Els dibuixos d'Alella i Teià realitzats per Lluís Rigalt (1881-1882)

Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 1814 - Barcelona, 1894) és un dels pintors catalans representants de l’escola del paisatgisme romàntic. Es va formar en un primer moment a l’Escola de la Llotja on treballava el seu pare Pau Rigalt i també a Madrid amb Pérez Villamil. El 1845 va succeir al seu pare com a professor de la Llotja i va ser nomenat Director entre el 1877 i el 1887. Va morir a Barcelona el 1894.
Com a pintor destaca pels paisatges, molt realistes i fidels, que va dibuixar gràcies a la seva activitat excursionista. La seva relació amb el Maresme la tenim documentada l'any 1849, en el moment que la visitar aquesta comarca realitzant una colla de dibuixos de Montgat, d'Alella,del Masnou, de Mataró, d'Arenys, de la Vall Alta i de Canet de Mar. L’any 1877 va tornar a fer una segona excursió per la costa del Maresme per la zona d’Arenys i Canet de Mar. Entre el 1881 i 1882 en va fer una altra a la zona del Masnou, Alella i Teià. Al final de la seva vida va establir amistat amb l’arquitecte mataroní Josep Goday i Casals (Mataró 1881- Barcelona, 1936), col·laborador de Josep Puig i Cadafalch, la mare del qual, Rosa Casals i Bernadas (1855-1919) era filla del Mas Casals d’Alella. Gràcies a un quadern conservat pel mateix Goday coneixem una sèrie de dibuixos de Rigalt reproduint algunes finestres d’Alella i Teià i fins i tot la creu de terme de la vila. Els dibuixos reprodueixen una sèrie de finestrals gòtics de les masies del Maresme amb una clara voluntat d’arqueologia artística. La destrucció del patrimoni arran de la desamortització de Mendizábal del 1835 va fer prendre consciència a molts artistes coetanis de la necessitat de documentar el patrimoni català. També cal tenir en compte la influència del medievalisme romàntic de l’escola alemanya que va penetrar ideològicament a Catalunya desprès del primer terç del s.XIX paral·lelament al redescobriment cultural de la Catalunya medieval oblidada pel neoclassicisme. L’Escola de la Llotja, on es va formar Rigalt, va esdevenir capdavantera d’aquest moviment.

Bibliografia

• 
  
  CASELLAS, Raimond: Conferencia llegida'l dia 2 de desembre de 1899 al «Centre Excursionista de Catalunya» en la sessió celebrada pera commemorar la fundació de la Primera Societat Catalana d'Excursions. L’Avenç. Barcelona, 1990
• 
  
  CUBELES Albert; CUIXART, Marc, eds: Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Ajuntament de Barcelona; Institut d'Educació. Barcelona,2008.
• 
  
  FONTBONA, Francesc: Del neoclasicisme a la restauració (1808-1888). Ed. 62 . Barcelona, 1983. (Història de l’Art Català, volum VI). Pàgs.80-88
• FONTBONA Francesc. Lluís Rigalt. Cercle Artístic de Sant Lluc. Barcelona, 1996

Les creus de terme del Maresme. Objecte de la conferència a Ca l'Arenas

El passat dijous 19 de novembre de 2009 vaig ser convidat per realitzar una conferència al Museu de Ca l’Arenas. Centre d’Art del Museu de Mataró. L’acte va estar organitzat per l’associació Amics de Ca l’Arenas i va ser presentat per Nico Guanyabens. En la primera part de la conferència vaig plantejar el concepte de creu de terme. Malgrat que s’utilitza aquest concepte per designar-les, no totes les creus conservades tenien aquesta funció, ja que podien ser creus de cementiri, creus de camins, de comunidors etc. Aquest fet, fa que se les anomeni també creus monumentals o creus de pedra, termes també qüestionables ja que no totes tenen la presència d’escultures, i a més moltes d’elles estan obrades en ferro. Albert Bastardes va proposar el terme de creus al vent, per superar aquest atzucac, però el terme proposat no va fer gaire fortuna i se les segueix anomenant creus de terme.
En una segona part de la xerrada vaig repassar les creus documentades i conservades del Maresme, analitzant a priori, els materials i la iconografia. Les creus van estar ordenades per la seva cronologia i estil (gòtic, renaixentistes i neogòtiques), analitzant una per una els diferents aspectes tant formals com conceptuals i iconogràfics. De les conservades destacar d’època gòtica les d’Alella, Teià i Masnou, de les del renaixement la de Mataró i de les neogòtiques les obrades per Puig i Cadafalch i Domènech i Muntaner sobretot a Canet de Mar.
Al final hi va haver un torn de preguntes on es va veure clar que la gent coneix aquests bocins de patrimoni del passat ja que formen part d’un paisatge quotidià i molta gent les tenia identificades plenament per haver-les vist alguna vegada. Malauradament, la guerra civil del 1936-39 va fer que moltes d’elles es destruïssin i no arribessin a nosaltres, fet que va empobrir el nostre antic ric patrimoni.

