Conferència de la Dra. Coral Cuadrada sobre l’Arxiu del Castell de Vilassar a l’Institut d’Estudis Catalans

El passat dilluns 15 d’octubre 2018, a les 19.00h., va tenir lloc a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona), la conferència inaugural del curs 2018-2019 d’Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. La conferència amb el títol «L'Arxiu dels marquesos de Barberà. Un exemple de conservació del patrimoni» va anar a càrrec de la Dra. Coral Cuadrada Majó, responsable de l’Arxiu i professora titular de la Universitat Rovira i Virgili.

La Dra. Coral Cuadrada va simultaniejar la conferencia amb la projecció d’un vídeo on es relatava la història del Castell de Vilassar i el treball que s’està fent amb un equip interdisciplinari, dirigit per ella, per tal de catalogar, conservar i difondre l’important arxiu patrimonial del Marquesos de Barberà i de la Manresana. El castell de Vilassar de Dalt (a 26 km al nord-oest de Barcelona i a 7 km de Mataró, capital de la comarca del Maresme, Barcelona) és el centre de la baronia de Vilassar, un títol posseït per la Casa de Barberà i de la Manresana. L’antiga fortalesa, generada a partir d'una torre de guaita documentada ja en els segles XI-XII, es va anar desenvolupant constructivament amb diverses ampliacions realitzades a la baixa edat mitjana i en època moderna. Diferents llinatges nobiliaris s’han anat entroncant, al llarg de les centúries, mitjançant relacions i transmissions hereditàries configurant l’esmentada baronia fins arribar a l'actual marquès, l'Excel·lentíssim Sr. Ramon de Sarriera-Pinós.

La Dra. Coral Cuadrada explicà l’estat de conservació inicial de l’arxiu i les diverses vicissituds sofertes per aquest a causa de la Guerra Civil, el trasllat dels seus fons al monestir de Pedralbes (Barcelona) i la posterior devolució. Va destacar després -sent aquesta la part més rellevant de la seva contribució- les diferents actuacions dutes a terme, des dels anys 90 del segle passat fins avui dia, pel seu actual propietari: la primera etapa, que va protagonitzar es va dur a terme arran del desenvolupament de la seva tesi doctoral sobre l’època medieval del Maresme, la qual es va veure ràpidament enriquida mitjançant un conveni signat amb la Columbia University (USA); una altra etapa amb va tenir lloc amb la Universitat de Barcelona; i la important col·laboració, fins al 2005, amb la Universitat de Texas at Austin, que va prendre el projecte Vilassar com a programa estrella del seu màster en conservació i restauració de documents, enviant al castell, cada estiu, a diverses estudiants per realitzar les seves pràctiques. A patir del vídeo va explicar amb tot detall, els mètodes seguits per a la conservació dels fons en pergamí, paper, manuscrits i plans.
L'apartat final del seu relat va acabar en l'actualitat, arran del conveni signat entre l'Excel·lentíssim marquès de Santa Maria de Barberà i l'Ajuntament de Vilassar de Dalt. L'equip que treballa a l'Arxiu es dedica a la confecció de l'inventari; a l'organització dels fons de paper, manuscrits, rotllos, llibres impresos; a la digitalització gradual de documentació; a la descripció de fons concrets; a la restauració de peces, conservació i vigilància de possibles plagues.
Per acabar, va relatar le actuacions fetes per a la difusió dels fons de l'Arxiu. En aquest sentit, al setembre de 2016, per la commemoració de l'any Llull, celebrat a Catalunya, el AMSMB va col·laborar amb l'exposició Ramon Llull il 'encontre entre cultures, al Museu de Lleida, exposant per primera vegada en la història l'única còpia coneguda del testament del beat, un plet de l'inquisidor Nicolau Eimeric sobre l'obra lul·liana de filosofia amoris, el testament de Margarida Safont, dama barcelonina, qui va donar, al segle XV, llibres del filòsof a la casa de santa Margarida de Barcelona i diversos documents en pergamí conservats a l'Arxiu. 
Una altra de les iniciatives és aquest mateix projecte rau en les publicacions de diverses parts del fons de l’Arxiu com el manuscrit que conté la llegenda de les cent donzelles, avalat per l'Institut Ramon Muntaner, i el catàleg del contingut del Fons Llull conservat a l’Arxiu dels Marquesos de Barberà, al castell de Vilassar de Dalt (Maresme). 

