El campanar gòtic de Premià de Dalt

Sant Pere de Premià o Premià de Dalt és un municipi del Maresme, separat del Vallès Oriental per la serralada de Marina (Sant Mateu, 499 m) i drenat per la riera de Premià, que desguasa directament a la mar, dins l’actual terme de Premià de Mar. L’església parroquial de Sant Pere és esmentada ja el 961; l’actual edifici és obra del s XVI i fou restaurat després del 1939.

A la llinda del portal del campanar des del cor de l’Església, hi ha una inscripció que documenta la realització de la porta d’accés al campanar des del cor: “HIS (símbol) XPS ANY 1582”.

Sembla ser que el campanar no es va acabar en el moment de construir l’església ja que el 22 de febrer del 1612, vist que el campanar anys feia que era començat i no podia acabar-se per falta de diners los jurats van anomenar procuradors per recol·lectar diners per dita obra.

Per altra banda s’ha conservat una àpoca del 12 d’abril del 1613, signada  per Joan Salvador, mestre de cases de Mataró i els jurats de Premià Salvador Manent i Miquel Cisa per els treballs en l’obra del pinacle del campanar.

El campanar  de Premià es troba situat al mur nord de l’església al costat esquerra de la façana. Sota d’ell hi ha una capella coberta amb volta de creueria. La torre, de planta quadrada, està composta de tres cossos, construïts tots ells de pedra de fil granítica: el de baix és totalment llis. El cos central, presenta un finestral apuntat a llevant i ponent i dos als laterals restants. La part més alta, seguint la mateixa tècnica de construcció del cos anterior, és decorada amb 4 gàrgoles als cantons amb forma de lleons. L’acabament de la torre es troba ornamentada amb 4 merlets per cara, que actualment resten tapats per una arrebossat modern,a sobre del qual hi ha el pinacle que sostenta les campanes petites. La planta té 5’20 m. per costat i l’alçaria aproximada dels tres cossos relacionats és de 12 m., 4 m i 2 m. respectivament. L’alçada total del campanar aproximadament és de 18 m. L’accés al campanar es realitza per una escala interior de la torre que parteix del cor, on la llinda de la qual conserva l’esmentada inscripció.

Forma conjunt amb els campanars d'Argentona, Cardedeu, Collsabadell i el Corredor.

Bibliografia:

• GRAUPERA, Joaquim: “Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental” a Simposi El campanar de la seu vella de Lleida. Els campanars gòtics a la Corona d’Aragó. 25, 26 i 27 d’octubre de 2001. Associació d’Amics de la Seu Vella de Lleida. Lleida, 2001 [En premsa].
• GRAUPERA, Joaquim: “Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental” a XVIII Sessió d’Estudis Mataronins, 24 de novembre de 2001. Comunicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria; Patronat Municipal de Cultura. Mataró, 2002.Pàgs.71-84.
• GRAUPERA, Joaquim:  “Joan Salvador Garriga. Un arquitecte gòtic en temps de Renaixement” a XXI Sessió d’Estudis Mataronins, 27 de novembre de 2004. Pàgs.209-231.

Les finestres en el romànic del Baix Maresme

Les finestres del romànic tenen una factura similar en tots els casos conservats al Baix Maresme i responen quasi totes a una estructura d’arc de mig punt sobre uns muntants. Totes són de doble esqueixada, obtinguda per l’obliqüitat dels muntants, arc i ampit de la finestra. D’una esqueixada s’han conservat les finestres de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera.

Es troben situades generalment al centre de l’absis, com els casos de Sant Martí de Montgat, Sant Mateu de Preià de Dalt i a Sant Bartomeu de Cabanyes. A Santa Maria del Viver, a banda de l’absis, es troba també en el mur de migdia i en el mur de ponent. El cas més excepcional és a la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, on s'ha conservat una finestra al mig de les capelles del creuer i també hi han dos finestres més al mur de migdia, segurament una tercera es deuria perdre en obrir la capella lateral al s.XVII. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, es conserven les quatre finestres del primer pis, d’estructura adintellada, i les quatre finestres del segon pis, amb arc de mig punt. També es conserven dues finestres a l’absis de Sant Pere de Clarà (Argentona) de tipus adintellat i d’una sola esqueixada. A l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera és l'únic cas amb totes les finestres situades en el absis i orientades a migdia i tramuntana.

