El retaule gòtic d'Alella de Jaume Huguet

A finals del s.XV, l’església parroquial romànica d’Alella va experimentar diverses reformes, entre els anys 1459 i 1463, entre les quals cal destacar la edificació d’un nou absis en estil gòtic. Un cop acabades les obres es degué procedir a l’elaboració d’un retaule per decorar aquest nou espai. D’aquest, malauradament, sols en resta una de les taules (27 per 22,5 cm), que actualment es conserva al Museu Diocesà de Barcelona (núm. Inv.17). Es desconeix la forma i l’any d'ingrés en aquesta col·lecció, si bé podria haver estat recuperada pel Mn Antón Buxadós, rector d’Alella i cedida al Museu Diocesà de Barcelona en una data encara incerta.

En aquesta taula apareix representat el tors d’una figura femenina, que per la presència al costat esquerra de la cara d’un colom, la podem identificar amb la imatge de la Verge d’una Anunciació. La figura es presenta davant un fons daurat amb decoracions geomètriques i vegetals punxonades en un pa d’or. En aquest fons també s’hi pot observar l’existència d’un nimbe sobre el cap de Maria, el qual s’amaga sota l’empremta d’un marc de fusta lobulat perdut. El rostre de la Verge presenta, ajudat per la posició de les mans, una expressió de sorpresa davant el fet de la presència de l’arcàngel Gabriel. La seva cara es troba emmarcada per una llarga cabellera que es desplega a banda i banda de les espatlles i es troba subjectada a la part superior del cap per una fina diadema negra decorada amb un perlejat força realista. El rostre, malgrat que es troba representat amb una gran finesa, perd valor per la tosquedat en la representació de les dues orelles que es presenten molt desproporcionades i mal resoltes. El cos de la Verge apareix vestida amb un mantell negre i una camisola blanca decorada en la part del coll per un brodat i cenyida amb un cinturó a la part de la cintura. El cap del colom de l’Esperit Sant, amb un bec vermell i ploma blanca, es troba situat a l’esquerra de la composició, molt proper a l’orella del personatge i presenta un nimbe crucífer elaborat amb tres feixos de raigs vermells. La taula es troba retallada per la part esquerra i desproveïda de la decoració del marc lobulat, fet que porta a pensar en la reutilització de la mateixa com a prestatge o en una altra funció semblant.

Pel tema, aquesta taula podria formar part del coronament del retaule major d’Alella que va ser substituït per un altre encarregat al fuster Pere Torrent el 1512 i pintat per Joan de Borgonya l’any 1523, i que, al seu torn va ser reemplaçat per un altre en estil barroc procedent de la catedral de Barcelona, l’any 1879.

Aquesta taula, ens suggereix que hauria de contenir també la imatge de l’arcàngel Gabriel, complementària a l’acció. La majoria de les anunciacions d’Huguet, la del retaule de l’Epifania en seria una excepció, es caracteritzen per representar la figura de la Verge frontalment, a diferència de la situació esbiaixada de la imatge com és habitual en altres obres.

A finals de l’època medieval, membres de les dues grans famílies d’Alella, els Sors i els Desplà, ocupaven en aquell moment alguns càrrecs de la cúria episcopal. Un d'ells, Joan Andreu Sors, que aleshores era un dels canonges de la Seu barcelonina, va fer construir la capella de Sant Sebastià i Santa Tecla en l’edifici de la Seu, que també contenia un retaule de Jaume Huguet (1475-1486). Segurament, el canonge i el pintor devien haver-se conegut a Valls ja que el canonge Joan Andreu Sors havia estat rector d'aquesta parròquia i comensal de la catedral de Tarragona als voltants de l’any 1453.

Malgrat que s’ha proposat una data entre el 1455 i el 1465 per la realització del retaule, que és el període en que Huguet treballa en altres obres que hi guarden relació i que contenen escenes de l’anunciació - el retaule de Vallmoll (1445-1450), el de l’Epifania de Vic (1450) o el del conestable Pere de Portugal (1464- 1465), el més segur és que el retaule fos realitzat en una etapa al voltant de l’any 1463, que és quan s’acaben les obres del nou altar major de Sant Feliu d’Alella.

Per a saber-ne més:

• ALCOY PEDRÓS, Rosa (1993). “Mare de Déu d’una anunciació” a Jaume Huguet. 500 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dep. de Cultura. P.218-219.
• GRAUPERA, Joaquim (2012): L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran. Defensada el dia 18 d’abril de 2012. Universitat de Barcelona.

Jaume Huguet

Compartiment d’un retaule de Sant Feliu d’Alella.

