Visita al preromànic del Baix Maresme amb l'Associació Amics Escoltes del Montnegre

El passat diumenge 22 de maig de 2016 va tenir lloc una jornada de treball per una part significativa de les ermites preromàniques del baix Maresme amb els membres de l’Associació Amics Escoltes del Montnegre. L'objectiu de la mateixa va ser analitzar els elements característics "in situ" d'aquest estil a casa nostra per poder tenir més dades per l'anàlisi i l'estudi de la capella de Sant Andreu de les sitges o de l'Arboceda de Pineda de Mar que aquesta entitat esta rehabilitant i estudiant.

El recorregut es va iniciar per la capella de Sant Salvador de Vilassar de Dalt i seguidament es van visitar les ermites de Sant Cristòfol de Cabrils, Santa Anastàsia (sta Anna) de Premià de Dalt, Sant Cugat (Sant Jaume) de Traià (Argentona) i desprès de la pausa de dinar es va visitar l'àbsis preromànic de Sant Andreu d'Òrrius.

Cal expressar el meu agraïment als propietaris de les capelles que molt amablement ens varen obrir les seves portes i a l'entusiasme, bona predisposició i set de cultura dels membres de l'Associació. Un plaer molt enriquidor haver pogut participar d'aquesta jornada molt constructiva per la ment i per l'esperit. Reprodueixo aquí una mostra de les excel·lents fotografies de Xavier Caliz, Francesc Noguera i Sandra Cabrespina als quals els hi agraeixo les fotos cedides.

Sant Salvador de Vilassar de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]

Sant Salvador de Vilassar de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]

Sant Salvador de Vilassar de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]

Sant Cristòfol de Cabrils [Fotografia: Xavier Caliz]

Sant Cristòfol de Cabrils [Fotografia: Xavier Caliz]

Sant Cristòfol de Cabrils [Fotografia: Xavier Caliz]

Santa Anastàsia (Santa Anna) de Premià de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]

Santa Anastàsia (Santa Anna) de Premià de Dalt [Fotografia: Xavier Caliz]

Santa Cugat (Sant Jaume) d'Argentona [Fotografia: Xavier Caliz]

Santa Cugat (Sant Jaume) d'Argentona [Fotografia: Xavier Caliz]

Pausa de dinar [Fotografia: Xavier Caliz]

Sant Andreu d'Òrrius [Fotografia: Francesc Noguera]

Sant Andreu d'Òrrius [Fotografia: Sandra Cabrepina]

Sant Andreu d'Òrrius [Fotografia: Francesc Noguera]

Participació a "El Racó " de Mataró Ràdio sobre la capella de Santa Rita de Mataró

El passat dijous 18 de maig de 2016 a la tertúlia d'història núm. 343 del porgrama "El Racó" (Mataró Ràdio: 89.3 fm) vaig participar com a convidat, juntament amb Montse López i el Pare Freixas, per parlar de la capella de Santa Rita de Mataró. El programa , presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina; amb la col·laboració de Maria Asmarat, Marta Gómez i amb Carles Capella a la part tècnica, va repassar la història de l'ermita de Valldeix en motiu de la recent publicació del llibre de Montse López "Santa Rita. Recull històric i fotogràfic de l’ermita de Santa Rita de Mataró".

La capella de Santa Rita de Valldeix (Mataró) es troba documentada des del s.X sota l'advocació de Sant Sadurní. El primitiu edifici preromànic va ser reformat al s.XVI. D'aquests primitius edificis no en queda cap evidència arqueològica visible, malgrat haver estat excavat per Marià Ribas l'any 1966. A darrer quart del s.XIX es va bastir un nou temple realitzat sota la direcció de l'arquitecte Jeroni Boada en estil neomedieval que és el que ens ha pervingut fins ara. 

El llibre de Montse López recull totes les fotografies i els testimonis documentals d'aquest edifici coneguts fins l'actualitat. Tal com vàrem informar, el llibre va ser presentat el passat Sant Jordi 2016.

Per escoltar el programa: Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

Els Fontanals i els Bramona, promotors d'art a Cabrera i Agell medievals.

Durant el s.XV la casa forta de Cabrera i Agell va passar per diferents mans i va ser força temps propietat d’Arnau de Fontanals (militar i cirurgià del rei Alfons el Magnànim). D’aquest va passar a Miquel Bramona, rector del poble el qual la va vendre a Joan d’Argentona qui la va comprar el dia 31 de juliol del 1459. Aquest va confessar als síndics i parroquians de Cabrera que ho va adquirir en nom dels habitants fins que aquests li pugessin retornar els diners per tal de redimir-se de dita jurisdicció. Miquel Bramona serà també canonge de la Seu de Barcelona i procurador de l’obra.

