dissabte, 1 de juliol del 2017

Inauguració a Ripoll d’una exposició sobre Puig i Cadafalch amb la nostra participació.

El passat diumenge 11 de juny de 2017 es va inaugurar l’exposició “L’Estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès” organitzada per l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró, el Consell Comarcal del Maresme, el Grup d’Història del Casal, el Museu de Ripoll i la Diputació de Barcelona.
La inauguració va coincidir amb els actes de celebració del vintè aniversari de la col·locació al monestir de Ripoll de la reproducció de l’estendard de Josep Puig i Cadafalch. L’acte fou presidit pel Sr. Jordi Munell, alcalde de Ripoll, i comptà amb els parlaments de la Sra. Montsina Llimós, regidora de promoció econòmica, la Sra. Michèle Boix, que parlà en representació del Patronat del Monestir, l’historiador i arxiver Agustí Dalmau, que s’encarregà de glossar la relació de Puig i Cadafalch amb Ripoll, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i Jaume Vellvehí com a president del Grup d’Història del Casal.
L’acte es va fer al peu de l’estendard i comptà amb la presència de mataronins i ripollesos i representants d’entitats de Ripoll. Tot seguit es va poder visitar l’exposició que inicialment es va mostrar a la nau lateral de la basílica.
L’exposició romandrà visible al Museu de de Ripoll (Plaça de L'abat Oliba, s/n, 17500 Ripoll, del 12 de juny al 31 de juliol de 2017. Posteriorment es podrà visitar a la Fira gastronòmica i comercial de Cabrils (del 19 al 22 d’agost de 2017 ) ; a l’Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet. Carrer d’en Palau, 32, 08301 Mataró) del 15 de setembre al 30 de novembre de 2017 i finalment a l’Institut Josep Puig i Cadafalch de Mataró (Carrer Sant Josep de Calassanç, 16, 08303 Mataró) del desembre de 2017 al gener de 2018.

L’exposició conta de 4 plafons:
  1. Mataró i Ripoll a la darreria del segle XIX, elaborat per Alexis Serrano (Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme)
  2. Josep Puig i Cadafalch i Ripoll, elaborat per mi mateix
  3. La Restauració del Monestir de Ripoll,elaborat per Jaume Vellvehí (President del Grup d’Història del Casal)
  4. El nou estandard vint anys més tard, elaborat per Jaume Vellvehí (President del Grup d’Història del Casal)
La mostra es complementaria a l’exposició Puig i Cadafalch i el Maresme, una visió documental que coincidiran exposades les dues en certs lloc i en altres es mostraran per separat.
L’Arxiu Comarcal del Maresme ha creat una pàgina web on es poden veure els continguts de les dues exposicions i es pot seguir l’agenda de llocs d’exposició de les dues.

Per poder llegir i descarregar-se els plafons : Pàgina web

Plafons exposats a la nau lateral de l basílica [Fot. Joaquim Graupera]
Plafó sobre Puig i Cadafalch i Ripoll elaborat per mi [Fot. Joaquim Graupera]
Acte de inauguració de l'exposició i dels 20 anys de la restitució de l'Estendard [Fot. Joaquim Graupera]

dissabte, 20 de maig del 2017

Nou article sobre els valors femenins de les dones medievals del Maresme

El passat dissabte 6 de maig de 2017 dins el marc de la XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme  que  va tenir lloc a la sala Roser Carrau de l’Espai Cultural Can Bisa (Carrer Montserrat, 8 de Vilassar de Mar) es va presentar les actes de l'anterior edició que es va celebrar a Arenys de Munt.
En aquestes actes hi apareix publicat el meu article sobre les dones medievals que vaig presentar com a comunicació.

