Celebració de 10 anys de Maresme Medieval a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat dijous 20 de desembre de 2018 va tenir lloc a la Sala d’Actes de Can Palauet (Carrer d'en Palau, 32 de Mataró) la celebració dels 10 anys d’aquest bloc. L’acte, organitzat conjuntament per Maresme Medieval; l’Arxiu Comarcal del Maresme; l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme, va comptar amb la participació d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme; Manel Trenchs, professor d’Història de l’Art a l’Escola Pia Mataró i membre del Google Earth Education Expert, i Joaquim Graupera, Amics de l’Art Romànic (IEC) i autor del bloc. 

Alexis Serrano va fer una síntesi molt encertada i amena de com el patrimoni medieval està tractat per la historiografia de la nostra comarca fent un repàs a les monografies recents que tracten sobre aquest tema tant a nivell de tota la comarca com a nivell monogràfic, tant de poblacions com de temes. 

Manel Trenchs va donar varies pinzellades de com les noves tecnologies poden apropar el patrimoni artístic, no tant sols el medieval, a diferents públics que no se senten atrets pels formats més tradicionals com conferències o visites guiades. Va començar presentant un joc que va consistir en què, a partir de l’observació per part meva d’una capella medieval de la comarca visualitzada en unes ulleres de realitat virtual 3D per smartphone, el públic havia d’endevinar quina era a partir de la meva descripció.

La capella protagonista va ser la de Sant Miquel de Mata i el guanyador se’n va emportar un clauer de fusta dissenyat per Manel Trenchs per sostenir l’smartphone. La segona activitat va consistir en fer-me una foto amb una aplicació per mòbil que amb la imatge obtinguda cercava quins retrats del llarg de la història l’art s’assemblen a la persona retratada. Va ser una experiència amb resultats sorprenents. Per acabar va explicar diferents pràctiques que ell utilitza a l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró per ensenyar la història de l’art fent servir les noves tecnologies i que motiven molt als alumnes. 

La última intervenció va ser la meva, on vaig explicar quins objectius té el bloc del qual commemorem els deu anys, el nombre de visites que hi arriben en aquest moments, que són 206.371 i vaig parlar d’algunes de les 441 entrades publicades. Es va descriure l’estructura del bloc i les diverses dades de cerca, com les pàgines més consultades i els països de procedència dels cercadors. També vaig tenir un agraïment als 153 seguidors fidels del bloc i vaig fer esment d’algunes anècdotes curioses relacionades a algunes de les notícies publicades.

Per acabar, aprofitant la proximitat del Nadal, es va oferir un tast de neules amb una copa de cava per celebrar les festes i el nou any amb el públic assistent. També hi va haver un intercanvi d’obsequis entre els conferenciants que vàrem participar. 

Des d’aquí una forta abraçada a l’Alexis i el Manel, que em van acompanyar de forma magnífica, a la fidelitat de la gent que consulta i segueix el bloc, a les persones que ens van poder acompanyar a l’acte de forma presencial i a la gent que em va fer arribar el seu escalf i que, per raons diverses, no va poder assistirà a la trobada. 

 A tots ells, moltíssimes gràcies!!!

Obsequi de l'Arxiu Comarcal del Maresme

Obsequi del Manel Trenchs

La iconografia del Robafaves i els seus referents medievals a la Sessió d'Estudis Mataronins

El passat dissabte 24 de novembre de 2018, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, va celebrar la XXXV Sessió d’Estudis Mataronins. Com cada any és una oportunitat per tal de que els estudiosos presentin comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic, etnogràfic, etc., en l'àmbit de Mataró i el Maresme. En l’acte es llegeixen els resums de les ponències, que enguany van ser 19, i es facilita el col·loqui entre assistents i comunicants. En la mateixa sessió, es va presentar el volum, en paper i CD, que conté les comunicacions de la Sessió de 2017. 

La ponència que vaig presentar enguany, la única amb contingut d'història medieval, portava el títol «Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves». Aquest tema, però, ja l'havia tractat en aquest bloc en anterioritat l'any 2008

Per les festes del Corpus de 1930, concretament dos dies abans, la família Robafaves, llavors composta per tres membres, va presentar-se al públic amb una nova imatge, dissenyada per l’artista barceloní Salvador Alarma i efectuada per Josep Diamant. 

