Un nou bloc del Cercle d’Història de Tordera i una xerrada sobre la dinastia feudal dels Falgars en el vescomtat de Cabrera

Aquest any el Cercle d’Història de Tordera commemora el seu desè aniversari amb un calendari ple d’activitats que podeu seguir en el seu nou bloc, del qual teniu l’enllaç a la part inferior d’aquesta notícia. 

El primer dels actes del desè aniversari es va celebrar el passat divendres 17 d’agost, a les set de la tarda, a l’auditori del Teatre Clavé de Tordera, on el Cercle d’Història va organitzar la tradicional conferència de festa major. El ponent fou Joan Bou i Pla, membre de l’entitat, que sota el títol "Estralls econòmics d’una societat tradicional (Tordera segle XVII)" exposà la migradesa social i econòmica que vivia la població de Tordera durant el sis-cents.

La segona de les conferències ha estat protagonitzada pel membre del Cercle Àlex Valverde amb “La història inèdita del cavaller Pere de Falgars, cofundador de Roca-Rossa”. L’amic Josep Viñolas fou l’encarregat de presentar el ponent. Durant la xerrada es va tractar de la informació que apareix en els testaments de Berenguer Pere de Falgars (1160) i de Pere Gros de Falgars (1217). Berenguer Pere de Falgars, juntament amb Guerau de Cabrera, van ser els fundadors del priorat de Santa Maria de Roca-Rossa, estudiat anteriorment pels amics Joan Bou i Jaume Vellvehí, en el llibre “Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca-Rossa, Tordera-El Maresme”, del qual ja ens vàrem fer ressò en aquest bloc. 

Al llarg de la conferència Valverde va insistir en el pas de les possessions del priorat a Fogars cap el vescomtat de Cabrera. El testament de Pere Gros de Falgars, conservat a Poblet, esmenta que el territori de Fogars formava part d’una batllia, la qual l’integraven diferents nuclis: Fogars, Hostalric, Grions, Massanes i el castell d’Hostalric. Aquest pergamí li va servir per desenvolupar la genealogia de la família.
Felicitem al Cercle des d'aquí per aquesta iniciativa i pels seus 10 anys d'activitats !!!

Per veure el bloc del Cercle d'Història de Tordera, cliqueu aquí

Portada del bloc

Conferència "Estralls econòmics d’una societat tradicional" (Tordera segle XVII)
 a cura de Joan Bou i Pla

Josep Viñolas en la presentació de la conferència d' Àlex Valverde sobre
 “La història inèdita del cavaller Pere de Falgars, cofundador de Roca-Rossa”

La rehabilitació del Molí d’en Jordà (Santa Susanna)

Des del passat mes de juliol de 2012 un grup d’entitats i ciutadans amb un clar caràcter voluntari, han anat realitzant tasques de manteniment, neteja, adequació de terreny i descoberta dels elements bàsics del Molí Fariner d'en Jordà, a Santa Susanna.

La coordinació d’aquestes activitats ha anat a càrrec de la Regidoria de Cultura de Santa Susanna i  de les entitats SSOM (Santa Susanna Orígens i Memòria) i  GESS (Gent de Santa Susanna),  els quals van fer una crida per la cerca de la implicació de totes les persones que hi volguessin participar a nivell de voluntariat. Per difondre aquesta iniciativa van crear un bloc on s’hi poden anar seguint totes les tasques que han anat realitzant cada un dels dies que es trobaven.

Han buscat també la complicitat de persones vinculades al món del patrimoni de la comarca que dissabte rere dissabte han anat desfilant i han contribuït també a aportar el seu gra de sorra al projecte. El passat 21 de juliol hi va anar Marc Bosch, de l'empresa Antequem que va realitzar el catàleg de Patrimoni de la població i  el 28 de juliol hi va anar David Pavón (Plataforma Salvem la Vall de la Riera). Pel setembre, que han reiniciat les taques, estan previstes les visites de Jaume Vellvehí (coautor del llibre "Molrà el gra. Els Molins a la Baixa Tordera" pel dissabte  15 de setembre i també hi col·laboraré jo mateix  el proper dia  22 de setembre.
A final de mes,  la programació de les Jornades Europees del Patrimoni a Santa Susanna tractaran el tema dels molins fariners i els espais industrials rurals  (29 i 30 de setembre de 2012).
Us recomano la consulta setmanal del seu bloc per anar seguint aquest lloable feina que han iniciat aquests companys de Santa Susanna que crec que haurien de ser un exemple a seguir en altres poblacions del Maresme on cal recuperar elements significatius del patrimoni a voltes molt oblidat.

http://molifariner-santasusanna.blogspot.com.es/

Sessió informativa del 6 de juliol de 2012

Assistents a la sessió del 28 de juliol de 2012

Assistents a la darrera sessió del 25 d'agost de 2012

Conferència de Benet Oliva: «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»

El passat dia 13 de juliol de 2012 va tenir lloc al Museu de Vilassar de Dalt la conferencia «Els senyors del castell de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera»  a càrrec de Benet Oliva. Aquesta xerrada s’emmarcava dins el programa d’actes “Vilazari” per commemorar la reobertura del castell a la població.

Benet Oliva al llarg de la seva xerrada va anar situant la relació de les diferents nissagues que van habitar el castell de Vilassar i la política matrimonial que va portar a la relació amb altres llinatges i la seva relació amb la minva o creixement del seu patrimoni material.

El primer llinatge documentat del castell  són els Sant Vicenç que es troben documentats a partir del s.IX  relacionats amb el castell de Burriac,  que va esdevenir el centre polític administratiu del Maresme central.  Burriac tenia jurisdicció, sobre les poblacions de Argentona, Cabrera, Vilassar, Premià i part d’Órrius i l’actual Mataró. 