GRAUPERA, Joaquim (2017). "Els valors femenins medievals a partir de les advocacions de les parròquies del Baix Maresme". X Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme - Dones amb història al Maresme. Arenys de Munt, 16 d'abril de 2016. Arenys de Munt: Col.lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt.Pp. 75-87

diumenge, 7 de maig del 2017

XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Vilassar de Mar

El passat dissabte 6 de maig de 2017 va tenir lloc a la sala Roser Carrau de l’Espai Cultural Can Bisa (Carrer Montserrat, 8 de Vilassar de Mar) la XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme dedicada enguany al tema «El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme». L’acte va estar coorganitzat pel Centre d'Estudis Vilassarencs, l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana i amb el suport del Consell Comarcal del Maresme i l'Ajuntament de Vilassar de Mar. Maresme Medieval va participar com a col·laborador juntament amb una dotzena més de centres d’estudis i entitats de la comarca. 

Com hem avançat, amb la temàtica escollida per la present Trobada «El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme», es va voler donar cabuda a tota mena de comunicacions amb relació a: l’urbanisme dels nuclis poblats del Maresme, els eixamples i ampliacions dels nostres pobles i elements arquitectònics concrets (cases, esglésies, fàbriques, palaus, castells), així com també de mestres de cases, arquitectes i enginyers, que ha deixat petja al nostre territori.
La Jornada s’inicià amb la rebuda dels participants i lliurament de les acreditacions i la inauguració va anar a càrrec de l’Il·lustríssim Sr. Damià del Clot, alcalde de Vilassar de Mar, l’il·lustríssim Sr. Jordi Mir, Conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Cabrera de Mar, el Sr. Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner i el Sr. Alexis Serrano, president del Centre d’Estudis Vilassarencs i director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.
La ponència marc sobre “La formació urbana de Vilassar de Mar” va anar a càrrec de Francesc Caballé.
A continuació es va procedir a llegir disset comunicacions que sortiran publicades a les actes que es publicaran d’aquí un any i que tracten temes de diverses poblacions i etapes. La Cloenda va anar a càrrec de l’Alexandre Capdevila ja que M. Carme Jiménez directora–gerent del Institut Ramon Muntaner va excusar la seva presència. 
Després de dinar la jornada va acabar amb una visita comentada pel nucli antic de Vilassar de Mar, Can Bassa - Sitges i la Torre d’en Nadal a càrrec d’Alexis Serrano.
Pel que fa al contingut d’aquest bloc destacarem les que afecten al patrimoni medieval de la nostra comarca. En aquest sentit es van presentar: 
  • Viles i llocs. Models de poblament al Maresme medieval. Per Joaquim Graupera
  • Fons i documents per l’estudi de l’arquitectura i l’urbanisme conservats a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Per Alexis Serrano i Alícia Xicota
  • El paper dels mestres de cases d’origen francès en el desenvolupament urbanístic del Maresme als segles XVI i XVII. Per Alexandra Capdevila.
  • La Vila Primiliano i el torrent de la Bassa de la Màdria. Per Imma Gimferrer.
Des d'aquí felicitem els organitzadors per tal com es va desenvolupar la Jornada.

Parlaments de la inauguració de les Jornades
Moment de la meva comunicació
Lectura de comunicacions de J.Graupera;  A.Serrano i A.Xicota; A.Capdevila i I.Gimferrer.

dilluns, 1 de maig del 2017

Dos articles d’art medieval del Maresme publicats per Sant Jordi 2017

En la festivitat de Sant Jordi d’enguany, han vist la llum dos articles meus publicats en dues revistes d’història local.