Hom atribueix la nova imatge d’en Robafaves a la semblança del Rei Jaume I el conqueridor (1208-1276). De fet, el casc coronat per la testa d’una víbria representa la imatge del Rei Jaume I que es va fixar des de la Renaixença. Però si analitzem la iconografia medieval del rei conqueridor no va presentar mai aquesta estètica. Va ser el rei Pere el Cerimoniós, III de Catalunya i Aragó (1319 -1387) qui va introduir en la heràldica identificativa dels comtes-reis aquest coronament, que a partir d’aquest moment va esdevenir un element més de l’heràldica reial catalano-aragonesa. 

Com a coronament del casc però, no es va materialitzar fins al rei Marti l’Humà (1356 -1410). La cimera de la Festa de l'Estendard és la cimera del Casal de Barcelona portada pel jurat portaestendard a la Festa de l'Estendard a la ciutat de Mallorca des de la concessió del rei Martí l'Humà de portar aquest símbol reial (1407) fins al s.XVI. Fou en aquest segle que es mitificà com a relíquia de Jaume I i durant dos segles s'exposà a la Festa vora el retrat d'aquest monarca. 

Serà amb la renaixença quan es fixarà definitivament la imatge del rei Jaume I amb aquesta cimera, que per cert, l'any 1831 fou reclamada per la monarquia espanyola i des d'aleshores es troba a la Real Armeria de Madrid.

Conferència sobre la biografia i iconografia del rei Jaume I organitzada per Amics de l’Art Romànic al Museu de Sabadell

El passat dimecres 24 d'octubre de 2018 a les 19.00 h., vaig realitzar la conferència «Semblança de Jaume I. Un rei per a una època» a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell, (Sant Antoni, 13). L’acte va estar organitzat pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell i va ser presentada pel seu president Lluís Fernández.

Al llarg de la conferència vaig plantejar en primer lloc els trets més rellevants del regnat de Jaume I. Aquest monarca és important perquè simbolitza una nova època tant en la direcció de l’expansió territorial, en que abandonà la via occitana per centrar-se en la mediterrània, com per les reformes judico-administratives dels òrgans de govern; reforma del Consell de 100 barceloní, disposà de diverses compilacions de lleis i institucions (Furs d'Aragó, Vidal Mayor, Furs de València, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Usatges de Barcelona, i Justícia d'Aragó i un llarg etcètera).

Seguidament vaig fer un repàs de la iconografia que el representa i l’identifica, des de les imatges coetànies com a governant, com a militar i com a cristià devot. En aquesta iconografia es va dedicar especial atenció a la víbria que des de la Renaixença se li situa a la cimera del capell i que en realitat és un element introduït en època de Pere el Cerimoniós a nivell heràldic.

La Cimera Reial  fou primer un símbol personal de Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» i després, usada pels seus descendents, símbol del Casal d'Aragó. Extingit aquest Casal, fou usat per les dinasties següents com a símbol de la monarquia catalanoaragonesa i pels reis de Nàpols. El darrer que l'usà, bé que poc, fou Carles I, de la casa d'Habsburg. Al segle XV, es convertí en símbol nacional a partir de la seva identificació amb Jaume I el Conqueridor i es confongué amb la Ratapinyada. Els reis de la casa de Borbó mai no l'empraren i això reforçà el seu simbolisme nacional.

Programa de l'activitat

Conferència de la Dra. Coral Cuadrada sobre l’Arxiu del Castell de Vilassar a l’Institut d’Estudis Catalans

El passat dilluns 15 d’octubre 2018, a les 19.00h., va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona), la conferència inaugural del curs 2018-2019 d’Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La conferència amb el títol «L'Arxiu dels marquesos de Barberà. Un exemple de conservació del patrimoni» va anar a càrrec de la Dra. Coral Cuadrada Majó, responsable de l’Arxiu i professora titular de la Universitat Rovira i Virgili.

