.jpg)
A finals del s.XIX i principis del s.XX, apareix a casa nostra l’anomenat “excursionisme científic” a mans dels erudits i intel·lectuals catalans. El text que presentem a continuació, Francesc Carreras Candi ens descriu una d’aquestes excursions a Òrrius i Céllecs, efectuada en posterioritat al 1906. Carreras que estiuejava a Argentona, va ser autor de diversos articles i llibres que ens descriuen el Maresme central amb la riera d’Argentona com a epicentre. El text, a banda de donar els temps dels itineraris, ens documenta indrets i establiments d’Òrrius i detalls interessants com la data del transport dels sepulcres de Clarà a la façana de la parroquial d’Argentona. En definitiva, un text agraït de llegir que evoca un sentir d’un època. El document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB): Fons Personals, Carreras Candi – Catalunya-Geografia 2 , Maresme, caixa 10. Va ser publicat al treball de recerca de 2n de Batxillerat elaborat a l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró per Raquel Borràs Batlle amb el títol Francesc Carreras Candi. L’original d’aquest treball, encara inèdit es conserva a l’Arxiu Històric i Municipal Jaume Clavell i Nogueras (AHMAR) d’Argentona.
1 hora 30 minuts .
D’Argentona per lo carrer de la Font se puja al Colell damunt del que s’alça la capilla de Sant Sebastiá erigida en lo segle XVII. Atravessats los torrents del Collell y de Can Catmany (10 minuts), se deixa la carretera, pujant per aquest fins passats Can Camany per damunt de la que, puja en direcció N.O. lo corriol que va a Can Manteset, damunt de la riera de Clarà ( 10 minuts) y que voreja la montanya de Dalip o de Rocar. D’allí ‘s baxa a la riera de Clará o d’Òrrius (7 minuts) podentse seguir l’abandonament camí vell, que pujava per Sant Pere de Clarà. La nova carretera d’Òrrius se trova a uns 18 minuts de la carretera d’Argentona a Granollers y a la meitat aproximadament d’aquesta distància, sortint per la dressera de Can Manteset, aq ma dreta pujant, passada la masia de Can Cabot y abans de la de Can Raimir.
La Carretera d’Orrius te 5 kilometres d’un fort desnivell. Entre los kilometros 3 y 4, queda dessota la carretera, la capelleta gòtica abandonada de Sant Pere de Clará, junt a la masia de Can March del priorat. Fou, dita capella, antich priorat en lo segle XIII y d’ella se transportaven a Sant Juliá d’Argentona, en 1906, los dos sepulcres de pedra que hi ha a sa façana. La carretera actual d’Òrrius passa per junt al cementiri y entra a la població per alt pont de pedra. La església parroquial de Sant Andreu es moderna y res te de particular.
Text tatxat al darrera de la fulla:
[Abandonant lo camí vell, a la época romana, que passa per Sant Pere de Clará (Can March d’Orrius) antich priorat benedictí ab interessant capella de segle XIII, o be lo modern camí vehinal o carretera d’Orrius, que ja s’atura abans entre les masies de Can Cabot y Can Raimir, Se trova l’antich camí de carros als 15 minuts a ma dreta de la riera de Clará, seguint la direcció Nord Oest y a uns 15 minuts s’arriva a Can March hot estan les runes del priorat benedictí de Sant Pere de Clará, ab interessant capella del segle XIII y dos sepulcres de pedra amportats un 1906 a la façana de la esglesia de S. Juliá d’Argentona. Una mitja hora mes tardana lo vell camí en anar a Orrius.]
