El passat 21 de juliol de 2018 va arribar la trista notícia de la mort del Dr. Joaquim Garriga i Riera (Malgrat de Mar, Maresme, Catalunya, 17 d'agost de 1945). Va ser un historiador de l'art català, especialista en l'art del Renaixement, especialment a Europa, Itàlia i Catalunya.
Era diplomat en arqueologia cristiana (Institut d’Arqueologia Cristiana, Roma, 1969), i llicenciat en teologia (Universitat Gregoriana, Roma, 1970), llicenciat en història de l’art (Universitat de Barcelona, 1975; Premi Extraordinari de Llicenciatura) i doctor per la mateixa Universitat amb la tesi «Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI. Criteris d’anàlisi i aplicació al cas de Catalunya» (1990, amb la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat). Ha exercit la docència a la Universitat de Barcelona (1976-1977 i 1995-1996) i de Girona (1996-1997 i 2014-2015). Ha estat professor titular d’universitat (1992), catedràtic d’història de l’art modern (1996) i professor emèrit des de l’1 d’octubre de 2015. Ha rebut la Distinció de la Qualitat de la Pràctica Docent de la Universitat de Girona 2011-2012 (18 de gener de 2013).
D’altra banda, entre el 1985 i el 2017 ha presentat una trentena de ponències o comunicacions a congressos nacionals i internacionals, i ha publicat diversos llibres amb aportacions lligades a les seves recerques. També ha estat membre del consell de redacció de diverses revistes i butlletins i ha estat membre del Consell Rector del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1991-1993), de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya (1990-1997) ; de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona (1997-2005); del Consell Assessor del Museu de Montserrat (Abadia de Montserrat, des del 1985) ; de la comissió tècnica per al projecte de reforma del Museu Frederic Marès (Ajuntament de Barcelona, 1991-2011; del Patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, de Barcelona (des del 2002) i ha estat membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica), des del 17 de juny de 2002.
El gran volum d’obres d’art conservades i documentades de l’època del renaixement al Maresme l’ha convertit en una persona d’obligada referència en el seu estudi. Apareixen àmplies referències a aquestes en els seus llibres i escrits. A tall d’exemple, L’època del Renaixement, s. XVI (Barcelona, 1986), amb una reflexió associada (Revista de Catalunya, Barcelona, 1987); «L’arquitectura religiosa gòtica del s. XVI», a L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, vol. II (Barcelona, 2003). També cal fer constar les referències als retaules del Maresme al catàleg editat conjuntament amb el Dr. Joan Bosch Ballbona: De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona, (Museu d'Art de Girona, 1998).
També editar treballs monogràfics amb obres vinculades a promotors lligats a la comarca com els Desplà (Girona, 1988) i obres monogràfiques de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar (Barcelona, 2004); el retaule del Corredor (Locus Amoenus, 2002) o bé la trajectòria d’autors que han treballar en retaules del Maresme com Joan de Tours (Valladolid, 1995) o bé Joan de Borgonya (Madrid).
La seva aportació més recent referent al Maresme va ser l’estudi i localització de les diferents parts conservades del retaule Major de Dosrius (Duos Rios, vol.3 .Dosrius, 2017).
Va ser una persona que havia seguit els meus treballs i havíem tingut ocasió diverses vegades de comentar aspectes varis de l’art del Maresme a l’etapa del Renaixement.
Crec que trobarem a faltar les seves valuoses aportacions i la seva presència. Descansi en pau.
 |
| Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera] |
 |
| Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera] |
El passat 27 de setembre de 2018 es van enretirar les campanes del campanar de l'Església de Sant Julià d’Argentona. El campanar presenta problemes amb el jous que subjecten les campanes. Calia una restauració per evitar-ne mals majors. 
