càrrec del xef de 6Q Restaurant, Francesc Martínez, com a colofó. També pel petits es va desenvolupar un taller de mosaic inspirat en els que Domènech dissenyà per a les seves obres. 

El llibre presentat recopila els viatges realitzats per l'arquitecte modernista l'any 1893. Aquell any, Lluís Domènech i Montaner va emprendre tot un seguit de viatges per Catalunya i diferents zones del nord d'Espanya per recollir dades sobre els edificis i els elements patrimonials més singulars. 125 anys després, l'escriptor i intel·lectual Xavier Mas ha volgut refer totes les sortides científiques que es troben documentades al quadern de Domènech i ha resseguit, durant setmanes, la petja de l'arquitecte per veure i constatar l'estat actual de tot aquell patrimoni que va descriure i catalogar. Un llibre de rutes antigues, posat al dia amb una mirada contemporània. A més, aquest llibre ressalta la tasca dels arquitectes modernistes com a estudiosos del patrimoni i no només com a responsables de la construcció de fantàstics edificis. 

Per a més informació: 
Acte de presentació del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fot.: CEDIM- Carles Sáiz]
Xavier Mas Gibert i Carles Sáiz durant l'acte de presentació del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]
Carles Sáiz, president del Centre d’Estudis Domènech i Montaner glosant el llibre [Fot.: Joaquim Graupera]
Xavier Mas Gibert,President del Centre d'Estudis Canetencs i autor del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]

dilluns, 23 de juliol del 2018

Mor l'historiador de l'art Joaquim Garriga vinculat a l’estudi de l’art del renaixement

El passat 21 de juliol de 2018 va arribar la trista notícia de la mort del Dr. Joaquim Garriga i Riera (Malgrat de Mar, Maresme, Catalunya, 17 d'agost de 1945). Va ser un historiador de l'art català, especialista en l'art del Renaixement, especialment a Europa, Itàlia i Catalunya. 
Era diplomat en arqueologia cristiana (Institut d’Arqueologia Cristiana, Roma, 1969), i llicenciat en teologia (Universitat Gregoriana, Roma, 1970), llicenciat en història de l’art (Universitat de Barcelona, 1975; Premi Extraordinari de Llicenciatura) i doctor per la mateixa Universitat amb la tesi «Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI. Criteris d’anàlisi i aplicació al cas de Catalunya» (1990, amb la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat). Ha exercit la docència a la Universitat de Barcelona (1976-1977 i 1995-1996) i de Girona (1996-1997 i 2014-2015). Ha estat professor titular d’universitat (1992), catedràtic d’història de l’art modern (1996) i professor emèrit des de l’1 d’octubre de 2015. Ha rebut la Distinció de la Qualitat de la Pràctica Docent de la Universitat de Girona 2011-2012 (18 de gener de 2013). 

D’altra banda, entre el 1985 i el 2017 ha presentat una trentena de ponències o comunicacions a congressos nacionals i internacionals, i ha publicat diversos llibres amb aportacions lligades a les seves recerques. També ha estat membre del consell de redacció de diverses revistes i butlletins i ha estat membre del Consell Rector del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1991-1993), de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya (1990-1997) ; de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona (1997-2005); del Consell Assessor del Museu de Montserrat (Abadia de Montserrat, des del 1985) ; de la comissió tècnica per al projecte de reforma del Museu Frederic Marès (Ajuntament de Barcelona, 1991-2011; del Patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, de Barcelona (des del 2002) i ha estat membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica), des del 17 de juny de 2002. 



El gran volum d’obres d’art conservades i documentades de l’època del renaixement al Maresme l’ha convertit en una persona d’obligada referència en el seu estudi. Apareixen àmplies referències a aquestes en els seus llibres i escrits. A tall d’exemple, L’època del Renaixement, s. XVI (Barcelona, 1986), amb una reflexió associada (Revista de Catalunya, Barcelona, 1987); «L’arquitectura religiosa gòtica del s. XVI», a L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, vol. II (Barcelona, 2003).  També cal fer constar les referències als retaules del Maresme al catàleg editat conjuntament amb el Dr. Joan Bosch Ballbona: De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona, (Museu d'Art de Girona, 1998).
També editar treballs monogràfics amb obres vinculades a promotors lligats a la comarca com els Desplà (Girona, 1988) i obres monogràfiques  de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar (Barcelona, 2004); el retaule del Corredor (Locus Amoenus, 2002) o bé la trajectòria d’autors que han treballar en retaules del Maresme com Joan de Tours (Valladolid, 1995) o bé Joan de Borgonya (Madrid).
La seva aportació més recent referent al Maresme va ser l’estudi i localització de les diferents parts conservades del retaule Major de Dosrius (Duos Rios, vol.3 .Dosrius, 2017). 
Va ser una persona que havia seguit els meus treballs i havíem tingut ocasió diverses vegades de comentar aspectes varis de l’art del Maresme a l’etapa del Renaixement. 
Crec que trobarem a faltar les seves valuoses aportacions i la seva presència. Descansi en pau.

Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera]
Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera]

diumenge, 22 de juliol del 2018

Visita a casa de Josep Maria Cuyàs i Padrós per consultes sobre la conquesta carolíngia al Maresme

El passat 10 de juliol de 2018 vaig tenir el privilegi de rebre a casa la visita de Josep Maria Padrós i Cuyàs per consultar diversos aspectes de la conquesta carolíngia al Maresme que jo vaig investigar. La raó és que ell vol continuar l’estudi que jo vaig realitzar a l’àrea de Badalona, Tiana i Santa Coloma de Gramenet. 
Josep Maria Padrós i Cuyàs va néixer a Badalona el 1933 i es va iniciar en el món de la història i l’arqueologia gràcies a l’entusiasme del seu oncle Josep Maria Cuyàs i Tolosa (Badalona, 1904-1992). Es va integrar en els anys 1953 i 1954 a les excavacions de Badalona participant en el descobriment de les termes romanes de Baetulo. Entre els anys 1954 i 1957 va ser director de les excavacions de Can Sentromà (Tiana) estudiant la vil·la romana allí existent. Com a secretari de la Comissaria d'Excavacions de la província de Barcelona, ​​dependent del Ministeri de Belles Arts, va col·laborar en la defensa del nostre patrimoni entre els anys 1955 i 1957. Va esdevenir el primer conservador del Museu de Badalona i en ​​va ser el seu director entre els anys 1971 i 1975. 
Ha publicat diversos treballs d'investigació històric-arqueològica en publicacions locals i en el "Butlletí" de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi del qual és membre. 
L’any 1970 va confeccionar i presentar a l'Ajuntament de Badalona el primer catàleg del Patrimoni monumental de Badalona i el 1961 va publicar «Com va néixer Tiana fa 2000 anys», Premi "Jocs Florals". I el 2006, «La Tiana desconeguda. Tresors de la Vall de Montalegre». 
Va ser elegit acadèmic corresponent per Badalona (Barcelona) de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 21 de març de 1973, aprovant així la proposta en el seu dia presentada pels acadèmics de número Frederic Marès Deulovol, Frederic Mompou Dencausse i Antoni Vila Arrufat. 
L’any 2006 va publicar el llibre «La Tiana desconeguda: tresors de la vall de Montalegre» del qual em va obsequiar un volum dedicat amablement. 
Va ser una bona experiència poder conversar amb ell i aprendre del seu saber i contrastar opinions i punts foscos, en definitiva construint coneixement !

Bibliografia sobre el pas de les tropes carolíngies al Maresme




dimecres, 18 de juliol del 2018

Presentació a Mataró del llibre sobre la família Vallmajor de Dosrius.

El passat dijous 5 de juliol de 2018 a les 18.30 h va tenir lloc la presentació del llibre «Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l’edat mitjana i l’època contemporània» a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró (carrer Palau, 32 de Mataró). L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró, l’Ajuntament de Dosrius i el Consell Comarcal del Maresme.
L’acte va ser presentat pel Sr. President de l'Arxiu COmarcal del Maresme, Alexis Serrano i van intervenir Marc Bosch, alcalde de Dosrius; els autors Dr. Enric Subiñà, Dra. Alexandra Capdevila i l’historiador Josep Ramis i un representant de la família Vallamjor. 
 Aquesta presentació formava part dels actes de commemoració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.
L’objectiu evident de l’activitat era donar a conèixer el treball que recull la història d’una família notable del Dosrius de l’època medieval i moderna que en alguns moments es va poder permetre enfrontar-se als feudals de Castelldosrius. Una família potent que la historiografia defineix com a "pagesos grassos", els quals malgrat que s’integraven dins el grup de la pagesia, havien acumulat patrimoni rústic punyent i un poder econòmic notable. 
Aquesta monografia és fruit del treball coordinat entre l’Arxiu Comarcal del Maresme , el Consell Comarcal. El llibre de format miscel·lani, ja havia estat prèviament presentat a Dosrius, el passat dissabte 21 d'abril de 2018. El fet de que en època contemporània establissin la seva residència a Mataró feia obligat una segona presentació a la capital del Maresme.
Enric Subiñà, Alexis Serrano, Marc Bosch, Alexandra Capdevila i Josep Ramis [Fotografia ACM]
Públic assistent a l'acte [Fotografia ACM]
Parlament de Marc Bosch, Alcalde de Dosrius [Fotografia Quim Graupera]
Parlament final amb l'agraïment de la família Vallmajor [Fotografia Quim Graupera]