diumenge, 21 d’octubre del 2018

La història de les cartoixes de Sant Pol i Montalegre al Seminari Permanent del Grup d’Estudis Cartoixans a la UB


El passat dijous 11 d’octubre de 2018, a les 16:30 hores, la Sala de Juntes de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, va tenir lloc la primera trobada del Seminari Permanent del Grup d’Estudis Cartoixans, on hi van intervenir Robert Álvarez Masalias, Alfredo Chamorro Esteban i Xavier Pérez Gómez, amb comunicacions sobre diverses èpoques i àmbits temàtics de la Província Cartoixana de Catalunya. 
La Cartoixa de Sant Pol hi va ser present amb la comunicació «El Castell de Sant Pau del Maresme. De l’abadia benedictina de Sant Honorat de Lerins a la Cartoixa d’Scala Dei» presentada per Robert Álvarez Masalias i la Cartoixa de Montalegre amb les comunicacions d' Alfredo Chamorro Esteban, «La Cartoixa de Montalegre a inicis del segle XVIII: un monestir català després de la Guerra de Successió» i la de Xavier Pérez, Gómez sobre «La Unión Agrícola, empresa cartoixana».
Tal com explica el Dr. Diego Sola via el Blog Historiant, historiant,… aquest grup de recerca, vinculat als departaments d'Història Medieval, Història Moderna i Paleografia i Diplomàtica de la UB, neix d’una necessitat i un interès dels seus integrants pel món cartoixà: entre els ordes religiosos principals de la història occidental, la Cartoixa, un orde de monjos ermitans, fundada per Bru de Colònia el 1084, i que en mil anys d’existència gairebé no ha patit canvis en la seva forma de vida, ha estat dels menys estudiats per la seva naturalesa i idiosincràsia tancada, aïllada. 
A Catalunya, va arribar-hi el 1163 amb la fundació de la Cartoixa d’Escala Dei, al Priorat (que perviurà fins al 1835), però la seva presència va ampliar-se al llarg dels següents segles: Sant Pol del Maresme (1270-1434), Vallparadís de Terrassa (1345-1414) i Santa Maria de Montalegre (1415-actualitat). Al Regne de València cal recordar la importància de Portaceli, fundada el 1272, Valldecrist de Sogorb (1385-1835) i la d’Aracristi prop de València; i a l’Aragó, la d’Aula Dei, fundada el 1564. 

dissabte, 6 d’octubre del 2018

Exposició sobre el vescomtat de Cabrera a Canet de Mar i Santa Susanna

L’exposició itinerant “El Vescomtat de Cabrera. Història, castells, i baronies a l’Alt Maresme i La Selva” repassa la que va ser una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya i que ocupava dues terceres parts de l’actual comarca de la Selva, l’Alt Maresme, l’extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona. Aquesta exposició s’ha exposat en diverses poblacions de la comarca i ha estat realitzada pel Centre d’Estudis Selvatans. 

L’exposició s’ha pogut visitar des del dissabte 29 de setembre al 6 d’octubre de 2018 a la Biblioteca Pere Gual i Pujadas (Riera Sant Domènec, 1 de Canet de Mar). 
A partir del dilluns 15 d’octubre de 2018 es podrà veure a la biblioteca Vall d’Alfatà, de Santa Susanna (Avinguda Països Catalans, 2) 
Aquest dia, a les 19.30 hores, l’historiador Xavier Soldevila serà l’encarregat d’inaugurar-la amb una conferència. Un cop inaugurada, la podreu visitar fins al dissabte 20 d’octubre dins dels següents horaris: De dilluns a divendres: de 15.30 a 20.30 hores; dimecres i dissabtes: de 9.30 a 13.30 hores. 
Aquesta exposició ha estat itinerant pel Maresme, per l’abril de 2015 ja havia estat exposada a Canet de Mar coincidint amb la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar sobre "Torres de guaita, defenses i fortificacions".

