Conferència sobre la història medieval de Cabrera de Mar a la Sala Nova de l’Ajuntament.

El passat dissabte 28 d’abril de 2018 a les 11.15 h va tenir lloc la conferència “El Castell de Burriac i la vila de Cabrera entre els segles XIV i XV” a la Sala Nova de l’Ajuntament de Cabrera de Mar, dins els actes de la Festa de les bruixes i el mercat medieval del 2018. La conferència va estar presentada per Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. 

A la xerrada vaig fer un repàs de la història medieval de Cabrera amb especial èmfasi al patrimoni material conservat. 

Durant la xerrada es va emfatitzar que s’ha d’entendre la formació de la vila medieval de Cabrera com un poble de sagrera al voltant de la parròquia de Sant Feliu, amb pocs lligams amb la trama urbana romana precedent. 

Com a possessions de jurisdicció eclesiàstica es va fer un repàs a les capelles medievals conservades, tot mostrant el seu patrimoni medieval conservat i documentat. Des d'aquesta perspectiva es van descriure les ermites de Sant Joan (encara per localitzar) i la de Sant Cebrià i Santa Margarida (desapareguda, tot i que els propietaris van assumir el compromís de reconstruir-la).

Quant a la jurisdicció civil i militar es va repassar la història del castell de Burriac i el funcionament de la cadena de subinfeudament amb els Sant Vicenç i els Montcada. En aquest apartat, es va fer esment a la quadra d’Agell i la Casa de Cabrera com a castlans. Agell esdevindrà un nucli agregat al voltant de la capella de Santa Elena, que no va assolir la independència municipal en època moderna. 

Les dificultats econòmiques de la Corona van portar al s.XV a vendre la jurisdicció de Cabrera als parroquians constituïts en “Universitat del Terme” o Ajuntament i alhora a vendre-ho a altres hisendats per rescabalar diners. Entre aquests es van esmentar diversos personatges fins a arribar a Pere Joan Ferrer. 

A partir del 1480, però, la independència de Cabrera dels feudals va ser ja irreversible i definitiva. La independència municipal del s. XVI va portar a la renovació de les masies i de l’edifici parroquial, encara en estil gòtic i al mateix temps a renovar el mobiliari litúrgic com la creu processional i altres peces d'orfebreria, els retaules i altres elements.

Per a saber-ne més : Bloc Muralles d'Ilturo

L'alcalde de Cabrera de Mar Sr. Jordi Mir inaugurant la Fira [Fotografia: J.Graupera]

Sílvia Malea, cap del Departament de Promoció Econòmica presentant la conferència
[Fotografia: S.Cabrespina]

Públic assistent a la conferència [Fotografia: S.Cabrespina]

La Fundació Burriac i la parròquia de Cabrera de Mar difonen el patrimoni de la parròquia amb un tríptic

El passat dissabte 20 de gener de 2018 la Fundació Burriac i la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar van presentar un tríptic, que trobareu a continuació, per difondre el patrimoni de la parròquia. 

L'activitat es va enmarcar dins dels actes de la Festa Major d’hivern de Cabrera de Mar, i va tenir lloc a la mateixa parròquia a les 19:30, és a dir, 30 minuts abans de començar la Missa de les 20h. 

En ell s’hi recullen, sobretot, aspectes més visibles de l'arquitectura del temple i del mobiliari litúrgic, amb la intenció de mostrar als feligresos, vilatans i interessats, el ric patrimoni parroquial.

El tríptic porta el títol de "Guia dels elements històrics...." . Està plantejat com una petita guia de visita. L’edició, ha estat encarregada pel rector de la parròquia als historiadors David Farell i Jaume Molinas, ja que tenia ganes de poder donar aquesta informació als feligresos amb un clar to divulgatiu. Per la redacció s’han documentat amb treballs ja publicats, entre altres, per publicacions meves, de Mn Ramon Canalias i altres escrits.

David Farell i Jaume Molinas en el moment de la presentació [Fot. David Farell]

David Farell i Jaume Molinas en el moment de la presentació [Fot. David Farell]

Roca Rossa (Tordera), un edifici maltractat amb una remodelació qüestionable.

