Maresme Medieval

divendres, 4 d’agost del 2017

Nou llibre sobre l’arqueologia de Cabrera de Mar amb polèmica

Els passats dies 3 i 4 de juny de 2017, va tenir lloc a Cabrera de Mar la XIX Fira Iberomana i el VII Festival Laietania, amb l’objectiu de difondre el passat iberoromà de la població. Aprofitant aquest esdeveniment es va presentar el llibre «Arqueologia a Cabrera de Mar. Ibers. Romans», coordinada per Josep M. Rovira Juan i amb textos i fotografies de Joan Francesc Clariana (doctor en arqueologia), Rosa Isabel Garí (llicenciada en Prehistòria i Història Antiga i professora) i Josep Vinyals (membre de l'històric grup de col·laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona a Cabrera de Mar) a banda de les reconstruccions en 3D del mateix Josep M. Rovira (llicenciat en arqueologia i professor d'ensenyament).

El llibre, editat per la regidora de Promoció Econòmica i Turisme de la població i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, va aparèixer envoltat d’una forta polèmica que ha portat fins i tot a la destitució de la regidora responsable de la seva publicació Maria J. Cortada. Entre els motius que circulen per explicar aquest cessament hi figuren, la manca de confiança de l’alcalde envers de la regidora i el fet de no haver seguit el protocol adient per editar el llibre (El Punt Avui, 21/6/17). També segons el GHC s'apunta al fet de que el llibre va aixecar els recels de l’àrea de cultura i l’arqueòleg municipal. Rosa Isabel Garí, una de les autores del llibre, declara que espera que no sigui l'excusa el rebuig a un possible favoritisme donat el parentiu entre el coordinador i la regidora cessada, ja que Josep M. Rovira i la exregidora són marit i muller. Com a conseqüència de tot això, a part del cessament de la regidora, el llibre ha estat retirat i ja no es pot adquirir.

El llibre de 152 pàgines, que presenta un tó divulgador amb important material gràfic i àmplia bibliografia, està estructurat en tres parts: 1) presentació i història de l'arqueologia a Cabrera de Mar. 2) Ibers, amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. 3) Romans, així mateix amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. Aquest llibre s’ha d’entendre com una edició en paper d’un contingut editat en format web ja fa anys a la pàgina web “Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni” patrocinada per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l'Ajuntament de Mataró, el Grup d'Història del Casal, etc i el propi Ajuntament de Cabrera de Mar.

Sobre el tema del patrimoni medieval de Cabrera de Mar que és el que pertoca parlar en aquets bloc apareix de forma tangencial i poc aprofundida en la publicació ja que no és l’objectiu del llibre. El castell de Burriac s’esmenta a la pàgina 22 i la fase medieval de Can Modolell amb la capella de Sant Joan i el retaule de Bernat Martorell a les pàgines 131-133.

En qualsevol cas, és una llàstima que polèmiques estèrils com les aquí descrites contribueixin a eclipsar la feina i l’esforç d’aquest historiadors i impedeixin que aquest llibre pugui arribar a la mà del públic en general que en podria gaudir per conèixer el passat del seu patrimoni. Cal remarcar també que la feina feta per part dels historiadors en aquest llibre ha estat de forma desinteressada fet que cal també agrair ja que no es pot especular sobre un benefici econòmic del mateix.

Per aquells a qui interessi, els aspectes medievals de la població els he tractat amb més aprofundiment a:

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). “Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana”. Duos Rios. Publicació de l’Arxiu Municipal de Dosrius, núm.3 (abril 2017), p.41-47
GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. (Consulta en xarxa)
GRAUPERA, Joaquim; BRIANSÓ, Anton (Fotògraf) (2007). El Maresme. El Vendrell: March Editor. (Col. Catalunya Medieval - Els pobles medievals de Barcelona)
GRAUPERA, Joaquim (2005). "El patrimoni artístico-religiós de l'època medieval a Cabrera". Cabrera de Mar. S.XX. Quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar: Ajuntament de Cabrera de Mar; Fundació Salvador Alsina i Arenas.
GRAUPERA, Joaquim (2003). L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Monografies (vol. II). Argentona : La comarcal Edicions. ( Sant Feliu, p.25-27; Sant Cebrià, p.72-75; Sant Joan,p.78-81; Santa Helena d’Agell, p.81-82i Sant Vicenç de Burriac, p. 108-110)
GRAUPERA, Joaquim (2000). “Les forques del castell de Burriac” a I Jornades d’Història i d’Arqueologia i Medieval del Maresme. L’arquitectura militar medieval. Actes .Mataró: Grup d’Història del Casal. pàgs.87-91
GRAUPERA, Joaquim (2000). “L’arquitectura religiosa dins l’arquitectura militar. Les capelles dels castells en el Baix Maresme” a I Jornades d’Història i d’Arqueologia i Medieval del Maresme. L’arquitectura militar medieval. Actes Mataró: Grup d’Història del Casal. pàgs.81-86
GRAUPERA, Joaquim (1996) . “L’arqueologia medieval a Cabrera. Estat de la qüestió” a Primeres Jornades d’Arqueologia a Cabrera de Mar i del Maresme. Homenatge a Rafael Esteban i Salvador. Cabrera de Mar. 16 de març del 1996. Fundació Burriac. Cabrera de Mar, 1996. En premsa.
GRAUPERA, Joaquim. (1988) “L’arqueologia medieval a Cabrera. Estat de la qüestió” a Ilturo - I Jornades d’Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme. 16 de març del 1996. Cabrera de Mar, núm.1 (1998). Grup d’arqueologia de Cabrera de Mar, 1988. Pàgs. 73-75.

dimarts, 18 de juliol del 2017

Roca Rossa (Tordera), un edifici maltractat amb una remodelació qüestionable.

