El passat dissabte
25 de maig del 2013 va tenir lloc l’Assemblea Ordinària de socis del Grup d’Història
del Casal de Mataró. En la mateixa vaig comunicar la meva decisió d’abandonar
el càrrec de vocal de la Junta Directiva, fet que va ser aprovat.
Els motius pel
qual he arribat a prendre aquesta decisió es basen en la dificultat de compaginar
la meva vida familiar i laboral amb les tasques del Grup, a banda, de les
obligacions que he anat contraient amb altres entitats, com ara Amics de l’Art
Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans, que en aquests moments em demanen
molta més atenció.
Fa ara 27 anys
vaig tenir el plaer de col·laborar en la fundació del Grup d’Història del
Casal. En aquella època ens movia la inquietud i les ganes de fer coses per
divulgar la història i el patrimoni de Mataró i el Maresme.
El GHC ha estat
una escola per mi. He après molt sobre coses que desconeixia: l’organització d’actes; com portar una
entitat; sobre les diferents formes de plantejar els temes que han mostrat tots
els historiadors que han passat durant aquest anys a fer xerrades i un llarg
etc.... Hi ha hagut moments durs que han fet necessari un sobreesforç important
(com el cas de la confecció de l’Estendard de Ripoll) però la majoria de
records que me’n porto son records agradables i positius, sens dubte. El més
positius són les amistats que he fet que en són moltes i moltíssims bons
records. Voldria donar les gràcies a
tots aquells que han fet possible tot això, que en sou molts i per por a no
descuidar-me a ningú, preferiria no citar-vos personalment.
Ara però és el
moment de dir ADÉU. Crec que el GHC necessita noves veus, noves cares i nova
força. Se’ns dubte que estaré disponible per tot allò que necessitin, segons
sigui la meva disponibilitat en aquell moment. Per això, puc dir ARREVEURE ja
que la meva voluntat és de seguir col·laborant amb el Grup amb tot allò necessari,
des de la rereguarda i evidentment penso continuar col·laborant com la resta de
socis.
Me’n vaig amb el
plaer de la feina ben feta, que és molta i amb la idea que una gran part dels
objectius inicials que ens vàrem proposar s’han acomplert amb escreix.
Es per tot això
que no dic un adéu definitiu sinó un arreveure i un fins sempre.