El passat 8 de juliol de 2017 es van inaugurar les obres de remodelació del monestir de Roca Rossa a Tordera. L’edifici és força important a nivell patrimonial ja que es tracta de l'únic exemplar a la comarca d’art romànic tardà o de protogòtic. Es tracta d’un edifici que ha patit un maltractament evident I un sever espoli de les seves pedres al llarg de molts anys.

Segons el segon tinent d'alcalde, Josep Llorens (CiU) en unes declaracions efectuades al diari El Punt Avui, del passat mes de maig, destacava la dificultat per iniciar el procés d’actuació urbanística. El projecte aprovat i efectuat a través d'un procediment negociat, ha comptat amb una partida de 65.000 euros que s'han invertit, entre altres conceptes, a tancar la volta de l'església, reforçar-ne les estructures, netejar-hi l'àmbit i fer-hi els tancaments necessaris per evitar-hi l'accés lliure i futurs atacs incívics al conjunt.

El regidor destacava la valuosa col·laboració amb l'Ajuntament del Cercle d'Història de Tordera, l'entitat que segons ell “... havia alertat del greu abandó del monestir i que ha defensat des de l'inici la necessitat de restaurar-lo”. Segons la presidenta de l'ens, Mercè Torrelles, a les declaracions del mateix diari, recordava que la reclamació per la millora del monestir de Roca-rossa venia de molt lluny. “...L'any 2008 el Cercle d'Història va organitzar el primer aplec per conscienciar la població sobre les restes. “.

Malgrat que la part positiva del fet és que en certa mesura s’ha tancat l’accés a l’interior del recinte evitant d’aquesta manera més destrosses a l’interior de la nau del temple, el cert és que el procediment en que s’ha fet és del tot qüestionable. 

En primer lloc, la forma en què s‘ha fet la restauració és del tot punible ja que ni els materials ni el procediment tècnic i els acabats respecten en absolut la qualitat del monument i col·laboren a la seva degradació estètica tal com va denunciar al respecte Josep Maria Armengol tècnic de reconegut prestigi i l’Associació Oficis i Patrimoni (A.O.P)

En segon lloc, es fals que en la defensa del monument solament hi hagi intervingut el Cercle d’Història de Tordera. Tal com vaig apuntar jo mateix en el pròleg del llibre de “Del romànic al Gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera - El Maresme”, escrit pels amics i companys Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí l’any 2010. Cal recordar que per la dècada dels anys 80 del s.XX, els Amics de l’Art Romànic del Museu de Mataró i els membres del Grup d’Història del Casal de Mataró desprès, entre els quals m’hi comptava, van lluitar per la salvació del monument, molt abans de que existís el Cercle. Aquest fets estan recollits i detallats en el mateix llibre a les pàgines 102- 103. Cal recordar a tall d’exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme dedicades als Monestirs medieval, (celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007) o la pàgina web que vam dissenyar per demanar el salvament de l’edifici.

Lamentem i denunciem l’oblit intencionat i la mala pràctica de la restauració efectuada. Sembla que encara costa en certs col·lectius lamentablement el treball interdisciplinari i la col·laboració entre companys. 

informació complementària

• BOU i ILLA, Joan – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2010.
• MÀRQUEZ, Teresa. «Tordera pot fer les paus amb el monestir de Roca-rossa». Punt Avui, 15 maig 2016. http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/-/967366-tordera-pot-fer-les-paus-amb-el-monestir-de-roca-rossa.html?cca=1
• ROMERA, Xavier. “Sobre la recuperació del conjunt romànic de Roca-rossa (Tordera) 9/7/2017“. Bloc La Natura a la Baixa Tordera.

Detall de les actuacions desafortunades 

Detall de les actuacions desafortunades 

Detall de les actuacions desafortunades 

Detall de les actuacions desafortunades 

Tres comunicacions sobre el Dosrius medieval a la Jornada ”Duos Rios”

El passat dissabte dia 4 de febrer de 2017 va tenir lloc a Dosrius la I Jornada d’Estudis Locals Duos Rios, amb la voluntat de promocionar la historiografia sobre la vila i fornir de material publicable a la revista Duos Rios núm. 3 que sortirà publicada pel Sant Jordi vinent.

L’acte que va tenir lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament va estar organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal de la població i per presentada per l’alcalde Marc Bosc i per les arxiveres Neus Alzina i M. Àngels Jubany.