Catàleg del Fons Llull dels Marquesos de Santa Maria de Barberà

Presentació de la conferència inaugural del curs 2018-2019 [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

Moment de la conferència de la Dra. Coral Cuadrada [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

Públic asssitent a l'acte [Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

Moment de vídeo sobre l'Arxiu dels Marquesos de Barberà a Vilassar de Dalt
[Fotografia - Marisa Castellanos, AAR-IEC]

Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» al castell de Vilassar de Dalt

Aquest dimecres 3 d’octubre de 2018 he pogut participar de la Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» que s’ha celebrat a la nova sala d’actes adjacent al castell de Vilassar de Dalt. Aquesta Jornada ha estat organitzada conjuntament per Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu- Arxiu de Vilassar de Dalt. A l’acte s’hi han aplegat més de 70 medievalistes i estudiosos de la figura de Llull que hem pogut conèixer de primera mà el fons Llull dipositat a l'Arxiu. 

L’acte inaugural, que ha comptat amb la presència del Marquès de Barberà Ramón de Sarriera, hi han intervingut Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed; Coral Cuadrada, directora de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà; Xavier Godàs i Pérez, alcalde de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i Anna Fernández Garcia directora de l’oficina de Caixa Bank de Vilassar de Dalt. 

El contingut de la jornada ha comptat amb dues taules rodones : 

1. La Mediterrània de Llull. Llull a la Mediterrània, moderada per Albert Solé del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les següents ponències: 

• «Intercanvis diplomàtics entre cristians i musulmans en temps de Llull» a càrrec de Mohamed Ouerfelli (Universitat de Aix-Marseille) 
• «Bugia, Mallorca i Catalunya en temps de Llull» a càrrec de Mª Dolores López Pérez (Universitat de Barcelona) 
• «Ramon Llull, christianus Arabicus. Un escriptor vernacular entre el cristianisme i l’Islam» a càrrec de Simone Sari (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 

2. Ramon Llull, escrits, documents i manuscrits moderada per Simone Sari del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les ponències següents: 

• «Ramon Llull, el personatge i la seva obra» a càrrec de Joan Santanach (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona) 
• «Ramon Llull, els Llull, la seva memòria històrica i el seu arxiu» a càrrec de Coral Cuadrada (Universitat Rovira i Virgili /Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà) 
• «Els manuscrits que no són a Vilassar: la imponent biblioteca de l’escola lul·liana de Barcelona» a càrrec de Albert Soler (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 

En el decurs de l’acte s’ha presentat el primer catàleg editat d'una part dels fons de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà. Amb el títol «El fons Llull de l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà» a cura de Coral Cuadrada, Daniel Duran i Alejandro Martínez-Giralt s’hi presenta la regesta de 433 documents del fons Llull dipositats a l’esmentat arxiu i es relata de forma acurada la història del fons documental. 

Per la tarda, la Jornada s’ha clos amb una visita a l'exposició itinerant de l’IEMed «Ramon Llull i l’encontre entre cultures» al Museu–Arxiu de Vilassar de Dalt.

Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]

Presentació de l'acte a càrrec de A.Fernandez; C.Cuadrada; S.Florensa i X.Godàs [Fot.Joaquim Graupera]

Primera taula rodona a càrrec de S.Sari; M.Ouerfelli; A.Soler i M.D.López  [Fot.Joaquim Graupera]

Segona taula rodona a càrrec de A.Soler; C.Cuadrada;  S.Sari i J. Santanach [Fot.Joaquim Graupera]

Debat final amb tots els ponents. [Fot.Joaquim Graupera]

Alexis Serrano, Benet Oliva, Enric Subiñà i jo mateix a la Jornada. [Fot.Enric Ortega, MAVdD]

II Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials».

El passat dissabte 30 de juny de 2018 va tenir lloc el II Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». L’acte va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca can Manyer (Plaça Martí i Pol, 6 de Vilassar de Dalt) . Aquestes Segones Jornades han estat organitzades per Maresme Medieval , el Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i l’Arxiu Comarcal del Maresme amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, la Diputació de Barcelona i la Biblioteca can Manyer de Vilassar de Dalt i ha comptat amb una seixantena d’inscrits. 