(MDB, num. inv. 17) [Fotografia: Alcoy,1993, p.219]

Les pintures del teginat del castell de Vilassar a la XXIX Sessió d’Estudis Mataronins del MASM de Mataró

El passat dissabte 24 de novembre de 2012 es va celebrar, a l’estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la XXIX Sessió d’Estudis Mataronins. La Sessió d’Estudis és un espai on anualment historiadors i investigadors del Maresme presenten comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic o etnogràfic. En aquesta sessió es va presentar el llibre de les comunicacions de l'edició de l'any anterior.

En aquesta mostra solament hi havia un sol article sobre l’etapa medieval del Maresme, amb el títol de «Les pintures del teginat i l’origen del castell de Vilassar (s.XII-XIII)», del qual en vaig ser l’autor. 

Fins ara la part més coneguda i documentada de les fases d’ampliació del castell de Vilassar en època medieval era la corresponent als segles XIV i XV (veure la comunicació presentada a la XXII Sessió d’Estudis Mataronins del 2005). L’origen del castell però és una mica més desconegut, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquest. 

La historiografia, que va ser analitzada al principi de la comunicació, situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, i la seva pròpia estructura. 

Malgrat tot i això, la qüestió encara planteja llums i ombres que esperem es puguin resoldre quan es publiqui la comunicació l’any proper.

Públic assistent a l'acte. [Foto: 24h Maresme Notícies- M1TV Maresme]

Moment de la lectura de la comunicació [Foto: Joan Castellà - MASM]

Portada de la presentació.

Un retaule de Bernat Martorell a Cabrera de Mar (c.1420-1430)

El retaule estava situat originalment a l’altar major de la capella de Sant Joan de Cabrera, avui desapareguda i que es calcula que estava situada prop de la masia de Can Modolell. El retaule es troba actualment en el Museu Diocesà del Bisbat de Barcelona ( Inv. núm.24) i va ser lliurat al fons d’aquest museu per una donació del rector de Cabrera Pau Pou, l’any 1916.
El retaule esta pintat al tremp sobre fusta (147 x 153 cms) i presenta tres cossos. El central i més important i més ample, representa en la taula central a Sant Joan Baptista (4) i que té la dedicació del retaule i que sosté un filacteri amb la inscripció "Ecce Agnus Dei qui tollis". Sobre d’ell hi ha una escena que representa la crucifixió de Crist (3). En el carrer lateral esquerra tenim una taula superior que representa el naixement de sant Joan (1) i la inferior la marxa de Sant Joan al desert (2). En el carrer lateral dret, la taula superior representa el baptisme de Crist en el riu Jordà (5) i a la taula inferior representa la mort per martiri del Sant (6). Al retaule hi falta la pradel·la inferior. Totes les escenes estan emmarcades per uns elements arquitectònics daurats acabats en la part superior amb arcs apuntats i lobulats decorats en la part superior per fulles de roure tal com es decoraven les portades gòtiques.
L’autor del retaule és Bernat Martorell (Sant Celoni 1390- Barcelona 1452). Va ser un pintor i miniaturista català que va treballar preferentment a Barcelona i va ser el pintor més destacat a Catalunya en el segon quart del s.XV i successor i deixeble de Lluís Borrassà. Des del s.XIX, les seves obres s‘havien atribuït a un pintor anònim anomenat Mestre de Sant Jordi degut a una de les seves principals obres, el Retaule de Sant Jordi (Art Institute of Xicago). Des del 1938, Duran i Sanpere va donar a conèixer el contracte del retaule de Púbol i es va associar el nom de Bernat Martorell per les obres catalogades fins aquell moment d'aquest autor. L’estil de Bernat Martorell influïda per la pintura i il·luminació franco-flamenc es pot inscriure a la corrent del segon gòtic internacional. Per Joaquim Yarza (1992), Bernat Martorell és pot relacionar amb l’estil pictòric de Ramon de Mur o Joan Mates. La seva personalitat característica s’identifica per un sentiment de dramatisme ple de força i un delicat tractament de la llum que va influir posteriorment en l’obra de Jaume Huguet. Tenim poques obres documentades i conservades de Bernat Martorell, la més important de les quals és l’esmentat Retaule de Sant Pere de Púbol (Museu de Girona, 1437). La majoria de les obres se li atribueixen a partir dels trets iconogràfics i estilístics. Dins aquestes atribucions hi han les obres del antigament anomenat Mestre de Sant Jordi, amb el retaule d’aquest Sant, actualment repartit al Museu Art Institute de Chicago (EUA) i el museu del Louvre. A pertany a la corrent de pintura gòtica catalana anomenada "Gòtic internacional". Aquesta corrent es va estendre per Europa entre els anys 1375 i el 1425, aproximadament. Les característiques més rellevants d’aquest estil són l’elegància i els delicats detalls naturalistes. També es va interessar pels temes profans de la vida aristocràtica, sovint amb un to bucòlic. L’estil es va desenvolupar preferentment a les corts de França, Borgonya i Llombardia i van pertànyer a aquesta corrent Jean Pucelle, els germans Limburg que van treballar pels Ducs de Berry, l’anomenat Mestre de Trebon que va treballar a Bohèmia i l’autor del tríptic Wilton a Anglaterra, entre d’altres. A Catalunya va introduir aquesta corrent Lluís Borrassà (Girona v.1360- Barcelona v.1425). Altres autors d’aquesta corrent són Ramon de Mur (actiu a començaments del s.XV) i Joan Mates (Vilafranca del Penedès (?) - Barcelona 1431) entre d’altres.
El retaule de Sant Joan Baptista va ser atribuït a Bernat Martorell per Gudiol desprès d’estar atribuïda anteriorment al Mestre de Sant Jordi, a Ramon de Mur, i d’altres. La datació que es va suggerir per la seva realització va entre 1420 i 1430 i fins i tot Grizzard, va concretar entre el 1424 i 1425. Aquesta datació s’ha realitzat a partir de les comparacions estilístiques i de composició d’altres obres de Martorell, cal recordar que aquesta obra no esta documentada. Recentment, Ruiz (2002) el considera pertanyent a l’etapa primerenca del pintor i proper a la producció de Lluc Borrassà, Bernat Despuig i el Pseudomestre de la Glorieta.
El retaule va ser restaurat i exposat a l’Expo’92 de Sevilla en el pavelló de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment també es va exposar temporalment a la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar la festa de Sant Vicenç del 1993.

