diumenge, 13 d’agost del 2017

El patrimoni militar del Maresme medieval a la revista Capgròs de l'agost

Aquest mes d'agost del 2017 la revista Capgròs publica una sèrie de monogràfics per difondre a nivell turístic el patrimoni medieval del Maresme. En el número 1467 que es distribueix de forma gratuita durant la setmana del 11 al 17 d'agost ha tractat el tema de les fortificacions del Maresme escrit pel periodista Albert Calls. Molt amablement em va demanar assessorament fet que ha fet constar en l'autoria de l'article, fet que agraeixo. En el Maresme encara queden vestigis de castells medievals que cal difondre. De forma encertada discriminina en un punt a part els castells aixecats a fins la de la centúria del XIX i principis del s.XX fruit de la revalorització de l'arquitectura medieval que es va produir durant el modernisme.
Crec que és una bona iniciativa per fer difondre, al públic no especialitzat, un patrimoni que es coneix  vegades menys del que voldríem.


Per consultar la revista : Premeu aquí



dissabte, 12 d’agost del 2017

Restauren el retaule de la Pietat Desplà de Bartolomé Bermejo

GRAUPERA, Joaquim (2017). "La pietat Desplà". Revista Alella, any 57, núm. 348 (juny-juliol de 2017), p.31-33

En el darrer número de la revista Alella han publicat un article divulgatiu sobre la darrera restauració del retaule de la Pietat Desplà pintada per Bartolomé Bermejo el 1490 i conservat a la Sala Capitular de la Catedral de Barcelona.
El passat mes de març es va donar a conèixer la restauració d’una de les obres més emblemàtiques promocionades pels Desplà: la Pietat pintada per Bartolomé Bermejo pel palau de Ca l’Ardiaca de Barcelona. La restauració de l’obra mestra de Bermejo ha estat possible gràcies al mecenatge de la Fundació Banc Sabadell i la Catedral de Barcelona. L’ha realitzada Ana Ordóñez, amb la col·laboració de Mariana Kahlo, ambdues restauradores de la Catedral de Barcelona. Aquest procés ha comptat amb l’assessorament de José de la Fuente l’especialista en suports de fusta del Museu del Prado i amb tots els estudis tècnics previs com analítiques, radiografies RX o la RIR reflectografia infraroja, en els quals va participar el MNAC i va col·laborar el CRBMC. L’obra presidirà una exposició sobre el pintor Bermejo que tindrà lloc el 2018 al Museu del Prado i que serà comissariada pel professor d’Història de l’Art de la Universitat de Girona, Joan Molina.

Paral·lelament al procés de restauració de l’obra, la Fundació ha editat un llibre on s’inclou un estudi de l’historiador Daniel Rico (UAB) sobre l’obra i el seu context històric. En aquest es reprodueix la taula a escala 1/1, la qual cosa permet apreciar el detall amb el qual treballava Bermejo. També s’inclouen els estudis dels diferents especialistes que han intervingut en la restauració. Per difondre-la també s’ha produït un documental elaborat per 15-L.Films sota la direcció de Carlota Coloma i Adrià Lahuerta, en el qual es recull el procés de restauració i alhora suggereix, basant-se en el text de Daniel Rico, les possibles reflexions de Lluís Desplà davant el retaule encarregat a Bartolomé Bermejo.

