El mas Ballot d’Argentona (El Maresme), popularment conegut com a can Ballot Gallifa, es troba situat en el nucli urbà, al Passatge Gallifa Ballot núm. 2. Es tracta d’una gran masia que té cinc cóssos en l’edificació principal, amb pis i golfes. En la planta baixa hi ha dos cóssos més a cada un dels laterals (el de la dreta havia estat una capella), i un edifici al darrera on hi ha els cups del celler. Això la converteix en la masia més gran d’Argentona, i una de les més grans de Catalunya, amb uns 1750 metres construïts, conservant la configuració que tenia al segle XVIII, sense cap afegitó posterior. Està catalogada com del grup VI de la classificació de Camps i Arboix. L’arquitecte Lluís Bonet i Garí en la seva obra “Les masies del Maresme”, diu d’ella que «després d’admirar l’aspecte arquitectònic de les façanes de la casa pairal dels Ballot amb els cóssos de mides extraordinaris i el teulat a quatre vessants, creguí necessari de conèixer qui eren els pagesos que la construïren». La descriu com «una casa molt important, de teulada a quatre vessants, amb l’additiment de les dues terrasses laterals del celler, i el dels cups a la part posterior. La part principal de l’edifici té tres cóssos de major amplada que els de les cases normals, amb gran sala d’entrada als baixos, i la del primer pis, que tenen 15 m de llargada per 5,43 m d’amplada, cosa que ens diu com és la categoria de l’obra». El mas es troba documentat des del segle XIII, concretament del 1256, i pensem que fou edificat inicialment per la família Feliu, passant als Ametller el 1402, i d’aquests a Francesc Coll el 1619. Jaume Ballot, que procedia del veïnat del Cros, la va comprar el 1637, essent propietat dels seus descendents fins a inicis del segle XXI.
Aquesta masia està declarada BCIL, inclosa en el PGOUM d’Argentona del 1987. En l’actual Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic d’Argentona, del qual es va aprovar el Text Refòs en el Ple Ordinari del passat 13 de gener i està pendent de l’aprovació definitiva, la cataloga amb nivell integral, atenent a què la masia encara conserva la majoria de la seva configuració des del segle XVIII, amb portals i finestres de pedra en el seu interior i exterior. L’entrada, mitjançant un portal de pedra rectangular, és una gran estança amb 4 portals de pedra que dóna a les diferents habitacions, coberta amb arcs rebaixats, i un gran portal de pedra al fons, on hi ha inscrita la data 1759, que dóna al celler. Aquest és cobert d’arcs rebaixats d’obra. Destaca la primera cambra de l’esquerra de l’entrada que conserva un gran rentamans de granit, i la segona cambra, amb funcions actualment de cuina, té els sostre amb arcs rebaixats. Pel què fa al pis, hi ha una gran sala, de gran amplària i alçada, amb sis portals de pedra als laterals i un al fons, tot cobert amb bigues de fusta. De les golfes tan sols destaca el seu bigam amb gran encavalcades. En l’exterior es conserva un gran safareig i l’entrada de la mina que abastia d’aigua a la masia.
Recordem que la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català insta la propietat, en el seu article 25.1, al deure de preservació i manteniment, en els següents termes: “Els propietaris, titulars d’altres drets reals i posseïdors de béns culturals d’interès nacional o béns catalogats els han de preservar i mantenir per assegurar la integritat de llur valor cultural. L’ús a què es destinin aquests béns ha de garantir-ne sempre la conservació“.
Aquesta masia, després de ser venuda per els descendents de la família Ballot fa uns 10 anys, porta temps a la venda, tancada i “abandonada”. A finals del 2009 fou embargada i s’adjudicà en subhasta a Caixa Catalunya, la principal creditora de l’aleshores propietari. Actualment pertany a la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb), que té molts dels immobles que eren de Catalunya Banc, successor de Caixa Catalunya. Actualment té les portes de la planta baixa “tapiades”, excepte la principal, que té tot el terra de rajola aixecat. L’alarma ha saltat quan darrerament l’Entita Natura ha tingut coneixement de què ha caigut una part important de la teulada de la part sud (veure foto), d’una superfície aproximada d’uns 100 m2, fet que provoca que l’aigua de pluja entri dins la casa, impregnant unes parets que són de tàpia, provocant un procés de deteriorament que si no s’atura pot provocar el col·lapse de la resta de la teulada i de les parets mestres amb la possibilitat d’enfonsament d’una part de la masia.
El Centre d’Estudis Argentonins va presentar una instància el passat divendres 17 de gener de 2014 on es denuncia la situació i es demana al consistori que examini la masia in situ per part de l’arquitecte municipal i que s’obligui, amb caràcter d’urgència, al propietari a restituir la teulada caiguda, assegurar la resta de la coberta, i solucionar possibles danys que es puguin observar i que poguessin perjudicar l’estabilitat de la masia, en virtut d’ordre d’execució que permet l’article 197 del Decret Legislatiu 1/2010 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC). També que es recordi al propietari l’obligació que en té del seu manteniment i conservació tal i com obliga l’article 25.1 de la llei 9/93 i el mencionat article 197 de la TRLUC. En cas que en un termini no superior al que hagi determinat l’Ajuntament a l’ordre d’execució el propietari no hagués començat o, en el seu cas, realitzat aquestes obres, demanem que sigui l’Ajuntament d’Argentona qui les efectuï amb caràcter subsidiari o bé imposi multes coercitives al propietari en virtut de l’article 197.4 del TRLUC.
Un cop apareguda la notícia en la premsa l’alcalde d’Argentona ha manifestat a la radio, textualment, que “des que vam començar a veure que es comencava a deteriorar, inclús abans de què comencés lo de la teulada, ja vam requerir quan encara era propietat de Caixa Catalunya directament, hem fet varis requeriments i amencaces de multa per què l’arreglin”. Malgrat aquestes paraules de l’alcalde, el Centre d’Estudis Argentonins, com a membre del Consell del Patrimoni, no té coneixement que s’hagi fet cap requeriment formal a la propietat, entenent per formal un requeriment escrit on se’ls hi demani que s’arregli la teulada, amb un termini clar per presentar el projecte corresponent, tal i com la llei obliga a fer quan es té coneixement d’un fet com aquest en un bé protegit. A tal efecte hem demanat que se’ns informi de la data en què es va fer el requeriment a la propietat.
Per a saber-ne més:
NOTA
Voldria agrair al amics del Centre d'Estudis Argentonins "Jaume Clavell" (CEA) en particular a la persona del seu president Enric Subiñà per tal de permetrem reproduir aquest text i les imatges.
.JPG&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*)
.JPG)
.jpg)
.jpg)