Bibliografia

• BATLLE i HUGUET, Pere: "Ramon de Mur, pintor de Tarragona, mestre de Sant Jordi" a Homenatge a Rubió i Lluch. Vol.II Barcelona, 1936, pàg.113-129
• CANALIES, Raimon: Retaule de Sant Joan Baptista. Capella de Sant Joan de Cabrera de Mar. (S.XV). Díptic de la Festa Major de Sant Vicenç. Parròquia de Cabrera de Mar, 1993
• GRIZZARD, Mary: " An identification of Martorell’s Commission for the Aragonese Corts" a The Art Bulletin. (Juny ,1992). pàg.40
• GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim: “Fitxa. Baixa edat mitjana. El retaule de Sant Joan Baptista de Cabrera de Mar” a Felibrejada. Revista del Grup d’Història del Casal-Mataró, època 3ª, any IV, núm.35 (Abril 1997)
• GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim: “Bernat Martorell i el retaule de Sant Joan Baptista de Cabrera de Mar” a Felibrejada. Revista del Grup d’Història del Casal-Mataró, època 3ª, any VI, núm.47, (maig-juny 1999). Pàgs.4-16
• GUDIOL i RICART, Josep : Bernardo Martorell. Instituto Diego Velázquez. Madrid, 1959.
• GUDIOL, Josep i ALCOLEA, Santiago: La pintura gòtica catalana. Polígrafa. Barcelona,1987. Pàg. 129-132.
• RUIZ i QUESADA, Francesc: “Bernat Martorell” a L’art gòtic a Catalunya. Pintura II: El corrent internacional. Enciclopèdia catalana. Barcelona, 2002. Pàgs.228-246
• YARZA, Joaquim: "Bernat Martorell. Retaule de Sant Joan Baptista" a Catàleg de la Expo’92 de Sevilla. Pavelló de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1992. Pàgs. 66 - 70.

Possibilitat de visitar les pintures de l'església de Ravós de Terri (Pla de l'Estany)

Els amics Tura i Miquel de l’associació « Amics de Besalú i el seu Comtat » m’han enviat la notícia d’una activitat interessant per tal de fos publicada en aquest bloc.
El Consell Comarcal del Pla de l'Estany i l'Ajuntament de Cornellà de Terri han arribar a un acord per mostrar l'església de Ravós de Terri on hi ha unes pintures murals del segle XII-XIII, que fins ara no es podien veure. Les visites són guiades i les fan els dies 6 i 20 de juliol, el 3, 17 i 31 d'agost i 7 i 11 de setembre. Les hores també estan estipulades: a les 10, 11 i 12 del matí. No cal fer reserva i és gratuït. El lloc de trobada és davant de l'església de Ravós. Animeu-vos a anar-hi ja que si aquest any reben forces visites l'any vinent obriran més dies.
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), dins l'antic terme de Sant Andreu del Terri, es troba situat a la dreta del Terri. El castell de Ravós, que es troba ja esmentat en el s. XII, és actualment una masia amb un cos fortificat que conserva l’antiga capella d'origen romànic. Aquesta va ser reedificada al s. XVII i conserva actualment les funcions de parròquia sota l’advocació de Sant Cugat. El castell pertanyia al capítol de Girona i l'ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós (Rogationibus).
Les pintures de l'església de Ravós es troben situades a l’absis de la capella romànica del castell i s’atribueixen al cercle del Mestre de Lluçà i, per tant, datables a la segona meitat del segle XIII. Aquestes es van redescobrir, a la dècada dels anys vint del segle passat, i la forta oposició dels veïns del poble i del Bisbat va impedir que se'ls enduguessin a un museu de Girona o Barcelona, com havia passat, per exemple, amb les pintures romàniques de la vall de Boí. En les pintures, s’hi representa un “Maiestas Domini” central, acompanyat del sol i la lluna, els evangelistes i una cort d'àngels. Les seves característiques que ja mostren trets gòtics, fa pensar que es van pintar més enllà del 1200.

