diumenge, 15 de gener del 2017

Conferència a Arenys de Munt sobre el capitell tardoromànic del s.XIII

El passat dissabte 14 de gener de 2017 a les 19 h. va tenir lloc la conferència «El capitell tardoromànic d’Arenys de Munt (s.XIII). Notes per un debat» dins el marc de la presentació de la revista Arennios 6 (2a època- Desembre del 2016) del Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. L’acte va ser presentat per Francesc Forn, president de l’entitat organitzadora i va tenir lloc a la Sala d’Exposicions Mercè Paluzie d'Arenys de Munt.
A la  primera part de la sessió els autor que han vist publicat un article a la revista van anar exposant una breu síntesi del seu escrit amb la voluntat de engrescar a la gent a saber-ne més. Van Intervenir per aquest ordre, Imma Moratalla, Elies Surroca, Gustau Adzerias, Francesc Forn, Agustí Barrera, Mercè Colomer i Montse Viader.
A la segona part de l’acte és quan vaig intervenir per explicar la nova interpretació, que al meu entendre, s’ha de fer del capitell conservat a Arenys. L’església parroquial d’Arenys de Munt es troba documentada des del 9 de setembre de l'any 878 quan Lluis el Tartamut, a petició del bisbe Frodoí de Barcelona, confirma els privilegis i els béns que el seu pare, Carles el Calb, havia atorgat a l’església i a la Seu de Barcelona; així mateix,  autoritza al bisbe Frodoí per a que restauri la canònica gairebé destruïda i la dota generosament amb una colla de propietats i drets. Entre ells figura una “ ... et cellam que est pagi Gerundensi, sive sancti Martini ecclesiam cum vineis et siluis et villis sibi pertinentibus".  El topònim d’Arenys apareix per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat, el 21 de setembre de 998, en uns límits d’un alou de Vallgorguina que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda venen a Ènnec Bonfill, “qui et pertingit usque ad ipsa serra qui est super ecclesiam s. Martini sita super Arennios”.
Documentalment ens costa encara afirmar si l’edifici enderrocat l’any 1539 per bastir la nova església gòtica projectada pel mestre de cases Pau Mateu, era un edifici preromànic o romànic.  Per les visites pastorals sabem que a la baixa edat mitjana, l’edifici tenia tres altars: l'altar major, dedicat a Sant Martí, i els dos laterals, un sota l'advocació de Santa Maria i l'altre, de Sant Pere i Sant Pau. L’únic element conservat que s’atribueix a aquest primitiu edifici és un capitell que es conserva en una col·lecció particular.
A partir dels treball de Pons i Guri, s’ha generat una abundant bibliografia que defensa la interpretació de que l’esmentat capitell formava part de l’antic edifici parroquial romànic del s.XII d’Arenys de Munt.  Atenent la manca de dades per afirmar aquest fet i amb abundants paral·lels en altre sentit, l’objectiu d’aquest treball és el de posar en qüestió la cronologia i la funció original d’aquest element arquitectònic i formular una nova hipòtesi a l'origen d’aquesta peça.
El contingut de la xerrada ja havia aparegut publicat prèviament a la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal de Mataró.

Agraeixo des d’aquí l’amabilitat de la gent d’Arenys de Munt d’haver-me convidat a compartir aquest tema amb ells, fet que va ser molt enriquidor.
Francesc Forn, president Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, presentant l'acte.[Fot. Quim Graupera]
Moment de presentació dels articles per part dels autors de la revista Arennios 6 [Fot. Quim Graupera]
Francesc Forn presentant la conferència [Fot. Sergi Alcalde]
Durant la conferència [Fot. Sergi Alcalde]