Propostes sobre el patrimoni medieval del Maresme a les Jornades Europees de Patrimoni 2014

Des de l’any 1991, quan el Consell d’Europa va crear les Jornades Europees del Patrimoni, Catalunya s’hi va afegir amb un alt grau de compromís, i creant activitats pròpies. 

El Departament de Cultura, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, impulsa aquest esdeveniment comptant amb la col·laboració i complicitat dels municipis d’arreu del país. Ajuntaments, entitats i agrupacions culturals locals de tots els indrets de Catalunya són convidats a organitzar activitats gratuïtes a l’entorn del seu patrimoni i en els seus espais patrimonials durant els dies 26, 27 i 28 de setembre.

En aquesta edició, més de 220 pobles i ciutats d’arreu del país ens proposen quasi 400 activitats que ens permetran gaudir d’aquest llegat de maneres ben diverses: itineraris, excursions, xerrades, concerts, visites dinamitzades, concursos de fotografia, rutes a peu o en bicicleta, tallers... tal com ho podreu comprovar en les pàgines del programa general.

Per la temàtica d’aquest bloc, solament destaco les activitats del Maresme que fan referència al patrimoni medieval. Si voleu consultar el programa complert podreu trobar propostes molt interessants en altres pobles de Catalunya, bé de temàtica medieval o bé d’altres activitats dins al Maresme mateix que no fan referència al patrimoni medieval (Guerra civil, 1714, etc...).

Jo participo en la visita comentada de Sant Cristòfol de Cabrils.

Espero que gaudiu de les jornades !!!!

PROGRAMA GENERAL

PROPOSTES SOBRE EL PATRIMONI MEDIEVAL DEL MARESME

Alella

Itinerari patrimonial “Alella, 1.000 anys d’història”

LLOC: Centre urbà d’Alella
DIA I HORA: 27, de 10:30 a 12:30 h
PUNT DE TROBADA: Oficina de Turisme d’Alella
ADREÇA: Riera Fosca, 2
ORGANITZA: Ajuntament d’Alella

TELÈFON: 93 555 23 39

Aquesta activitat vol mostrar petits tastets del passat d’Alella. Hi ha dades conegudes des del Neolític final, però no serà fins al segle X quan comença a quedar constància escrita dels seus fets i de la seva evolució com a poble. Aquest itinerari planteja doncs, descobrir el llegat patrimonial del poble a través d’un recorregut pel centre urbà, que permet conèixer des del Celler Alella Vinícola i diverses masies com Can Lleonart o les Escoles Fabra. Es va poder veure l’església gòtica i el campanar romànic de la parròquia de Sant Feliu a més de diversos finestrals gòtics de les façanes de les masies. Alella també disposa d’una creu de terme en estil gòtic. 

Arenys de Mar

Conferència “Patrimoni virtual arquitectònic de la vila d’Arenys de Mar”
LLOC: Centre Cultural El Calisay, Sala Noble
DIA I HORA: 27, 19 h
PUNT DE TROBADA: Centre Cultural El Calisay, Sala Noble
ADREÇA: Riera Pare Fita, 31
ORGANITZA: Ajuntament d’Arenys de Mar - Regidoria de Cultura
TELÈFON: 937 92 44 44

Conferència sobre un dels projectes de coneixement del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. L’Institut Tres Turons d’Arenys de Mar desenvolupa des de fa anys el descobriment del patrimoni arquitectònic de la vila i la formació de futurs arquitectes o enginyers per mitjà del coneixement i l’expressió gràfica amb Autocad i altres programes tecnològics relacionats amb la realitat virtual.

Pel que fa al nostre centre d’interès hi ha l’església gòtica de Santa Maria d’Arenys

Totes les simulacions es troben publicades al web: Pere Planells

Cabrils

Visita guiada a l’ermita preromànica de Sant Cristòfol de Cabrils

LLOC: Ermita de Sant Cristòfol

DIA I HORA: 28, 12 h
PUNT DE TROBADA: Camí del Sant Crist, 1 (entre ca n’Amat i can Vives)
ADREÇA: Camí del Sant Crist, 1
ORGANITZA: Museu Col·lecció Municipal Can Ventura del Vi
TELÈFON: 646 627 814

Visita guiada a l’ermita preromànica de Sant Cristòfol a càrrec de l’historiador de l’art Joaquim Graupera i Graupera, especialista en romànic i gòtic. La capella, datada entre els segles IX i X, es troba al centre de l’antic veïnat del Sant Crist, format pels masos de can Vives, can Carbonell i ca n’Amat. Les seves característiques constructives i el bon estat de conservació fan d’aquesta capella un edifici excepcional dins del context de l’arquitectura preromànica del Maresme.