La Creu de terme gòtica de Can Quintana de Pineda de Mar

Al carrer Major núm. 62 de Pineda, al pati de Can Quintana, es conserva una creu de terme gòtica del s.XIV obrada amb pedra granítica.
La creu presenta en una de les cares, la imatge del Sant Crist crucificat acompanyat de la Mare de Déu, en el braç esquerra, i de la imatge de Sant Joan Evangelista al costat dret de la mateixa. A l’altre costat hi figura la Mare de Déu amb el Nen acompanyats de dos àngels amb filacteris a cada braç de la creu. La part superior apareix decorada amb elements vegetals. A la Macolla, de planta octavada, hi figuren imatges de diversos sants i màrtirs en que dos d’ells sostenen un escut heràldic.
Aquesta peça es conserva gairebé intacta gràcies al fet que la família Quintana va tenir cura d'amagar-la i restaurar-la un cop acabada la guerra.
La creu de terme són creus monumentals, habitualment de pedra, que s'ubicaven prop de l'entrada de les poblacions o monestirs o vora els camins. Acostumaven a estar decorades amb els temes descrits i s’alçaven sobre un pedestal o base poligonal amb graons. L'origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre es situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió.

Biblioteca de Catalunya : Fons Salvany SaP16601, Any 1914

Fotografia: Quim Graupera

Fotografia : Pobles de Catalunya

L'art als cementiris

Avui diumenge, amb la Sandra hem dedicat tot el mati a visitar dos cementiris de la comarca, el d'Arenys de Mar i el del Masnou. Us preguntareu les raons. Doncs bé, la Sandra esta preparant el proper programa de ràdio sobre Salvador Espriu i hem volgut visitar la seva tomba en el cementiri de Sinera. (http://www.ghcmataro.org/noindex/ghc/radio.htm)

El cementiri de Sinera (Arenys de Mar), construït l’any 1865, va ser declarat bé d’Interès Nacional per Acord del Govern de la Generalitat de Catalunya de 24 de març de 1995. És un lloc de meditació, un Jardí de pau, font de creació literària, museu permanent i a l’aire lliure amb escultures JOSEP LLIMONA I BRUGUERA (1864-1934), VENANCI VALLMITJANA I BARBANY (1826-1905), JOAN BARRERA, entre d'altres. Salvador Espriu, el poeta de Sinera, va aconseguir a través de la seva obra literària que esdevingués mític i universal amb els sues poemes publicats a Cementiri de Sinera (1946). La visita ha estat interessant, ja que els diferents panteons mostraven diverses i interessants escultures com el panteó Massaguer i el panteó Mundet de Josep Llimona que us adjunto la fotografia.

El cementiri del Masnou, construït l'any 1860, m'interessava a mi per l'existència d'una creu de terme gòtica (1500) conservada i portada al nou cementiri del s.XIX des de l'antic fossar parroquial. Aquesta com moltes creus de terme presenta en una de les cares, la imatge de Crist i a l'altra la de la Mare de Déu. Cal comentar, que recentment s'ha publicat un interessant llibre dins la col.lecció "Roca de Xeix" al Masnou que explica la construcció d'aquest cementiri i analitza les seves tombes i els seus artífexs. Aquest cementiri també conté obres de Josep Llimona, com la creu de forja i l'escultura "la Fe consolant el Dolor" (reproduïda en la portada del llibre que teniu al final de l'article) que forma part del panteó del polític i mecenes Pere-Grau Maristany i Oliver (1863-1926), comte de Lavern, hisendat enriquit amb el comerç de vins a ultramar. Si en voleu saber més sobre el tema consulteu-l'ho. Aprofito per felicitar els autors. És del tot recomanable. (http://tapmuseus.blogspot.com/2008/02/el-cementiri-del-masnou-un-museu-laire.html)