divendres, 6 de novembre del 2015

Comunicació sobre el monestir de Sant Pol de Mar al XXXIV CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE LA CARTOIXA

Durant els dies 29, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 2015, va tenir lloc a Barcelona, a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (c/ Diputació, 231), el 34è Congrés Internacional sobre la Cartoixa: “La Cartoixa de Montalegre: 1415-2015. La Província Cartoixana de Catalunya”. 
La Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, (Tiana (Maresme), celebra enguany el 6è centenari de la seva fundació. Al llarg d’aquest temps ens ha tramés un important llegat cultual de gran valor patrimonial, molt poc conegut i estudiat. Per aquest motiu, el XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa de Montalegre, pretenia de manera singular celebrar l’efemèride tot posant a la disposició dels especialistes i de la societat en general el fruit dels últims estudis i investigacions científiques sobre la seva història, carisma, arquitectura, arts plàstiques, literatura, música, etc., per tal de permetre un millor coneixement i la valoració d’aquest gran monument i la del treball intel·lectual i espiritual dels seus monjos.
Vaig tenir el plaer de participar-hi amb una comunicació sobre "EL MONESTIR CARTOIXÀ DE SANT POL DE MAR. ESTAT DE LA QÜESTIÓ I HIPÒTESI DE LA SEVA ESTRUCTURA", que va estar molt ben acollida.
Malgrat que la cartoixa de Sant Pol de Mar ha estat abastament estudiada a nivell històric, la seva evolució artística i la seva estructura arquitectònica han estat sovint oblidades i no se’ls ha dedicat l’atenció que mereixen. 
Hi ha diversos elements que han dificultat l’apropament a la comprensió de la seva estructura monacal. En primer lloc, la seva dilatada història que ha conduit a funcions diverses de l’edifici i a una sèrie d’intervencions en etapes diferents que dificulten la seva lectura i interpretació, i en segon lloc, la manca de prospeccions arqueològiques en el seu conjunt que podien haver aportar dades valuoses sobre l’estructura de tot el conjunt monacal.
La primera part de la comunició va mostrar l’estat de la qüestió sobre els estudis efectuats a l’edifici cartoixà de Sant Pol de Mar tant a nivell artístic com patrimonial. En la segona part es va realitzar una memòria històrico-descriptiva del conjunt des de dos punts de vista: en primer lloc, deduir l’estructura arquitectònica del monestir a partir de les restes conservades i de l’aportació de la documentació i en segon lloc, es van analitzar les estructures aèries conservades, és a dir els murs o paraments de l’edifici, per intentar captar l’estratigrafia que presenten i les seves fases constructives. En aquesta part s’aplicarà el mètode estratigràfic d’E.C.Harris en l’anàlisi d’aquestes estructures. 
El monestir va passar per diferents propietaris que van deixar empremta en la seva edificació. Malgrat que han aparegut restes arqueològiques de difícil interpretació datables a l’antiguitat tardana, els primers testimonis documentals, que no apareixen fins el s.X, ens defineixen una comunitat monàstica bastant reduïda sota la regla de Sant Benet. Durant el s.XI, el cenobi passarà a dependre de l'abadia occitana de Sant Honorat de Lerins (1068) la qual van mantenir la comunitat durant dos segles. Al s.XIII després d’haver estat adquirit per Guillem de Montgrí, el monestir va ser cedit a la cartoixa d'Escaladei perquè hi establissin una comunitat sota la regla de Sant Bru. La comunitat cartoixana hi va residir fins el 1415. La seva posterior venda el 1434 i la de la cartoixa de Valparadis de Terrassa, van contribuir econòmicament a la construcció de la cartoixa de Montealegre a Tiana. A partir del 1434 els nous propietaris de l’edifici seran els Cabrera que li atorgaran un paper més de fortificació que d’espai monacal. Sota aquesta funció militar patirà els efectes de la guerra civil catalana del s.XV, en el moment que l’edifici va dependre de Bertran d’Armendaris, senyor dels castells de Palafolls i Montpalau. Al s. XVII Jeroni Pujades encarà hi pogué veure restes de l’estructura monàstica que va patir encara més destrosses durant la guerra del Francès ja a començaments del s.XIX. La construcció de la Nacional II i la urbanització de l’entorn hi contribuïren definitivament a la pèrdua de la fisonomia original ben entrat el s.XX.