Canet de Mar

Itinerari nocturn: Lluís Domènech i Montaner

LLOC: Centre històric de Canet de Mar

DIA I HORA: 27, de 21:30 a 23:30 h
PUNT DE TROBADA: Pl. de la Llenya (davant de la Biblioteca Municipal P. Gual i Pujades)
ADREÇA: Riera Sant Domènec, 1
ORGANITZA: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner - Centre d’Estudis Canetencs
TELÈFON: 627 673 827

Itinerari nocturn pels diferents edificis projectats per Domènech i Montaner, un dels nostres historiadors del romànic, amb explicació teatralitzada i ambientada a l’època. Els edificis que es comentaran seran la Casa Roura, l’Ateneu Canetenc, la Casa Domènech, la Masia Rocosa i els panteons modernistes del cementiri municipal. En aquest itinerari hi participaran actors caracteritzats amb vestits de l’època que representaran escenes de la vida quotidiana d’aquell temps. Entre altres personatges, hi intervindran Lluís Domènech i Montaner, Paquita Roura Carnesoltes, Maria Roura Carnesoltes, etc.

Montgat 

Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí

LLOC: Ermita de Sant Martí

DIA I HORA: 27, de 17:30 a 20:30 h

PUNT DE TROBADA: Ermita de Sant Martí
ADREÇA: C. de l’Ermita, s/n (al costat del club de tenis Turó del Mar)
ORGANITZA: Ajuntament de Montgat
TELÈFON: 93 469 07 37

la Jornada de portes obertes a l’ermita de Sant Martí amb el Recital de música romàntica.
Lieds de Gabriel Fauré i Eduard Toldrà. A càrrec de Mª del Mar Correu i d’Isabel Ladrón de Guevara. S’obriràn les portes de l’ermita romànica de Sant Martí i a continuació, a partir de les 18 hores, hom podrà gaudir de l’actuació.

Montgat 

Jornada de portes obertes a la torre de guaita de Ca l’Alsina i llegendes del mar per a tots els públics
LLOC: Torre de guaita de Ca n’Alsina
DIA I HORA: 28, d’11 a 13 h
PUNT DE TROBADA: Torre de guaita de Ca n’Alsina
ADREÇA: Pg. Marítim, a prop del 1r túnel del tren (1848)
ORGANITZA: Ajuntament de Montgat
TELÈFON: 93 469 07 37

La Jornada consisteix en la oportunitat de visitar la Torre de guaita i defensa, construïda al segle XVI, que formava part de l’antiga masia de Ca l’Alzina. Hi hurà també l'escenificació de la rondalla de “El Testament d’Elionor”, a càrrec d’Irineu Tranis, actor i violinista, espectacle de petit format, on s’explica una rondalla basada en una història local.

Atemptat contra la Creu de Montcabrer (Cabrils)

El passat 2 de juliol de 2014, un excursionista va posar en coneixement de Laura Bosch, tècnica en Patrimoni i gestora del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils, que l’emblemàtica Creu de Montcabrer havia patit una sèrie de desperfectes.

Laura Bosch, acompanyada de Jaume Tolrà i Jordi Montlló, es van adreçar ràpidament al lloc, per tal d'esbrinar-ne l'origen. Van poder constatar que l'afectació del basament de la creu no era producte de l'impacta d'un llamp, o un despreniment per desgast o per erosió, sinó que tots els indicis menaven a un atemptat provinent de la mà de l'home.

Arreu es van poder observar amb tota claredat les marques deixades per eines tipus maceta i escarpa, pic i/o escarpell. El que és evident és que es va anar descalçant progressivament, netejant amb molta cura el tub collat a l'interior de la roca i decantant el conjunt de roques segellades amb ciment de forma paral·lela fins a formar un encaix trapezoïdal.

Se'n va informar personalment a l'Alcaldessa, Lina Morales que amb caràcter urgent va enviar la brigada municipal per tal de reparar i consolidar de nou el basament. També es va posar en alerta a la Policia Local.

S'ha realitzat un informe patrimonial, que ha rebut el recolzament de Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia i membre del S.E.I.P.C. (Societat Española de Perfiles Criminológicos), de mi mateix (Maresme Medieval) i altres tècnics de patrimoni i museologia com Jordi Montlló, coneixedor del territori i que va elaborar l'any 2005 el Mapa de Patrimoni de Cabrils. Aquest s'ha transmès en primer lloc a l'Ajuntament de Cabrils així com al cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals, Parc de la Serralada Litoral i Policia Local de Cabrils.

