La imatge de la Mare de Déu de la Magrana pertanyia a la parròquia de Sant Julià d’Argentona. L’any 1922, es conservava a les golfes de la casa rectoral, quan va ser identificada pel bisbe com a una obra de valor en una visita pastoral i va ser traslladada al fons del Museu Diocesà de Barcelona per a la seva millor conservació.
La Mare de Déu de la Magrana és una imatge de fusta d’àlbar policromada i daurada que representa la Mare de Déu dempeus amb el nen sustentat amb el palmell de la mà dreta (128 x 43 x 25 cm). Amb l’altra mà subjecta un pom, que al ser confós amb una magrana, ha donat el nom a la imatge.
El mantell cobreix el cap de la verge fixat amb una diadema i el cabell ondulat sobresurt fins l’alçada de les espatlles. La imatge porta una túnica cenyida per un cinturó i recoberta per un mantell que queda recollit en el braç esquerra. Els plecs de la roba són força realistes i permeten observar una acurat treball naturalista.
La imatge presenta un lleuger contrapposto o hanchement, habitual en les representacions de la Mare de Déu de tradició gòtica. A la part baixa de la túnica es mig apunten unes sabates apuntades.
El nen apareix dret, nu, amb la mà dreta en actitud de beneir i un ocell a l’esquerra, i sostingut per la mà dreta de la mare.
La imatge presenta una tipologia bastant tardana de les Mare de Déu dempeus de tradició gòtica que Clavell ja va datar dins una cronologia del s.XV. 798 El tractament del rostre de la Verge, que presenta una factura molt propera a models germànics, ens pot fer apropar la cronologia cap a finals del s.XV. De fet, la primera visita pastoral on s’esmenta un altar dedicat a Santa Maria és la del 1498.
El model de imatge de la Verge amb el Nen dempeus es va començar a introduir a la Borgonya en el s.XII. Aquesta imatge representa ja a Maria dreta i sosté amb el seu braç, sovint l’esquerra, l’Infant que apareix jugant amb un ocell o relacionant-se amb la Mare (intenta prendre-li la corona, la mira i riu, entre altres actituds de relació entre ells. Un element característic d’aquestes imatges, com hem vist, és la posició de contrapposto o hanchement, en que els malucs de la Verge del costat que sosté el Nen és elevat per tal de imitar una posició que possibilita una millor sustentació del nen en braços. Aquest tipus d’imatge s’introdueix arran de situar la imatge de la Mare de Déu en el mainell de les portades. Segons Vicens, a partir de la tercera o quarta dècada del s.XIV, aquesta tipologia de Mare de Déu ja esdevé el model preponderant a Catalunya.
Font:
- GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. Cap 5, p.190-191 Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa.
 | |||
| Mare de Déu de la | Magrana (Argentona) | [Fotografia:MDB-371] |
.JPG)