Tots aquests tipus de finestres deixen un pas d’obertura de llum molt estret, que juntament a les poques obertures existents, porten a una atmosfera fosca a l’interior de l’edifici. Segons Puig i Cadafalch, “Nosaltres hem vist en les esglésies romàniques catalanes atenuarhi encara la llum per medi de veles y cortines. per altra part la fosquetat es un element que cerca exprofés la gent del migdia en els temples, trobant en son misteri quelcom propi del lloch sagrat.”

A partir d'aquestes finestres conservades es pot establir la tipologia de finestres següent:

Tipus 1: Finestres adintellades de filiació preromànica. Són finestres adintellades fetes amb els muntants de carreus regulars i un dintell monolític. En aquest cas es poden entendre com a una pervivència inercial de la forma de resoldre les obertures de les finestres del preromànic. Tenen com a paral•lels les finestres de Sant Andreu d’Órrius i les trobem conservades a l’absis de Sant Pere de Clarà. En aquest cas, els models son propers en l’espai, ja que els dos temples son molt a prop. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, les finestres del primer pis són petites i adintellades. En aquest cas, aquesta estructura es deu a la necessitat de estalviar mur i fer les menys obertures possibles en la part baixa del campanar per donar més paper sustentant al mur del mateix en la part baixa. A mida que l’alçada s’incrementa, augmenta la grandària de les finestres, ja que el mur en els pisos superiors ha de sostenir menys pes. També tenim aquest tipus de finestra, però d’una sola esqueixada, al mur de migdia de l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera. Aquesta tipologia la podem situar cronològicament, entre el s.XI i la primera meitat del s.XII.

Tipus 2: Finestres amb arc de mig punt i doble esqueixada amb dovelles i montants de carreus escairats a cops de maceta. Aquesta tipologia és la més freqüent en el romànic del Baix Maresme. Consisteix en uns muntants fets de carreus fins la línia d’imposta, allí des del salmer, les dovelles es disposen de forma radial. Totes solen tenir doble esqueixada i la disposició i tècnica de l’arc es reprodueix a l’interior. Solament en el cas de l’interior de la finestra de l’absis de Sant Bartomeu d’Órrius, l’arc es troba retallat en una pedra monolítica. S’han conservat finestres d’aquest tipus als absis de Sant Bartomeu de Cabanyes i Sant Martí de Montgat. Aquesta tipologia la podem situar en el s.XI i de forma inercial en el s.XII.

Tipus 3: Finestres amb arc de mig punt, de doble esqueixada elaborat amb dovelles i amb montants de carreus llisos i ben escairats. Aquesta tipologia de finestra evidencia ja una tècnica del s.XII en que les parts més nobles de l’edifici son obrades per picapedrers més experimentats. Aquesta tipologia la podem trobar a Sant Esteve de Canyamars i Santa Maria del Viver (Argentona). Les finestres de Sant Mateu de Premià, podrien pertanyer a aquesta tipologia, però no es pot observar actualment en claredat ja que es troben tapades per una capa de guix. La datació d’aquestes finestres pertany com hem dit al s.XII. Aquesta datació la podem deduir per la tècnica constructiva dels murs, malgrat que no presenten brancals decorats amb escultura monumental.

Bibliografia

GRAUPERA, GRAUPERA, Joaquim: L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Vol.1. La Comarcal edicions. Argentona,2001. p.110-112

Les portades romàniques del Maresme

En la majoria de les portes romàniques del Maresme conservades són portades molt senzilles amb una clara absència de relleus i capitells esculpits. Segurament els edificis amb més decoració deurien correspondre als edificis parroquials i aquest van ser substituïts per altres en èpoques més modernes (gòtic, renaixement, barroc...)
Les portades conservades ens mostren una tipologia única d’arc de mig punt en la part exterior i a l’interior, hi ha una estructura adintellada o d’arc molt rebaixat que crea una obertura esbiaixada cap a l’interior i donen accés al temple des del mur de ponent o el mur de migdia. La majoria d'edificis conservats solen ser ermites rurals que són molt més senzilles i modestes de factura.
A Sant Martí de Montgat, l’accés es dona en el mur de ponent i la porta es troba coberta per un arc de mig punt realitzat amb dovelles radials per la part exterior i a la part interna la porta presenta una llinda de fusta. En aquest cas, el desnivell de la nau i l’exterior fa que s’hagi de baixar dos graons. D'una estructura similiar tenim la portada de Sant Bartomeu de Cabanyes, adovellada amb arc de mig punt. A l’interior l’arc tendeix a l'adintellament amb un arc de mig punt molt rebaixat.

