Presentació del llibre sobre els Gralla Desplà com a promotors a Vilassar de Dalt

El passat divendres 22 de novembre de 2019, a les 20.00 h, en el marc de la presentació del llibre 'La família Desplà-Gralla com a promotors d'art, vaig poder oferir la conferència «El retaule major de Sant Genís de Vilassar i la colonització artística» a la sala d’actes del Museu Arxiu Vilassar de Dalt.

L’acte es va iniciar amb una breu introducció a càrrec de Josep Samon, que va explicar el sentit de l’acte ja que el 2019 es va commemorar els 500 anys de l’acabament de les obres de l’església gòtica de Vilassar de Dalt. En aquest breu parlament va explicar com era l’edifici gòtic de la parròquia abans del seu aterrament a la dècada dels anys 40 del segle XX i els actes que es van fer a la parròquia per commemorar-ho. 

Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se l'edifici a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors a aquestes dates, ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En la conferència es va analitzar el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pel mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica.

Seguidamentes va presentar la publicació «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)» on s'analitza part de l'exposat a la conferència . Aquesta família, sobre tot amb la promoció artística de l'ardiaca Lluís Desplà, van saber crear una sèrie de relacions clientelars que van portar a molts artistes barcelonins (mestres de cases, escultors i pintors) a intervenir en la renovació de molts edificis parroquials de la comarca (Argentona, Vilassar de Dalt, Alella, Tiana, Premià de Dalt ...). En el llibre s'explica la història d'aquesta família i totes les promocions artístiques d'alt nivell que van promoure per tot el principat.

Per a més informació:

• Llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)»
• GRAUPERA, Joaquim (2014). “Els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic a Sant Genís de Vilassar: el retaule major” a Singladures. Revista d’Història i patrocini Cultural de Vilassar de Mar i El Maresme, núm.31 ( Desembre 2014), p.35-48

Celebració del mil·lenari de Sant Cebrià de Vallalta (1019-2019)

El 17 de novembre de 2019, la vila de Sant Cebrià de Vallalta va celebrar el seu mil·lenari amb una fira medieval al parc Puigvert i l’edició d’un petit llibret de recordatori. 

La parròquia de Sant Cebrià de Vallalta apareix esmentada per primer cop l'any 1019 en l'acta de restauració de la canònica catedralícia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Maritima. El 1079 s'esmenta novament en l'acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els documents amb l'apel·latiu de Valle Alta. 

Per commemorar aquest fet, a Sant Cebrià de Vallalta es va celebrar una mercat on es recreava l’ambient medieval amb les parades amb mercaders disfressats amb robes a la manera de l’Edat mitjana i amb demostracions d’artesans (ferrers, activitats com la de cardar i filar la llana, un obrador ceramista que elaborava càntirs, plats i olles per oferir als visitant, un taller d’escriptura medieval, etc). 

Per deixar constància del fet, el CESC (Centre d'Estudis de Sant Cebrià) va presentar, el dia anterior, un llibret on es reprodueix, en llatí i en català, el document datat el 20 de novembre del 1019 on apareix per primer cop esmentat el nom de la població. 

El document, custodiat a l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG, Mitra, C5, n.1, pp. 32b-36a), fa referència a la dotació de propietats per la creació de la mensa canonical de la catedral de Girona. 

En llenguatge eclesiàstic, la “mensa canonical” és aquella part de la propietat d’una església que s’apropia per tal de sufragar les despeses del prelat o de la comunitat que serveix l’església i s’administra a voluntat d’un o altre. Per tant en el document, hi figuren les donacions que van fer els principals magnats que van crear la comunitat de canonges de la catedral de Girona, on entre les donacions hi figura la parròquia de Vallalta. Concretament formava part de les propietat cedides per Pere de Carcassona, bisbe de Girona entre els anys 1010-1051, esmentada com a “... ecclesiam sancti Cipriani Maritimi atque ecclesiam sancti Aciscle cum òmnibus illorum pertinentis”. És a dir, “...l’església de Sant Cebrià de l Maritima i l’església de Sant Iscle, amb totes les seves pertinences.”. 