El passat 8 de juliol de 2017 es van inaugurar les obres de remodelació del monestir de Roca Rossa a Tordera. L’edifici és força important a nivell patrimonial ja que es tracta de l'únic exemplar a la comarca d’art romànic tardà o de protogòtic. Es tracta d’un edifici que ha patit un maltractament evident I un sever espoli de les seves pedres al llarg de molts anys.

Segons el segon tinent d'alcalde, Josep Llorens (CiU) en unes declaracions efectuades al diari El Punt Avui, del passat mes de maig, destacava la dificultat per iniciar el procés d’actuació urbanística. El projecte aprovat i efectuat a través d'un procediment negociat, ha comptat amb una partida de 65.000 euros que s'han invertit, entre altres conceptes, a tancar la volta de l'església, reforçar-ne les estructures, netejar-hi l'àmbit i fer-hi els tancaments necessaris per evitar-hi l'accés lliure i futurs atacs incívics al conjunt.

El regidor destacava la valuosa col·laboració amb l'Ajuntament del Cercle d'Història de Tordera, l'entitat que segons ell “... havia alertat del greu abandó del monestir i que ha defensat des de l'inici la necessitat de restaurar-lo”. Segons la presidenta de l'ens, Mercè Torrelles, a les declaracions del mateix diari, recordava que la reclamació per la millora del monestir de Roca-rossa venia de molt lluny. “...L'any 2008 el Cercle d'Història va organitzar el primer aplec per conscienciar la població sobre les restes. “.

Malgrat que la part positiva del fet és que en certa mesura s’ha tancat l’accés a l’interior del recinte evitant d’aquesta manera més destrosses a l’interior de la nau del temple, el cert és que el procediment en que s’ha fet és del tot qüestionable.

En primer lloc, la forma en què s‘ha fet la restauració és del tot punible ja que ni els materials ni el procediment tècnic i els acabats respecten en absolut la qualitat del monument i col·laboren a la seva degradació estètica tal com va denunciar al respecte Josep Maria Armengol tècnic de reconegut prestigi i l’Associació Oficis i Patrimoni (A.O.P)

En segon lloc, es fals que en la defensa del monument solament hi hagi intervingut el Cercle d’Història de Tordera. Tal com vaig apuntar jo mateix en el pròleg del llibre de “Del romànic al Gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera - El Maresme”, escrit pels amics i companys Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí l’any 2010. Cal recordar que per la dècada dels anys 80 del s.XX, els Amics de l’Art Romànic del Museu de Mataró i els membres del Grup d’Història del Casal de Mataró desprès, entre els quals m’hi comptava, van lluitar per la salvació del monument, molt abans de que existís el Cercle. Aquest fets estan recollits i detallats en el mateix llibre a les pàgines 102- 103. Cal recordar a tall d’exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme dedicades als Monestirs medieval, (celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007) o la pàgina web que vam dissenyar per demanar el salvament de l’edifici.

Lamentem i denunciem l’oblit intencionat i la mala pràctica de la restauració efectuada. Sembla que encara costa en certs col·lectius lamentablement el treball interdisciplinari i la col·laboració entre companys.

informació complementària

BOU i ILLA, Joan – VELLVEHÍ i ALTIMIRA, Jaume: Del romànic al gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera-El Maresme. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2010.
MÀRQUEZ, Teresa. «Tordera pot fer les paus amb el monestir de Roca-rossa». Punt Avui, 15 maig 2016. http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/-/967366-tordera-pot-fer-les-paus-amb-el-monestir-de-roca-rossa.html?cca=1
ROMERA, Xavier. “Sobre la recuperació del conjunt romànic de Roca-rossa (Tordera) 9/7/2017“. Bloc La Natura a la Baixa Tordera.

Detall de les actuacions desafortunades

dimarts, 4 de juliol del 2017

Aplec de sant Pere de Clarà - 2017 i desè col·leccionable sobre la història del priorat

El passat diumenge 2 de juliol de 2017 va tenir lloc, com cada festivitat de Sant Pere, a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Jaume Castellví, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el desè col·leccionable, sobre la història del Priorat, que tracta sobre la funció funerària del monestir. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell. L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

Des de l’alta edat mitjana, els monestirs podien ser triats per una nissaga important com a recinte funerari, amb la finalitat de perpetuar la memòria del llinatge. En aquests casos, la comunitat del monestir s’encarregava dels rituals funeraris i les oracions per l’ànima del difunt a banda de custodiar les restes sabollides. A canvi el monestir gaudia de la seva protecció i rebia tota mena de llegats i propietats per incrementar el seu patrimoni.