La Domus de Cabrera o d’Agell es trobava situada prop del casc urbà, en el mas actualment conegut com a Can Dalmases, Can Ros o Can Vilardaga. La finca, ocupa el triangle marcat ara pels carrers de Mn.Cinto Verdaguer, Torrent de Ca l’Ignasi i Carrer Jaume I. La casa de Cabrera va ser anomenada també casa d’Agell i finalment Casa del Terme. A nivell jurisdiccional, controlava una quadra dins la jurisdicció del castell de Burriac. En el moment present aquest edifici no conserva cap vestigi de l’època medieval, ja que es va reformar totalment en estil barroc, el 1676, segons la grafia de la façana. 

Com a promotors a Cabrera els tenim documentats en la construcció d’una capella funerària dedicada a sant Miquel dins l’església parroquial de Sant Feliu. La capella va ser edificada a partir de l’any 1454, tal com indica el testament d’Arnau de Fontanals, el qual va dotar el benefici eclesiàstic de la capella i va ordenar la seva construcció.

Les obres van ser dirigides pels mermessors testamentaris i van ser realitzades pel mestre de cases Jaume Ros. L’import de les obres i la làpida de l’altar va ascendir a 44 sous tal com ho acredita un rebut conservat amb data del 10 de juny del 1462. Tal com hem dit, aquesta capella esdevindrà el mausoleu familiar de la Casa de Cabrera. En el testament de Miquel Bramona següent senyor de la casa de Cabrera especifica que, en cas de morir a Cabrera, voldrà ser enterrat “...a la parroquia de Sant Feliu de Cabrera, de la qual jo so rector e senyor de la casa de Cabrera, vull sia soterrat en lo carner que en dins la dita sglesia davant l’altar de monsenyor sent Miquel, alla hon jau lo cos de mossen Arnau de Fontanals, cavaller e de madona Isabel, muller sua, cosina germana mia”. 

En el testament també especifica que, en cas de morir a Barcelona, sigui enterrat al carner que tenien al claustre de la catedral “ ...qui es a la porta del claustre com hom ix de la seu devant la capella de Sant Jordi”. Aquesta capella i sepulcre no s’han conservat, ja que estaven edificats en l’anterior església romànica que va ser aterrada en construir l’actual edifici gòtic de l’any 1540. Del sepulcre solament sabem, a partir de l’esmentat testament que tenia esculpits els emblemes heràldics“... senyam sive bandera et clipeum ac alia arma”.

Casa de Cabrera, coneguda actualment com Cal Conde [Fot. Ajuntament de Cabrera de Mar]

Bibliografia: 

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.  Cap. II ,p. 66-67.  Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa

«Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme» a la X Trobada de centres d'estudis d'Arenys de Munt

El passat dissabte 16 d'abril de 2016 vaig presentar la comunicació «Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme» dins el marc de la X Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme, que enguany ha estat organitzada pel Col·lectiu per al Museu Arxiu d’Arenys de Munt, l'Ajuntament d'Arenys de Munt, l’Arxiu Comarcal del Maresme, l'Institut Ramon Muntaner i la CCEPC.

En aquesta ocasió, la trobada portava per títol “Dones amb història al Maresme”, i el seu objectiu va ser el d'acostar-se al món de la dona al llarg de la història a la comarca del Maresme, un tema força mal tractat per la historiografia fins fa ben poc. Es va voler reivindicar el paper de la dona, tan important, ara com abans, i donar a conèixer figures femenines en els diversos camps de la cultura (literatura, pintura, música, política,…). Al mateix temps, es pretenia donar a conèixer el col·lectiu femení en diverses iniciatives menystingudes durant tan de temps pel domini excloent dels valors masculins (treball a la llar, a les empreses, entitats, associacions, puntaires, trementinaires…).

La meva participació va consistir en el treball que portava per títol «Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme». 