Malgrat que la creu actual va ser col·locada al 1982 i beneïda el 13 de febrer de 1983, les primeres referències documentals d'una creu a Montcabrer daten del 1565 (Castillo, 1990), quan en un capbreu, Esteve Tolrà, pagès de Vilassar, declara que posseeix el Mas Tolrà i divuit camps. Un d'ells limita "ab oriente in Cruce de Mont Cabrer”. Per Mn. Mas (1909) sabem que el dia 7 de juny de 1707 es va posar una altra creu com a vot de poble ja que s'havien perdut moltes collites a causa de les tempestes. La Creu de Montcabrer és un referent simbòlic i identitari, no només per als cabrilencs, sinó per molts pobles del voltant, sobretot per Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. També és un punt de referència visual per als pescadors de la comarca del Maresme.

Des d'aquí volem instar a qualsevol persona que pugui observar o sigui testimoni d'algun atemptat contra el nostre patrimoni, n'informi ràpidament al cos de la Policia Local de Cabrils, 609411550 o trucant al 112, donant el màxim d'informació possible en referència a la o les persones, vehicles (matrícula, color, etc), i localització exacte, i sobretot guardant en tot moment la calma perquè el nostre missatge sigui clar i entenedor i es pugui actuar el més ràpid possible.

L'informe ja està entrat per registre a l'Ajuntament de Cabrils, Parc Serralada Litoral i manca Agents Rurals per al seu coneixement, així com dels Mossos d'Esquadra.

[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch i Jordi Montlló per a la redacció d’aquest article]

Per a més informació : al bloc del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils on hi podeu trobar adjuntat el pdf de l’informe.

Passejada cultural pel Cabrils medieval en el III Festival Vilazari

Divendres 4 de juliol de 2014, a dos quarts de vuit del vespre, es va dur a terme una visita cultural pel Cabrils medieval. Aquesta visita forma part d'un projecte endegat pel Museu Col·lecció per intentar localitzar els vestigis d'aquest passat no tany llunyà i que es realitzarà en dues fases.

La primera d'elles va ser la de divendres 4, on es va visitar el nucli de la Sagrera, part del barri de la Sobirana i va acabar al mas pairal de Can Tolrà. En la segona visita pendent visitarem el veïnat de Sant Cristòfol que és el que conserva la major part del patrimoni medieval del terme, Can Casals i Can Roldós.

La visita va ser guiada pels historiadors Josep Samon, Jaume Tolrà i Laura Bosch. Van assistir-hi una seixantena de persones, no només de Cabrils sinó també de varis municipis de la comarca del Maresme. Des del museu, van agrair a totes aquelles famílies que van obrir les portes desinteressadament per tal de tirar endavant l'activitat: en Sigrid Galbany i la seva esposa Fina de ca l'Arlot, Joan Lagresa de ca l'Avellà i Miguel Carles-Tolrà i la seva esposa Gemma, de Can Tolrà.

La història de Cabrils està lligada al Vilassar històric i per tant quan estudiem la història medieval s'ha de tenir present els actuals termes municipals de Vilassar, Cabrils i Vilassar de Mar. La primera referència documentada localitzada fins ara sobre Cabrils es troba al "Libri Antiquitatum", de l'Arxiu Capitual de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona on l'any 996 s'esmenta la riera de Cabrils o ribo caprilis. Mentre que el nom de Vilassar el trobem per primera vegada l'any 978, en una escriptura de venda d'unes propietats situades a Premià i que afronta a llevant amb el terme de "Vilazari". Altres referències documentals les tenim l'any 1037 i l'any 1025 on s'esmenta el feu de Cabrils.

El veïnat de Cabrils, va dependre, a nivell eclesiàstic de la parròquia de Vilassar, fins l'any 1779. A nivell  jurisdiccional ho va fer el Castell de Vilassar. I fins l'any 1821 no aconseguirà la independència de Vilassar. El municipi creix dins d'una vall oberta de la serralada litoral, delimitada a l'est per la muntanya de Montcabrer  i el turó de la Cirera al Nord-Est. Al Nord, el turó d'en Torres i a l'oest la Galbanya i el turonet de Sant Sebastià. Està regada per la riera de Cabrils que desemboca directament al mar, al terme de Vilassar de Mar. 

Alguns dels vestigis medievals conservats en el barri de la Sagrera que es van visitar, es troben ubicats a la façana  d'algunes masies. Ca l'Abellà conserva un portal rodó adovellat damunt del qual hi ha una finestra gòtica d'art conopial, del segle XV. Ca l'Abril, amb un portal de punt rodó i finestra esquerra amb arc de mig punt i a la dreta una finestra amb els muntants, l'ampit i la llinda de carreus de granit. Damunt del portal dovellat hi ha un element gòtic amb elements escultòrics i llinda amb relleus vegetals. Tanmateix, hi ha altres cases sense elements no tant destacats, que conformaven aquest paisatge, com Ca l'Arlot o Can Rafart.

