Apel•les Mestres un dibuixant del patrimoni medieval de Caldes d’Estrac

A la memòria de l'amic i col.laborador Bartomeu Roig i Badia

Apel·les Mestres i Oñós va néixer a Barcelona, al carrer de Sant Felip Neri, el 29 d'octubre de 1854. Era fill de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas, que, entre moltes altres obres a Barcelona, com el Liceu i la façana de la catedral, va projectar a Caldes d'Estrac, la casa de Claudi López Bru, segon marquès de Comillas, inaugurada el 1883 en el passeig dels anglesos.
Aquest fet explica l'origen dels lligams d'Apel·les Mestres amb la vila de Caldes. Apel·les va estudiar a l'Escola de Llotja de Barcelona, i es va fer popular com a il·lustrador, col·laborant en un bon nombre de revistes i per diverses editorials, com ara la “Montaner y Simón”, on arriba a ser director artístic. També va utilitzar la seva activitat creadora per il·lustrar llibres infantils i pel disseny de col·leccions de cromos, com els que es lliuraven amb la xocolata Amatller. A banda d’això va ser un reconegut literat i cançoner modernista. Va morir en una data significativa, el 19 de juliol de 1936 just en el moment de començar la guerra civil fet que va fer retardar el seu enterrament.
A Caldes hi va passar llargues estades estiuenques entre els anys 1885 i 1897 i va aprofitar-les per realitzar diversos dibuixos que il·lustraven la seva obra literària amb els quals ambienta molts dels seus poemes i escrits. Molt d’aquest material es conserva inèdit a l'arxiu Antoni Graupera, avui conservat al fons local de la Biblioteca Can Milans.
Aquest polifacètic autor va ser objecte d’una exposició, organitzada per l’ajuntament de Caldes d'Estrac i l'associació cultural caldenca “Arts i Lletres” amb motiu del 150è aniversari del seu naixement, la qual restà oberta de l'1 al 10 d'octubre de 2004. També li van dedicar l’article 150è aniversari del naixement d'Apel·les Mestres, publicat a la revista 3viles l'octubre de 2004.
Tal com hem explicat alguns dels seus dibuixos estan inspirats a Caldes d’Estrac, com el que ens ocupa en aquest article Es tracta d’un dibuix on hi apareix la imatge d’un ase que esta parlant amb un gos. La finestra descrita al detall és una finestra gòtica real que encara es conserva a la casa número 1 del carrer de l’Església. Es tracta d’una finestra d’arc conopial realitzada amb pedra de Montjuïc amb els gravats d’unes tisores i un clau a la banda esquerra i una creu a la banda dreta. Les mènsules es troben decorades amb dos animals i en l’intradós amb dos personatges. La factura de la peça és molt tosca i esquemàtica escapant del realisme i evidenciant un artífex poc destre. Apel·les Mestres en el dibuix distribueix els motius decoratius que en alguns casos no corresponen en la seva ubicació amb l’original.
Un altre aspecte que apareix en el dibuix és el conegut capitell romànic de marbre blanc que es conserva reutilitzat dins l’església com a pica d’aigua beneitera. Aquest capitell és la peça més interessant conservada a Caldes i que procedeix dels tallers rossellonesos que treballaven a finals del romànic com el cas del mestre de Cabestany. Com podem veure els dibuixos d’Apel·les Mestres són un testimoni del patrimoni medieval de Caldes que si hagués estat el cas de que aquests objectes no ens haguessin arribat serien un dels pocs elements gràfics que tindríem dels mateixos.

Per a més informació:

• AA.VV.: Apel.les mestres (1854-1936). En el cinquantenari de la seva mort (1936-1986). Fundació Jaume I. Barcelona,1985 (Nadales, 19)
• AA.VV.: "150è aniversari del naixement d'Apel·les mestres", a revista 3viles (octubre de 2004). També a http://www.artsilletres.org/materials/materials008am3vagost04.htm
• AA.VV.: Commemoració del 150è aniversari del naixement d’Apel.les Mestres a http://www.artsilletres.org/materials/materials017amestrespresentacio.htm
• Apel.les Mestres : http://www.escriptors.cat/autors/mestresa/index.php
• GRAUPERA, Joaquim: “ Un capitell romànic d’influència rossellonesa a Caldes d’Estrac (Maresme)” a Lambard. Estudis d’art medieval.Volum.VII (1993-94). Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 1995.Pàgs. 81-88