En  aquestes Jornades s’hi van presentar fins a quinze comunicacions sobre temes diversos de les quals tres anaven sobre temàtica medieval:

• Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos. d’Enric Subiñà Coll, que no va poder assistir a la lectura de la comunicació. En la seva comunicació va analitzar la dependència de la gent de Dosrius amb els Cartellà, castlans i senyors del castell. En el fogatge de 1378 hi consten  42 focs dels quals 25 eren de Dosrius i 17 de Canyamars. Aquesta població es va veure reduïda en un 30 % en el fogatge del 1497. Subiñà rastreja a la documentació, la vinya com a cultiu habitual, seguit del cereal i la horticultura i de la ramaderia hi destacava l’ovina. Les masies de Dosrius eren de dimensions mitjanes habitualment amb més d’una planta i sovint una quintana tancada amb murs.
• El Castell de Dosrius a partir de l’inventari de 1315 d’Elvis Mallorquí Garcia. El 1315, Agnès, vídua de Bernat de Cartellà va ordenar que es redactés l’inventari dels béns mobles i immobles del seu marit que feia poc que havia mort. A banda de totes les propietats, en l’inventari apareixen descrites les estances del castell amb tot el que contenien. L’objectiu de la comunicació va ser la de presentar de forma resumida i ordenada aquesta informació.
• Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana presentada per mi mateix. L’objectiu d’aquesta comunicació va ser les de mostrar les parròquies romàniques conservades en el baix Maresme que van ser reformades en època gòtica afegint a la nau romànica una capella presbiterial i diverses capelles laterals en estil gòtic. Aquestes obres de renovació les tenim documentades a les parròquies de Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera, Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana. En la majoria de casos seran obertes capelles laterals en els murs romànics amb la voluntat de constituir una capella devocional privativa dels seus promotors amb funcions de capella funerària.

Des d’aquí felicitem als organitzadors per aquesta magnífica iniciativa que un cop més va donar ocasió per debatre sobre aquest temes del nostre passat.

Per a més informació: Programa de la Jornada

Presentació de les Jornades a càrrec del Sr. Alcalde Marc Bosc, amb Neus Alzina i Ramon Coll, autor de la primera comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]

Públic assistent a la Jornada [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]

Elvis Mallorquí en laa lestura de la seva comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]

Moment de la lectura de la meva comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]

Dues noves publicacions sobre el monestir de Sant Pol de Mar

Aquest mes de desembre de 2016 s'han publicat dos articles meus sobre el monestir de Sant Pol. 

• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2016).«El monestir de Sant Pol de Mar, un edifici enigmàtic » a El Sot de l'Aubó,any XV, núm.58 (Desembre del 2016). Centres d'Estudis Canetencs. Canet de Mar. p. 13-23

• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2016).«El monestir cartoixà de Sant Pol de Mar. Estat de la qüestió i hipòtesi de la seva estructura» a Actes del XXXIV congrés Internacional sobre la Cartoixa. La Cartoixa de Montalegre, 1415-2015. La província cartoixana de Catalunya. Ajuntament de Tiana; Analecta Cartusiana. Tiana, 2016. ( Analecta Cartusiana, 317). p.155-165

El primer correspon a la revista de Canet «El Sot de l'Aubó». Reflecteix el contingut de la xerrada que vaig fer a Sant Pol de Mar dins el marc de la Festa Major al passat gener de 2016. Es tractava de descriure quin seria l'aspecte del monestir de Sant Pol des de la perspectiva d'un historiador de l'art, ja que la major part dels escrits sobre el monestir han tractat més la part històrica i s'ha desatès la part de les restes materials i l'estructura que devia del monestir.

La segona és la comunicació que vaig llegir en el 34è Congrés Internacional sobre la Cartoixa: “La Cartoixa de Montalegre: 1415-2015. La Província Cartoixana de Catalunya” que es va celebrar durant els dies 29, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 2015 a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (c/ Diputació, 231). En aquesta versió és va donar més èmfasi a l'estructura del monestir cartoixà.