També a un dels escaires de l'església que dona al pati de les antigues escoles Tolrà, tenim un element reaprofitat, un carreu de pedra amb inscripció, segurament de l'antiga església de la Santa Creu.

[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch per la confecció d'aquest text]

Laura Bosch durant la seva intervenció davant l'església (Fot. Núria López)

Josep Samon i part del grup assistent a la passejada cultural (Fot. Laura Bosch)

Can Rafart (Fot. Laura Bosch)

Ca l'Arlot (Fot. Laura Bosch)

Comença la tercera edició del FESTIVAL VILAZARI 978 amb moltes activitats

En motiu de la visita guiada al Castell de Vilassar, aquest any es presenta la tercera edició del FESTIVAL VILAZARI 978, centrant-se en la casa dels Sant Vicenç. Del 27 de juny al 6 de juliol de 2014 l’Ajuntament de Vilassar ofereix un conjunt d’activitats per mostrar el patrimoni medieval vilassarenc. El programa d’actes, com veureu, presenta una oferta molt variada d’esdeveniments. A Vilassar es faran taules rodones i conferències, visites comentades teatralitzades i nocturnes i visites guiades als castells de Burriac i Vilassar, músiques i balls, artesania i oficis medievals, tallers i jocs, campaments i cavallers, armes i combats de tota mena.  Hi ha una amplíssim ventall d’activitats que us recomano que consulteu el programa detallat que trobareu en pdf al final d’aquest article.

Aquests actes centrals es complementen, a l’igual que en edicions anteriors, amb altres que es realitzaran en altres municipis que formaven part de l’antiga Baronia: Vilassar de Mar, Cabrils i Argentona.

·         Dissabte 28 de juny, a les 10:00h . Visita “Tot descobrint els vestigis  de l’Argentona baronial”. Tots els públics. Activitat gratuïta.  Lloc: plaça de l’Església d’Argentona. Organitza: Centre d’Estudis Argentonins Jaume  Clavell.

·         Dijous  3 de juliol, a les 19:00h . Visita comentada a Vilassar de Mar, la formació del veïnat de mar de Vilassar  (segles XVI-XVII).  A càrrec de l’historiador Alexis Serrano. Organitza: Centre d’Estudis Vilassarencs Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc de trobada: plaça de l’Església parroquial  de Sant Joan de Vilassar de Mar. Respecte al tema central, es durà a terme el dia 28 de juny per la tarda un torneig de cavallers  en què  s’escenificarà la justa medieval dels fets de Ripollet (s. XI), per la qual els Sant Vicenç guanyaren la torre de Vilassar.

·         Divendres 4 de juliol, a les 19:30h . Passejada cultural pel Cabrils medieval” a càrrec del historiadors Josep Samon, Jaume Tolrà i Laura Bosch. Organitza: Museu de Cabrils. Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc: Plaça de l’església de Cabrils.

Com a actes acadèmics i de divulgació del patrimoni cal destacar:

·         Dimecres 3 de juliol, a les 20:00h. Taula rodona “Els orígens del castell de Vilassar” amb els historiadors Enric Subiñà, Joaquim Graupera i Pere Benito. Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Durada: 1 h

·         Divendres 4 de juliol, a les 20:00h Presentació del projecte del llibre Història de Vilassar, a càrrec de Benet Oliva. Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Seguidament a les 20:30h. Conferència “Vilassar sota la senyoria dels Sant Vicenç (segles XI-XIV)” Conferència del cicle “Història de Vilassar” a càrrec de Pere Benito. Tots els públics. Activitat gratuïta. Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Durada: 1 h

Us animo a participar-hi activament, ja que hi ha activitats molt interessants i aptes per tots els públics i preferències !!!

Per consultar el programa: Programa festival Vilazari

TAULA RODONA "Les creus de terme del Vilassar històric. Vilassar, Cabrils, Vilassar de Mar".

El passat dissabte 26 d’abril de 2014, a les 18.00 h., va tenir lloc al Museu Col·lecció de Cabrils la taula rodona sobre les creus de terme del Vilassar històric (Vilassar, Cabrils, Vilassar de Mar). L’acte coordinat per l’actual responsable del Museu, Laura Bosch, va ser presentat per l'actual Regidor de Cultura de Cabrils.