Les Jornades es van iniciar amb unes paraules de benvinguda per part dels organitzadors. Van intervenir el regidor de Promoció de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt Sr. Benet Oliva, el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme Sr. Alexis Serrano i el director del Simposi Dr. Joaquim Graupera. 

Benet Oliva; Alexis Serrano i Quim Graupera en el moment de la presentació del Simposi.

Tot seguit, es va procedir a la lectura de les ponències marc del segon simposi. Cal recordar, que pel juliol del 2017, en la presentació de les actes del primer Simposi, la Dra. Coral Cuadrada (URV) va presentar la primera de les ponències marc “Masos i masies: estat de la qüestió i vies de recerca”, que ens oferia un punt d’arrencada per a aquest segon simposi, ja que es van definir les línies d’investigació que s’han donat i es poden donar sobre aquest tema. 

Xavier Soldevila i Temporal, Associació Història Rural de les Comarques Gironines, ens va oferir la segona ponència marc amb el títol « Els masos a la Marina de la Selva entre el 1200 i el 1500» on va dibuixar diversos temes de l’estat de la qüestió referents als masos i masies de l’Alt Maresme.

Presentació de la ponència «Els masos a la Marina de la Selva entre el 1200 i el 1500» deXavier Soldevila

Seguidament després de la pausa pel cafè, el Dr. Pere Benito i Monclús de la Universitat de Lleida i col·laborador del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, va oferir la tercera ponència marc amb el títol «El mas català com a estructura senyorial: canvis i continuïtats al llarg de l’Edat Mitjana» amb la qual va dibuixar l’estat de la investigació dels masos i masies actualment amb uns estol d’exemples dels masos del Baix Maresme. 

Ponència «El mas català com a estructura senyorial: canvis i continuïtats al llarg de l’Edat Mitjana» a càrrec de Pere Benito

Tot seguit es va procedir a la lectura de les comunicacions amb la pausa de dinar pel mig.

Les comunicacions presentades es van agrupar en tres àmbits amb una durada de 15 minuts per cada una d’elles. El primer bloc va contenir les comunicacions que feien referència a les eines metodològiques i documentals per l’estudi dels masos i les masies al Maresme. Es van llegir dues comunicacions: «Els documents patrimonials custodiats a l’Arxiu Comarcal del Maresme: estat del tractament i possibilitats d’estudi», a càrrec de Alexis Serrano i Alexandra Capdevila i «Els mapes de patrimoni cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme», a càrrec de Maria del Agua Cortes. 

El segon bloc va tractar sobre masos i masies d’un territori o un àmbit geogràfic concret que feien referència a tot el Maresme o a una població concreta. Dins aquest àmbit es van presentar tres comunicacions: «La Sala i el Tinell. L'ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme» (s.XV-XVI), a càrrec de Joaquim Graupera; «El mas a Argentona als segles XIII-XIV», a càrrec de Enric Subiñà i «Arrels històriques dels masos a Sant Martí d'Arenys», a càrrec de Josep M. Armengol. 

Els autors de les comunicacions per ordre de lectura 

El tercer i últim bloc va agrupar les comunicacions que tractaven masos i masies singulars amb una forquilla cronològica des de l’antiguitat tardana fins el s.XVI. Les tres que es van defensar varen ser: «L'edifici octogonal tardoantic de can Ferrerons (Premià de Mar, Maresme»), a càrrec de Ramon Coll i Marta Prevosti ; «Els Verivol de Cabrils, un rar cas de doble servitud», a càrrec de Benet Oliva i «La torre de guaita de la masia de can Ratés. Intervenció de conservació-restauració», a càrrec de David Mallorquí. 

