dijous, 22 de setembre de 2016

Conferència del Dr.Enric Subiñà sobre Dosrius i Canyamars medievals a les Jornades Europees del Patrimoni.

El passat diumenge 18 de setembre de 2016 dins el programa de les Jornades Europees del Patrimoni, va tenir lloc la conferència del Dr. Enric Subiñà, "Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos. Els Vallmajor". L’acte, organitzat per l’Ajuntament de Dosrius i l’Arxiu Municipal de la població es va celebrar a la masia de can Vallmajor. 
Després d’unes paraules de benvinguda de l’alcalde Marc Bosc, una de les responsables de l’arxiu Ma Àngels Jubany, va avaluar la importància i l’evolució de la masia de Can Vallmajor. Seguidament el Dr. Enric Subiñà va descriure la població de Dosrius a la baixa Edat mitjana, especificant la història del castell, de la població i de les masies documentades. 
La població de Dosrius es troba en la confluència de les rieres de Rials o del Far i de Canyamars, fet que li dona nom i que apareix documentat, des del s.X , amb les formes Duos Rios o Duos Rivos. Aquest nucli es trobava configurat per una colla de carrers al peu del castell i al voltant de la sagrera parroquial. Al centre del poble, al costat de la plaça de l’església, s’agrupen les cases més antigues del poble, algunes de les quals encara conserven els finestrals gòtics, de totes elles cal destacar Ca la Bona Mossa. 
A l’època medieval, totes aquestes terres pertanyien a la jurisdicció del castell de Dosrius¸ dins el comtat de Barcelona. Aquest es troba situat en un puig de 295 mts d’altitud al nord del nucli de la població. Consta, des del s.XII, que el castell depenia del Priorat de Sant Pere de Casserres. Al s.XIV, la castlania del castell de Dosrius estaria en mans de la família Cartellà, que van detentar el càrrec de senyors útils del castell fins l’any 1437, en que la pubilla Elisabet de Cartellà es va casar amb Galceran de Montserrat de Sentmenat, iniciant la dinastia Sentmenat a Dosrius. Aquests van continuar exercint el càrrec de castlans fins el 1453 que van comprar al Prior del monestir de Casserres el domini directe i alodial del castell i la baronia. Les restes del castell presenten actualment un estat de runa notable i resten mig amagades per la vegetació, fet que fa difícil l’observació de la planta en la seva totalitat. La part més definida és una torre quadrada, en el cim del turó, orientada d’est a oest, de la que es conserva la paret nord que s’aixeca uns metres. En aquesta són visibles dues fileres d’espitlleres.
Subiña va esmentar també la riquesa de les aigües del terme que nodria diversos torrents i rieres i que va dotar també a la població de varis molins. El Molí del castell (dit de Dosrius, d’en Saborit o de Can Terrades) es trobava al marge esquerra de la riera de Dosrius, prop del mas de Can Terrades. D’aquest es conserven, malgrat que tapada per la brolla, les restes de la basa i del casal moliner. Es troba documentat des del 1453 malgrat que el seu origen podria estar relacionat amb l’establiment dels monjos de Casserres com a propietaris del castell des del s.XII. També consta que existien altres molins, potser també medievals, a la banda de la riera de Canyamars, com són els casos del molí de Can Famades (documentat des del 1552) i els molíns de Can Gel i de Can Galzeran (documentats des del 1570) dels quals solament d’aquest últim se’n conserven restes. Finalment va anar desgranant amb detall a traves dels documents notarials i dels inventaris la forma de viure de la gent de Dosrius a la baixa edat mitjana: matrimonis, què menjaven com vivien etc.
L'alcalde Marc Bosc presentant l'acte
 Ma Àngels Jubany glossant la importància de la Masia de Can Valmajor
El Dr. Enric Subiñà en un moment de la seva conferència.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...