L’ardiaca Lluis Desplà va encarregar el retaule per decorar la seva capella privativa al palau de l’Ardiaca de Barcelona. L’oratori es trobava situat en l’interior de la torre romana que actualment forma part del palau bisbal de Barcelona. L’accés originalment es realitzava a partir d’un pont que comunicava amb el palau de l’Ardiaca, que encara es pot observar en gravats antics, però desprès de la seva supressió el 1822 la torre va quedar aïllada del palau ardiaconal i s’hi pot accedir solament des del palau episcopal. L’estança encara conserva la decoració de la volta de creueria amb la clau de volta decorada amb les armes dels Desplà-Oms. Del seu mobiliari litúrgic sabem de l’existència d’una imatge de Sant Jeroni, que l’Ardiaca va acabar regalant a la catedral de Barcelona. Per descripcions sabem que era de plata daurada amb un pes superior als 31 marcs; la va cedir a la sagristia de la Seu el 21 de març de 1510. La part més coneguda del mobiliari litúrgic d’aquesta capella és l’esmentat retaule elaborat per Bartolomé Bermejo dedicat a la Pietat. No es coneix documentació escrita sobre l’encàrrec de l’obra però l’autoria per part de Bermejo, el comitent Lluis Desplà i la seva data de realització (el 23 d’abril de 1490) està referenciat a partir d’una inscripció en el guardapols del retaule: OPUS BARTHOLOMEI VERMEIO CORDUBENSIS IMPENSA LODOVICI DE SPLA BARCINONENSIS ARCHIDIACONI ABSOLUTUM XXIII APRILIS ANNO SALUTIS CHRISTIANAE MCCCC.LXXXX".( Obra de Bartomeu Bermejo, cordovès, sufragada per Lluís Desplà, ardiaca de Barcelona, acabada el 23 d’abril de l’any 1490 de la Redempció cristiana” ). El quadre-retaule, amb unes dimensions de 175 x 189 cm., es conserva actualment al Museu de la Catedral de Barcelona. És possible que el retaule fos més gran i tingues dues portes que el protegissin, ja que hi ha traces en el marc original de la presència d’unes frontisses per sostenir-les. Hi ha també qui especula en l’existència d’una pradel.la a la part inferior.

El seu autor, Bartolomé Bermejo es considera un dels pintors gòtics més importants i un dels introductors de la corrent gòtic-flamenc a la Corona d’Aragó, juntament amb Lluís Dalmau, malgrat que el seu estil no quallà. Es coneixen poques dades de la seva etapa efímera a Catalunya. Sabem que va néixer a Còrdova cap el 1440. Va estar a València, on hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot, el qual li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460. Hi ha peces documentades seves a Saragossa (1474 - 1477) i Barcelona (1486 - 1495) i, després, és possible que es traslladés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica. El seu pas per Barcelona es documenta per primer cop el 1486 en la confecció de les portes de l’orgue de Santa Maria del Mar. 
El retaule en qüestió representa una Pietat amb la Verge Maria sostenint en braços el cos del seu fill mort i es troba flanquejada per les figures del promotor l’Ardiaca Lluis Desplà a la dreta del quadre i la figura de Sant Jeroni llegint La Vulgata al cantó oposat. L’escena es desenvolupa en un ampli paisatge natural amb unes ciutats idealitzades d’arquitectura nòrdica al fons. La figura de Sant Jeroni es representa com a cardenal amb el cap descobert i el capell penjant del coll cap a l’esquena i amb una actitud concentrada en la lectura del llibre obert de la La Vulgata que porta a les mans, que ha de llegir amb l’ajuda d’unes ulleres. L’Ardiaca també es mostra agenollat, pregant i mal afaitat amb un aspecte més aviat descuidat. La forma de presentar el donant en el mateix nivell que la divinitat evidencia un cop més aquesta clara influència flamenca.
Del quadre, que ha estat profusament analitzat en les seves múltiples vessants, s’han recalcat els trets realistes de la pintura flamenca del seu estil, que segons es valora, arriben en Bermejo a la seva màxima expressió en aquest quadre i per altra banda, els aspectes de la sensibilitat artística, cultural i religiosa de l’ardiaca Desplà en la forma de voler ser representat. La recent restauració del quadre ha deixat palès l’alt grau de realisme en la pintura de Bermejo, tret comú de la corrent del gòtic flamenc. Un equip de botànics i zoòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) coordinats per Joan Vallès, catedràtic de Botànica de la UB, ha identificat plenament les diferents espècies vegetals del quadre, des d’una palmera datilera, a un salze i diverses espècies arbustives com la murtra, la sàlvia o la calèndula. Aquest realisme també s’exten a les espècies animals com les orenetes i diversos insectes representats.

Per poder llegir l'article en la seva integritat: baixar en pdf

divendres, 4 d’agost del 2017

Nou llibre sobre l’arqueologia de Cabrera de Mar amb polèmica

Els passats dies 3 i 4 de juny de 2017, va tenir lloc a Cabrera de Mar la XIX Fira Iberomana i el VII Festival Laietania, amb l’objectiu de difondre el passat iberoromà de la població. Aprofitant aquest esdeveniment es va presentar el llibre «Arqueologia a Cabrera de Mar. Ibers. Romans», coordinada per Josep M. Rovira Juan i amb textos i fotografies de Joan Francesc Clariana (doctor en arqueologia), Rosa Isabel Garí (llicenciada en Prehistòria i Història Antiga i professora) i Josep Vinyals (membre de l'històric grup de col·laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona a Cabrera de Mar) a banda de les reconstruccions en 3D del mateix Josep M. Rovira (llicenciat en arqueologia i professor d'ensenyament).