A l’època medieval, l’esperit de la religió impregnava tots els aspectes de la vida d’una persona, des de les etapes del cicle vital (baptisme, matrimoni, mort) fins el calendari festiu anual (Nadal, Quaresma, Setmana Santa, etc.). La presència de la religió també era omnipresent en la vida d’una comunitat pagesa que d’entrada es trobava organitzada en parròquies i on les advocacions dels altars de les mateixes esdevenien protectors del col·lectiu (el sant titular de la parròquia, Sant Roc, Sant Sebastià...) i a vegades models de conducta o exempla a seguir. De fet, aquests relats hagiogràfics van ser concebuts com un instrument d’evangelització dirigits als sectors populars. Les obres d’art que decoraven les esglésies (escultures, retaules, frontals d’altar...) oferien visualment les històries d’aquests personatges sants, transformant-les en elements més propers a la realitat quotidiana.

Els sants, i en aquest cas santes, eren individus que havien assolit el goig celestial per la renúncia als béns terrenals i per això esdevenien exemples de virtut. Els valors transmesos eren generalment l’apostasia de les creences paganes en la conversió del sant o santa, l’afirmació pública de la fe, la superació de les temptacions, el triomf sobre la mort després de sotmetre’s a turments cruels, la penitència que comportava la superació del mateix pecat i la glorificació del personatge després de la seva mort en el moment que els patiments terrenals eren compensats per la visió eterna de Déu. Si debades aquests personatges es representaven de forma individualitzada en forma d’estàtua, en els retaules, es desplegaven relats hagiogràfics inspirats moltes vegades en la Legenda sanctorum (Llegenda àuria), redactada entre el 1253 i el 1270 per Iacopo da Varazze. La finalitat última d’aquestes històries eren que servissin de model i perquè els observadors de l’obra tinguessin aquests personatges com un exemple on emmirallar-se. 

A partir de les deixes que apareixen en la documentació testamentaria conservada d’època medieval també podem fer-nos una idea dels sants i santes que movien moltes vegades la pietat popular i despertaven una certa veneració. També a través de les visites pastorals podem testar el nombre d’altars d’una parròquia i les seves dedicacions. Si observem aquesta documentació veurem que el major nombre d’aquestes advocacions fan referència a sants masculins. Al baix Maresme, de cent advocacions documentades dels altars de parròquies i ermites solament vint-i-una fan referència a advocacions femenines. Podem admetre aquest fet com a un indicatiu de la poca importància que el gènere femení tenia per l’església cristiana catòlica. Aquesta visió misògina, venia estipulada per la influència de les idees aristotèliques, les textos bíblics, les consignes efectuades pels Pares de l’Església, les idees expressades a la Summa Theologica de Tomàs d’Aquino. Al llarg de l’edat mitjana les dones van estar sotmeses al marit i al senyor. Segons la classe a què pertanyien, visqueren en diferents estats de confort o de misèria, però solament en cassos excepcionals tingueren veu en el seu propi destí. Excloses dels estudis reglats i dels gremis, les seves tasques i funcions no eren reconegudes ni valorades. Fora del fet de parir fills, el seu paper era secundari i la seva participació en la vida privada i en la vida pública estava molt restringida.De fet ha calgut una nova mirada a la història per fer les visibles. Aquesta nova mirada, aportada per estudis més recents, ha permès rescatar de l’oblit no només dones excepcionals, sinó també tot de funcions i tasques que desenvolupaven les dones i que havien sigut obviades o invisibilitzades. 

L’objectiu d’aquest treball, però, no és aquest, sinó un de potser més modest, tot i que també important: Es tracta simplement de veure els valors i defectes que generalment s’atribuïen les dones en l’imaginari medieval, a través d’una anàlisi de les advocacions femenines presents en la nostra comarca per d’aquesta manera contribuir a esclarir que representava la dona en aquest imaginari. 

Públic assistent a Trobada [S.Cabrespina]

Moment de l'exposició de la comunicació [N.Gómez]

Novetats de Sant Jordi 2016 sobre la història medieval del Maresme

Aquest Sant Jordi es presenta carregat de novetats, ja que s’han presentat diversos llibres amb temàtica relacionada amb el Maresme Medieval.