Un cop acabada la sessió acadèmica els assistents van participar en la inauguració de l’exposició «Ramon Llull i l’encontre entre cultures». Una mostra que ofereix un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí on es destaca el diàleg que va mantenir amb el món musulmà. Aquesta exposició impulsada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà i l’Ajuntament de Vilassar posa en relleu la importància de la figura de Ramon Llull com un dels erudits més importants del Mediterrani. La benvinguda, davant una vuitantena de persones, va anar a càrrec del Sr. Semén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMED, de la Sra. Coral Cuadrada directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) que remarcà la importància de l’Arxiu com un dels fons patrimonials més destacats del nostre país. Els parlament els va tancar el Sr. Xavier Godàs, alcalde de Vilassar, felicitant-se perquè Vilassar de Dalt pugui acollir una mostra d’aquetes característiques. En acabat, els assistents van poder fer una visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada. L’exposició, que ocupa les dues sales d’exposició del Museu Arxiu, reprodueix pergamins inèdits del fons Llull, i mostra d’una manera molt gràfica l’encontre entre cultures que representava la Mediterrània e l’època de Ramon Llull. La mostra es podrà visitar des del 30 de juny al 7 d’octubre de 2018. 

L'exposició, coorganitzada amb l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà i amb el patrocini de l’Obra Social “la Caixa”, inclou per primer cop una selecció – en facsímil – de 18 manuscrits del fons documental de la branca barcelonina de la família Llull, procedents de l’AMSMB. 

L'exposició, que l'IEMed va fer itinerar des del 2007 i que ha visitat capitals com Rabat, Alger, Tunis, Barcelona, Brussel·les o Roma, va ser una exposició destacada de l’Any Llull el 2016. La mostra, que constitueix un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí, on es destaca el diàleg que va mantenir amb el món musulmà, a través d'il·lustracions, textos i audiovisuals interactius, s'enriqueix en aquesta ocasió amb la col·laboració de l'AMSMB. Així, a Vilassar de Dalt s'hi poden veure manuscrits - en facsímil- procedents de l'Arxiu que permeten també documentar-se sobre altres aspectes de la família de Ramon Llull, així com els seus interessos per Mallorca, Sardenya o València. Entre les peces exposades, hi ha un facsímil del testament original de Ramon Llull del qual s’hi pot llegir una transcripció realitzada per l’historiador i teòleg Fernando Domínguez i la seva traducció al català de la mà de Lluís Cifuentes, filòleg associat a la Universitat de Barcelona (UB).

Parlament del Sr. Semén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMED,

Parlament de la Sra. Coral Cuadrada directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) 

Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.

Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.

Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.

Dos noves aportacions interessants del Maresme medieval a la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins del 2017

El passat dissabte 18 de novembre de 2017 va tenir lloc la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins, organitzada pel Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró,  centre d’estudis locals de Mataró. L’acte, conduit pel Dr. Enric Subiñà,  va tenir lloc a la sala d’actes del Museu Arxiu, al carrer de beata maria, núm. 3. Al finalitzar la sessió, es va presentar el volum de la sessió d’estudis de l’any passat amb la col·laboració, de la Direcció de Cultura, de l’Ajuntament de Mataró i de l’institut Ramon Muntaner.

De temàtica medieval es van presentar solament dues comunicacions. La primera amb el títol “Òrrius a la baixa edat mitjana: senyoria, delme, masos... “ va ser llegida pel Dr. Enric Subiñà i Coll.  En ella va repassar les dades conegudes de població d'Òrrius a partir del fogatge del 1378. En aquella data, la població hi consten 13 focs que minven a 8 en el del 1497. Aquest fet ens mostra una pèrdua de població d'un 38,5%, més alta que la mitjana comarcal. Com va fer notar, Òrrius era  d'una vila molt petita i amb la població totalment dispersa, malgrat que el nucli estava centrat al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. Tenia dos grans senyors del domini directe del terme: el castell de la Roca, que n'era el senyor jurisdiccional i el priorat de Sant Pere de Clarà, però també apareixen com a senyors de masos i terres la capella de Sant Bartomeu de Cabanyes i finalment el castell de Burriac. El delme, exacció d'origen eclesiàstic que equivalia a una desena part de la collita, a finals del segle XV, el cobrava íntegrament els Vilalba, baixa noblesa de Cardedeu. També parlarem dels masos del terme, els seus censos i les seves terres.