Si voleu més informació, cal adreçar-se a:

• Ajuntament de Cornellà de Terri (972 59 40 01)
• Consell Comarcal del Pla de l'Estany (972 57 35 50).

Per saber-ne més:

• Web - Art Medieval a Catalunya: Sant Cugat de Ravós del Terri
• BUTINYÀ, Isabel; TUBERT, Anna: Escultura i pintura romàniques a la Vall del Terri. Consell Comarcal del Pla de l'Estany. Banyoles, 2007
• NOGUERA MASSA, Antoni: Les pintures romàniques de Ravós del Terri. Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Banyoles, 1980 (Quaderns). Pàgs. 99-103
• NOGUERA MASSA, Antoni : Obra dispersa del romànic gironí. Amics de Besalú i el seu Comtat. Besalú, 2005

Tiana conserva la única pintura romànica del Maresme

La pintura mural romànica de Sant Romà de Tiana, representa una crucifixió. La pintura es troba en un estat de conservació molt lamentable fet que dificulta el seu anàlisi i per conseqüència la seva datació. Lladó i Fortuny daten les pintures, en el moment de la seva troballa en el 1973, en el s.IX , a partir de la comparació amb altre models. Carabasa i Loosvelt discrepen d'aquesta datació i presenten una cronologia aproximada que va de finals del s.XI a principis del s.XII discrepant de J.Sureda que les data a la segona meitat del segle XI.

Les pintures es troben situades al mur de tramuntana de l'església del segle XI (actualment mur de contenció de l'edificació gòtica) que es troba situada al costat de la masia. El seu estat de conservació, ja quees degut a la seva ubicació a l'aire lliure. Caldria fer un esforç per intentar salvar-les doncs son les úniques restes conegudes de pintura romànica que es conserva actualment a la comarca.
Aquesta pintura mural, es troba realitzada seguit la tècnica del fresc, representa sota un fons de color blau fosc una creu amb restes del cos de Crist seguint l'esquema de Crist Majestat, típic de la representació romànica del crucificat. A la seva esquerra apareix un personatge, tampoc conservat del tot, vestit amb túnica vermella i amb els braços seguint l’actitud de sustentar una llança, indicant-nos que es refereix a la figura de Longí, es a dir, el soldat que va travessar amb una llança el cos de Crist.
Les pintures van ser descobertes per Jaume Lladó i donades a conèixer per Epifani Fortuny el 1973. Van ser trobades desprès d'haver separat tres capes de guix sobreposades que ocultaven les pintures. El tema representa una escena que va ser representada bastant sovint en el romànic. L'esquema compositiu representa a un Crist majestàtic amb poder sobrenormals al qual la mort no li afecta. Aquest Crist se li atribueixen atributs reials, túnica i corona, amb un hieratisme que reafirma el distanciament amb els humans. Aquest concepte de Crist anirà evolucionant cap el s.XIII, el qual es representarà d'una forma més humana, despullat i amb les nafres del torment ben clarament representades. L'aspecte de la mort quedarà més emfasitzat i fins i tot el tema s'adaptarà més a aquesta concepció, el devallament de la creu..

Epifani Fortuny i Jaume Lladó van trobar trets paral·lels en la Bíblia de Ripoll o de Farfa (Biblioteca Apostòlica Vaticana. ms.Lat.5729. fol.369 v.) datada del s.XI i altres obres carolíngies més antigues com l'Evengeliari de Francesc II, el Sagramentari de Metz i el Saltiri de Lluís el Germànic.

Bibliografia:

• CARABASA, L.; LOOSVELDT, M.: "Sant Romà de Can Sant-romà" a Catalunya Romànica, vol XX, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992, pàg.520-521
• COOK,W.S.; GUDIOL,J.: "Pintura e imagineria románicas"a Arts Hispaniae, vol.VI, Madrid 1950, pàg.68
• FORTUNY, E.: "Les pintures murals romàniques" a Sentromà, Tiana 1973. Pàg.2-6
• GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Volum 1. La Comarcal edicions. Argentona, 2001. Pàgs.112-114
• SUREDA,J.: La pintura romànica a Catalunya, Alianza Ed., Madrid 1981, pàg.321