50 anys de Premi Iluro

Aquest any, el Premi Iluro, ha celebrat els 50 anys de trajectòria. Aquesta premi esta sent impulsat per Caixa Laietana des de l’any 1959 i actualment s’ha consolidat dins el marc cultural català com un guardó que preserva i promociona el treball d’erudits i historiadors del Maresme. Al llarg dels anys, el jurat ha estat configurat per diverses persones de reconegut prestigi en el camp de la història i la cultura a nivell nacional. Entre aquest, hi han format part medievalistes de vàlua reconeguda, a banda de intel·lectuals d’altres especialitats, com Ramon d'Abadal i Vinyals, Miquel Coll i Alentorn, Manuel Mundó i Marcet i Antoni Pladevall i Font, entre d’altres.
Amb motiu d’aquest mig segle de celebració, la Caixa Laietana ha organitzat una exposició commemorativa, que es podrà visitar fins el 16 de novembre de 2008, a la Sala d’Exposicions de Caixa Laietana de la Plaça Santa Anna de Mataró. Aquesta mostra es va inaugurar coincidint amb el lliurament de la cinquantena convocatòria que enguany ha estat atorgada al treball Els viatges del capità Moreu de Joaquim Llovet, al que felicitem des d’aquí.
Dins el conjunt de treballs premiats podem trobar una colla de monografies que han tractat la temàtica medieval del Maresme des d’una perspectiva històrica o des de la perspectiva de la història de l’art, els quals han portat una gran quantitat de dades i noves perspectives al coneixement de l’edat mitjana maresmenca. Felicitem la iniciativa de la Caixa Laietana de mantenir aquest guardó, el qual, creiem que sn'haurien d’augmentar la quantitat del premi, ja que fa anys, que no s’ha actualitzat la seva dotació. També volem lloar la iniciativa de renovació i actualització de l'aspecte de la publicació, iniciada aquest any, amb un format més atractiu a nivell estètic i amb la inclusió del color en la portada i en les fotografies de l’interior. Esperem que aquest guardó segueixi dotant de nous treballs que ajudin a aprofundir en la història de la comarca del Maresme. Premi Iluro, per molts anys !!!

Treballs premiats amb el Premi Iluro de temàtica d’Història Medieval del Maresme:

• MADURELL i MARIMON, Josep Maria: L’art antic del Maresme (Del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Caixa Estalvis Laietana, Mataró 1970, (Premi Iluro, 16).
• ALBERT, Esteve: D’Iluro a Mataró. El Maresme del s.V al s.XIII. Caixa d’estalvis Laietana; Ed.Dalmau. Mataró; Barcelona, 1973 (Premi Iluro, 20).
• RIBAS I BERTRAN, Marià: El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Caixa d'Estalvis Laietana., Matar, 1975. (Premi Iluro, 24).
• CUADRADA, Coral: El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42).
• BENITO i MONCLÚS, Pere: Les parròquies del Maresme a la baixa edat mitjana. una aproximació a les Visites Pastorals (1305-1447). Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1992. (Premi Iluro, 47)
• ZAPATA i BUXENS, M. Assumpció: Les jurisdiccions locals en el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia dels Desbosch. Caixa d’estalvis Laietana. Mataró, 1998. (Premi Iluro, 57)
• OLIVA i RICÓS, Benet: La petita noblesa del Maresme. Dues trajectòries: Des Bosch, Ferrer i Sala (s.XIV-XVII). Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2002 . (premi Iluro,62)
• REIXACH PUIG, Ramon: Els pares de la república. El patriciat a la Catalunya Urbana Moderna. Mataró, s. XV-XVII. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2006 ( Premi Iluro,68).

Canyamars es va tranformar en una vila medieval amb la "Fira del Bosc Medieval"

El passat cap de setmana es va celebrar al poble de Canyamars (Dosrius) la Fira del Bosc Medieval.Seguint amb una tradició iniciada fa cinc anys, Canyamars dóna la benvinguda a la tardor d’una manera ben festiva tot recordant a la vegada, el moment històric en que el poble fou tristament conegut per un succés ben cruent. Durant la revolta dels remences, al segle XV, un home conegut com Joan de Canyamars va atemptar contra la vida del rei Ferran el Catòlic per reclamar respecte pels drets dels anomenats remences, pagesos subjectes al pagament del cens. Joan de Canyamars va aconseguir apropar-s’hi, quant baixava les escales de la Plaça del Rei de Barcelona, i descarregar-li un cop d’espasa, ferint-lo al coll. Capturat i empresonat, Joan de Canyamars fou esquarterat en públic i la població de Canyamars va perdre la seva independència, passant a formar part del municipi de Dosrius.La festa va començar el dissabte a la tarda amb un mercat medieval que va durar fins el diumenge i que es trobava situat a l'entorn de la plaça de l'església i del carrer Major. Allà s’hi van poder trobar unes 30 parades d’artesans fent demostracions del seu ofici: picapedrers, llauners, teixidors, fabricants de cotes de malla, fer pràctiques de tir amb arc, passejar amb rucs, passar por en el “Cau de les Bruixes” en el Pou del Glaç (edificació del segle XVII), jocs infantils tradicionals, o beure i menjar, tant a la taverna de l’associació ”La Colla del Piló”, que hi havia a la Plaça de l’Església, com en una “haima” islàmica on es servien exquisides pastes i té.Un dels moments destacats de la Festa fou el sopar medieval que organitza l’associació cultural “El Sot Del Gall”, del que enguany se’n feia la tercera edició. El pavelló municipal es va transformar per una nit en el poble d’en Joan de Canyamars, amb l’església, la ferreria, la taverna i, fins i tot, la seva casa amb la porta tapiada com a càstig i escarni.Al sopar hi va anar tothom qui volia vestit d’època, es menjà sense coberts i amb plats de fang la carn cuita a les graelles. I com en les festes als castells el sopar era animat amb música de trobadors, joglars, amb lluites amb espases i un espectacle de màgia i foc.
Aquesta Fira s'inclou dins dels actes de la campanya “Viu el parc” del Montnegre- Corredor", organitzada per la diputació de Barcelona i els ajuntaments del parc natural, per tal de promoure i donar a conèixer el parc i els diferents municipis que en formen part. Finalment, voldria agrair la col·laboració d’Enric Juhé i Cristina Martí per a la confecció d’aquest article.