La segona comunicació portava el títol de “Història de les elits o de la comunitat? Vilassar a la primera meitat del segle XVI. “ i va ser presentada per Benet Oliva i Ricós . El període tractat és una etapa normalment considerada com de transició i sense canvis, quan realment, segons Oliva, és el moment clau en el trànsit entre dues èpoques. La comunicació es va presentar des de tres enfocs metodològics diferents: Un primer tradicional prenent com a subjecte històric l’elit que governa el senyoriu, Francesc Desbosc i de Pau, qui ha passat habitualment força desapercebut quan realment fou clau en el període tractat. En segon lloc, va analitzar la comunitat de vilatans, aparentment estable, però sotmesa a les transformacions que porten a l’edat moderna. I finalment, es va centrar en una història més etnològica a l’entorn de les nissagues, les masies i les costums locals amb petites evolucions.

Felicitem des d’aquí als autors de les comunicacions i al MASM per donar continuïtat a aquesta tradicional trobada.

Públic Assistent [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]

El Dr. Enric Subiñà durant la lectura de la seva comunicació [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]

Presentació de les actes d’In Maritima 2016 i del segon simposi In Maritima 2018 sobre el mas i les masies.

El s. XV, temps de canvi i incerteses. Actes del Simposi In Maritima. 1r. Simposi sobre Història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Dalt: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; Maresme Medieval, 2017

El passat divendres 20 de juny de 2017, en el marc del festival Vilazari es van presentar les actes del primer Simposi In Maritima 2016, a càrrec de Benet Oliva, president del Museu Arxiu de Vilassar i Alexis Serrano, Director de l’Arxiu Comarcal. L’acte que es va iniciar a les 19 h va tenir lloc a la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. En els seus parlaments van destacar la col·laboració d’ambdues institucions i van glosar l’estructura del llibre que es repartirà de forma gratuïta a les persones matriculades en el primer simposi i que podrà adquirir al preu de 5 euros per afavorir-ne la divulgació. El llibre té la mateixa estructura que el simposi i hi apareixen publicades totes les ponències i comunicacions de forma integra.

Seguidament, com a director del Simposi es va presentar el contingut del segon simposi In Maritima 2018: Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials, que es celebrarà pel juliol del 2018 organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. En aquest apartat vaig presentar la temàtica i els àmbits sobre els que es poden presentar comunicacions en el segon simposi que es celebrarà el juny del 2018.

A les 19.30 h. s’inicià la conferència “Masos i masies: estat de la qüestió i vies de recerca”, a càrrec de Coral Cuadrada Dra. en Història Medieval. Aquesta xerrada s’entén com la primera ponència del segon In Maritima i es va plantejar com un punt d’arrencament del mateix ja que es van formular quines són les línies d’investigació que s’han donat i es poden donar d’aquest tema. A Catalunya el tema dels masos és un tema que entronca amb la corrent del catalanisme polític que entenia aquest element com un tret de la identitat catalana. La Dra. Coral Cuadrada va començar el discurs situant el tema en aquest context i va ressaltar l'Estudi de la Masia Catalana de Rafael Patxot i Jubert, promogut pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i dirigit per l'arquitecte Josep Danés i Torras, com a punt de partida. Segons, la Dra Cuadrada, un segon moment va venir donat per la celebració del Col·loqui a Barcelona a instàncies del CSIC amb el títol "El mas català durant l'edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII)” les actes del qual van ser editades per Maria Teresa Ferrer i Mallol, Josefa Mutgé Vives i Manuel Riu.

 Seguidament, la Dra. Coral Cuadrada aconsellà que les comunicacions es centressin en sis àmbits: història; antropologia i etnografia; arqueologia; geografia; arquitectura, urbanisme, i art i noves tecnologies. Seguidament va anar desgranant cada un d’ells i detallant la diversitat de temes que es podrien abastar. Aquesta ponència va servir per motivar i donar idees per la presentació de comunicacions del proper simposi.

L’acte va acabar amb el concert de Tablatura, a la capella de Sant Sebastià a les 110 de la nit. Aquest va consistir amb la interpretació de música antiga amb tiorba i llaüt dels segles XVII i XVIII amb el mallorquí Ferran Pisà.

Al llarg del cap de setmana també es podrà participar en les visites guiades al castell de Vilassar de Dalt.

