Maresme Medieval

diumenge, 14 de novembre del 2010

IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, sobre el món de la pagesia a Sant Cebrià de Vallalta.

El dissabte 13 de novembre de 2010 va tenir lloc a Sant Cebrià de Vallalta la IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, aquest cop excel•lentment organitzada pel Centre d’Estudis de Sant Cebrià (CESC) i centrada en el tema de la pagesia al Maresme. Desprès del lliurament de les acreditacions i la inauguració de les jornades, Rosa Almuzara, Directora de l’Arxiu Comarcal de Mataró va glossar la figura del director del CESC, Lluís Parera (1924-2010) recentment traspassat i impulsor d’aquesta trobada. La ponència introductòria va anar a càrrec de Josep de Ca l’Estrany, pagès i pintor de Sant Cebrià amb el títol de «Com voldríem que fos l’agricultura». D’una manera planera, molt entenedora i didàctica, va anar exposant l’evolució de la pagesia tradicional de l’Alt Maresme cap a una agricultura més tecnificada i industrial, fent referència als punts forts i als punts febles que això comporta i com ens afecta la globalització i la tendència cap a un món més urbanitzat. Després d’una pausa-cafè, es va procedir a la lectura de les set comunicacions presentades que abastaren temes des de la prehistòria fins al món contemporani (al final de l’article teniu el targetó on hi figuren el títol i els autors de totes les comunicacions). Un cop acabada la lectura de les comunicacions es va fer una visita comentada pel patrimoni de Sant Cebrià amb els comentaris d’en Josep de Ca l’Estrany. L’acte es va cloure amb un dinar amb productes representatius de Sant Cebrià. En les mateixes Jornades es van repartir les ponències i comunicacions presentades en un petit llibret.

De temàtica medieval sols es va presentar una comunicació que portava el títol de «L’ús de l'aigua en el món rural. El cas de l'aigua de Jalpí.» de Joan Bou i Illa, Joan Bou i Pla, Joaquim Graupera i Graupera i Jaume Vellvehí i Altimira representants dels Grup d'Història del Casal i del Cercle d'Història de Tordera. Aquest treball va tractar el tema de l'explotació de l'aigua en el món rural i com esdevé una font de riquesa, Aquest cas exemplificat per la gestió de l’aigua feta per part d’una nissaga altmaresmenca: els Jalpí. Des de l'edat mitjana uns pagesos benestants, els Jalpí de Tordera, van anar concentrant la propietat i drets sobre molins fariners. Primer a Tordera però ben aviat a poblacions més allunyades: Palafolls, Arenys, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, etc.. La política familiar els menà a concentrar poder econòmic i prestigi social assolint el títol de Cavaller de Jalpí. L’article acaba en el segle XIX, quan el que en fou el darrer de la nissaga, don Augusto de Jalpí, va esdevenir tot un referent per al progrés de la zona amb iniciatives capdavanteres de tot tipus: la conversió dels antics molins fariners en petites centrals elèctriques, fàbrica de gel, i la conversió de Can Jalpí de Tordera en el manantial Jalpí, embotellant aigua per a la seva distribució.

Triptic de les comunicacions
Per adquirir el llibret de les actes

diumenge, 7 de novembre del 2010

El castell de Mataró, possessió dels Jutges d’Arborea

Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya des de l'any 1000 fins el 1410. Aquests van sorgir de les antigues divisions creades pels bizantins i que en abandonar aquests l’illa van assolir el poder sobirà. Jaume II a canvi de la renúncia a la corona de Sicília (Tractat d’Anagni, 1295) va ser recompensat amb la concessió dels reialmes de Còrsega i Sardenya. Malgrat que va ser investit com a rei d’aquests territoris a Roma (4 d’abril de 1297) no va fer efectiva la seva possessió fins vint-i-cinc anys més tard. Entre els anys 1323 i 1324 els catalans van enviar tropes pen contra dels pisans que dominaven l’illa. Però, malgrat el triomf aparent, el control català no fou mai complet, ja que els llinatges de nobles locals, esperonats pels genovesos, es resistiren al poder català de l’illa. La no acceptació de la presència catalana a Sardenya per part de Gènova, va contribuir a que els Genovesos es dediquessin al corsarisme contra naus catalanes. Malgrat que entre el 1330 i 1336 Alfons el Benigne va autoritzar la guerra contra Génova, aquesta culminà amb una pau precària desprès de la mort del Benigne.

El conflicte sard va continuar, el 1347 amb una revolta contra l’ocupació catalana dirigida pels Dòria des de l’Alguer. La fidelitat dels jutges d’Arborea a la corona catalana va ser decisiva pel control de l’illa. Malgrat tot, aquests encapçalaren amb Marià IV d’Arborea, una nova revolta el 1353 que amb l’ajut de Génova que va haver de fer front a les tropes catalano-venecianes. Durant aquest conflicte es va produir la repoblació amb catalans, per part de Pere el Cerimoniós, de la ciutat de l’Alguer. Finalment, amb la pau de Sanluri (11 de juliol de 1355) es va fixar una treva en el conflicte, el qual es va reprendre amb una nova revolta dels Arborea el 1364, que també es va mal tancar amb una pau amb els genovesos.