La majoria de portades de les esglésies i ermites romàniques conservades van ser refetes posteriorment com el cas de Santa Maria del Viver (Argentona) on la porta s’obra en el mur de migdia i ha estat reformada en temps posteriors. A Sant Esteve de Canyamars, l’accés es manté al mur de ponent i tampoc s’ha conservat degut a la reforma gòtica del mateix. A Sant Mateu de Premià de Dalt, la nau es va escurçar i la façana és més moderna. A Sant Feliu d’Alella, segons la documentació, la porta romànica es trobava en el mur de ponent, i va ser destruït per fer l’ampliació del s.XVII a l'igual que a Sant Pere de Riu a Tordera.

Porta de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes (Òrrius) (Fotografia Esteve Garcia)

Porta de l'ermita de Sant Martí de Montgat (Fotografia Esteve Garcia)

Bibliografia

GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Volum 1. La Comarcal edicions. Argentona, 2001. Pàgs. 109-110

La capella romànica de Sant Mateu de Premià

La capella es troba situada al cim de la serra de Sant Mateu, al punt més alt de la carena (495 mts d’altitud) i prop del mas de Can Riera. A l’època medieval es trobava sota la jurisdicció de la domus de Premià i dels castells de Vilassar i Burriac. A nivell religiós depenia de la parròquia de Sant Pere de Premià.
La capella apareix documentada a partir del 30 de setembre del 993 quan Borrell empenyorà al bisbe Vives, les propietats situades en lo terme de Vilazar (Vilassar) dins el terme del bisbat de Barcelona. Aquesta propietat afrontava a tramuntana amb la serra que va per Sant Mateu cap el Mogent. El mateix topònim, apareix també el 28 de maig del 995 en un altre afrontació per a anomenar la serralada i en el 3 de maig del 1057 per a designar una riera (...areneo de Sancti Mathei).
Sembla que la capella formava part d’un mas segons podem deduir en una relació d’alous feta el 1070 on consta “...petiam que est iuxta casa de Sancti Matei”. La capella sempre surt esmentada al llarg del s.XI i XII en les afrontacions de venda de peces de terra, així trobem el 29 de març del 1075, una venda de terra que afronta a tramuntana amb l’església de Sant Mateu apòstol i en un altre del 13 de març del 1143 en que Gaucefret de Santa Coloma i la seva muller Guila ofereixen a l’altar de Sant Silvestre de la catedral de Barcelona una peça de terra situada a Viastrel dins el terme de la parròquia de Sant Pere de Premià, aquesta peça de terra afronta a migdia amb un alou de Sant Mateu.
El 3 de febrer del 1148 es documenta la primera capella quan Ramon Seniarius “presbiter Sant Mathei” que es reconeix com a deutor del canonge barceloní Guillem Rotlan, amb la quantitat de nou maravedis per l’empenyorament d’unes finques de Vilassar, Premià i Teià.
La primera noticia de la capella la trobem en la visita pastoral del 28 de maig del 1498 en que consta com a desbastada i destruïda, en la qual no es pot fer missa i es demana la reconstrucció. Anys més tard, en la visita del 6 d’octubre del 1508 consta que pertanyia al priorat de Sant Miquel del Fay. Segurament en aquesta etapa ja existien donats en la casa i la capella, malgrat que no coneguem els seus noms. No passa així, en temps més tardans, en que la documentació ens parla dels donats com el cas d’Andreu Bastida, natural Creixac del bisbat de Coors (Fr.), que el 1578, llega 25 lliures per l’obra de la capella, cosa que a més ens documenta una altre reparació.
L’any 1949 es van fer obres de restauració de la capella pels seus propietaris, que va consistir en canviar l’arrebossat interior i van fer algunes cates a l’absis i als murs per a veure si hi havia pintures amb resultats negatius.
L’església és de nau rectangular (6’50 x 5’25 metres), que en planta sembla que va patir un escurçament, en el s. XVI, que motiva una planta actual quadrada. La capella esta adossada a una masia pel mur del sud. La capella es troba orientada al est esbiaixada uns 5 graus al nord.
La façana actual no pertany a l’etapa romànica i permet datar el moment de l’escurçament de la nau. L’absis és de planta semicircular amb finestra central de doble biaix i arc de mig punt. La volta de la nau és de mig punt i la de l’absis és de quart d’esfera ambdues amb cobertes de teules. A la nau hi ha un banc paral·lel al mur d’obra que actua com a reforç de la fonamentació.
L’aparell permet veure en el mur de tramuntana diferents etapes . A la part baixa s’observa un fonament de carreus ben alineats i tallats a fil que ens situaria la capella dins l’art romànic amb una cronologia del s.XII. A l’alçada de dos metres i mig s’observa un fris mensulat llis que decora tot el perímetre del temple i a partir d’aquí hi ha un metre més de mur fins arribar al sostre amb un aparell diferent. Aquest testimoni ens documenta un enrunament de la volta i la reparació de la mateixa en el s.XVI.
Com hem vist, la capella de Sant Mateu deu tenir un origen als ss.IX-X a l’igual que una gran part de les capelles de la comarca. Es molt probable que el culte de la mateixa fos més antic i es remuntés a l’època visigòtica. Aquesta església deuria subsistir fins la construcció de la capella actual al s.XII. Aquesta capella es deuria abandonar a finals de l’època medieval i deuria patir un procés d’enrunament que deuria afectar principalment al sostre i al mur de tramuntana, que com ja hem vist era el més afectat. Camprubí creu que el testimoni d’obres del 1578, data l’escurçament de la nau .
Bibliografia

