El tinell de Can Bosc del Far (Dosrius)

Al terme de Dosrius hi ha la masia de Can Bosc . Aquesta gran masia es troba situada a la pista forestal que porta al santuari del Corredor, des de la carretera que va d'Argentona a Llinars del Vallès. Va ser propietat dels Bosc, que es troben documentats al lloc des del s.XIII. En els s.XIX i XX la propietat va passar als comtes de Bell-lloch i el 1977 a la Diputació de Barcelona.

Es tracta d’un edifici amb teulades a quatre vessants centrada per un pati conformat per tres façanes. En una de les que dona al pati hi ha un portal amb llinda de pedra granítica sobre la qual es pot llegir una inscripció amb la data 1565 i els mots "Jesús-Maria" que ens indica la data de la reforma de l’edifici. 

Al primer pis hi havia la Sala com a moltes masies post remença. En ella s’hi conservava el tinell situat sobre el forat d’escala que manava des la planta baixa al primer pis. En una fotografia del Bonet i Garí realitzada en una data imprecisa entre el 1913 i 1933,( Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons estudi de la Masia Catalana) s’hi pot veure encara el tinell en molt mal estat. Bonet i Gari en el seu llibre sobre les masies del Maresme del 1983 el dibuixa en el seu lloc original però ens indica que en aquell moment es conservava ja al Museu de Mataró. D’aquest passà al fons del Museu de les Arts Decoratives i actualment es troba exposat a la segona planta del Museu del Disseny de Barcelona recentment inaugurat.

Es tracta d’un tinell molt senzill en la decoració i configurat amb un esglaonat de sis pisos o lleixes. Malgrat que les portes decorades amb cassetons i la decoració del guardapols superior ens indiquen una estètica renaixentista, a la part lateral hi han dos obertures de ventilació amb un arc conopial gòtic que ens remet a la hibridació dels estils gòtic i renaixentista típica del s.XVI català. En el fris de l’armari hi ha una inscripció que l’envolta on figura l’autor (Jaume Ro[i]g, 1574). Juntament amb els de Can Catà de Llavaneres i de Can Cabanyes d’Argentona configuren un veritable testimoni dels tinells del Maresme.

[NOTA: Voldria agrair les fotografies i la informació facilitada per Joan Manel Riera (Escola de Natura del Corredor) per a la realització d'aquest article.]

Per a més informació sobre els tinells: Els mobles tinells conservats en el Maresme

Dibuix del tinell realitzat per Lluís Bonet i Garí
 [Les Masies del Maresme, 1983, CEC, p,443]

El tinell en la seva ubicació original.
 [Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons estudi de la Masia Catalana, AFCEC_EMC_X_5357)]

El tinell exposat al Museu del Disseny de Barcelona [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]

Detall de la inscripció. [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]

Detall de l'arc conopial. [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]

El retaule de Bernat Martorell de Cabrera a Mataró Ràdio (89.3 fm)

El passat dijous 5 de febrer de 2015 de 9 a 10 del vespre al programa 297 de El Racó a Mataró Ràdio (89,3 fm). es va parlar de la rèplica del retaule gòtic de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell, que es va presentar durant Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar. En el programa vaig ser-hi com a convidat per parlar del retaule a nivell històric i artístic. Durant el programa, coordinat per Sandra Cabrespina i conduit per Núria Gómez, em va acompanyar David Farell de la Fundació Burriac, que va parlar de la part tècnica de la confecció del mateix ja que el seu autor material Franciso Moreno-Blanco (Pacheco) no va poder participar via telefònica.

Si voleu escoltar el programa ho podeu fer des de:

http://www.ivoox.com/2015-02-05-el-raco-retaule-sant-joan-audios-mp3_rf_4047044_1.html

David Farell (Fundació Burriac) i Quim Graupera (Maresme Medieval) convidats al programa

Els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic a Sant Genís de Vilassar en el darrer número de la revista singladures

El passat divendres 12 de desembre de 2014 a les 19.00 a la Sala Josep Maria Galbany de Vilassar de Mar (Carrer de Sant Roc 4) va tenir lloc la IV Jornada d’Estudi i Debat del Centre d'Estudis Vilassarencs (CEV). En aquesta edició es va aprofitar per homenatjar la figura de l'historiador Julià Lladó que fou president del Centre d’Estudis Argentonins «Jaume Clavell» (CEAJC), mort l’any passat. Per aquesta ocasió va intervenir Llorenç Soldevila, vicepresident del CEAJC, que va fer un parlament en record de Julià Lladó com a persona, historiador i amic. Al finalitzar aquest parlament, Alexis Serrano com a president del CEV va fer entrega a la vídua de Lladó de la Insignia d’Argent del Centre d’Estudis Vilassarencs. 

L'acte central de la IV Jornada va ser la presentació del número 31 de la revista Singladures. Revista d’Història i patrocini Cultural de Vilassar de Mar i El Maresme, a càrrec de Jordi Casanovas, membre del CEV i la conferència sobre el Mas Lladó de Mar a càrrec d'Enric Subinyà, actual president del CEAJC i autor del article que porta el mateix títol i que es presenta publicat en aquest volum de la revista.