1.- ALCALDE, Sergi (coord) (2016). IX Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Torres de guaita, defenses i fortificacions. Dissabte 11 d’abril del 2015. Canet de Mar. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, 2016

Aquest llibre presenta les actes de la IX Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme que es va celebrar el dissabte 11 d’abril del 2015 a l’Aula Magna de l’antiga Escola de Teixits de Punt de Canet, amb la participació de nombroses entitats del Maresme, la Selva, el Barcelonès i el Baix Empordà. A banda de la salutació del Sr. Xavier Mas Gibert i de la presentació de la Sra. Montse Viader i Crous de l’Arxiu Històric d’Hostalric (AHH) el llibre presenta el conjunt de comunicacions presentades a la Trobada i que continua el disseny i el format de les trobades anteriors. De la temàtica d’aquest bloc, medieval i principis de l’edat moderna (fins el s.XVI), cal destacar els següents articles:

• Sàiz i Xiqués, Carles «De la primitiva fortalesa medieval a l’actual Castell de Santa Florentina. Mil anys d’història a la Vall de Canet». P. 13-37
• Mallorquí, Elvis. «Els senyors del Castell de Dosrius, segles XI-XIII» , p.51-65
• Pons, Marc.  «El matacà, un element de defensa passiu per una defensa activa de l’edifici», p.39-49
• Martínez, Àlex,  «Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV», p. 67-74
• Soldevila, Xavier. «El Castell de Palafolls al segle XV»,p.75-80
• Graupera, Joaquim. «De castell roquer a castell palau. Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Maresme a la baixa edat mitjana», p.81-93
• Galindo, Esteban. «Els Vescomtes de Cabrera, propietaris de la residència reial de Bellesguard»,p.95-104
• Viader, Montserrat. «Defensant el territori. Torres, muralles, castells i fortificacions d’època moderna», p.105-110
• Bou Illa, Joan ; Bou Pla, Joan; Vellvehí, Jaume. «La Torre de Can Jalmar o Gelmar de Tordera (el Maresme). Estat de la qüestió (1999-2015)», p.111-123
• Campo, Ferran del. «La casa forta de Menola», p.125-135
• Formiga, Josep. «La torre de l’Esparra, la torre Gallina, i la torre de Bedós», p.137-148
• Serrano, Alexis. «Les torres del cap de Vilassar, una recopilació de dades» ,p.149-160
• Alcalde, Sergi. «Les torres canetenques a l’entorn del nucli urbà del Castellet», p.161-180

2.- López Figueroa, Montse (2016). Santa Rita. Recull històric i fotogràfic de l’Ermita de Santa Rita de Mataró. Mataró: Patronat de l’Ermita de Santa Rita.

El dimarts dia 19 d'abril de 2016 a dos quarts de vuit de la tarda, a la sala d'actes del Museu Arxiu de Santa Maria es va celebrar la presentació del llibre «Santa Rita. Recull històric i fotogràfic de l'Ermita de Santa Rita de Mataró», editat pel Patronat de l'Ermita de Santa Rita. L'acte comptà amb la participació de Salvador Freixas, prevere responsable del culte a l'ermita; Joaquim Graupera, Doctor en història de l'art; Nicolau Guanyabens, Director del Museu Arxiu i Montse López Figueroa, autora. L’acte que va ser presentat pel periodista Joan Salicrú, va convocar un públic nombrós que ompli la sala completament. El llibre de 71 pàgines recull tota la documentació escrita i fotogràfica de l’ermita de Sant Sadurní i Santa Rita del veïnat de Valldeix de Mataró la qual es troba documentada des del s.XI. El llibre es complementa amb un punt de llibre i un plànol de com arribar-hi de Josep Baron.

 

3.-  Roqué i Margenat, Josep M. (2016). La gent d’Òrrius a través de la història. Òrrius: Ajuntament d’Òrrius.

El dissabte 23 d’abril de 2016 al migdia es presentarà a l’Ajuntament d’Òrrius el llibre «La gent d’Òrrius a través de la Història». L’edició ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’«Òrrius i el suport del Grup d’Història del Casal. Roqué ja havia publicat el llibre Òrrius (Maresme). Contribució a la història del poble» editat pel GHC l’any 1998 del qual el present treball és, en part, una posada al dia.

L’obra es divideix en uns primers tretze capítols impresos sobre paper i els restants, fins als quaranta-set, en suport digital. El llibre descriu les principals nissagues de famílies del poble, alguns dels quals destacaren en episodis singulars o en activitats comercials o industrials, com els Riudameia, els Parellada o els Fontdevila. En els capítols que s’inclouen en el CD descriuen les relacions de dependència dels homes d’Òrrius amb una diversitat d’institucions feudals, civils i eclesiàstiques. Es tracten també qüestions sorgides arran de les relacions dels orriencs amb l’administració de la parròquia i altres fets propis de la societat civil. Finalment són descrits diversos aspectes dels fets coneguts dels darrers dos-cents anys i, a més s’inclouen aspectes com els canvis en el medi ambient, un recull de toponímia de totes èpoques per orde alfabètic i, per acabar, un Índex cronològic. El llibre s’acompanya d’un punt de llibre d’obsequi. L’acte anirà a càrrec de l’autor i serà presentat per l’Alcalde de la vila d’Òrrius.