• CAMPRUBÍ, Fèlix: “Sant Mateu de Premià” a Full informatiu del Romànic, núm.23 (setembre 1980). Artestudi. Barcelona, 1980.
• FÀBREGA, Àngel: “Origenes del culto a San Mateo en España” a Annalecta Sacra Tarraconensia, voll.XXIX. Balesiana. Barcelona, 1957. Pàgs 3-24
• GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Monografies. Volum 2. La Comarcal edicions. Argentona, 2002 .Pàgs.59-61

Les masies de Can Franquesa i Can Cisa de Premià de Dalt

El dissabte 18 de juliol del 2009 vàrem poder visitar les masies de Can Franquesa i de la Cisa de Premià de Dalt, gràcies a l’oferiment de realitzar una visita guiada pels companys de la Societat Cultural Sant Jaume de la població. En la visita, hi vàrem assistir alguns membres de la junta del Grup d’Història del Casal de Mataró i va estar conduïda i comentada pel restaurador d’art Josep Xarrié, Daniel Iglesies de la Societat Cultural Sant Jaume i Valerià Pujol , antic masover i arxiver del Mas Cisa, als quals els hi agraeixo molt sincerament l’atenció oferta.

Eva Ma.Llobet, Fiona Vellvehí i Marta Gómez al pis superior de la torre de Can Franquesa.

Josep Ma. Xarrié, Valerià Pujol, Sandra Cabrespina, Quim Graupera i Daniel Iglesies al pou del Mas Cisa.