La Dra. Coral Cuadrada va simultaniejar la conferencia amb la projecció d’un vídeo on es relatava la història del Castell de Vilassar i el treball que s’està fent amb un equip interdisciplinari, dirigit per ella, per tal de catalogar, conservar i difondre l’important arxiu patrimonial del Marquesos de Barberà i de la Manresana. El castell de Vilassar de Dalt (a 26 km al nord-oest de Barcelona i a 7 km de Mataró, capital de la comarca del Maresme, Barcelona) és el centre de la baronia de Vilassar, un títol posseït per la Casa de Barberà i de la Manresana. L’antiga fortalesa, generada a partir d'una torre de guaita documentada ja en els segles XI-XII, es va anar desenvolupant constructivament amb diverses ampliacions realitzades a la baixa edat mitjana i en època moderna. Diferents llinatges nobiliaris s’han anat entroncant, al llarg de les centúries, mitjançant relacions i transmissions hereditàries configurant l’esmentada baronia fins arribar a l'actual marquès, l'Excel·lentíssim Sr. Ramon de Sarriera-Pinós.

La Dra. Coral Cuadrada explicà l’estat de conservació inicial de l’arxiu i les diverses vicissituds sofertes per aquest a causa de la Guerra Civil, el trasllat dels seus fons al monestir de Pedralbes (Barcelona) i la posterior devolució. Va destacar després -sent aquesta la part més rellevant de la seva contribució- les diferents actuacions dutes a terme, des dels anys 90 del segle passat fins avui dia, pel seu actual propietari: la primera etapa, que va protagonitzar es va dur a terme arran del desenvolupament de la seva tesi doctoral sobre l’època medieval del Maresme, la qual es va veure ràpidament enriquida mitjançant un conveni signat amb la Columbia University (USA); una altra etapa amb va tenir lloc amb la Universitat de Barcelona; i la important col·laboració, fins al 2005, amb la Universitat de Texas at Austin, que va prendre el projecte Vilassar com a programa estrella del seu màster en conservació i restauració de documents, enviant al castell, cada estiu, a diverses estudiants per realitzar les seves pràctiques. A patir del vídeo va explicar amb tot detall, els mètodes seguits per a la conservació dels fons en pergamí, paper, manuscrits i plans.
L'apartat final del seu relat va acabar en l'actualitat, arran del conveni signat entre l'Excel·lentíssim marquès de Santa Maria de Barberà i l'Ajuntament de Vilassar de Dalt. L'equip que treballa a l'Arxiu es dedica a la confecció de l'inventari; a l'organització dels fons de paper, manuscrits, rotllos, llibres impresos; a la digitalització gradual de documentació; a la descripció de fons concrets; a la restauració de peces, conservació i vigilància de possibles plagues.
Per acabar, va relatar le actuacions fetes per a la difusió dels fons de l'Arxiu. En aquest sentit, al setembre de 2016, per la commemoració de l'any Llull, celebrat a Catalunya, el AMSMB va col·laborar amb l'exposició Ramon Llull il 'encontre entre cultures, al Museu de Lleida, exposant per primera vegada en la història l'única còpia coneguda del testament del beat, un plet de l'inquisidor Nicolau Eimeric sobre l'obra lul·liana de filosofia amoris, el testament de Margarida Safont, dama barcelonina, qui va donar, al segle XV, llibres del filòsof a la casa de santa Margarida de Barcelona i diversos documents en pergamí conservats a l'Arxiu. 
Una altra de les iniciatives és aquest mateix projecte rau en les publicacions de diverses parts del fons de l’Arxiu com el manuscrit que conté la llegenda de les cent donzelles, avalat per l'Institut Ramon Muntaner, i el catàleg del contingut del Fons Llull conservat a l’Arxiu dels Marquesos de Barberà, al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). 

Catàleg del Fons Llull dels Marquesos de Santa Maria de Barberà

Presentació de la conferència inaugural del curs 2018-2019 [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

Moment de la conferència de la Dra. Coral Cuadrada [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

Públic asssitent a l'acte [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

Moment de vídeo sobre l'Arxiu dels Marquesos de Barberà a Vilassar de Dalt
[Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

Els molins medievals presents a la XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Dosrius

L'Arxiu Comarcal del Maresme juntament amb el Consell Comarcal i l'Ajuntament de Dosrius van organitzar la dotzena edició de la Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Enguany el tema global triat pers les entitats organitzadores era «Aigua! Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme». 