4.- BORRELL BORRELL, Francesc (2016). Sant Cebrià de Vallalta. Genealogia d’un poble. Sant Cebrià de Vallalta: Centre d’Estudis Sant Cebrià.

El diumenge 17 d’abril de 2016 a la Sala Gran de Can Coris de Sant Cebrià de Vallalta va tenir lloc la presentació del llibre “Sant Cebrià de Vallalta. Genealogia d’un poble (1500-2014)” a càrrec del seu autor Francesc Borrell, conegut a la vila com el Kiku de Ca l’Andreu. L’acte presentat per Anna Parera, presidenta del Centre d'Estudis Sant Cebrià, va comptar amb una àmplia assistència. Prop d’un centenar de persones no es van voler perdre un esdeveniment organitzat pel CESC que va servir per conèixer una mica més la història del municipi gràcies a la tasca d’investigació que ha fet Borrell. L’autor va repassar els fets més importants que ha viscut Sant Cebrià des de la seva fundació i al final de l’acte va signar nombrosos exemplars. El llibre es pot adquirir a la llibreria Serrat de Sant Cebrià.

Pera veure fotografies de la presentació del llibre  

«Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval» a "El racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM)

El passat dijous, 14 d'abril de 2016, a les 21,00 h. vaig participar en el programa de ràdio "El racó" del Grup d'Història del Casal (Mataró Ràdio - 89.3 FM) amb el tema «Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval». El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina va tenir la col·laboració de Maria Asmarat i Marta Gómez i va comptar a la part tècnica amb Carles Capella.
El programa mostra el contingut de la xerrada que amb l mateix títol vaig oferir el dimarts dia 21 de juliol de 2015 al Centre Cultural Les Monges, de la Seu d’Urgell dins del marc del Curs “L’Artista Medieval II” organitzat per la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans 
Amb el títol “Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l’artista medieval”, vaig analitzar quins condicionants van establir els promotors d’aquestes esglésies sobre els artífex i mestres d’obres per tal que aquests s’ajustessin al màxim al seu projecte.

En el s. XVI el Maresme va veure un esclat constructiu de renovació dels edificis parroquials. Es van aterrar els vells edificis romànics per substituir-los pels gòtics. Era necessari perquè els romànics s’havien quedat petits per a la població, però també va ser una oportunitat perquè els nous promotors, els incipients ajuntaments, fessin una demostració del seu poder amb aquestes edificacions que s’adaptaven a les noves modes. Aquests promotors van procurar controlar al màxim les noves construccions amb contractes molt detallats dels que ara podem extreure informació, com per exemple els models utilitzats, d’on s’extreien els material, els pagaments, etc.

Per escoltar-ho en MP3: Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya restaura el document sobre les franqueses de Mataró, Cabrera, Argentona, Vilassar i Premià de 1485

El passat 14 de març de 2016, es va fer públic que l’Arxiu Comarcal del Maresme va ingressar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya el pergamí de les franqueses de Mataró, Cabrera, Argentona, Vilassar i Premià de 1485 a més de 6 plànols amb els projectes dels 6 portals de la muralla de Mataró del segle XVI, per tal que els restauradors d'aquest ens depenent de la Generalitat de Catalunya en faci la restauració i possibilitin la seva conservació futura.
El pergamí de l’any 1485 (1972 x612 mm) es un document molt interessant, que deixa palès el procés que visqué el territori de la Baronia del Maresme durant el s.XV que culminà amb l’afranquiment de la vil·la de Mataró i de les parròquies d’Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment: Premià de Dalt, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac) i la seva incorporació al carreratge de Barcelona l'any 1485. La intervenció consistirà a netejar-lo; fer-ne una consolidació puntual; estabilitzar-ne les dimensions i plantejar un nou sistema de presentació que en permeti un bon emmagatzematge, faciliti la seva manipulació i faci possible la correcta visualització d’una peça com aquesta, de gran format.
La previsió és que el pergamí retorni a l'Arxiu Comarcal a primers de juliol per poder fer una presentació formal a l'entorn de la festivitat de les Santes d'enguany. L'arxiu Comarcal del Maresme i l'àrea de Cultura del Consell Comarcal estan coordinant, amb els pobles de la vella Baronia del Maresme, algunes activitats de difusió d'aquest document tan important que permet explicar un dels punts culminants de la història de la comarca.
Els projectes dels portals de la muralla, atès que el tractament és més llarg, retornaran a Mataró cap a finals d'any.