La torre de Can Franquesa es troba situada prop de l’Ajuntament, en l’actual casc urbà. La torre consta de baixos, dues plantes i el mirador amb un matacà al pis superior i, a sota, una finestra amb llinda gòtica. El mas torre primitiu es va veure reformat el 1560 i ampliat en el s.XVIII (en el rellotge de sol hi figura la data de 1787), amb altres dos cossos perpendiculars, i la torre va quedar situada a l'angle. En el fogatge de 1497 ja hi apareix esmentada. L'any 1592 era propietat de Vicenç Franquesa, que fundà un benefici per a l'altar de Santa Maria del Roser de la parròquia de Sant Pere de Premià. Actualment és la seu de la Societat Cultural Sant Jaume, que recentment ha celebrat el seu centenari com a entitat. Com a element interessant en el segon pis de la torre s'hi conserven, a banda de les espitlleres, unes pintures d'unes galeres del s.XVI, segurament descrivint algun atac turc. La masia de can Cisa és una masia originalment de tipus basilical, altrament dita clàssica, que s’ha anat ampliant en diversos cossos. La primera ampliació, com a moltes masies, va consistir en la construcció del celler perpendicular a les tres naus de la masia original a la part del darrera, segurament en el s.XVI o principis del s.XVII. La masia encara conserva una portada gòtica i diversos finestrals gòtics d’art conopial decorats amb lobulacions. La masia es troba documentada en aquest indret des dels s.XIII amb documents relacionats amb les possessions de la Pia Almoina en el Maresme. Els altres afegits van anar-se incorporant en els segles moderns fins als últims vestigis que evidencien uns elements defensius que es poden remuntar a les guerres carlines. Actualment en aquest mas s’hi realitza per nadal el pessebre vivent de Premià de Dalt, del qual Valerià Pujol n'és un entusiasta col·laborador.

La capella preromànica de Santa Anastàsia de Premià de Dalt. Noves aportacions.

La capella de Santa Anastàsia es troba situada a la part meridional del terme de Premià, prop del barri de Santa Anna del Tió. A l’esquerra de la carretera de Premià de Mar a Vilassar de Dalt. Estava situada dins el terme parroquial de Premià a nivell eclesiàstic i a nivell jurisdiccional pertanyia a la domus de Premià i al castell de Sant Vicenç i de Vilassar. Des de l’època moderna es trobava sota l’advocació de Santa Anna.

Aquesta capella, coneguda documentalment, no apareix en cap de les monografies sobre art romànic de la comarca, ja que es creia que la construcció havia desaparegut amb les reformes modernes del mas en que estava adossada. A partir d’una comunicació presentada a la XV Sessió d’Estudis Mataronins l’any 1998 vaig demostrar que l’edifici preromànic encara es conservava integrament formant part de les habitacions d'una casa particular.

Documentació
La capella de Santa Anastàsia apareix documentada per primer cop el 23 de febrer del 987 en una donació d’una vinya realitzada per Pau, Simplici i Olinola, situada al comtat de Barcelona, al terme de Primiliano (Premià) sobre de la casa de Santa Anastàsia.
Sembla que a partir del s.XIV s’hi va establir una comunitat de donats. Així consta quan el 18 de març del 1371, Jaume Prayel, donat de la capella de Santa Anastàsia, compra amb diners dita capell a Berenguer Vilar i a Elisenda. La capella apareix com alou i domini de la capella de Santa Maria de la Cisa, també de la parròquia de Premià.

L’any 1373, Pere des Bosc, senyor del Castell de Vilassar i de la casa de Premià, van establir de nou a Bernat Ferrer de Vilassar, en una peça de terra situada a la parròquia de Premià en lo lloc dit de Santa Anastàsia. Cinc anys més tard, Berenguer de Sant Vicenç, senyor de la Casa de Premià i mossèn Ramon Guitard, beneficiat de Santa Anastàsia, va fer un establiment a Bernat Orriols.

En la visita pastoral del 16 de setembre del 1446 realitzada per Bernat Frare delegat del bisbe de Barcelona Jaume Gitard, es visita la capella de Santa Anastàsia que figura com a parròquia sufragània de Vilassar. En la visita apareix com a beneficiat Miquel Rafart. Segons la descripció l’altar era “ Quod altare fuit inventum llapideum cum ara conscrata sesuper posita (...) unum retabulum de tela encerata, in quo est depicta Navtivitas Domini Nostri Ihesu Christi. Est eciam in llatere dextro altaris quedam ymago beate Marie fustea depicta.” A més el visitador va ordenar la realització d’un portal que comuniquès amb la casa dels donats en el termini d’un any sota pena de 10 lliures, “Et mandavit dicti parrochiani fieri portale in dicta capella in parte domus donati dicte capelle...”.