Per a més informació:
http://cancanyamars.blogspot.com/2007/10/fira-medieval-canyamars.html

Bernat de Riudemeia, un argentoní a la conquesta de Mallorca (1229)

Durant la segona quinzena de novembre del 1228, un grup de prohoms catalans presidits pel rei Jaume I es van reunir a Tarragona durant un sopar ofert pel ciutadà de Barcelona i còmit de galeres, Pere Martell. Durant el sopar Jaume I li va demanar que li expliqués com era Mallorca i aquest li descrigué l'illa, doncs hi havia estat un parell de vegades. Finalitzat el sopar, els nobles exposaren al rei la voluntat de realitzar una campanya militar per conquerir l’illa.
Les Corts a Barcelona, el 23 de desembre de 1228, van donar el vist i plau d’aquesta conquesta després de tres dies de deliberacions on els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això, es van comprometre a aportar homes, armes, diners, cavalls, embarcacions i demés necessari. Les Corts del Regne d'Aragó es van negar a participar en el finançament de dita empresa i solament van participar els nobles aragonesos formant part de les tropes del Rei d'Aragó.
El 5 de setembre de 1229, l'estol català va sortir de Salou, Cambrils i Tarragona i durant el trajecte van sofrir els efectes d'un temporal que els desvià havent de reconduir el pla d'atac i desembarcant a Santa Ponça on es va entrar en combat l'11 de setembre, acabant la batalla en una victòria l'endemà, el 12 de setembre a la batalla de Portopí. El 31 de desembre es va conquerir Madina Mayurqa (Palma) a Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr, que va morir a la batalla. Els musulmans, desorganitzats, van facilitar l’ocupació de la resta de la illa durant l'any següent. Els pobladors musulmans van acabar fugint a Menorca, l'Àfrica o van ser esclavitzats, i el 1236 es va començar la repoblació amb pagesos de l’Empordà.
En aquesta conquesta hi va formar part Bernat de Riudemeia ( o Bernat d’Argentona) que, gràcies a la seva participació, va rebre, a canvi, la senyoria de Santa Ponça, a l’illa de Mallorca i en tornar va cedir diverses banderes perquè fossin penjades a l’església d’Argentona per evocar aquest fet; a més, l’any 1285, el mateix Bernat de Riudemeia va ser nomenat síndic de les valls de Banyalbatar, Sopena i Bulunyina de l’esmentada illa.
Les quatre grans cròniques no citen aquesta participació sinó que aquest fet el trobem referenciat per l’historiador Jerònim Zurita (Zaragoza, 1512 -1580) en el llibre Anales de la Corona de Aragón. “Fué el primero que saltó en tierra, segun en antiguas memòrias parece, un soldado, que se dezia Bernaldo de Ruydemeya, y llevava un pendon, y con el hizo señal a los de la armada para que le siguiessen. Este se llamo despues Bernaldo de Argentona, y fue muy valeroso capitan, a quien hizo el rey merced del termino de santa Ponça, para el y sus descendientes: y siguieron ( ....)”.Bernat de Riudemeia era originari de la masia de Can Riudemeia d’Argentona documentada des del s.XIII a la vall de la riera homònima.

BIBLIOGRAFIA

• BONET i GARÍ, Lluís: Les masies del Maresme. Montblanc - Martín; CEC. Barcelona, 1983. Pàg.169-171
• CABANYES, Josep: “En Bernat Riudemeia en la conquesta de Mallorca” a Bloc Mataroní (1926). Publicat en edició facsímil a Bloc Mataroní. Una manera de fer història. PMC; ed. Altafulla. Mataró, 1990 (Col.Caps de Bou, 16). Pàgs. 477-478.
• CARRERAS CANDI, Francesc: Argentona històrica. La Renaixença. Bercelona, 1891. 2ª Ed. facsímil. Ajuntament d’Argentona; La Juliana. Argentona, 1982. Pàgs. 70-71
• GRAUPERA, Joaquim; BRIANSÓ, Anton (fotògraf): El Maresme medieval. March Editors. Vallbona de les Monges, 2007. (Catalunya Medieval. Els pobles medievals de Barcelona). Pàg.30
• SUBIÑÀ i COLL, Enric: “ Bernat de Riudemeia, el cavaller i l’escola” a Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins, núm.35 ( juliol, 2008), pàgs.7-9