Font text i fotografies: http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Restauracio-del-Pergami 

Per a més informació: El punt avui  ;  Maresme 360 ; Diari Maresme

D'esquerra a dreta: Alexis Serrano, director de l'ACM; Montserrat Clavell i Josep Maria Clariana del ACM i Carme Balliu, Cap de Restauració del CRBMC. Fotografia EPA

Detall del pergamí 

Dos dels dibuixos del portal

Visita al Peiregòrd - Dordonya medieval amb Amics de l'Art Romànic (IEC)

Els passats dies 25 al 28 de març del 2016 vaig poder participar en la visita comentada als monuments romànics del Perigord- Dordonya amb Amics de l’Art Romànic filial de l'Institut d'Estudis Catalans, acompanyat d’una trentena de socis i simpatitzants de l’associació. 

El Perigord (en occità Peiregòrd/Perigòrd) és una comarca del nord-est d'Aquitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona. Ocupada inicialment pel poble gal dels petrocorii, sotmès pels romans, la regió fou organitzada com a comtat pels merovingis. Amb el feudalisme, depengué successivament dels ducs d'Aquitània, dels d'Angulema i dels de la Marca. La seva dinastia comtal descendia de Bosó I (mort el 968), comte de la Marca. Aquesta possessió es limitava a alguns castells i no pogué desplegar-se perquè es trobava entre les terres que en aquell moment cobejava el rei d'Anglaterra, esdevingut duc d'Aquitània el 1152, i del rei de França, que reclamava la regió. Com a país de frontera fou saquejat moltes vegades durant la Guerra dels Cent Anys fins al 1453. Els darrers comtes de la dinastia local foren desposseïts pel rei Carles VI de França (1398), i el Perigord passà successivament a les cases d'Orleans (1400), de Penthièvre (1437) i dels Albret (1481). Enric IV el fusionà definitivament amb el domini reial.

El romànic de la zona es caracteritza per que va a estar influenciat per l'art bizantí, especialment de l’església de Sant Marc de Venècia, construïda als voltants del 1063. També l’afluència de gent del Perigord a la primera croada (1096–1099) i a les peregrinacions a Terra Santa, els va posar en contacte amb altres esglésies orientals de planta centralitzada i cobertes amb cúpules, com la dels Sants Apòstols de Constantinoble. Aquest fet va influenciar la zona on es construirien esglésies cobertes per cúpules disposades en filera i que solen estar aixecades sobre petxines. Una altra característica del romànic de la zona és la disposició de la façana seguint el tipus anomenat saintongeais, nom que fa referència a la regió de La Charente. Presenten façana tripartida separada amb dos frisos d’arcades amb disposició horitzontal.

Respecte al gòtic és de tipus angeví o altrament anomenat Plantagenet que és una variant de l'arquitectura gòtica clàssica caracteritzada per les voltes de perfil molt bombat.

Al llarg aquests dies vàrem poder visitar diversos edificis representatius, a banda de la capital Périgeux (St Front i St Etienne), varem observar les abadies de Chancelade, Cadouin i Agonac i les esglésies de Grand-Brassac, Bourg du bost, Aubeterre-sur dronne (St Jean i St Jacques), Saint Aulaye, Trémolat, Saint Avit Sénieur i les bastides de Beaumont du Périgord i Monpazier.

Va ser en definitiva una sortida molt agradable que va ser una bona i profitosa experiència en tots els sentits !!!

Comentant la portada de Gran Brassac

A la plaça de la bastida de Monpazier

Explicant l'església d'Agonac

El claustre de Cadouin

Tots els participants a St Jacques d'Aubaterre

Conferència «Del preromànic al gòtic a l'Alt Maresme. Un patrimoni per descobrir» a l'Ajuntament Vell de Calella.

El passat dijous 17 de març de 2016, a les 20.30h.,  va tenir lloc la conferència «Del preromànic al gòtic a l'Alt Maresme. Un patrimoni per descobrir» a la Sala d'actes de l'Ajuntament Vell de Calella (Plaça de l'Ajuntament, 1-4), organitzada conjuntament per Òmnium Cultural .Mataró-Maresme-Montnegre i Amics Escoltes del Montnegre -Calella.

L’acte, amb una gran afluència de públic que va omplir la sala, va ser presentat per Aniol Noguera dels Amics Escoltes.