Per l’elaboració del llibret hi han col·laborat, el Dr. Agustí Alcoberro de la Universitat de Barcelona pel que fa al context històric del document i els personal de l’Arxiu Diocesà de Girona, Albet Serrat Torrent per a la transcripció del document i Joan Villar Torrent per a la traducció al català del mateix. 

L'acte es va cloure amb un petit concert interpretat per Marc Egea amb les veus d'Anna Basas i Josep Maria Grima.

Felicitem a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta i als membres del CESC per aquest iniciativa i per molts anys !

Marta Collell del CESC presentant la publicació . [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

El Dr. Agustí Alcoberro (UB), explicant el context històric del primer esment de Sant Cebrià. [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

Públic assistent a l'acte [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

Visita comentada al monestir de Montserrat amb Amics de l’Art Romànic (IEC)

El passat dissabte 16 de novembre de 2019 vaig col·laborar en la visita comentada al monestir de Montserrat i el seu museu. L’acte, que va estar organitzat per Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va comptar a banda de les meves intervencions amb la col·laboració del pare Josep Laplana, Director del Museu de Montserrat i de Rosa M. Martín i Ros, especialista en teixits i membre de la Junta d’Amics Art Romànic/IEC. 

El pare Laplana ens va donar la benvinguda a l’esplanada davant de la basílica i en va mostrar en primer lloc el claustre neoromànic obrat per Josep Puig i Cadafalch del qual l'any 2017 es va commemorar el 150è aniversari del seu naixement a Mataró i el centenari de la seva presa de possessió com a president de la Mancomunitat. Aquest claustre, que va ser construït el 1925, es troba situat a la part interior de la clausura del monestir i no és visitable. Per això, considero que ser un autèntic luxe poder-lo visitar. Està format per dos pisos d'arcs de maó sostinguts per columnes de pedra que serveix de comunicació entre les diverses dependències del monestir. 

Les obres de restauració d’aquest claustre van ser inaugurades el passat dimarts 12 de febrer de 2019. L'arquitecte responsable de les obres va ser Josep Maria Sala i la reforma aplicada va consistir en la substitució del 70% de les bigues ja que estaven en mal estat, procurant afectar poc l’obra de Puig i Cadafalch i intentar fer les obres sense perjudicar la vida monàstica. Cal tenir en compte que els monjos passen per aquí tres cops al dia per anar fer els àpats, són gent tranquil·la i fer les obres era caòtic per a ells. La Diputació de Barcelona va sufragar íntegrament els 450.000 euros que ha costat la restauració de l'atri de la basílica i el claustre de Puig i Cadafalch. 

La visita va continuar amb les explicacions de Rosa M. Martin sobre els tapissos flamencs dels segles XVI i XVII que es conserven a la clausura i les dependències internes del monestir a càrrec del pare Laplana. 

Després es va passar a la visita del Museu de Montserrat amb les seves diferents seccions. Jo vaig dedicar les explicacions a la secció arqueològica, amb moltes de les peces de l'antic Museu Bíblic de Montserrat, obra del biblista i arqueòleg pare Bonaventura Ubach (1879-1960); a la secció d'orfebreria, que conté elements de la litúrgia des del segle XVI al XX; la secció "Nigra Sum", dedicada a la història de les representacions de la Mare de Déu de Montserrat i a la col·lecció d’icones bizantines. Per la seva part, Rosa M. Martin va comentar la col·lecció de pintura antiga, on destaca el "Sant Jeroni" de Michelangelo Merisi da Caravaggio i la secció de pintura i escultura modernes, que cronològicament compren el segle XIX i la primera meitat del XX i s’hi troba representada la pintura catalana i la pintura impressionista francesa. Aquestes estan formades essencialment pels fons de les col·leccions Josep Sala i Ardiz i Xavier Busquets, ambdues donades al Monestir de Montserrat. 