La jornada es va iniciar a primera hora del matí amb els parlaments de les autoritats que donaren obertura a la Trobada: Sr. Josep Santesmases i Ollé, Vicepresident segon, president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, Sr. Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme; Sr. Marc Bosch de Dòria, Alcalde de Dosrius i la Sra. Avelina Morales, Alcaldesa de Cabrils, poble que acollirà les Jornades el 2019.

La ponència marc «L'aigua transversal al Maresme», a càrrec de Joan Manel Riera, educador i director de l'Escola de Natura del Corredor (ENC) tractà el problema de l'aigua de forma polièdrica i ens motivà per ser més ecologicament sostenibles.

A continuació, els diferents centres d'estudis de la comarca presents a la trobada van presentar les seves comunicacions amb un total de 26. Totes van tractar el tema de l'aigua des de perspectives i èpoques diferents (des de la dels romans fins l'actualitat). 

A la tarda va tenir lloc una visita guiada a la Casilla Courtain, mina realitzada per la societat belga “Companyia d’Aigües de Barcelona” amb la qual vehiculava l'aigua fins a Barcelona. 

De totes les comunicacions presentades solament dos d’elles van fer referència a l’època medieval:

• «Moles i molers. Ginys dels molins hidràulics medievals del Baix Maresme» a càrrec de Joaquim Graupera (Maresme Medieval). En aquest estudi es pretenia aprofundir en un aspecte poc tractat sobre els molins: les moles. A partir d’estudis efectuats sobre les pedreres de Montjuïc que ha publicat, es va detallar el mecanisme i els ginys que empraven en els molins per poder moldre. A la comunicació es va fer especial èmfasi a les moles, al seu comerç i trasllat i al seu manteniment. Durant l'època medieval el gres de Montjuïc va ser força utilitzat per a la seva construcció i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) i fins a un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). El fet de que les moles fossin un dels productes obrats a les pedreres de Montjuïc de Barcelona que va assolir més prestigi va determinar que els obrers d'aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers”. 
• «Els recs i els molins al pla del Grau al segle XV» a càrrec de Xavier Soldevila Temporal (Santa Susanna Origen i Memòria -SSOM-). En aquesta comunicació es va pretendre resseguir, partint dels registres notarials i dels capbreus quatre-centistes, el procés de conquesta del medi proper al litoral que va significar la construcció dels molins de la Tordera, amb l'obertura dels corresponents recs, i els problemes que això va causar.

Des d'aquí volem agrair la bona acollida dispensada pels organitzadors i la oportunitat de trobada entre tots els estudiosos de la història de la comarca que representen aquests events.

Presentació de la Trobada a càrrec de les autoritats. [Fotografia: J.Graupera}

Presentació de la meva comunicació. [Fotografia: L.Bosch}

Presentació de la comunicació de X. Soldevila [Fotografia: J.Graupera}

Públic assistent a la trobada.[Fotografia: L.Bosch}

Visita a la mina. [Fotografia: L.Bosch}

Visita a la mina. [Fotografia: M.Bosch}

Visita a la mina. [Fotografia: M.Bosch}

Conferència sobre la història medieval de Cabrera de Mar a la Sala Nova de l’Ajuntament.

El passat dissabte 28 d’abril de 2018 a les 11.15 h va tenir lloc la conferència “El Castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV” a la Sala Nova de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, dins els actes de la Festa de les bruixes i el mercat medieval del 2018. La conferència va estar presentada per Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. 

A la xerrada vaig fer un repàs de la història medieval de Cabrera amb especial èmfasi al patrimoni material conservat. 

Durant la xerrada es va emfatitzar que s’ha d’entendre la formació de la vila medieval de Cabrera com un poble de sagrera al voltant de la parròquia de Sant Feliu, amb pocs lligams amb la trama urbana romana precedent. 