El castell de Mataró va ser afectat per aquesta revolta dels jutges d’Arborea contra la corona. El 1344 el castell de Mataró, que era possessió de Arnald Ballester, va ser venut a Arcadi Talarn pel preu de 11.000 lliures. Aquest alhora el va tornar a vendre a Marià IV, jutge d’Arborea, comte de Gociana per 10.000 lliures. Aquest, com hem vist, va protagonitzar la rebel•lió a Sardenya contra el rei Pere el Cerimoniós (1353) que va acabar perdent. En ser derrotat se li van confiscar els seus béns i foren venuts. El castell de Mataró, va ser cedit a la reina Elionor, la qual per voluntat del seu marit el va vendre a Felip de Castro el 1354. Per tal d’afavorir la pacificació de l’illa, el 1357, es van tornar algunes de les propietats als Arborea, com la possessió del castell de Mataró. Marià IV d’Arborea va assignar el castell tres anys més tard, el 1360, a la seva dona Timbors de Rocabertí. Un cop va morir aquesta, el gener de 1366, els seus marmessors el van vendre a Pere Blan, burgès de Perpinyà, el qual el traspassà al rei i alhora aquest ho feu a Pere de Màrgens deixant de ser d’aquesta manera una possessió del jutge d’Arborea.

Bibliografia:

CUBONI, Caterina: « Mataró i la presencia dels jutges d'Arborea a Catalunya (s. XIV)» a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm.65 (octubre,1999), pp. 6-8.
http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/viewFile/118131/149840
HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni: Atles d’història de Catalunya. Ediocions 62,Barcelona 1997, pàgs.98-99
LLOVET ; Joaquim: Mataró. Dels orígens de la vila a la ciutat contemporània.Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2000, pàgs.55-56

divendres, 29 d’octubre del 2010

Joan Bonamusa accèssit del Premi Iluro amb un treball sobre el pas de l’antiguitat tardana a l’època carolíngia.

"De la civitas d'Iluro a Alarona. Mataró, Barcelona, entre la Tetrarquia i els carolingis", del doctor Joan Bonamusa Roure, va ser el treball que va obtenir l'accèssit del premi Iluro 2010 de monografia històrica atorgat Caixa Laietana. El treball de Joan Bonamusa analitza el pas de l’antiguitat tardana a l’època carolíngia al Maresme des de l’òptica d’un arqueòleg format en la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró, havent estat codirector del jaciment de Can Modolell de Cabrera de Mar. Prèviament, aquest treball va estar presentat com a tesi doctoral el passat 14 de juny de 2010 a la Universitat Autònoma de Barcelona i va obtenir la qualificació d’excel•lent "Cum laude", fet que li va suposar l’obtenció del títol de Doctor. Aquesta tesi va estar dirigida pel doctor Joaquim Pera Isern, que havia treballat també a les excavacions de can Modolell. Malgrat això, aquest treball no va gaudir de la qualitat suficient per obtener 52è Premi Iluro de monografia històrica de Mataró. En les paraules del Dr. Antoni Pladevall, president del jurat, ni tan sols aquest treball tenia “prou entitat” com per merèixer el guardó a la millor monografia històrica valorat en 9000 euros que concedeix Caixa Laietana.

Fotografia Sandra Cabrespina

Malgrat tot, les qualitats positives d’aquest treball van propiciar que se li atorgués un accèssit de 3000 euros i la seva publicació pel proper Sant Jordi de 2011. La seva falta de cohesió va ser el principal element que va frenar al jurat de atorgar-li el premi, malgrat que se li va destacar l’aportació documental i la recerca sobre les excavacions arqueològiques realitzades a Mataró des del segle I fins al IX. A l’edició d’enguany es van afegir dos nous membres al jurat; Àngels Soler i Llobet i Josep Maria Fradera i Barceló. Voldria destacar, a banda del premi, que com a novetat cal esmentar que aquesta edició del premi Iluro és va retransmetre integrament per Mataró Ràdio amb la narració de la periodista Cristina Salad i amb la meva col•laboració en els comentaris.

Joan Bonamusa ja havia col•laborat en dues edicions en el programa “El Racó” de Mataró Ràdio realitzat pel Grup d’Història del Casal. La primera va ser la seva participació en directe en el programa 69 del dijous 19 de juny de 2008 en el que va desgranar el tema objecte del Premi Illuro d’enguany, el pas de l’antiguitat tardana al món medieval. I la segona en el programa 146 del 16 de setembre de 2010 amb el tema del mosaic romà de Can Fradera a la plaça gran de Mataró.

Des d’aquí felicitem a Joan Bonamusa pel premi i sens dubte aquest treball aportarà més dades sobre aquesta apassionant etapa de la nostra història.

Moment d'atorgament del premi (Fotografia Joan Francesc Clariana)

Joan Bonamusa en el moment de rebre el premi (Fotografia Joan Francesc Clariana)

Cristina Salad i Quim Graupera en el moment de la retransmissió (Fotografia Joan Francesc Clariana)

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Visita comentada a les creus de terme medievals del Maresme amb "Amics de Besalú"

El diumenge 24 d'octubre de 2010 Joaquim Graupera va realitzar una visita comentada per les creus de terme medievals del Maresme. L'activitat va estar organitzada conjuntament amb l'associació "Amics de Besalú i el seu comtat" de la Garrotxa amb la voluntat d'afermar els lligams entre les dues entitats i aquestes dues comarques. Es van visitar les creus de terme de Pineda, Alella, Masnou i Teià. Durant la visita van afegir-se a les explicacions de l'historiador Salvador Artés d'Alella que va afegir uns comentaris força interessants sobre el tema i l'historiador Jordi Balada de Teià que va explicar l'església parroquial gòtica. Gràcies al rector de la parròquia de Teià Josep Lluís Moles vàrem poder gaudir del'observació de la creu processional. Aquesta tipologia de creus van ser alguns dels models emprats per les creus de terme en quan estructura i iconografia.