dijous, 15 de juliol del 2021

In Martima/5 - Comunicació «L’epidèmia de 1530 al Maresme, un buit historiogràfic» a càrrec de Benet Oliva



El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Benet Oliva ens va presentar la comunicació: «L’epidèmia de 1530 al Maresme, un buit historiogràfic».

Les epidèmies de pesta han estat les pandèmies més devastadores patides en la història de la humanitat. A casa nostra en destaquen especialment tres: la dels volts de 1348, la de 1530 i la de 1652. En cadascuna d’elles, el cost en vides humanes fou espectacular. Amb tot, la més desconeguda és la dels voltants de 1530. Molts estudis del segle XVI en prou feines la destaquen. Per què? Falten llibres d’òbits d’aquests anys a la major part dels arxius parroquials de la comarca. Només n’hi ha a quatre que sí que en conserven: Cabrera, Vilassar, Premià i Llavaneres. Segons les circumstàncies de cada indret, entre un 30 i un 45 % resultaren morts. Per tant, tenir en compte els efectes ’ d’aquesta epidèmia és imprescindible en qualsevol interpretació del segle XVI: 1530 és un moment de frontissa, una cloenda de la crisi baixmedieval i l’inici de la recuperació de l’època altmoderna gràcies al període tranquil d’epidèmies que té lloc fins al 1557.








dimecres, 14 de juliol del 2021

Curs «Estudis sobre Història de l’Art Europeu (EHAE) (II) Canvi de perspectiva: la visió androcèntrica. L’art a Europa a partir del segle XV »


Curs 2021-2022

«Estudis sobre Història de l’Art Europeu (EHAE) (II)
Canvi de perspectiva: la visió androcèntrica. L’art a Europa a partir del segle XV»


Assignatures / Professorat
  • L’esclat de l’humanisme. L’art del Renaixement (s. XV-XVI). 
    • Horari: Els dijous, del 7 d’octubre de 2021 al 7 d’abril de 2022, de 17.45h a 19.15h. 
    • Professor: Joaquim Graupera Dr. en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Diploma en Estudis Avançats d’Història de l’Art i llicenciat en Geografia i Història per la UB.
  • L’art de l’absolutisme. Barroc i Rococó. (s. XVII-XVIII)
    • Horari: Els dimecres, del 6’octubre de 2021 al 20 d’abril de 2022, de 17.45h a 19.15h.
    • Professora: Ruth García Doctoranda en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on també va cursar el grau d’Història de l’Art i el Màster Oficial en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic.
  • La recerca de la bellesa. Els ideals de la Il·lustració i l’art Neoclàssic (s. XVIII).
    • Horari: Els dimarts, del 19 d’octubre de 2021 al 10 de maig de 2022, de 17.45h a 19.15h.
    • Professora: Milena Viceconte Dra. en Hª de l’Art per la Università di Napoli Federico II i de la UB Investigadora postdoctoral al Dipartimento di Studi Umanistici de la Università di Napoli Federico II.
Metodologia

El curs es basarà en sessions que no pretenen ser tan sols classes ordinàries teòriques, sinó una aplicació pràctica d’allò que es vagi aprenent amb la participació activa de l’alumnat. Per això, els alumnes disposaran d’un dossier que, per un costat, els servirà de suport a les classes i, per l’altre, els oferirà les eines i els instruments necessaris per ampliar la informació obtinguda en les sessions presencials i poder així aportar opinions i idees al curs, generant debat i enriquint els coneixements de tothom.
Les asignatures es complementaran amb una master class i amb algunes sortides per veure directament algunes de les obres referenciades durant el curs.

Programa complert:  https://www.arqueonet.net/Files/21077.pdf

Procés de preinscripció i matriculació

Arqueonet - Felip Masó Ferrer/Sílvia Vila (Coord)
carrer Sepúlveda 79 – 08015 Barcelona, de dilluns a dijous de 10h a 14h i de 16h a 20h
Tel.- 667 013 352

Vídeo presentació del curs


dilluns, 12 de juliol del 2021

In Martima/4 - Comunicació «Les primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d’Arenys» a càrrec de Francesc Forn i Salvà


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Francesc Forn i Salvà ens va presentar la comunicació: «Les primeres dades sobre albats al segle XVI a Sant Martí d’Arenys».

La mortalitat d’infants fou un fre permanent al desenvolupament de les societats medievals i de l’edat moderna fins ben entrat el segle XIX a les terres catalanes. Les primeres dades sobre albats a Sant Martí d’Arenys (1511-1578), confirmen la intensitat d’aquest drama, fins i tot d’un abast molt més gran del que es podia esperar. L’elevat nombre d’albats no recollits als primers llibres de defuncions fa que les dades sobre mortalitat al segle XVI quedin força per sota del que coneixíem fins ara.



divendres, 9 de juliol del 2021

In Martima/3 - Comunicació «L’extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV)» a càrrec de Carles Díaz Martí


El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Carles Díaz Martí ens va presentar la comunicació: «L’extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV)»


Els Sala eren un llinatge de Tiana assentat en un mas, el mas Sala, en alou d’un benefici de l’església de Santa Anna de Barcelona. La combinació d’una descendència poc nombrosa i els efectes de la mortalitat van provocar la desaparició d’aquesta família i la seva substitució per una branca dels Sentromà, una de les famílies més destacades de Tiana, propietaris de Can Sentromà des del segle XIII.
Les dificultats en el mas Sala començaren per la mort de Pere Sala, el jove, que va deixar la continuació del llinatge en la seva filla, Antiga. En un context de dificultats econòmiques en el mas, el 1471 Antiga és casada amb l’edat mínima legal per contreure matrimoni, 12 anys. Entra aleshores al mas el seu marit, Pere Boscà, de Badalona. Però al cap d’uns cinc anys i en un curt interval de dies, mor tota la família: el fill del matrimoni, Pere, i els dos cònjuges. L’únic Sala que viu era Antònia, tia paterna d’Antiga, que vivia a Barcelona casada en segones núpcies, i que hi renuncia a favor d’un membre de la família de la seva mare, els Sentromà. En una demostració de la puixança econòmica d’aquest llinatge, el 1479 retornen el dot i el llegat testamentari que corresponien a Pere Boscà (115 lliures) i compensen econòmicament Antònia (40 lliures) per poder posar al capdavant del mas Sala un fadristern, Bernat Sentromà. La seva entrada en el mas coincideix amb la concertació del matrimoni amb Margarida, filla de Pere Martí Salania, de Mieres. Es consumia així la substitució dels Sala pels Sentromà en un mas de Tiana en els anys posteriors de la Guerra Civil Catalana.