A la xerrada vaig oferir una visió del patrimoni artístic de l’Alt Maresme al llarg de tota l’edat mitjana. A partir del s.IX, Catalunya es comença a desvetllar com a nació. La conquesta carolíngia del que avui anomenem la Catalunya Vella, porta com a conseqüència una nova organització del territori i l’aparició d’una nova estètica constructiva que avui anomenem art preromànic.  A l’alt Maresme tenim documentades mostres d’aquest estil, com Sant Andreu de l’Arboceda a Calella o restes al monestir de Sant Pol. 

A l'entorn de l’any 1000, amb la revolució feudal,  l’organització del territori vindrà definit per nous espais: les masies, els molins, la sagrera parroquial i l’arquitectura defensiva dels castells (Palafolls, Montpalau) i en l'art religiós s'obrirà pas una nova estètica: el romànic (Sant Genis de Palafolls, el campanar de Tordera, etc). 

Amb el s.XIII s'obrirà un altre període de canvis que es podran veure en el patrimoni artístic que ens ha pervingut (Santa Maria de Roca Rossa). Un nou grup social la burgesia urbana, irradiarà en el territori del Maresme una nova estètica, el gòtic, que impregnarà cada un dels objectes que ells promocionaran. 

Es bastiran nous edificis parroquials (Canet , Arenys de Munt, Sant Cebrià de Vallalta etc), els castells esdevindran palaus, emergiran viles noves (Palafolls, Calella) i els objectes del mobiliari litúrgic seran també exponents d'aquesta nova estètica (Retaules, creus processionals, reliquiaris...). Molt d’aquest patrimoni medieval documentat o/i conservat és encara un desconegut pel gran públic i no es difont com cal. L’objectiu de la xerrada va ser de posar-lo en valor i conscienciar a la gent que no és una etapa fosca sinó que ens resta encara molt de patrimoni que per molts s’ha de descobrir.

Voldria agrair a les entitats participants el fet de deixar-me viure aquesta experiència  i al públic assistent per la seva presència !!!

Alejandro Martínez Giralt ha obtingut el títol de doctor amb la seva tesi sobre els Cabrera a la UdG

El passat 10 de febrer de 2016, a Capella del Roser de la Universitat de Girona, el ara ja Doctor Alejandro Martínez Giralt va defensar la seva tesi doctoral titulada «Parentela aristocràtica, domini i projecció sociopolítica. Els vescomtes de Cabrera entre 1199 i 1423.». Els dominis dels Cabrera van abastar més de 50 parròquies de les actuals comarques de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental i Osona. La tesi ha estat dirigida per Dr. Pere Ortí

Alejandro Martínez Giralt (Barcelona 1981) es va llicenciar en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2003 i va estudiar en el programa de doctorat “Cultura i societat a l’Europa mediterrània” de la Universitat de Girona. Va gaudir d’una beca de col·laboració de darrer any de carrera, atorgada pel Ministerio de Educación y Ciencia durant el curs 2002-2003, per treballar a l’Institut d’Estudis Medievals de la UAB. Ha participat fins el 2004 com a col·laborador per a la pàgina web «Islamolatina, portal del projecte d’investigació - La percepción del Islam en la Europa cristiana. Traducciones latinas del Corán y controversias islamo-cristianas» del professor José Martínez Gázquez (Filologia Clàssica, UAB). Ha estat becari BRAE de la UdG, adscrit al Centre de Recerca d’Història Rural de l’Institut de Recerca Històrica i a l’Ajuntament d’Hostalric. L’octubre de 2007 va obtenir el DEA mitjançant el treball de recerca titulat «Els vescomtes de Cabrera (1199-1423). Proposta d’estudi d’un llinatge nobiliari català de la Baixa Edat Mitjana», dirigit pel doctor Pere Orti i Gost. 

Martínez, en l’estudi d’aquesta nissaga de la noblesa catalana medieval vinculada a l’Alt Maresme, ha tractat diversos aspectes d’aquesta relació, recordem com a exemple treballs previs com «Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV,» (2015) presentat en la darrera trobada d’Entitats i Centres d’Estudis del Maresme. El 2012 va publicar el llibre «El poder feudal, els seus agents i el territori. El vescomtat de Cabrera (1199-1423)», a Santa Coloma de Farners gràcies al Centre d’Estudis Selvatans, on fa referència també a l'Alt Maresme. A la revista Singladures de Vilassar de Mar, en el núm. 26 va publicar al treball  «Els senyors de la Marina de la Selva(ss. XIII-XIV)».