A la taula rodona, hi van participar diversos estudiosos de la comarca. El primer en intervenir va ser Josep Samon, historiador i responsable de l’arxiu parroquial de Vilassar, el qual va dissertar sobre les creus que hi havia documentades al mapa de Vilassar del 1777 i va fer referència a la Creu d'en Casals com a punt de reunió de les "desenes" de la vall de Cabrils i del Sant Crist, tot explicant què eren i la seva organització. 

El segon en parlar va ser Ramon Coll, arqueòleg i estudiós de llegendes i tradicions maresmenques, el qual va significar la importància de la cova-santuari ibèrica de les Encantades o de Bones Dones de Montcabrer per entendre la sacralització i les llegendes de l’indret. El següent a intervenirva ser Alexis Serrano, historiador, arxiver i professor de la Universitat de Teologia de Barcelona, el qual va parlar del Crist Mujal fent especial referència a la situació del mateix prop del lloc on es va trobar el mil·liari de la Via Augusta. Acte seguit va participar Marc Pons, arquitecte tècnic i membre del Museu Arxiu de Vilassar que va donar la visió més arquitectònica de les diferents creus cobertes del Vilassar històric i va explicar el perquè de l’exposició que s’inaugurava amb aquest acte.

Tot seguit, va tocar la meva intervenció que vaig dedicar a parlar de la creu de Can Passalaigua, una de les creus medievals més antiga de la comarca, fent espacial referència a la seva troballa i la seva descripció iconogràfica. Acabà el torn inicial amb Jaume Tolrà, cronista i membre del Museu de Cabrils que evocà la Creueta i la Creu del Turó d'en Torres com a espai de benedicció del temple en la festa de la Santa Creu desprès de la independència parroquial de Cabrils de Sant Genis de Vilassar.

Després de la interessant taula rodona es va poder visitar l’exposició “Les creus del Vilassar històric” promoguda pel Centre d’Estudis Vilassarencs, amb la novetat de la Creu de Can Passalaigua (ss. XIV-XV), que exposà al públic només per aquesta ocasió. 

Amb aquesta exposició, de petit format, i la taula rodona es volia donar a conèixer i aprofundir en la història de les creus de l’antic terme de Vilassar tant les desaparegudes com les que encara es conserven al nostre entorn, la Creu de Can Boquet, la Creu de Can Parera, la de Montcabrer, la Creu del Turó d’en Torres, la Creu de l’Abella, la del Crist del Pla del Molí i la del Mujal. Aquestes dues darreres per la seva situació, a frec del Camí del Mig, esdevingueren fites importants per als viatgers que s’encomanaven a la imatge del Crist durant els segles XVIII, XIX i XX i s’han fet molt populars gràcies a les festes que s’hi celebren anualment.

Crec sincerament que va ser una experiència molt positiva que cal repetir, ja que va mostrar un gran esperit positiu de col·laboració entre historiadors de la comarca. Felicitats als membres del Museu Col·lecció de Cabrils com a organitzadors !!!

Trobareu més informació al web: www.cevilassarencs.org/lescreus i al bloc
http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2013/12/13-12-2013-les-creus-de-terme.html

Presentació de l'acte per part del Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Cabrils .(Foto: Jordi Montlló)

Laura Bosc com a gerent del Museu durant la presentació dels participants a la taula rodona.(Foto: Sandra Cabrespina)

Moment de la meva intervenció sobre la creu gòtica de Can Passalaigua.(Foto: Sandra Cabrespina)

Moment de la meva intervenció sobre la creu gòtica de Can Passalaigua.(Foto: Jordi Montlló)

Ramon Coll, Josep Samon i jo mateix discutint sobre la creu de Can Passalaigua (Fotografia Jordi Montlló)

Conferència de Ramon Coll a Cabrils sobre «Les llegendes de Montcabrer. La muntanya màgica»

El passat dissabte 22 de març es va presentar al Museu-col·lecció Municipal de Cabrils la conferència «Les llegendes de Montcabrer. La muntanya màgica», a càrrec de l’arqueòleg Ramon Coll Monteagudo. 

En la presentació, Laura Bosch, historiadora i gerent del Museu, va destacar el currículum del conferenciant i la seva llarga trajectòria en l’estudi de la muntanya des d’una perspectiva arqueològica, històrica però també antropològica i la seva relació i influència amb els pobles que l’envolten: Argentona, Cabrera i Cabrils.

Ramon Coll va començar fent una petita explicació de les diferències entre mite, llegenda, rondalla i faula. Tot seguit va anar desgranant cada llegenda, les seves versions i la interpretació proposada.

