El passat dilluns 6 de febrer de 2017, a les 19.00 hores, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, vaig oferir la conferència «L’etapa formativa de Puig I Cadafalch. Idees i referents». Aquesta xerrada forma part del XXXI Cicle de conferències «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte», que ha organitzat Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Intitut d'Estudis Catalans, dins de la programació del centenari sobre Josep Puig i Cadafalch. Enguany es celebren els 100 anys de l'arribada a la presidència de la Mancomunitat de Catalunya i els 150 anys del seu naixement.
La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) és una figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà. La majoria d’aquests camps pel Dr. Graupera estaven al servei d’una idea comú que es la recuperació nacional de Catalunya. Al llarg de la xerrada va anar desgranant quins van ser les persones i els ambients que va freqüentar de jove i que el portaren cap aquesta concepció.
Una de les influències inicials del jove Puig, en aquests sentit, es troben en l’àmbit local, concretament amb els seus professors de l’Escola Pia de Mataró en els seus primers anys d’estudiant. Per altra banda, el fet de formar part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa va fer que rebés també la influència d’altres integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer, Terenci Thos i Codina, entre altres. Amb l’Associació va viure directament les obres de restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el país.
Els estudis d’arquitectura a la universitat el van posar en contacte també amb les novetats que venien de França, pel que fa a la restauració d’obres medievals per mitjà de dos professors que l’influenciaren moltíssim com ell va reconèixer : Elies Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Els treballs de Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (1814 –1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont (1801 – 1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà de Elies Rogent. Caumont havia publicat un manual per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen, 1830-41). En aquest volum mostrava com l’observació dels monuments medievals se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueologia cristiana (1867) i la posterior de Josep Gudiol, Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902).
Dins l’obra de Puig i Cadafalch, també podem seguir una influència de l’École de Chartes de la qual Puig va agafar com a models els estudis de Jean-Auguste Brutails (1859− 1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser publicats entre el 1892-1893 i en català el 1901.
En el seu mètode de treball hi podem rastrejar la influència de les associacions excursionistes i del mateix Rogent en la necessitat de visitar “in situ” els monuments. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va sortir el 30 d’agost de 1907.
.JPG)