El llibre, editat per la regidora de Promoció Econòmica i Turisme de la població i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, va aparèixer envoltat d’una forta polèmica que ha portat fins i tot a la destitució de la regidora responsable de la seva publicació Maria J. Cortada. Entre els motius que circulen per explicar aquest cessament hi figuren, la manca de confiança de l’alcalde envers de la regidora i el fet de no haver seguit el protocol adient per editar el llibre (El Punt Avui, 21/6/17). També segons el GHC s'apunta al fet de que el llibre va aixecar els recels de l’àrea de cultura i l’arqueòleg municipal. Rosa Isabel Garí, una de les autores del llibre, declara que espera que no sigui l'excusa el rebuig a un possible favoritisme donat el parentiu entre el coordinador i la regidora cessada, ja que Josep M. Rovira i la exregidora són marit i muller. Com a conseqüència de tot això, a part del cessament de la regidora, el llibre ha estat retirat i ja no es pot adquirir.
El llibre de 152 pàgines, que presenta un tó divulgador amb important material gràfic i àmplia bibliografia, està estructurat en tres parts: 1) presentació i història de l'arqueologia a Cabrera de Mar. 2) Ibers, amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. 3) Romans, així mateix amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. Aquest llibre s’ha d’entendre com una edició en paper d’un contingut editat en format web ja fa anys a la pàgina web “Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni” patrocinada per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l'Ajuntament de Mataró, el Grup d'Història del Casal, etc i el propi Ajuntament de Cabrera de Mar.
Sobre el tema del patrimoni medieval de Cabrera de Mar que és el que pertoca parlar en aquets bloc apareix de forma tangencial i poc aprofundida en la publicació ja que no és l’objectiu del llibre. El castell de Burriac s’esmenta a la pàgina 22 i la fase medieval de Can Modolell amb la capella de Sant Joan i el retaule de Bernat Martorell a les pàgines 131-133.
En qualsevol cas, és una llàstima que polèmiques estèrils com les aquí descrites contribueixin a eclipsar la feina i l’esforç d’aquest historiadors i impedeixin que aquest llibre pugui arribar a la mà del públic en general que en podria gaudir per conèixer el passat del seu patrimoni. Cal remarcar també que la feina feta per part dels historiadors en aquest llibre ha estat de forma desinteressada fet que cal també agrair ja que no es pot especular sobre un benefici econòmic del mateix.

Per aquells a qui interessi, els aspectes medievals de la població els he tractat amb més aprofundiment  a:
  • GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). “Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana”. Duos Rios. Publicació de l’Arxiu Municipal de Dosrius, núm.3 (abril 2017), p.41-47
  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. (Consulta en xarxa)
  • GRAUPERA, Joaquim; BRIANSÓ, Anton (Fotògraf) (2007). El Maresme. El Vendrell: March Editor. (Col. Catalunya Medieval - Els pobles medievals de Barcelona) 
  • GRAUPERA, Joaquim (2005). "El patrimoni artístico-religiós de l'època medieval a Cabrera". Cabrera de Mar. S.XX. Quaderns per a la memòria. Cabrera de Mar: Ajuntament de Cabrera de Mar; Fundació Salvador Alsina i Arenas.
  • GRAUPERA, Joaquim (2003). L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Monografies (vol. II). Argentona : La comarcal Edicions. ( Sant Feliu, p.25-27; Sant Cebrià, p.72-75; Sant Joan,p.78-81; Santa Helena d’Agell, p.81-82i Sant Vicenç de Burriac, p. 108-110)
  • GRAUPERA, Joaquim (2000). “Les forques del castell de Burriac” a I Jornades d’Història i d’Arqueologia i Medieval del Maresme. L’arquitectura militar medieval. Actes .Mataró: Grup d’Història del Casal. pàgs.87-91
  • GRAUPERA, Joaquim (2000). “L’arquitectura religiosa dins l’arquitectura militar. Les capelles dels castells en el Baix Maresme” a I Jornades d’Història i d’Arqueologia i Medieval del Maresme. L’arquitectura militar medieval. Actes Mataró: Grup d’Història del Casal. pàgs.81-86
  • GRAUPERA, Joaquim (1996) . “L’arqueologia medieval a Cabrera. Estat de la qüestió” a Primeres Jornades d’Arqueologia a Cabrera de Mar i del Maresme. Homenatge a Rafael Esteban i Salvador. Cabrera de Mar. 16 de març del 1996. Fundació Burriac. Cabrera de Mar, 1996. En premsa.
  • GRAUPERA, Joaquim. (1988) “L’arqueologia medieval a Cabrera. Estat de la qüestió” a Ilturo - I Jornades d’Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme. 16 de març del 1996. Cabrera de Mar, núm.1 (1998). Grup d’arqueologia de Cabrera de Mar, 1988. Pàgs. 73-75.


