divendres, 20 de març de 2009

Conferència Ciutats, viles i llocs. Urbanisme medieval al Maresme al Racó del Casal de Mataró

El dimarts 17 de març de 2009 vaig poder celebrar la conferència “Ciutats, viles i llocs. Urbanisme medieval al Maresme”, organitzada pel Grup d'Història del Casal de Mataró i presentada per Jaume Vellvehí. De fet, és la mateixa, que ja tenia preparada des de l’any passat i que vaig poder realitzar, ara just fa una any amb els Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Medievals. El tema tractat forma part de la tesi doctoral que m’està dirigint la Dra Francesc Español del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
Al llarg de la conferencia es va sintetitzar les diferents tipologies sobre l’urbanisme medieval de la nostra comarca.
La tipologia més nombrosa és la de pobles de sagrera (Argentona, Tiana, Premià, Sant Cebrià de Vallalta, entre altres). L’origen de es mateixes es remunta al segle XI, quan els pagesos patien les amenaces i les agressions de la noblesa. Per evitar aquestes agressions feudals, l’abat Oliva, abat de Ripoll i Cuixà, va convocar el 21 de maig 1027 a Toluges (Rosselló) la primera reunió de pau i treva que va comptar amb la presència de nobles catalans i gent del poble del bisbat d'Elna. En ella es va deixar palesa la necessitat de protegir als pagesos i va pactar la creació de les sagreres, un espai de 30 passes al voltant de les esglésies en què persones i béns estarien protegits de les esmentades agressions. Aquests primitiu urbanisme estaria configurat per l’edifici parroquial i el cementiri parroquial com a epicentre i les cases s’anaven agrupant al voltant d’aquest nucli.
El segon tipus serien els burgs (Mataró, Vilassar i Dosrius) que apareixen al s.XIII. Tradicionalment, i per a l’etapa medieval, hom havia classificat les unitats de població concentrada en pobles i ciutats; més modernament, però, s’hi ha afegit el concepte de burg, que es defineix per l’existència d’un mercat que provoca una àrea d’influència econòmica sobre un cert nombre de pobles, gràcies a l’existència del mateix, en un radi aproximat d’uns vuit o deu quilòmetres. El burg s’anirà constituint com un nucli aglutinador de l’espai rural i a la llarga esdevindrà un municipi. És a dir, els burgs serien unes unitats de població més desenvolupades que els pobles, però per altra banda, encara no ho estarien tant com les ciutats.
El tercer tipus serien les viles noves amb un origen a l’època baix medieval (s.XIV) Aquestes solen ser fetes de nou i establertes per un senyor amb un nivell jurídic privilegiat. A nivell urbanístic fan servir un model regular de xarxa hipodàmica o ortogonal. S’estructuren al voltant d’una plaça pel mercat (Mercadal) i es troben prop del mar o de la via francígena (antiga via Augusta) pel seu interès comercial També reben cartes de poblament o franquesa on s’estipulen els drets i deures dels nous pobladors i moltes vegades hi ha incentius per fer el canvi. En el Maresme solen estar en l’alt Maresme molt més despoblat (Pineda, Calella i Malgrat).
Al final de la conferencia es va fer esment de les viles marineres, que s’independitzaran dels nuclis principals en època moderna (Canet, Vilassar de Mar, Montgat, etc) i els veïnats que no arribaran a constituir un nucli independent (Agell, Canyamars, Sant Pere de Riu, etc) .
Bibliografia

  • GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Volum 1. La Comarcal edicions. Argentona, 2001. Pàgs.119-126
  • GRAUPERA, Joaquim: “L’organització de l’espai i models de poblament al Baix Maresme” a II Jornades d’Història i d’Arqueologia i Medieval del Maresme. L’organització de l’espai i models de poblament. Actes . Del 20 d’octubre al 10 de novembre de 2001. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2003. Pàgs.23-40
  • GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (fotògraf): El Maresme medieval . March Editors. Vallbona de les Monges, 2007
  • GRAUPERA, Joaquim: “Caldes d'Estrac a l'època medieval” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm. 50 (febrer, 2000), pàg.12-16
  • GRAUPERA, Joaquim: “El patrimoni medieval del Maresme /2: Òrrius” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm. 75 (juliol- setembre, 2005), pàg.8-11
  • GRAUPERA, Joaquim: “El patrimoni medieval del Maresme /3: Argentona” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm. 78 (Abril-juny, 2006), pàg.5-11
  • GRAUPERA, Joaquim: “El patrimoni medieval del Maresme/4. El terme de Vilassar (Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Cabrils” a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal-Mataró, núm. 83 (juliol a Setembre, 2007), pàg.2-8
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...