A la visita pastoral del 15 de setembre del 1447 realitzada per Francesc Goret, delegat del bisbe de Barcelona Jaume Guitard, visita la capella de Santa Anastàsia de Premià que figura com a sufragània de Premià. “Visitacio capelle Sancte Anastasie, suffraganea predicte ecclessie de Primiliano" .

El 18 de maig del 1481, ateses les mancances de les rendes, el benefici de Santa Anastàsia, fundat per Berenguer de Sant Vicens, va ser agregat al curat de Premià.

L’any 1492, Antònia, muller de Berenguer Tria, va fer donació de 9 sous a l’obra de Santa Anastàsia, quan s’obrés. Sembla que la nova advocació de Santa Anna, apareix a la capella des del 1513.

Descripció

La capella de Santa Anastàsia és de nau rectangular (7’54 x 4’6 mts) amb un absis rectangular (2’45 x 3’55 mts) orientat a llevant. De la nau no es pot veure l’aparell, ja que esta arrebossada per dintre i per fora. Encara es conserva la porta al mur de migdia però ha estat substituïda per una altra de pedra granítica amb una finestra al lateral esquerra. La coberta d’encavallades de fusta tant a la nau com a l’absis segurament han estat reformades. Es conserva una finestra preromànica aparedada al mur de tramuntana de l’absis.

Actualment la capella forma part d’una vivenda particular. Les antigues dependències de la capella estan reaprofitades com a sala d’estar de la casa amb llar de foc inclosa. L’un vestigi de la capella és la pica d’aigua beneïda que es troba en el seu emplaçament original a l’interior, al costat de l’antiga porta, convertida ara en finestra.

A partir de la documentació coneguda, es pot establir tres fases en la història d’aquesta capella:

• En primer lloc, podem parlar d’una primitiva capella paleocristiana. Segons M.Prevosti, als voltants de la casa s’han fet diferents troballes romanes que pertanyen a una vila que va existir des d’època republicana fins el Baix Imperi. Entre les restes trobades a la zona cal destacar unes tombes tardo-romanes a la part est de la casa que fan pensar en l’existència d’un culte paleocristià relacionat amb aquesta vila.Un altre element que reforça aquesta hipòtesi és la hagiografia, així, el culte a Santa Anastàsia ens fa pensar en un culte de les primeres comunitats cristianes. Santa Anastàsia era una santa que va morir màrtir en temps de Dioclesià (245-313). Aquest emperador va voler imposar les antigues creences fet que el va portar a perseguir als cristians entre el 303-304. I finalment la troballa d’un anell signatori pleocristià trobat en una de les tombes, amb la representació d’un crismó, un colom i un branca d’olivera, estudiat per R.Coll i R.Jàrrega i els quals el datem del s.IV i V.
• Una segona etapa, la podem situar en temps preromànics, quan es manté el culte a Santa Anastàsia des de l’antiguitat tardana i es reinicia el culte a partir de la reedificació de l’església paleocristiana o a partir d’una de nova preromànica. D’aquesta capella hi podem associar una ara d’altar de la qual s’ha conservat el pilar cilíndric en el jardí de la casa (1 mt d’alt per 60 cm de diàmetre).
• La tercera etapa pertany a la baixa edat moderna (XVI-XVII), en que la capella es va reformar. Aquestes reformes van consistir en el canvi d’orientació, també es va aparedar l’arc triomfal de l’absis antic i aquest es va convertir en un porxo obert a l’exterior amb una arcada que substitueix el mur de llevant de l’absis. En el mur de l’arc triomfal s’hi va col·locar una finestra rectangular amb barrots de ferro.. També es va obrir el mur de tramuntana i es va fer un absis rectangular perpendicular a la nau pre-romànica i enfront a la porta d’entrada que es va reformar també. Segurament aquestes remodelacions van coincidir amb el canvi d’advocació.

La capella es situar dins el període preromànic, amb una cronologia dels s.IX i X. Els paral·lels més propers a la comarca serien les capelles de Sant Cristòfor de Cabrils, Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt, Sant Cugat de Traià i Sant Andreu d’Órrius. Respecte aquesta última, coincideix amb l’ampliació de la nau amb un nou absis i el canvi de orientació de l’altar cap el mur de tramuntana enfront de la porta d’entrada.