Per entendre l’origen d’aquesta densitat sobre bruixes, bones dones, dimonis i altres éssers fantàstics, en Ramon ens va fer recular a la prehistòria, però sobretot a l’època ibèrica (ss. VI – I aC) on Montcabrer va esdevenir un santuari de culte.

La instal·lació de la creu, que documentalment es pot retrocedir al 1567, està relacionada amb aquest santuari com un acte de cristianitzar un lloc pagà i, per tant, origen de malvestats i tempestes.

La publicació del seu treball podrà servir per determinar si Montcabrer, tants anys oblidat, era conegut per Claudi Ptolomeu quan el va anomenar Promontori Lunari, que ens va deixar senyalat en la seva obra Geographia Hyphégesis.

[Nota: Voldria agrair a Laura Bosch la redacció d'aquest article]

Laura Bosch durant la presentació de la conferència de Ramon Coll [Fotografia cedida per Laura Bosch]

Ramon Coll durant la conferència [Fotografia cedida per Laura Bosch]

Públic assistent a la conferència [Fotografia cedida per Laura Bosch]

Inauguració de l’exposició “Les Creus de terme al Vilassar històric” al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

El passat divendres 13 de desembre de 2013 a les 20.00 h a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Can Banús) es va Inaugurar la mostra "Les Creus de terme al Vilassar històric". La mostra es va oferir per primer cop el passat 22 de setembre de 2013 a la festa del Crist del Pla del Molí (Vilassar de Dalt). L’exposició restarà oberta al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Can Banús) des del dia 13 de desembre de 2013 fins el dia 26 de gener de 2014 i a partir d’aquí començarà una itinerància que l’haurà de dur durant el 2014 a Vilassar de Mar, Cabrils, Mataró i Barcelona.

L’acte va començar amb una presentació de les activitats del Centre d’Estudis Vilassarencs a càrrec de Ramon Iglesias (vicepresident del CEV), el qual va destacar la voluntat de col·laborar amb els centres de recerca que treballen en el Vilassar històric (Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Cabrils) per tal de fer activitats conjuntes. L’exposició del Centre d’Estudis Vilassarencs que es va inaugurar, s’ha fet en col·laboració amb el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, com a fruït de l’acord signat darrerament entre les dues entitats i consta de sis cartells de gran format on s'explica amb textos i imatges la història de les Creus del terme. 

La prestació de la mostra “Les Creus de terme al Vilassar històric” va anar càrrec de Marc Pons (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt). Aquesta exposició de petit format vol donar a conèixer i aprofundir en la història de les creus de l’antic terme de Vilassar tant les desaparegudes com les que encara es conserven al nostre entorn, la Creu de Can Boquet, la del cim de Montcabrer, la de Cabrils, la del Crist del Pla del Molí i la del Mujal. Aquestes dues darreres per la seva situació, a frec del Camí del Mig, esdevingueren fites importants per als viatgers que s’encomenaven a la imatge del Crist durant els segles XVIII, XIX i XX i s’han fet molt populars darrerament gràcies a les festes que s’hi celebren anualment.

L’acte va concloure amb la conferència “Del pessebre a la Creu, el Jesús històric” a càrrec d’Alexis Serrano (Arxiver i historiador, President del CEV i Professor de la FTC). En la xerrada va centrar les discussions dins l’àmbit eclesiàstic sobre l’interès d’estudiar la figura de Jesús de Natzaret com a figura històrica. El modernisme és el terme amb el qual l'Església católica va denominar un conjunt de corrents filosòfics i epistemològics que es donen a finals del segle XIX i principis del segle XX que criticaven els dogmes de l'Església católica, els quals creien que s’havien de considerar com meres expressions simbòliques i que no s'han de considerar com a veritats absolutes. El moviment va ser condemnat vigorosament pel Vaticà en el decret Lamentabili i en l'encíclica Pascendi Dominici Gregis (1907). Alexis Serrano va anar desgranant les fons històriques que ens apropen al Jesús històric i va intentar descriure, a partir d’aquestes, com deuria ser el moment de l’infantament de Jesús. Les restes materials conservades a Israel i Palestina, com l'església de la nativitat, o bé cases populars conservades avui dia, ens apropen als veritables significats dels espais citats per les fonts i reproduïts a nivell iconogràfic en els pessebres, com l'establia, l'hostal, la cova, la menjadora... Al final de l'acte Benet Oliva com a president del  Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va lliurar a Ramon Iglesias i a Alexis Serrano un record pel seu pas per la sala d'acte es del Museu.

Trobareu més informació al web: www.cevilassarencs.org/lescreus i al bloc

http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/

Ramon Iglesias (vicepresident del CEV) durant la presentació de l’acord de col·laboració signat darrerament entre les dues entitats.

