El passat dissabte 14 de gener
de 2017 a les 19 h. va tenir lloc la conferència «El capitell tardoromànic
d’Arenys de Munt (s.XIII). Notes per un debat» dins el marc de la presentació
de la revista Arennios 6 (2a època- Desembre
del 2016) del Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. L’acte va ser
presentat per Francesc Forn, president de l’entitat organitzadora i va tenir lloc a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzie d'Arenys de Munt.
A la primera part de la sessió els autor que han
vist publicat un article a la revista van anar exposant una breu síntesi del
seu escrit amb la voluntat de engrescar a la gent a saber-ne més. Van
Intervenir per aquest ordre, Imma Moratalla, Elies Surroca, Gustau Adzerias, Francesc
Forn, Agustí Barrera, Mercè Colomer i Montse Viader.
A la segona part de l’acte és
quan vaig intervenir per explicar la nova interpretació, que al meu entendre, s’ha
de fer del capitell conservat a Arenys. L’església parroquial
d’Arenys de Munt es troba documentada des del 9 de setembre de l'any 878 quan
Lluis el Tartamut, a petició del bisbe Frodoí de Barcelona, confirma els
privilegis i els béns que el seu pare, Carles el Calb, havia atorgat a
l’església i a la Seu de Barcelona; així mateix, autoritza al bisbe Frodoí per a que restauri
la canònica gairebé destruïda i la dota generosament amb una colla de
propietats i drets. Entre ells figura una “ ... et cellam que est pagi
Gerundensi, sive sancti Martini ecclesiam cum vineis et siluis et villis sibi
pertinentibus". El topònim d’Arenys
apareix per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, el 21 de setembre de 998,
en uns límits d’un alou de Vallgorguina que els comtes Ramon Borrell i
Ermessenda venen a Ènnec Bonfill, “qui et
pertingit usque ad ipsa serra qui est super ecclesiam s. Martini sita super
Arennios”.
Documentalment ens
costa encara afirmar si l’edifici enderrocat l’any 1539 per bastir la nova
església gòtica projectada pel mestre de cases Pau Mateu, era un edifici
preromànic o romànic. Per les visites
pastorals sabem que a la baixa edat mitjana, l’edifici tenia tres altars:
l'altar major, dedicat a Sant Martí, i els dos laterals, un sota l'advocació de
Santa Maria i l'altre, de Sant Pere i Sant Pau. L’únic element conservat que
s’atribueix a aquest primitiu edifici és un capitell que es conserva en una
col·lecció particular.
A partir dels treball
de Pons i Guri, s’ha generat una abundant bibliografia que defensa la
interpretació de que l’esmentat capitell formava part de l’antic edifici
parroquial romànic del s.XII d’Arenys de Munt.
Atenent la manca de dades per afirmar aquest fet i amb abundants
paral·lels en altre sentit, l’objectiu d’aquest treball és el de posar en
qüestió la cronologia i la funció original d’aquest element arquitectònic i
formular una nova hipòtesi a l'origen d’aquesta peça.
El contingut de la
xerrada ja havia aparegut publicat prèviament a la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal de Mataró.
Agraeixo des d’aquí l’amabilitat
de la gent d’Arenys de Munt d’haver-me convidat a compartir aquest tema amb
ells, fet que va ser molt enriquidor.
 |
| Francesc Forn, president Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, presentant l'acte.[Fot. Quim Graupera] |
 |
| Moment de presentació dels articles per part dels autors de la revista Arennios 6 [Fot. Quim Graupera] |
 |
| Francesc Forn presentant la conferència [Fot. Sergi Alcalde] |
 |
| Durant la conferència [Fot. Sergi Alcalde] |