Com a possessions de jurisdicció eclesiàstica es va fer un repàs a les capelles medievals conservades, tot mostrant el seu patrimoni medieval conservat i documentat. Des d'aquesta perspectiva es van descriure les ermites de Sant Joan (encara per localitzar) i la de Sant Cebrià i Santa Margarida (desapareguda, tot i que els propietaris van assumir el compromís de reconstruir-la).

Quant a la jurisdicció civil i militar es va repassar la història del castell de Burriac i el funcionament de la cadena de subinfeudament amb els Sant Vicenç i els Montcada. En aquest apartat, es va fer esment a la quadra d’Agell i la Casa de Cabrera com a castlans. Agell esdevindrà un nucli agregat al voltant de la capella de Santa Elena, que no va assolir la independència municipal en època moderna. 

Les dificultats econòmiques de la Corona van portar al s.XV a vendre la jurisdicció de Cabrera als parroquians constituïts en “Universitat del Terme” o Ajuntament i alhora a vendre-ho a altres hisendats per rescabalar diners. Entre aquests es van esmentar diversos personatges fins a arribar a Pere Joan Ferrer. 

A partir del 1480, però, la independència de Cabrera dels feudals va ser ja irreversible i definitiva. La independència municipal del s. XVI va portar a la renovació de les masies i de l’edifici parroquial, encara en estil gòtic i al mateix temps a renovar el mobiliari litúrgic com la creu processional i altres peces d'orfebreria, els retaules i altres elements.

Per a saber-ne més : Bloc Muralles d'Ilturo

L'alcalde de Cabrera de Mar Sr. Jordi Mir inaugurant la Fira [Fotografia: J.Graupera]

Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica presentant la conferència
[Fotografia: S.Cabrespina]

Públic assistent a la conferència [Fotografia: S.Cabrespina]

Presentació de l’obra teatral “L’home inacabat” de Pere Anglas

El passat dimarts 6 de març de 2018, a les 19.30h a Can Palauet (c/ Palau, 32) vaig tenir el plaer de participar en la presentació del llibre de l’obra teatral “L’home inacabat” de l’amic i dramaturg mataroní Pere Anglas. Una obra que va inaugurar l’última edició del Cicle Fet a Mataró. A l’acte, que va estar presentat per la Sra. Núria Moreno Romero, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Mataró, hi van intervenir també el mateix Pere Anglas com autor del llibre i el responsable de l’editorial Voliana, Jordi Solé Camardons.

La història arrenca a través d’un homenatge clandestí que li organitza una companyia de teatre independent l’any 1967. Durant la celebració del centenari dels naixement de Puig i Cadafalch, les autoritats franquistes locals només autoritzen que es col·loqui una placa commemorativa. Aquesta companyia de teatre no es resigna davant d’aquesta injustícia i organitza un homenatge en forma d’obra de teatre. Els preparatius de l’obra i la tria de les escenes per part de la companyia esdevenen el pretext per a donar a conèixer la vessant més desconeguda de Puig i Cadafalch a través de tres moments de la seva vida: la joventut, la maduresa i la vellesa.

En el meu parlament vaig voler destacar com l’amor pel teatre de Pere Angles, que li transmet el seu pare, afegeix a aquesta obra un sentit d’homenatge al teatre mataroní. També vaig voler deixar palès el risc que suposava enfrontar-se al personatge davant la impossibilitat de ser exhaustiu, en ser Puig un home tan polièdric, però també pel seu caràcter controvertit en tots els aspectes (com a polític, arquitecte, restaurador i historiador de l’art), i en conseqüència el mèrit d’haver aconseguit una obra rodona que interessa i emociona al públic a més de deixar un dibuix prou clar del personatge dins de les possibilitats. 

Felicitem des d’aquí a l’amic Pere Angles per l’èxit de l’obra.

Conferència sobre les relacions de Josep Goday i Puig i Cadafalch a l'Institut d'Estudis Catalans

El passat dilluns dia 12 de febrer de 2018, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans,vaig oferir la conferència “Josep Goday i Josep Puig i Cadafalch. Història d’una col·laboració”  i que comptà amb la presència dels nets d’En Josep Goday.