Volem felicitar des d'aquí l’èxit del seu treball i el seu recent doctorat.

Per a accedir al TEXT DE LA TESI

El passat 28 de febrer de 2016 va morir Salvador Artés, historiador d’Alella

El passat 28 de febrer de 2016 ens va deixar Salvador Artés, historiador, polític i alcalde d’Alella. Va ser, des de la seva fundació i durant molts anys, un dels membres més actius de la revista Alella, de la qual en va ser president fins que va passar a la política municipal. La seva faceta de polític va passar per la regidoria d’urbanisme fins a assumir l’alcaldia entre els anys 1999 i 2003, representant al CiU. Va ser un dels impulsors de D.O Alella i va arribar a assumir la presidència del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Alella i va contribuir a iniciar la Festa de la Verema, l’Aplec de l’arròs i altres tradicions ara ben incorporades al calendari festiu local.

Com a historiador amateur local, juntament amb Lluís Galera, van bastir les bases de multituds d’estudis publicats a la revista local i en la seva monografia sobre la història de la població. També va iniciar el projecte de Museu de Can Magarola i  va dissenyar el petit museu parroquial a les golfes de l’església.

Va ser un col·laborador en els meus estudis sobre l’art romànic a Alella, obrint les portes de casa seva i un bon guia de l’arxiu parroquial . El dijous 1 d’octubre de 2009 en el programa 111 de “El Racó” del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio va venir com a convidat per parlar de la història i patrimoni d’Alella. Al llarg de programa es va anar repassant la història de la vila des de l’època romana fins els nostres. Va tractar temes com la història de la producció de vi (amb D.O.), el campanar romànic, la vinculació de Gaudí amb la població i la història de moltes de les masies del terme.

Un altre col·laboració que vaig tenir amb ell, va tenir lloc diumenge 24 d'octubre de 2010 quan en la una visita comentada per les creus de terme medievals del Maresme, ens va explicar la creu de terme d’Alella. L'activitat va estar organitzada conjuntament amb l'associació "Amics de Besalú i el seu comtat" de la Garrotxa amb la voluntat d'afermar els lligams entre les dues entitats i aquestes dues comarques. A més vàrem visitar les creus de terme de Pineda, Alella, Masnou i Teià. Durant la visita va afegir-se a les explicacions amb uns comentaris força interessants sobre el tema.

Com diuen els companys de la revista Alella, al “Salvador Artés el recordarem sempre per la seva honradesa i el seu gran amor per Alella”. Descansi en pau. 

Per a més informació :

• Necrològica de la  Revista Alella
• Programa 111 Tertúlia ” El Racó” –Salvador Artés – Història i patrimoni d’Alella [01/10/2009]
• Col·laboració a la visita a la creu de terme d’Alella

Salvador Artés [Font: Revista Alella]

Salvador Artés durant la visita a la creu gòtica d'Alella el 2010

Salvador Artés al programa del Racó el 2009

«Els enigmes del monestir - cartoixa de Sant Pol» al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM)

El passat dijous  11 de febrer de 2016, a les 21,00 h. vaig ser convidat al programa de "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM) organitzat pel Grup d'Història del Casal - Mataró per parlaar de «Els enigmes del monestir - cartoixa de Sant Pol». El programa estar presentat per Sandra Cabrespina, Marta Gomez i Maria Asmarat.

Al llarg del programa es van presentar els continguts tractats a la comunicació «La cartoixa de Sant Pol de Mar. Estat de la qüestió i hipòtesi de la seva estructura» que es va presentar al XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (SCB) el passat dijous 29 d'octubre de 2015 i a la conferència «El monestir de Sant Pol, un edifici enigmàtic» el diumenge 24 de gener de 2016 a l'ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar) dins el marc de la Festa Major d'hivern.

Durant el programa es van poder plantejar les incògnites que presenta l'edifici de l'antic monestir benedictí, i desprès cartoixà, de Sant Pol de Mar. La documentació i les restes conservades presenten encara ara una sèrie de dubtes als quals costa trobar una explicació versemblant: el sentit de la part més antiga de l'edifici a la part inferior del complex, l'absis romànic sense continuïtat arquitectònica adossat a l'ampliació cartoixana en temps del gòtic, l'estructura de les dependències del conjunt, etc.

Per escoltar-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,42 minuts Descarrega’l 23,6 Mb.