Singladures és una revista de divulgació referent a la història i el patrimoni de Vilassar de Mar, de periodicitat quadrimestral, nascuda l'any 1985. Durant la seva primera fase (1985-1999) actuà com a butlletí del Museu de la Municipal divulgant estudis referents al passat nàutic i pesquer de la vila. La segona fase, ressorgida l'any 2008 gràcies a l'empenta del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb el Museu Municipal de Vilassar de Mar, ha ampliat i diversificat els continguts oferint a les seves pàgines estudis que versen sobre diferents aspectes de la història i el patrimoni tant de Vilassar de Mar com de la comarca del Maresme. 

La IV Jornada es va concloure amb un debat final i un petit refrigeri per a tots els assistents.

El contingut d'aquest número 31 de la revista, de caràcter miscel·lani, compta amb diversos articles sobre diferent temàtica. Entre ells, ha publicat el meu article sobre el retaule major i els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. 

Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En aquest article s’analitza el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pels mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica. 

Aquest treball s’emmarca dins la tesi doctoral en curs L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran de la Universitat de Barcelona (Programa “Història, teoria i crítica de les arts” Bienni 2002-2004) defensada el 18 d'abril de 2012.

Per a més informació

• Sobre el contingut de la revista : Singladures. Revista d’Història i patrocini Cultural de Vilassar de Mar i El Maresme,núm.31 
• Per obtenir l'article en pdf :GRAUPERA, Joaquim (2014). “Els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic a Sant Genís de Vilassar: el retaule major” a Singladures. Revista d’Història i patrocini Cultural de Vilassar de Mar i El Maresme, núm.31 ( Desembre 2014), p.35-48

Llorenç Soldevila, vicepresident del CEAJC, que va fer un parlament en record de Julià Lladó [Fotografia: Quim Graupera]

Públic assistent a l'acte [Fotografia: Quim Graupera]

Alexis Serrano com a president del CEV en el moment de l'entrega a la vídua de Lladó
de la Insignia d’Argent del Centre d’Estudis Vilassarencs.[Fotografia: Quim Graupera]

Presentació de la revista a càrrec de Jordi Casanovas, membre del CEV. [Fotografia: Quim Graupera]

Conferència sobre el Mas Lladó de Mar a càrrec d'Enric Subinyà,
actual president del CEAJC.[Fotografia: Quim Graupera]

El bust de Puig i Cadafalch s’afegeix a la galeria de presidents del Pati dels Tarongers de la Generalitat

El passat dimarts 27 de gener de 2015 (paradoxalment l'aniversari de l'entrada a Mataró de les tropes franquistes el 27 de gener de 1939),  el president de la Generalitat, Artur Mas, va descobrir el bust de Josep Puig i Cadafalch que s'ha instal·lat al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat a Barcelona al costat dels de En ric Prat de la Riba, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas, presidents de Catalunya durant els anys difícils del segle XX i fins a la restauració de la Generalitat el 1977.

El bust obra de l'artista mataroní Manuel Cusachs representa la figura del polític, historiador i arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch en l'etapa que va presidir la Mancomunitat de Catalunya desprès de la mort de Prat fins el cop d'estat de Primo de Rivera (1917-1923).

A l'acte hi van assistir la besnéta de Puig i Cadafalch, Núria Riera, i acompanyat de l'alcalde de Mataró, Joan Mora, del president de la Diputació, Salvador Esteve, i dels consellers i conselleres del Govern de la Generalitat així com el president de l'associació Amics de Puig i Cadafalch Sr. Esteve Mach. El descobriment de l'estàtua  va estar complementada per una xerrada de l'historiador i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Albert Balcells, que ha destacat el paper que va representar Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867-Barcelona, 1956) a les institucions catalanes, en especial a la Mancomunitat de Catalunya, on va ser reelegit tres vegades.

Malgrat que la figura de Puig i Cadafalch ha estat plenament reconeguda com a historiador de l'art pels seus estudis sobre el romànic i com arquitecte  per la seva contribució a engruixir el patrimoni modernista, la faceta política ha estat menys tinguda. La seva actitud davant el cop d'estat de Primo de Rivera i la seva adscripció a la Lliga ha portat com a conseqüència que pels partits nacionalistes d'esquerra actuals, la seva figura és vista com a col·laboracionista amb el cop d'estat i pels partits conservadors se l'ha vist com a nacionalista. És a dir, és una figura incòmoda.

Creiem que la col.locació del seu bust al pati dels tarongers de la Generalitat fa justícia a la revaloració de la seva persona, malgrat les ombres que va tenir.

El President de la Generalitat de Catalunya en el moment de descobrir el bust amb la besnéta de Puig i Cadafalch, Sra.Núria Riera [Foto www_cronica global_com]

El President de la Generalitat de Catalunya en el moment de descobrir el bust amb la besnéta de Puig i Cadafalch, Sra.Núria Riera [Foto Mataró Ràdio]

D'esquerra a dreta acompanyants d'un mosso d'esquadra de gala: el Sr. Esteve Mach, President Amics Puig i Cadafalch; el president de la Generalitat, Sr.Artur Mas; el president de la Diputació de Barcelona Sr.Salvador Esteve; l’alcalde de Mataró, Sr. Joan Mora i l’artista mataroní autor del bust Sr.Manuel Cusachs acompanyat de la seva esposa [Foto: Joan Roca de Viñals / Diputació de Barcelona]

Els membres de l'associació Amics de Puig i Cadafalch presents a l'acte [Foto: Joan Roca de Viñals / Diputació de Barcelona [foto: https://twitter.com/mancomunitat100]