Moment de presentació de les actes [Fotografia: Laura Bosch]

Públic assitent a l'acte [Fotografia: Laura Bosch]

B.Oliva, A Serrano i J.Graupera en el moment de presentar les actes [Fotografia: Laura Bosch]

Conferència de la Dra . Coral Cuadrada [Fotografia: Laura Bosch]

El passat dilluns 2 de gener de 2017 va morir Mossèn Àngel Fàbrega, fill de Vilassar de Dalt

El passat dilluns 2 de gener de 2017 va morir, a l´edat de 95 anys, Mossèn Àngel Fàbrega, fill de Vilassar de Dalt i canonge arxiver de la seu de Barcelona.

Mn. Àngel Fàbrega i Grau (Vilassar de Dalt, 1921), doctor en història de l´Església per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1950), va fer una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica, en l´àmbit de l´edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d´investigació, 3 catàlegs i inventaris de fonts i 5 llibres i diversos opuscles i articles d´alta divulgació. Com a especialista en història de l´Església, exercí la docència al Seminari Conciliar de Barcelona (1954-1962) i a la Facultat de Teologia de la Universitat de Barcelona (1967-1972), institució de la qual va ser professor emèrit, i l´any 1954 fundà la "Escola d´Història Eclesiàstica Balmesiana".

Durant els més de 30 anys que ocupà el càrrec de canonge arxiver de l´Arxiu de la S.E. Catedral-Basílica de Barcelona (1965-1996), contribuí de manera decisiva a l´ordenació, catalogació i edició dels fons d´aquest important arxiu i a la modernització de les seves instal·lacions, que obriren al públic l´any 1969. A més, com a canonge administrador del culte i fàbrica de la seu, acomodà el presbiteri de la catedral de Barcelona a les necessitats litúrgiques preceptuades pel Concili Vaticà II i restaurà, embellí i il·luminà la resta de l´interior de la catedral i el seu claustre gòtic, obres que s´inauguraren l´any 1971.

Per la seva aportació a les ciències històrico-eclesiàstiques va rebre diversos guardons i distincions de la comunitat científica, essent nomenat acadèmic de la "Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi" (1978), acadèmic de la "Real Academia de Bellas Artes de San Fernando" (1987) i membre de la "Hispanic Society of America" (1980).

Tot i la intensa activitat desenvolupada durant la seva dilatada carrera eclesiàstica, va mantenir sempre un contacte freqüent amb Vilassar de Dalt, on resideix la seva família, va ser membre del patronat del Museu Municipal i va tenir una participació activa en els actes commemoratius de les principals efemèrides locals així com en els actes religiosos d´agermanament entre la parròquia de Sant Genís i la ciutat de Càller a l´entorn del culte als Sants Màrtirs.

En data 31 de març de 2005 el ple de l´Ajuntament va acordar atorgar-li per unanimitat la medalla d´or de la Vila, en reconeixement a la seva aportació a les ciències històrico-eclesiàstiques. Se li va lliurar en el 29 d'abril de 2005 en el marc de la Festa Major dels Sants Màrtirs.

Amb aquest article, ens sumem en el dol per el seu traspàs.

Font : Ajuntament de Vilassar de Dalt

Per a més informació : Baucells, Josep «El Dr. Àngel Fàbrega I Grau, Trenta-un anys de canonge arxiver de la catedral de Barcelona». Analecta Sacra Tarraconensia Miscel·lània Àngel Fabregas, num. 71 (1998) .p. 25-41

El Simposi "IN MARITIMA" al Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 7 de juliol de 2016 en el programa 349 del programa “El Racó” del grup d'Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm), vig ser convidat per parlar del desenvolupament del Simposi "IN MARITIMA, Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval". Durant el programa, coordinat per Sandra Cabrespina i conduit per Marta Gómez, a banda de repassar l'organització del primer Simposi es va convidar a participar per telèfon a Josep Samon per explicar presentació de l'Arxiu Històric de Vilassar en el marc del Vilazari 2016. L’Arxiu conté un extens fons històric i documental creat a partir de documents d’entitats locals, administratius i donacions particulars de les quals en destaca el fons en pergamins de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà.

• Per escoltar el programa
• Per a saber-ne més sobre el Simposi "In Maritima"

Josep Samon, coordinador secció Arxiu Històric de Vilassar de Dalt

Joaquim Graupera, director del simposi In Martitima