Maria Josep Castillo va fer una descripció detallada dels motius que la van portar a realitzar el seu estudi, presentat com a tesi de llicenciatura i esposà les característiques dels esmentats capbreus, afegint detalls sobre les dades que contenen.
El Capbreu és un document o manual on s’anotava per ordre del senyor feudal, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la pervivència de les rendes i obligacions del pagès envers el seu senyor.
Capbreu Desbosc o Capbreu de Joan Carles (1558-1614) |
En les declaracions que fan els pagesos en els capbreus, hi consten cases, terres, béns, cultius als que es dediquen, dades sobre l'origen dels béns (compra, herència...) o l'ascendència del capbrevat són una font important per a la història agrària de la propietat i de les seves variacions. Com es pot entendre aquests documents aporten molta informació sobre com era la pagesia, i en aquests concrets sobre el món rural a Argentona i Vilassar entre els segles XVI i XVII.
Els dos capbreus de l’exposició són: l’original conegut com a Capbreu Desbosc o Capbreu de Joan Carles, fent referència al senyor que l’ordena (els Desbosc o senyors dels castells de Vilassar i Burriac) i el notari públic de Barcelona que ratifica les declaracions. Tal com hem apuntat abans, aquest va estar realitzat entre el 1558 i el 1614.
Còpia del capbreu realitzada a Mataró pel notari Desideri Torras i Golorons a principis del s.XIX. |
El segon capbreu és una còpia del primer realitzada a Mataró pel notari Desideri Torras i Golorons a principis del s.XIX. Aquest capbreu té per títol en la primera pàgina “Transumpto autentich de diferents confessions enfiteoticarias de varis predis situats en la ciutat, y terme de Mataró, en lo lloch, y terme de Argentona, en Barcelona, Dosrius, Premià, Òrrius, y Vilasar, y altres parts rebudas per Joan Carles, Notari de Barcelona, y Miquel Benus, Notari de Vilasar desde 2 de maig del any 1558 fins à 8 Desembre 1614, clos per Don Desideri Torras y Golorons”. Sembla que encara hi ha una tercera còpia a l’Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona. L’exposició ve complementada per dos plànols conservats de les finques capbrevades.
Si voleu més información sobre aquests capbreus i la información que ens oferiexen, podeu consultar :
- CASTILLO, Maria Josep: Argentona i Vilassar a cavall de dues èpoques. L’Aixernador. Argentona, 1990. (El Montalt, 7)
- CASTILLO, Maria Josep; ZAPATA, Assumpció: Argentona al 1800 : cartografia històrica a partir del plànols del marquesat de Moja. Ajuntament d'Argentona; Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, [2002]
- CUADRADA, Coral: El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42).
- RICHOU LLIMONA, Montserrat: Aproximació a la història d’Argentona (segles XIII-XV). Ajuntament d’Argentona. Argentona, 1987 (Premi Burriac)
- SUBIÑÀ COLL, Enric: Argentona de la sagrera a la vila (1295-1900). Ajuntament d’Argentona. Argentona, 2002.
- ZAPATA i BUXENS, M. Assumpció: Les jurisdiccions locals en el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia dels Desbosch. Caixa d’estalvis Laietana. Mataró, 1998. (Premi Iluro, 57)
- ZAPATA, Ma Assumpció.: La baronia Desbosch del Maresme. Una jurisdicció feudal en l’edat moderna. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2004. (Premi Iluro,65)
Ferran Armengol, Regidor de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament d'Argentona inaugurant l'exposició. |
Llorenç Soldevila, vice-president del Centre d'Estudis Argentonins "Jaume Clavell" presentant la conferència. |
Maria Josep Castillo en un moment de la conferència. |
Vista del públic assistent a l'acte |