L’any 894 ja es documenta la capella preromànica de Sant Vicenç a dalt del cim. Al llarg del s.XII es van bastir de forma definitiva una gran part de les construccions, principalment les muralles i la torre de defensa. El castell va esdevenir la residència dels Sant Vicenç, castlans del terme esmentat sota el domini dels comptes de Barcelona i que adoptaran el patronímic de l’advocació de la capella. El topònim de Burriac no apareixerà documentat fins el 1313. La família dels Sant Vicenç va mantenir el domini del castell fins el s.XIV. 

Al morir sense descendència Berenguer de Sant Vicenç, el 1352 es va vendre el castell junt amb altres possessions a Pere dez Bosch o Desbosch, escrivà del rei i ciutadà de Barcelona. Sota el domini dels Desbosch , el centre adminsitratiu de la jurisdicció passarà al castell de Vilassar excepte un breu període de temps que la jurisdicció va estar a mans de Pere Joan Ferrer, des de la fi de la guerra civil catalana, ja que l’any 1471, el rei Joan II li va lliurar amb el títol de Baró del Maresme període que durà fins l’assoliment de la independència, el 1480, de les universitats del terme.

Benet Oliva va anar descrivint també la política matrimonial dels Desbosch i la relació amb altres nissagues nobiliars i els conflictes que van tenir aquesta amb la Universitat del Terme de Vilassar amb diversos litigis. Un punt important de la història de la família va ser quan Miquel Desbosch i de Cartellà, Senyor de Vilassar  va ser elevat a la dignitat de Noble per privilegi del rei Felip II el 27-IX-1563. El llinatge es va extingir passant el patrimoni dels Desbosch a la Casa d'Oms en contraure matrimoni Angela Desbosch de Sant Vicenç i Desbosch de Vilagayà amb Bernat de Oms i de Cabrera.

El 1707, el patrimoni Desbosc serà heretat per uns nebots llunyans, uns cosins austriacistes  descendents dels Oms Desbosch que desprès de la guerra de successió perderen el patrimoni a favor del cosí  borbònic Antoni Oms i Oms (+1713) i la seva filla Gaietana Oms, casada el 1714 amb el borbònic Agustí de Copons i Copons de Berardo segon marquès de Moja. La filla hereva, Maria Anna de Copons i Oms es va casar el 1739 amb el comte de Solterra Narcís de Sarriera i Cruïlles, generant una notable acumulació de patrimonis nobiliaris i emparentant-se amb la nissaga dels Sarriera que manté el patrimoni del castell fins a l’actualitat.

Enric Ortega, tècnic del Museu de Vilassar presentant el conferenciant

Benet Oliva en un moment de la conferència

Conferència "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics" al Festival Vilazari 978

 Amb el títol FESTIVAL VILAZARI 978  tenen lloc a Vilassar de Dalt, entre els dies 6 i 22 del mes de juliol de 2012, tot un seguit d'actes per commemorar  la visita pública al castell, que es pretén que tinguin un caràcter anual. L’extens calendari d’activitats (fires, exposicions, tallers, conferències, visites guiades, gastronomia, lluites entre cavallers...) ofereixen l’oportunitat de poder-nos endinsar a l’ambient del Vilassar medieval.

He tingut el plaer de col.laborar en la conferència inaugural.  El divendres 6 de juliol, a les 20,30 h, va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, la meva conferència de presentació amb el títol: "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics".

Al llarg de la meva exposició vaig introduir el tema exposant com era la promoció artística a la baixa edat mitjana i també vaig desgranar els motius que van portar a la família Desbosc a actuar com a promotors artístics. Tot seguit, vaig anar comentant les obres que tenim documentades sobre els Desbosc. En quan a l'arquitectura civil i els espais residencials, els Desbosc van intervenir també en el seu palau a Barcelona, que estava situat entre el carrer ample i el de la Mercè fins les voltes d’en Guayta (actualment desaparegudes per l’obertura de Vila Laietana), però la part que vaig intentar exposar amb més detall va ser la relativa a les obres de reforma del castell de Vilassar. En quan a les capelles privatives i els espais funeraris es van anar descrivint les actuacions dels Desbosc a la capella de sant Andreu i les Onze Mil Verges de l’església del convent dels franciscans de Barcelona on hi tenien el vas funerari i a la capella de Sant Miquel i Sant Esteve de la parròquia de Santa Maria del Pi on encara hi figuren les seves armes heràldiques en un relleu de la volta. També tenien una capella privativa a la capella de Santa Maria de la parròquia de Sant Genis de Vilassar on hi tenien un escó per poder seguir els oficis litúrgics de forma privilegiada. En quan als objectes devocionals hi ha rastre de la promoció artística de peces d'orfebreria a les parròquies de la seva jurisdicció (Argentona, Vilassar ...)

Article de la conferència en pdf:

GRAUPERA, Joaquim: “Els Desbosch, promotors d’obres d’art en temps del gòtic” a XXII Sessió d’Estudis Mataronins, 19 de novembre de 2005.Comunicacions Presentades. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró 2006. Pàgs.71-92

Programa de les activitats Festival Vilazari 978:
http://www.vilassardedalt.org/ARXIUS/2012/Documents/programa_vilazari.pdf

Fotografies dels actes Festival Vilazari 978:

http://www.vilassardedalt.org/document.php?id=5860

La presentació va anar a càrrec del regidor de Cultura, Xavier Yelo; del regidor de Turisme, Benet Oliva; de dos dels organitzadors del festival Paula Lloret i Genís Viada, i de l'alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs.

Moment de la conferència

Moment de la conferència

Públic assistent a l'acte

Públic assistent a l'acte