En ambdues intervencions es van poder plantejar les incògnites que presenta l'edifici de l'antic monestir benedictí, i desprès cartoixà, de Sant Pol de Mar. La documentació i les restes conservades presenten encara ara una sèrie de dubtes als quals costa trobar una explicació versemblant: el sentit de la part més antiga de l'edifici a la part inferior del complex, que pertany a l'etapa fundacional del monestir (s.IX-X) o per alguns anteriors; l'absis romànic sense continuïtat arquitectònica adossat a l'ampliació cartoixana en temps del gòtic, l'estructura de les dependències del conjunt, etc.

Esperem que aquests articles tinguin una bona acollida.

Aplec de sant Pere de Clarà - 2016 i novè col·lecionable sobre la història del priorat.

El passat diumenge 3 de juliol de 2016 va tenir lloc, com cada festivitat de Sant Pere,a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Jaume Castellví, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el novè col•leccionable, sobre la història del Priorat. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell. L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

El novè col•leccionable tracta sobre Joan Rubió i la restauració de la capella en la dècada dels anys 1920. Jaume Figueras, un industrial de Barcelona, va adquirir la finca per a convertir-la en casa de camp. La tasca de restauració de la capella va ser encarregada a l’arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver. Aquest arquitecte es formà al taller d'Antoni Gaudí, del que va ser deixeble i ajudant entre 1893 i 1905 col·laborant amb ell a la Sagrada Família, a la Casa Batlló i al Parc Güell. Se’l considera un dels últims representants del Modernisme i destaca com a sintetitzador de les idees arquitectòniques de Gaudí. 

L'obra de Rubió i Bellver és molt important i és present per tot Catalunya i a l'illa de Mallorca. Els seus edificis més interessants són: la Casa Golferichs (1901), la Casa Roviralta (1903) i l'Escola Industrial (entre 1927 i 1931), entre d’altres. També va ocupar el càrrec d'arquitecte a la Diputació de Barcelona i gràcies a això va participar en nombrosos projectes com la reforma de la Casa dels Canonges (Generalitat de Catalunya) amb la construcció del pont neogòtic que contribueix a donar caràcter a l'anomenat Barri Gòtic. A l’igual que altres arquitectes del moment va participar en la vida política. Com a representant de la Lliga Regionalista va esdevenir regidor de Barcelona l'any 1905 i col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914). És l'avi dels arquitectes Ignasi i Manuel de Solà-Morales i Rubió. Va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952. 

Durant la restauració de la capella es van localitzar la llosa de l’altar i el pilar del mateix que era aprofitat per protegir una cantonada de la masia. Recuperada la peça es va comprovar que el capellà s’hi havia de situar al darrera per oficiar, de forma no prescriptiva llavors. Gràcies a l’autorització de Roma, Sant Pere de Clarà es convertí en el primer lloc de Catalunya, on la missa es celebrava de cara al poble molt abans de les disposicions del Concili Vaticà II. L’any 1925 l’ermita va retornar al culte, es va consagrar i va dir-hi missa el cardenal Dr. Vidal i Barraquer. D’aquest primers moments es conserva una aquarel·la del dibuixant Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879 - 1961) que testa el nou moment de la capella.

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):

• Col.lecionable Núm.1 (2008): Els orígens del Priorat de Clarà
• Col.lecionable Núm.2 (2009): La dependència del monestir de Sant Cugat del Vallès (985-1025)
• Col.lecionable Núm.3 (2010): La dependència dels senyors de Burriac (1025-1080)
• Col.lecionable Núm.4 (2011): La dependència de l'abadia de Cluny i de Sant Pere de Casserres (1080-1359)
• Col.lecionable Núm.5 (2012): La crisi del priorat (s.XIV-XV)
• Col.leccionable Núm.6 (2013): La dissolució de la comunitat en el s.XVI.
• Col.leccionable Núm.7 (2014); La unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713)
• Col.leccionable Núm.8 (2015); L'abandonament del culte (1713-1920)
• Col.leccionable Núm.9 (2016);Joan Rubió i la restauració de la capella (1920).

Visita comentada a la Sisa de Premià de Dalt i a la capella preromànica de Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt

El passat dissabte 18 de juny de 2016, la gent d'Òmnium Cultural d'Alella va organitzar una sortida guiada per conèixer el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe i el santuari de la Cisa, a Premià de Dalt, i la capella preromànica de Sant Salvador de can Boquet, a Vilassar de Dalt. 