Bibliografia

• ALVAREZ,Jaume; GÓMEZ,Joan: “Premià de Dalt” a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol.6. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1982.Pàg.423-426
• BENITO,Pere: Les parròquies del Maresme a la Baixa Edat Mitjana.Una aproximació des de les vistes pastorals (1305-1447). Caixa d’Estalvis Laietana. Barcelona, 1992. (Premi Iluro,47). Pàg.79
• COLL, R.; JÀRREGA, R.: “L’anell signatori de la necròpoli paleocristiana de Santa Anna (Premià de Dalt, EL Maresme) Dades i problemàtica d’un jaciment poc conegut” a Annals vol.37. Actes del Congrés d’Homentge al Dr. Pere Palol /2 Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Girona del 23 al 25 de novembre del 1995. Institut d’Estudis Gironins. Girona 1996-97. Pàgs. 1069-1080
• GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim : “Noves aportacions sobre el preromànic del Baix Maresme. La capella de Santa Anastàsia de Premià de Dalt” a XV Sessió d’Estudis Mataronins. 28 de novembre del 1998. Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 1999. Pàgs.173-180
• GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Volum 1. La Comarcal edicions. Argentona, 2001.
• GRAUPERA, Joaquim: L’arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. Monografies. Volum 2. La Comarcal edicions. Argentona, 2002 . Pàgs.55-57
• PLADEVALL, A.: “Santa Anna ( o Santa Anastàsia)” a Catalunya romànica, vol.XX. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona,1992. Pàg.452
• PREVOSTI, Marta: Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro. Caixa d’estalvis Laietana; Ed.Dalmau. Mataró; Barcelona, 1981. 2 Vols. (Premi Iluro, 33/34). Vol.I, pàgs.112-115.

La Masia gòtica de Can Molas (Premià de Dalt)

La masia es troba situada a l’entrada del nucli urbà de Premià de Dalt. La construcció pot datar-se entre els segles XIV i XV, segons testimonia la finestra coronela. Malgrat això, la casa ha patit algunes intervencions posteriors, com testifiquen l’acabat de la façana i la llinda de la finestra de la façana on apareix la data.
L’edifici està composat d’un cos central, amb portal de mig punt dovellat amb grans carreus i, a la part superior, s’hi troba una finestra gòtica de dos ulls amb arcs lobulats retallats en una llinda sustentada per un mainell. A banda i banda hi ha dues finestres a cada pis, algunes d’originals i altres de refetes. L’estructura interior, ens mostra una planta molt irregular, amb arcs de diafragma gòtics al cos central, L’estructura esta completada per una torre de cinc pisos, que en l’època estudiada podia haver estat exempta. Dins el segle XVIII, els propietaris van fer una reforma adaptant la masia al gust barroc, es va canviar la capçalera, adornada a la part superior amb gerros de ceràmica, a més, s’amplià el celler i es va unir la torre amb el mas, amb una nau que presenta, en el segon pis, una bonica porxada de sis arcs carpanells. També es va construir un safareig porxat amb una font d’aigua. La masia es complementa amb un cos lateral que tanca el pati i un doble portal cobert amb ràfec. Al front de la casa, la balustrada donava una perspectiva, avui perduda, dels camps de conreus.
Els propietaris han estat la família Botey, i després els Molas, aquests últims són els que deixaren la seva inscripció en la llinda "Pere Molas 1759". Els propietaris actuals la van fer restaurar. La masia està catalogada per Lluís Bonet , en el grup II. L’estructura bàsica d’aquests tipus és de quatre parets disposades en rectangle, amb tres cossos interiors i tenen la teulada a dues vessants, per enviar les aigües a les façanes laterals, i frontó a la façana principal. Lluís Bonet, en el 1983, ens va descriure algunes peces d’art que decoraven el seu interior: "… a la capella, s’hi guarda un retaule del s. XV, com a obra més important. També hi ha, a la casa, un llit imperi, amb elements de talla indicats per posar el cobricel de roba segons l’estil, el qual havia pertangut a la família Bonaplata. A més, un llit isabelí. Entre les pintures, s’hi pot admirar una obra del pintor Viladomat, el nostre artista del segle XVIII".