Exposició sobre el Vescomtat de Cabrera  [Fotografia Òmnium Cultural]

Territori del Vescomtat de Cabrera de l'actual Maresme [Fotografia J.Graupera]
Taula de codis del mapa anterior [Fotografia J.Graupera]

dimecres, 3 d’octubre del 2018

Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» al castell de Vilassar de Dalt

Aquest dimecres 3 d’octubre de 2018 he pogut participar de la Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» que s’ha celebrat a la nova sala d’actes adjacent al castell de Vilassar de Dalt. Aquesta Jornada ha estat organitzada conjuntament per Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu- Arxiu de Vilassar de Dalt. A l’acte s’hi han aplegat més de 70 medievalistes i estudiosos de la figura de Llull que hem pogut conèixer de primera mà el fons Llull dipositat a l'Arxiu. 

L’acte inaugural, que ha comptat amb la presència del Marquès de Barberà Ramón de Sarriera, hi han intervingut Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed; Coral Cuadrada, directora de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà; Xavier Godàs i Pérez, alcalde de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i Anna Fernández Garcia directora de l’oficina de Caixa Bank de Vilassar de Dalt. 

El contingut de la jornada ha comptat amb dues taules rodones : 

1. La Mediterrània de Llull. Llull a la Mediterrània, moderada per Albert Solé del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les següents ponències: 
  • «Intercanvis diplomàtics entre cristians i musulmans en temps de Llull» a càrrec de Mohamed Ouerfelli (Universitat de Aix-Marseille) 
  • «Bugia, Mallorca i Catalunya en temps de Llull» a càrrec de Mª Dolores López Pérez (Universitat de Barcelona) 
  • «Ramon Llull, christianus Arabicus. Un escriptor vernacular entre el cristianisme i l’Islam» a càrrec de Simone Sari (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 
2. Ramon Llull, escrits, documents i manuscrits moderada per Simone Sari del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les ponències següents: 
  • «Ramon Llull, el personatge i la seva obra» a càrrec de Joan Santanach (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona) 
  • «Ramon Llull, els Llull, la seva memòria històrica i el seu arxiu» a càrrec de Coral Cuadrada (Universitat Rovira i Virgili /Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà) 
  • «Els manuscrits que no són a Vilassar: la imponent biblioteca de l’escola lul·liana de Barcelona» a càrrec de Albert Soler (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 
En el decurs de l’acte s’ha presentat el primer catàleg editat d'una part dels fons de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà. Amb el títol «El fons Llull de l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà» a cura de Coral Cuadrada, Daniel Duran i Alejandro Martínez-Giralt s’hi presenta la regesta de 433 documents del fons Llull dipositats a l’esmentat arxiu i es relata de forma acurada la història del fons documental. 
Per la tarda, la Jornada s’ha clos amb una visita a l'exposició itinerant de l’IEMed «Ramon Llull i l’encontre entre cultures» al Museu–Arxiu de Vilassar de Dalt.
Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]
Presentació de l'acte a càrrec de A.Fernandez; C.Cuadrada; S.Florensa i X.Godàs [Fot.Joaquim Graupera]
Primera taula rodona a càrrec de S.Sari; M.Ouerfelli; A.Soler i M.D.López  [Fot.Joaquim Graupera]

Segona taula rodona a càrrec de A.Soler; C.Cuadrada;  S.Sari i J. Santanach [Fot.Joaquim Graupera]
Debat final amb tots els ponents. [Fot.Joaquim Graupera]
Alexis Serrano, Benet Oliva, Enric Subiñà i jo mateix a la Jornada. [Fot.Enric Ortega, MAVdD]

dissabte, 29 de setembre del 2018

Restauració de les campanes de la parròquia de Sant Julià d’Argentona

El passat 27 de setembre de 2018 es van enretirar les campanes del campanar de l'Església de Sant Julià d’Argentona. El campanar presenta problemes amb el jous que subjecten les campanes. Calia una restauració per evitar-ne mals majors. 
Sobre la història del campanar ja he publicat diversos articles i apareix ressenyat en un capítol de la meva tesi. Les referències les trobareu al final de l’article. De fet la remodelació de la part alta del campanar al s.XVI ja es va donar pels problemes per voltar les campanes, com podreu veure si us llegiu els articles. 

Felicitats a l parròquia i a l’Ajuntament d’Argentona pel fet de cuidar del patrimoni. Agraeixo al Pep Padrós, a l’Eudald Calvo i a la Laia Valls per les fotografies que han penjat a facebook. 

Referències :