Aquesta xerrada era la repetició de la realitzada per ell mateix a Mataró dins dels actes commemoratius de l’Any Puig i Cadafalch 

El tema va estar dividit en diversos apartats. En el primer d’ells, s'explicà els antecedents familiars i culturals de Josep Goday, incidint que aquest fou, fonamentalment i bàsica, un arquitecte. En el segon punt, s'explicà els seus començaments com a deixeble de Puig i Cadafalch i, més tard, com a col·laborador, tot repassant alguns dels projectes realitzats en comú i alguns de preparats que no es van arribar a dur a terme.

En el tercer punt es va fer referència al Goday historiador de l'art, explicat les publicacions realitzades com a investigador i als  projectes en comú entre els dos, posant èmfasi en que el deixeble seguí el mateix mètode de treball (inclòs el treball de camp) que el seu mestre.

Finalment, en l'últim punt, es va comentar la seva labor com a dissenyador d’espais museístics com, per exemple, pel que fa referència a la museïtzació de les pintures romàniques del MNAC.

Amb un torn de precs i preguntes es dona per acabada la sessió

Conferència sobre la festa de la Candelera a càrrec de la Dra. Josefina Roma al Museu de Cabrils

El passat dissabte dia 3 de febrer de 2017, es v cloure el cicle de conferències nadalenques amb la intervenció de la Dra. Josefina Roma, membre del Col·lectiu de recerca “El Bou i la Mula” i membre fundadora de l'Institut Català d'Antropologia i de l'Institut Aragonès d'Antropologia i a més a més de professora d'Antropologia de la Universitat de Barcelona. 

Com a especialista en el tema de la Candelera, va centrar gran part de la seva xerrada en els rituals dins el calendari festiu anual que es centraven en el pas de difunt a avantpassat. A més, la Candelera i el dia de la Purificació de Maria, és el dia dins el calendari litúrgic que oficialment finalitza el Nadal. 

L’escena de La presentació al temple de Jesús, molt present en relleus i pintures medievals, és celebra el 2 de febrer, ja que segons la tradició jueva la dona no podia accedir al temple fins passada la quarantena després del part, 40 dies de purificació, 40 dies després del 25 de desembre, aquell dia ella i el nen van al temple, la mare es purificada amb l’ofrena d’espelmes enceses (d’aquí el nom de candelera), i el nen es presentat al temple. Aquesta tradició ha passat als nostres dies i a l’actualitat a l’interior o a l’exterior de les esglésies es fa una processó amb candeles enceses, és la festa de la llum, la Purificació de Maria, generalment es regalen espelmes beneïdes enceses com a protecció. 

Però la tradició de les espelmes ve de més lluny, en concret de l’antiga roma, aquest regalava una espelma encesa per espantar les malalties pròpies de l’hivern i es feien processons amb candeles enceses, tradició que es va cristianitzar, i perdura fins els nostres dies. 

La Candelera però actualment és més coneguda per la tradició popular i en concret les que fa referència al temps, estem just en mig de l’hivern, ha començat fa tants dies com manquen per què acabin, segons la dita “Si la candelera riu l’hivern és viu, si la candelera plora l’hivern es fora”, avui no plou així que queden dies de fred. Però hi ha una altra teoria per entendre la dita, i fa referència a la nit, si hi ha lluna nova (seria que plora per què no hi ha lluna) ve el bon temps si hi ha lluna plena l’hivern és viu... 

La clausura va anar de la mà del Dr. Jordi Montlló, president del Col·lectiu de Recerca El Bou i la Mula.

Per a més informació: http://museudecabrils.blogspot.com.es/2018/02/cicle-de-conferencies-el-nadal-al-museu.html 

Laura Bosch, gestora del Museu de Cabrils durant la presentació de la xerrada [Fot. J.Graupera]

Públic assistent a la  xerrada [Fot. L.Bosch]

La Dra Josefina Roma durant la xerrada [Fot. J.Graupera]

El Dr. Jordi Montlló, president de "El Bou i la Mula" , cloent el cicle [Fot. J.Graupera]