divendres, 5 de desembre de 2008

La presència de l'arc ultrapassat o de ferradura al Maresme

La Catalunya del segle VIII al segle X estava sotmesa a un procés de canvi constant, en què diverses cultures conflueixen i hi deixen petjada. El fet queda ben palès en l'estudi de l'estil de l'època, el preromànic, anomenat durant molt de temps, i de manera indistinta, art visigot, art carolingi o art mossàrab, fins que a partir d'un debat organitzat pel Grup d'Amics de l'Art Romànic de Barcelona, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, es fixà i s'acceptà el terme pre-romànic per a definir l'art autòcton català dels segles VIII i IX.
Un aspecte problemàtic de l'art pre-romànic a Catalunya és la presència de l'anomenat art ultrapassat, o de ferradura, de possible influència mossàrab o califal cordovesa, que es troba tant en les plantes dels edificis, com en elements estructurals i en obertures. Aquesta forma arquitectònica va ésser anomenada de ferradura en base a criteris visuals o estètics, sense considerar la seva funció. Per això, per a definir-la, considerem més correcta l'expressió d'arc ultrapassat, ja que el seu traçat
"ultrapassa" la mitja circumferència i, per tant, la línia d'imposta és més avall del centre.
Examinant els estudis realitzats pels diferents historiadors de l'art que han incidit en el tema, podem destacar quatre criteris bàsics o quatre conjunts teòrics per explicar l’origen de la presència d’aquest arc a Catalunya. Un grup d’historiadors, entre els que s’hi pot comptar Gómez Moreno i Puig i Cadafalch opinaven que l’origen d’aquest arc a Catalunya es deu a l’arribada de comunitats mossàrabs, és a dir, un conjunt de nuclis cristians exiliats, expulsats de la Còrdova islàmica.
La segona teoria, defensada per Fèlix Hernández, interpreta la presència de l’arc ultrapassat a Catalunya com a influència de l’art musulmà de forma directa. La tercera, argumentada per Joel Pijoan, manté l’origen en època visigoda i per tant serien restes de la pervivència goda. Per acabar, la última d’elles defensa un origen tardo-romà local i estaria defensada per Mn. Eduard Junyent.
L'arc ultrapassat al Maresme ens ha pervingut en l’estructura dels arcs triomfals que separen la nau del presbiteri, com el cas de Sant Cristòfol de Cabrils , o en l’estructura de les finestres, com el cas de la capella de Sant Salvador de Vilassar de Dalt o també en l’anterior capella mencionada. El seu origen sembla correspondre més a la teoria defensada per Junyent i per tant un origen autòcton derivat de les tècniques constructives emprades.

Bibliografia
GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim : “L’arc ultrapassat en el pre-romànic del Maresme” a Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria”, núm.31. Museu-Arxiu de Santa Maria. Mataró, abril 1988. Pàgs.3-9.
Per la consulta del text complert:
http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/viewFile/115791/146391
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...