Després de dinar per la tarda vàrem poder visitar la col·lecció de papirs i teixits coptes. Els Papyri Montserratenses-Roca són una col·lecció important de papirs d'autors antics, com: Homer (Ilíada i Odissea), Ptolemeu, i manuscrits bíblics en grec i llengua copta del segle III i IV escrits i alguns escrits primitius cristians.[1] Van ser reunits pel papiròleg Ramon Roca i Puig (1906-2001), des de mitjan segle passat. Va treballar durant molt de temps a (Egipte i Palestina), on va adquirir importants manuscrits. El 2000, poc abans de morir, Ramon Roca va llegar la col·lecció de papirs al Monestir de Montserrat per tal d'assegurar-ne la permanència a Catalunya.

Presentació del llibre: «L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones» a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat divendres 15 de novembre del 2019 a les 18:00 hores va tenir lloc, a la sala d’actes de l'Arxiu Comarcal del Maresme (Carrer d’en Palau, 32, 08301 Mataró), la presentació del llibre: «L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones». L’acte de la presentació es va incloure en la commemoració del 375 aniversari d’aquesta emblemàtica institució mataronina.

El llibre explica la història de l’hospital mataroní i s’hi inclouen centenars de documents conservats a l’Arxiu Comarcal del Maresme, la major part dels quals romanien inèdits, i una gran quantitat d’il·lustracions de les diverses etapes de la institució i d'aquesta documentació. Els textos dels autors i el ric material documental permeten al lector endinsar-se en els 375 anys d’història de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena i entendre els principals esdeveniments històrics de la institució, de la comarca i del país d’una forma amena. Alexandra Capdevila, Joan Giménez, Ramon Manent, Roser Salicrú, Alexis Serrano, Enric Subiñà i Jordi Vilana, col·laboradors de l’ACM, han estat els responsables de la part escrita d’aquesta història.

L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena és la tercera institució més antiga de la ciutat de Mataró després de la mil·lenària parròquia de Santa Maria i de la sis vegades centenària corporació municipal. 

Les primeres dades conegudes el situen en època baix medieval com a hospital urbà. Es trobava situat a la cruïlla de la riera amb el Carreró, on actualment hi ha l’edifici de l’Ajuntament. En època medieval aquest indret estava en el límit de l’àrea urbana a tocar amb la riera i l’arrencament del camí del mig que passava per on actualment hi ha el traçat del carrer de Sant Josep. L’edifici apareix documentat per primer cop el 1483 en un ban d’un pelegrí a Sant Jaume de Compostel·la on parla de “...la obre de la sglésia e del hospital”. Aquest hospital tenia una capella sota l’advocació de Santa Magdalena, documentada des del 19 d’octubre de 1492, quan Pere Pareras, sastre de Mataró, hi va fer un llegat testamentari. Va ser obrat a instàncies del Comú i s’hi va reunir el consell de la vila a partir del s.XV. La capella tenia un altar amb ara consagrada i un retaule de Santa Magdalena amb una imatge de talla, avui perduts. Malgrat que l’edifici va ser refet totalment al s.XVII, ja com ajuntament, es conserva reaprofitat en una casa veïna de la Riera un finestral gòtic que per la iconografia degué pertànyer a l’edifici de l’hospital, ja que representa la imatge de Santa Magdalena.

L’any 1644, mossèn Jaume Sala i Pascual disposà al seu testament que tots els seus béns es dediquessin a l’assistència de malalts, pobres i pelegrins en un centre hospitalari. Era l’any de la fundació del nou edifici de l’Hospital de Sant Jaume. Des d’aleshores, la institució sanitària ha esdevingut el gran referent assistencial de Mataró i del Maresme. Actualment, la Fundació Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena dona continuïtat a la deixa que va fer el seu fundador.

Per a saber-ne més: 
https://www.efados.cat/cat/llibre/1943999/l-hospital-de-sant-jaume-i-santa-magdalena

Intervenció de Marc Bosc del Consell Comarcal del Maresme [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]

Intervenció de David Bote dAlcalde de Mataró [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]

Públic a assistent a l'acte [Fotografia: Arxiu Comarcal del Maresme]