Bibliografia:

• BONET I GARÍ, Lluís: Les Masies del Maresme. Montblanc. Martín-CEC. Barcelona, 1983. Pàgs. 192-196.
• GRAUPERA, Joaquim : “La masia de Can Molas (Premià de Dalt) (s.XIV-XV)”a Felibrejada. Revista del Grup d’Història del Casal, Fitxa núm.22 (desembre 1995)
• Per vaure més imatges: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2225

Un interessant conjunt de campanars gòtics al Maresme i Vallès Oriental

En el procés d'elaboració de l'estudi que estic realitzant sobre l'art gòtic del Baix Maresme, em vaig adonar de la similitud entre un grup de campanars gòtics de la comarca que formaven un corpus estilístic fàcilment identificable. Aquest grup de campanars tenen una clara relació amb un altre grup de la comarca veïna del Vallès Oriental, que per la seva proximitat a l'àrea estudiada porten a pensar que van ser edificats per un mateix taller. Ens referim als campanars de Sant Pere de Premià i Sant Julià d'Argentona, al Baix Maresme, i els de Sant Sadurní de Collsabadell (Llinars del Vallès) i Santa Maria de Cardedeu, al Vallès Oriental. A banda d'aquests, trobem el campanar de Santa Maria de Corredor de la parròquia d'Alfar, que abans era ssufragània de la de Llinars (Vallès Oriental) i ara ho és de la de Dosrius (El Maresme), és a dir, a cavall de les dues comarques, i que manté una clara relació amb els campanars esmentats.

Aquest grup de campanars es poden atribuir a un mateix taller per diferents raons. En primer lloc, els quatre campanars van ser construïts en dates properes en un marge de 20 o 25 anys, entre 1559 i el 1582. També la distància geogràfica entre l'un i l'altre resulta molt propera, en un radi de 20 Km.
El més clar de tot és l'estructura quasi idèntica, com també les proporcions. Les torres solen ser de planta quadrada, i en la majoria dels casos, a excepció de Collsabadell, estan compostes de tres cossos realitzats tots ells amb pedra de fil granítica. El de baix és totalment llis, o a vegades es troba construït en un mur de reble. El cos central presenta dos finestrals apuntats en el mur nord i sud i un de sol als murs est i oest. La part més alta segueix la mateixa tècnica de construcció del cos anterior, i es decora amb quatre gàrgoles que representen figures animals als cantons. L'acabament de la torre es troba ornamentada amb quatre merlets per cara. Les plantes solen tenir una dimensió semblant, al voltant dels 5 metres per costat, i l'alçària dels tres cossos es troba relacionada al voltant dels 8-9 metres, 4 i 2 metres respectivament. Aquests trets estilístics ens evidencien l'obra d'un mateix taller.

L'atribució del taller és difícil d'establir ara per ara, fins que no es puguin trobar altres documents dels contractes de les esglésies estudiades. Solament tenim el mestre de cases Bertran Felip, de Barcelona, documentat a Argentona. Sobre ell, coneixem l'autoria d'altres obres dins la comarca del Vallès. El 1561 va signar un contracte" per realitzar l'ampliació de la capella de la Doma, l'antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga (Vallès Oriental) pel preu de 220 lliures barceloneses.". El campanar del Corredor, malgrat semblar-se estèticament als altres, presenta també una tècnica més senzilla en les motllures gòtiques dels finestrals de la torre, que desapareixen per passar a ser arcs simplement adovellats. A banda d'això, les gàrgoles, en comptes de representar animals, són simples tubs de pedra.

Bibliografia

• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim: “Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental” a Simposi “El campanar de la Seu Vella de Lleida. Els campanars gòtics a la Corona d’Aragó”. Lleida 25 al 27 d’octubre de 2001. Amics de la seu Vella. Lleida [en premsa]
• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim: “Notes sobre un conjunt de campanars gòtics del Baix Maresme i el Vallès Oriental” a XVIII Sessió d’Estudis Mataronins, 24 de novembre de 2001. Cominicacions presentades. Museu-Arxiu de Santa Maria; Patronat Municipal de Cultura. Mataró, 2001. Pàgs.73-84

Per a llegir-ne el text complert:

http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/112862/140535