Marc Pons presentant l'exposició i la conferència d'Alexis Serrano.

Imatge de l'exposició

Visita comentada pel preromànic del Maresme

El passat diumenge 17 de febrer de 2013 vaig acompanyar als membres dels Amics de l'Art Romànic de Sabadell a una visita comentada pel preromànic del Maresme. En el recorregut es van visitar els edificis de Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt, Sant Pere de Clarà a Argentona i Sant Andreu d'Òrrius.

Voldria agrair un cop més des d'aquí als Amics de l'Art Romànic de Sabadell per donar-me l'oportunitat de poder difondre un patrimoni poc conegut com és l'art medieval de la comarca del Maresme. De fet, ha estat un gran plaer poder realitzar aquesta activitat per l'alta participació. També agrair als propietaris de les capelles visitades, que un cop més ens han permès poder-hi accedir, malgrat les molèsties que els pugui ocasionar l'accés a la seva propietat amb un grup nombrós de persones.En el cas d'Òrrius varem tenir la col·laboració també de l'historiador local Josep Maria Roqué.

Una de les parts més interessants de la visita va ser la discussió teòrica, molt enriquidora, sobre el sentit de les amforetes  que conformen la volta de la capella de Sant Salvador on hi van intervenir en Joan Codina i l'arquitecte Josep M. Masagué, secretari dels Amics de Sabadell.

Per a més informació sobre la sortida:

• Crònica de la sortida d'AAR de Sabadell: http://www.amicsartromanic.com/noticies.html
• CODINA BARNAUS, Joan: "El Maresme. Sant Cristòfol de Cabrils; Sant Salvador de Vilassar de Dalt; Sant Pere de Clarà (Argentona); Sant Andreu d'Òrrius" a Fulls d'Amics de l'Art Romànic de Sabadell, núm.125 (17 de febrer de 2013), p.687-694. Full informatiu en pdf

Sant Cristòfol de Cabrils [Foto: S.Cabrespina]

Sant Cristòfol de Cabrils [Foto: S.Cabrespina]

Sant Salvador de Vilassar [Foto: L.Fernández]

Sant Pere de Clarà [Foto: S.Cabrespina]

Sant Pere de Clarà [Foto: S.Cabrespina]

Sant Pere de Clarà [Foto: L.Fernández]

Sant Andreu d'Òrrius [Foto: L.Fernández]

La creu de terme de Cabrils

La creu de terme de Cabrils va ser trobada per una particulars a la riera i la van reutilitzar per en una paret de Can "Passa l’Aigua". Anys més tard, amb unes reformes es va poder localitzar i els nous propietaris, la família Fontanils, la van col·locar a l'interior de la casa instal·lada amb un peu de fusta.

Es tracta de la part superior d’una creu obrada amb pedra de gres de Montjuïc, en que la columna de sustentació s’ha perdut. L’estructura és en forma de losange i cada un dels braços es troba unit a l’altre per unes decoracions lobulades que recorden les decoracions de les finestres gòtiques. A cada una de les puntes hi ha gravada una rosa com les que apareixen decorant els cimacis dels finestrals. Al centre, en una de les cares hi apareix la figura del Crist crucificat molt desgastat i en l’altra banda, la figura de la Verge. 

És molt semblant a un fragment de creu del Museu Marès, a la Creu de Llavallol (Vallvidrera / Barcelonès) i la Creu de Castellterçol (Castellterçol, Vallès Oriental) per situar les més properes al Maresme i d’altres, que es troben situades en les comarques de l’Alt Penedès, el Bages i l’Anoia. Aquests paral·lels i el fet que el material sigui gres de Montjuïc ens fa pensar en la pertinença a un obrador barceloní dins una cronologia del s.XIV.

Creu de Terme de Cabrils (Museu Municipal de  Cabrils)

Barcelona. Vallvidrera amb la seva creu de Terme en una postal antiga.
Procedència:  http://amepostals.blogspot.com/2012/01/barcelona-vallvidrera.html 

Les Jornades Europees del Patrimoni al Maresme (Del 24 al 26 de setembre de 2010)

Les Jornades Europees del Patrimoni es va crear l’any 1991 i cada tardor esdevenen una bona eina de difusió i coneixement del nostre patrimoni. En l’edició d’aquest any aplega més de 450 activitats en prop de 200 municipis catalans i el Maresme hi és també representat en les poblacions d’Arenys de Mar, Argentona, Cabrils, Calella, El Masnou, Mataró, Palafolls, Sant Genís de Palafolls, Santa Susanna i Vilassar de Dalt.