El priorat benedictí de Sant Pere de Clarà tenia aquesta funció funerària per a la nissaga dels Argentona, una branca dels Sant Vicens, senyors dels castells de Vilassar i Burriac. D’aquesta funció funerària s’han conservat solament tres sarcòfags, que semblen osseres petites, no aptes per contenir el cadàver sencer d’un adult però si per guardar els ossos d’una o diverses persones. Un d’ells es conserva encara a Clarà però els altres dos van ser traslladats a la façana de la parròquia de Sant Julià d’Argentona en la restauració de la mateixa que va fer Puig i Cadafalch. Aquests sarcòfags estarien situats en els dos arcosolis que es troben en el mur de migdia de la capella; un a l’interior i l’altre a l’exterior.

Solament s’ha pogut documentar l’enterrament de dues persones en el priorat. Una d’elles va ser Guillem de Sant Lleí. En un document del 1246, Bernat de Vilafort, Berenguer de Sant Lleí i Guillem de Congustell, tots de Granollers, compareixen com a marmessors davant el notari Pere de Canals, per testificar i autentificar el testament de Guillem de Sant Lleí, pare de Berenguer. En aquest testament es ratifica la voluntat que el difunt sigui enterrat al cementiri de Sant Pere de Clarà i s’institueix hereu universal al seu fill Berenguer. El segon enterrament documentat és Bernat de Sant Vicenç, que en el testament del 18 d’agost del 1254 demana ser enterrat també a Clarà. Una branca dels Sant Vicenç, els Argentona, mantindran la castlania de Burriac després de la compra dels Desbosc. Aquests conservaran l’antic dret de sepultura en el priorat dels Sant Vicenç, al menys fins al 1399, en què Guillem d’Argentona, estipula, en el seu testament, que ha de ser enterrat a la Seu de Barcelona en el vas del seu avi matern Pere Clasquerí, on hi havia enterrada també la seva mare Eulàlia i el seu germà Ramon. Demana que per a aquesta tomba de la catedral es fabriqui una làpida de pedra “... en la qual sien fets senyals de Argentona”. També demana als marmessors que “...la ossa de mon pare y de ma àvia e de tots mos predecessors qui jaen en lo priorat de Sct. Pere de Clarà en la paròquia d’Argentona, qui sien mudades al meu carner de la Seu de Barcha...”.

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):

Mn. Jaume Castellví oficiant l'eucaristia [Fotografia: Joaquim Graupera]

Cant dels Goigs en honor a Sant Pere de Clarà [Fotografia: Jordi Montlló]

Presentació del col·lecionable [Fotografia: Joaquim Graupera]

Pilar Figueres presentant l'acte [Fotografia: Joaquim Graupera]

Joaquim Graupera presentant el col·leccionable 10[Fotografia: Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte [Fotografia: Joaquim Graupera]

dilluns, 3 de juliol del 2017

Presentació del llibre "El Mas Jordà de Santa Susanna, des de la prehistòria fins els nostres dies. Una aproximació multidisciplinar" a Santa Susanna

El passat dissabte 1 de juliol de 2017 es va presentar el llibre «El Mas Jordà de Santa Susanna, des de la prehistòria fins els nostres dies. Una aproximació multidisciplinar», a la sala polivalent de la Biblioteca Vall d'Alfatà de Santa Susanna. L’acte va comptar amb l’assistència d’un nombrós públic que ompli la sala de gom a gom i amb la presència dels autors dels diversos estudis publicats en el llibre i de la família Clarabuch-Vicent, propietària del Mas Jordà objecte d’estudi.

L’acte es va iniciar amb la benvinguda de la regidora de l’Ajuntament de Santa Susanna Carine Bouillon. Seguidament el Sr. Alexis Serrano, Director de l'Arxiu Comarcal del Maresme va parlar del procés d’edició del llibre i el sentit del mateix com a mostra de la publicació dels fons de l’Arxiu Comarcal en una col·lecció editorial del qual aquest volum n’ocupa el número dos. L’historiador Xavier Soldevila i Temporal va ser la persona escollida per l’organització per glossar el llibre. Soldevila va destacar l'excepcionalitat de l'obra, un estudi exhaustiu i pluridisciplinari, i va il·lustrar amb algunes del mateix els aspectes més interessants. Seguidament, el Sr. Pere Clarabuch, propietari del mas, ens va referir una crònica exhaustiva del procés de gestació de l’equip de treball i de la confecció dels diversos estudis que composen el llibre. La cloenda va anar a càrrec de l'Alcalde de la vila Joan Campolier Montsant. A la sortida, l'Ajuntament va obsequiar els assistents amb un exemplar de la publicació i un refrigeri.

El representen les actes de volum de la darrera Jornada Europea del Patrimoni que va tenir lloc a Santa Susanna el passat setembre de 2016.