El punt de trobada dels assistents va ser a l'entrada del poblat ibèric de la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt.  La visita al jaciment va anar a càrrec de la directora del Museu de Premià de Dalt, Imma Gimferrer.

Seguidament vig ser l'encarregat de fer la visita i les explicacions al Santuari de Nostra Senyora de la Cisa i a la capella de Sant Salvador de can Boquet, 

En acabat es va servir un aperitiu i un tast de vins entre les vinyes de la masia, a càrrec de la família Cerdà, propietària de la finca i del celler Bouquet d'Alella.

En general, va ser una visita rodona, amb un públic entregat i  malgrat l'amenaça de pluja, el temps ens respectà i varem poder fer una visita completa als llocs.

Visita al preromànic del Maresme amb el Centre Excursionista de Catalunya

El passat 11 de juny de 2016 vaig realitzar una visita guiada amb membres de la secció Història i Art del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta Secció del CEC ofereix una visió preferentment cultural de l'activitat excursionista. Al voltant de centres d'interès tan importants com són la Història i el coneixement de les Arts organitzen tota mena d'activitats que hi estan relacionades. Aquestes es posaren en marxa des del mateix moment de la fundació del Centre l'any 1876, i han prosseguit fins avui amb diversos canvis de nom que no han alterat els objectius primers.

La sortida consistir en la visita de la capella preromànica de Can Boquet a Vilassar de Dalt, la capella preromànica de Sant Cristòfol de Cabrils, el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona) i l'absis i el tresoret a l'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius.

Aquestes visites s'emmarquen en la voluntat de difondre el patrimoni medieval a gent que no és de la comarca.

Visita al preromànic del Baix Maresme amb l'Associació Amics Escoltes del Montnegre

El passat diumenge 22 de maig de 2016 va tenir lloc una jornada de treball per una part significativa de les ermites preromàniques del baix Maresme amb els membres de l’Associació Amics Escoltes del Montnegre. L'objectiu de la mateixa va ser analitzar els elements característics "in situ" d'aquest estil a casa nostra per poder tenir més dades per l'anàlisi i l'estudi de la capella de Sant Andreu de les sitges o de l'Arboceda de Pineda de Mar que aquesta entitat esta rehabilitant i estudiant.

El recorregut es va iniciar per la capella de Sant Salvador de Vilassar de Dalt i seguidament es van visitar les ermites de Sant Cristòfol de Cabrils, Santa Anastàsia (sta Anna) de Premià de Dalt, Sant Cugat (Sant Jaume) de Traià (Argentona) i desprès de la pausa de dinar es va visitar l'àbsis preromànic de Sant Andreu d'Òrrius.

Cal expressar el meu agraïment als propietaris de les capelles que molt amablement ens varen obrir les seves portes i a l'entusiasme, bona predisposició i set de cultura dels membres de l'Associació. Un plaer molt enriquidor haver pogut participar d'aquesta jornada molt constructiva per la ment i per l'esperit. Reprodueixo aquí una mostra de les excel·lents fotografies de Xavier Caliz, Francesc Noguera i Sandra Cabrespina als quals els hi agraeixo les fotos cedides.

Sant Salvador de Vilassar de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]

Sant Salvador de Vilassar de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]

Sant Salvador de Vilassar de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]

Sant Cristòfol de Cabrils [Fotografia: Xavier Caliz]

Sant Cristòfol de Cabrils [Fotografia: Xavier Caliz]

Sant Cristòfol de Cabrils [Fotografia: Xavier Caliz]

Santa Anastàsia (Santa Anna) de Premià de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]

Santa Anastàsia (Santa Anna) de Premià de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]

Santa Cugat (Sant Jaume) d'Argentona [Fotografia: Xavier Caliz]

Santa Cugat (Sant Jaume) d'Argentona [Fotografia: Xavier Caliz]

Pausa de dinar [Fotografia: Xavier Caliz]

Sant Andreu d'Òrrius [Fotografia: Francesc Noguera]

Sant Andreu d'Òrrius [Fotografia: Sandra Cabrepina]

Sant Andreu d'Òrrius [Fotografia: Francesc Noguera]