D’aquestes, les activitats que fan referència al Maresme medieval son les proposades pels ajuntaments d'Argentona, Cabrils, Palafolls, Santa Susanna i Vilassar de Dalt.

A Argentona, el dia 25 a les 18 h., proposen una visita guiada a la via romana de Parpers (ctra. de Mataró a Granollers, km 6). Malgrat els seus orígens romans, a vegades qüestionat, ha estat una via de comunicació important per la comunicació cap el Vallès i  usada també en època medieval fins pràcticament a la segona meitat del s.XX. A Cabrils, el diumenge 26 de setembre a les 11 h s’inaugurarà el Museu-Arxiu de Cabrils (a Can Ventura del Vi - Carrer Santa Creu 3) amb referències al passat medieval del poble i en especial a la capella preromànica de Sant Cristòfol.

L’Ajuntament de Palafolls, per la seva banda, proposa una visita guiada al castell de Palafolls a càrrec de l’historiador Jesús Rodríguez (diumenge 26 a les 10.30 h. a l’esplanada del castell (camí del castell de Palafolls – urbanització Mas Carbó - Palafolls). Aquest castell, a una alçada de 188 metres, s’erigeix en un turó per a la guaita i defensa del camí ral a Barcelona, alhora que albira una gran extensió de la costa, la desembocadura de la Tordera, el Montnegre, el Montseny, les Gavarres i el nord-oest dels Pirineus. A través d’aquesta visita es vol donar a conèixer el valor històric i patrimonial, així com estratègic, del castell.

Per la seva banda, a Santa Susanna es realitzarà l’itinerari per les torres de guaita, que començarà a les 10 del matí des de la Plaça de Catalunya. Un cop finalitzat l’itinerari, a la masia de Can Ratés (a les 11 h.), tindrà lloc la conferencia sobre les torres de defensa al Maresme que comptarà amb la meva col•laboració. Seguidament es presentarà el Mapa de Patrimoni de la població a càrrec dels seus autors Pere Barbado i Marc Bosch. També es lliuraran els premis del concurs de fotografies sobre el patrimoni local.

A Vilassar de Dalt, el dia 24 a les 20 h. S’oferirà la conferència: “Paratges amb història. El patrimoni arqueològic del Parc de la Serralada Litoral” al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (c. del Marqués de Barberà, 9). En l’esmentada conferencia a banda dels elements naturals (els boscos, els serrats i les fondalades del Parc de la Serralada Litoral) s’explicarà l’antic i valuós patrimoni arqueològic, com el cas de les tombes medievals.

Si voleu consultar el catàleg de totes les activitats que es fan a Catalunya en pdf, el podeu trobar a:

http://www.mhcat.net/inici2/activitats_culturals/programa_jep_20102

Municipis amb Mapa de Patrimoni Cultural en línia de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona en la seva web te actiu el catàleg del patrimoni cultural de varis municipis de la província amb el títol de “Municipis amb Mapa de Patrimoni Cultural en línia”. Les poblacions actives del Maresme són els municipis d’Argentona, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Cabrils, Montgat i Santa Susanna.Els mapes inclouen les fitxes dels elements patrimonials inventariats, fotografies i la seva ubicació mitjançant cartografia digital.
La informació es pot cercar per un mapa actiu on ara per ara solament es pot activar els límits dels ajuntaments que s’han donat d’alta en el servei i també per un llistat alfabètic de municipis. També hi ha la possibilitat de consultar el patrimoni en números on indica el percentatge dels diferents tipus de patrimoni respecte el total: número de béns inventariats, Patrimoni immoble ( Edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics, jaciments arqueològics i obra civil), Patrimoni moble (Elements urbans, objectes i col·leccions), Patrimoni documental (Fons d'imatges, fons documentals i fons bibliogràfics), Patrimoni immaterial (Manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral, música i dansa i costumari) i Patrimoni natural (Zones d'interès natural i espècimens botànics singulars). També es pot consultar la memòria en format “pdf”.
La Diputació de Barcelona també ofereix els serveis d’assessorament tècnic a consultes puntuals, estudis previs i projectes de musealització d'elements patrimonials, estudis previs i projectes de centres d'interpretació de patrimoni, plans d'usos per a patrimoni , immoble , plans integrals de patrimoni municipal, documentació i estudis per a la protecció de patrimoni immoble i suport a intervencions arqueològiques dels municipis.
Esperem que s’hi adhereixin més municipis ja que és una proposta interessant.
Si ho voleu consultar, l’adreça és

https://www.diba.cat/opc/mapa_patrimoni_cultural.asp

.