El
passat dissabte 18 de novembre de 2017 va tenir lloc la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins,
organitzada pel Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, centre d’estudis locals de Mataró. L’acte,
conduit pel Dr. Enric Subiñà, va tenir
lloc a la sala d’actes del Museu Arxiu, al carrer de beata maria, núm. 3. Al
finalitzar la sessió, es va presentar el volum de la sessió d’estudis de
l’any passat amb la col·laboració, de la Direcció de Cultura, de l’Ajuntament
de Mataró i de l’institut Ramon Muntaner.
De
temàtica medieval es van presentar solament dues comunicacions. La primera amb
el títol “Òrrius a la baixa edat mitjana: senyoria, delme, masos... “ va ser llegida pel Dr. Enric Subiñà
i Coll. En ella va repassar les dades conegudes
de població d'Òrrius a partir del fogatge del 1378. En aquella data, la població
hi consten 13 focs que minven a 8 en el del 1497. Aquest fet ens mostra una
pèrdua de població d'un 38,5%, més alta que la mitjana comarcal. Com va fer
notar, Òrrius era d'una vila molt petita
i amb la població totalment dispersa, malgrat que el nucli estava centrat al
voltant de l'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. Tenia dos grans
senyors del domini directe del terme: el castell de la Roca, que n'era el
senyor jurisdiccional i el priorat de Sant Pere de Clarà, però també apareixen
com a senyors de masos i terres la capella de Sant Bartomeu de Cabanyes i
finalment el castell de Burriac. El delme, exacció d'origen eclesiàstic que
equivalia a una desena part de la collita, a finals del segle XV, el cobrava íntegrament
els Vilalba, baixa noblesa de Cardedeu. També parlarem dels masos del terme,
els seus censos i les seves terres.
La segona comunicació portava el títol de “Història de les elits o de la
comunitat? Vilassar a la primera meitat del segle XVI. “ i va ser presentada per Benet Oliva
i Ricós . El període tractat és una etapa normalment considerada com de
transició i sense canvis, quan realment, segons Oliva, és el moment clau en el
trànsit entre dues èpoques. La comunicació es va presentar des de tres enfocs
metodològics diferents: Un primer tradicional prenent com a subjecte històric l’elit
que governa el senyoriu, Francesc Desbosc i de Pau, qui ha passat habitualment
força desapercebut quan realment fou clau en el període tractat. En segon lloc,
va analitzar la comunitat de vilatans, aparentment estable, però sotmesa a les
transformacions que porten a l’edat moderna. I finalment, es va centrar en una
història més etnològica a l’entorn de les nissagues, les masies i les costums
locals amb petites evolucions.
Felicitem des d’aquí als autors de les comunicacions i al MASM per
donar continuïtat a aquesta tradicional trobada.
 |
| Públic Assistent [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà] |
 |
| El Dr. Enric Subiñà durant la lectura de la seva comunicació [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà] |