dimarts, 18 de juliol del 2017

Roca Rossa (Tordera), un edifici maltractat amb una remodelació qüestionable.

El passat 8 de juliol de 2017 es van inaugurar les obres de remodelació del monestir de Roca Rossa a Tordera. L’edifici és força important a nivell patrimonial ja que es tracta de l'únic exemplar a la comarca d’art romànic tardà o de protogòtic. Es tracta d’un edifici que ha patit un maltractament evident I un sever espoli de les seves pedres al llarg de molts anys.

Segons el segon tinent d'alcalde, Josep Llorens (CiU) en unes declaracions efectuades al diari El Punt Avui, del passat mes de maig, destacava la dificultat per iniciar el procés d’actuació urbanística. El projecte aprovat i efectuat a través d'un procediment negociat, ha comptat amb una partida de 65.000 euros que s'han invertit, entre altres conceptes, a tancar la volta de l'església, reforçar-ne les estructures, netejar-hi l'àmbit i fer-hi els tancaments necessaris per evitar-hi l'accés lliure i futurs atacs incívics al conjunt.
El regidor destacava la valuosa col·laboració amb l'Ajuntament del Cercle d'Història de Tordera, l'entitat que segons ell “... havia alertat del greu abandó del monestir i que ha defensat des de l'inici la necessitat de restaurar-lo”. Segons la presidenta de l'ens, Mercè Torrelles, a les declaracions del mateix diari, recordava que la reclamació per la millora del monestir de Roca-rossa venia de molt lluny. “...L'any 2008 el Cercle d'Història va organitzar el primer aplec per conscienciar la població sobre les restes. “.
Malgrat que la part positiva del fet és que en certa mesura s’ha tancat l’accés a l’interior del recinte evitant d’aquesta manera més destrosses a l’interior de la nau del temple, el cert és que el procediment en que s’ha fet és del tot qüestionable. 
En primer lloc, la forma en què s‘ha fet la restauració és del tot punible ja que ni els materials ni el procediment tècnic i els acabats respecten en absolut la qualitat del monument i col·laboren a la seva degradació estètica tal com va denunciar al respecte Josep Maria Armengol tècnic de reconegut prestigi i l’Associació Oficis i Patrimoni (A.O.P)
En segon lloc, es fals que en la defensa del monument solament hi hagi intervingut el Cercle d’Història de Tordera. Tal com vaig apuntar jo mateix en el pròleg del llibre de “Del romànic al Gòtic. El monestir de Santa Maria de Roca Rossa. Tordera - El Maresme”, escrit pels amics i companys Joan Bou Illa i Jaume Vellvehí l’any 2010. Cal recordar que per la dècada dels anys 80 del s.XX, els Amics de l’Art Romànic del Museu de Mataró i els membres del Grup d’Història del Casal de Mataró desprès, entre els quals m’hi comptava, van lluitar per la salvació del monument, molt abans de que existís el Cercle. Aquest fets estan recollits i detallats en el mateix llibre a les pàgines 102- 103. Cal recordar a tall d’exemple les accions derivades de les conclusions de les IV Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme dedicades als Monestirs medieval, (celebrades a Mataró, Òrrius i Ripoll l’any 2007) o la pàgina web que vam dissenyar per demanar el salvament de l’edifici.
Lamentem i denunciem l’oblit intencionat i la mala pràctica de la restauració efectuada. Sembla que encara costa en certs col·lectius lamentablement el treball interdisciplinari i la col·laboració entre companys. 

informació complementària
Detall de les actuacions desafortunades 
Detall de les actuacions desafortunades 
Detall de les actuacions desafortunades 
Detall de les actuacions desafortunades