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). “ Puig i Cadafalch i la seva contribució com historiador de l’art medieval”. Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, núm. 70 (abril, 2017), p.15-20

El passat dijous, 20 d'abril de 2017, a les vuit del vespre a la Casa Gòtica d'Argentona es va presentar el núm. 70 de la revista Fonts. Es tracta d’un número monogràfic especial Puig i Cadafalch que apareix com a participació de l’entitat editora, el Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell d’Argentona, en la commemoració del centenari del naixement de Puig i Cadafalch i dels 150 anys de la seva elecció com a President de la Mancomunitat de Catalunya. En la presentació el president de l’entitat Dr. Enric Subiñà va fer la conferència "L'Argentona del temps de Puig i Cadafalch", que va permetre una aproximació a com era l'Argentona que va viure el nostre il·lustre personatge.  La revista Fonts, que va aparèixer al gener del 2000 com a butlletí trimestral del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, és la veu de l'entitat, i combina la vessant informativa amb els treballs d'investigació sobre el municipi del Maresme i els seus voltants.
Aquest número de la revista esta integrat, a banda de les seccions habituals, per articles sobre Puig escrits per Margarida Colomer, Manuel Cusachs, Esteve Mach , Jaume Vellvehí, Cristina Vila i jo mateix.
El Dr. Enric Subiñà durant la conferència de presentació de la revista


GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). “Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella  i Sant Cebrià de Tiana”. Duos Rios. Publicació de l’Arxiu Municipal de Dosrius, núm.3 (abril 2017), p.41-47

El dissabte, 22 d’abril de 2017 es va presentar a Dosrius un nou número de la revista DuosRios, que en aquesta ocasió recull les diferents comunicacions presentades en la passada Jornada d’Estudis de Dosrius organitzada per l’Arxiu Municipal de Dosrius el passat mes de febrer de 2017. A la part final de l’acte es va  representar l’obra Laia: memòria històrica, a càrrec de la seva autora Alba Valldaura. Les comunicacions presentades a la Jornada que apareixen publicades son : de Ramon Coll Monteagudo, Entorn d’algunes troballes arqueològiques casuals de Dosrius: alguns materials recollits a prop de Can Sus i una destral prehistòrica procedent de la carretera de Canyamars; d’Enric Subiñà Coll, Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos; d’Elvis Mallorquí Garcia, El Castell de Dosrius a partir de l’inventari de 1315; la meva participació que va consistir en l’article, Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana; de Joaquim Garriga Riera, El retaule major cinccentista de Sant Iscle i santa Victòria de Dosrius: les restes del naufragi; d’Alexandra Capdevila Muntadas, Els Vallmajor davant la proximitat de la mort. Entre la redempció divina i la preservació del patrimoni familiar; d’Anna Plans Berenguer, Notícies del llinatge Belloch a Can Bosc; de Daniel Daví Salvanyà, La Pedra de la Ferradura; d’Alexis Serrano, Dosrius, Canyamars i El Far des de les fonts notarials i registrals de l’Arxiu Comarcal del Maresme; de Josep Ramis Nieto, Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d’ensenyament (1851-1938); de Meritxell Dominich Lorenzo, Germandat de Sant Josep; de Josep Puig-Pla, Vida rural i Guerra Civil al Far; de Nicolau Guanyabens Calvet, El caçador furtiu, una obra d’Esteve Albert estrenada a can Rovira de Dosrius; de Jaume Vellvehí Altimira, L’empremta d’Esteve Albert en la revista Vida Nova (Montpeller, 1954-1978); i, finalment, de Joan Manel Riera, Retorn al futur de Dosrius: Síntesi de l’evolució socioambiental del municipi.
Marc Bosch, alcalde de Dosrius i les responsables de l'Arxiu Municipal Neus Alsina i M'a.Àngels Jubany

Felicitar a les entitats editores i esperem i desitgem que aquestes dues noves publicacions tinguin la bona acollida que es mereixen.

diumenge, 2 d’abril del 2017

Homenatge a Jaume Lladó, organitzat pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM)

El passat dissabte 1 d’abril de 2017, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM) va retre homenatge a l’historiador Jaume Lladó(Argentona, 1923), nomenant-lo soci d’honor de l’entitat. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de Can Boet seu de l’entitat arqueològica. Al final de l’acte, presentat per Joan Antoni Cerdà va consistir en una taula rodona moderada per Robert Lleonart, en la que hi van intervenir el mateix Lladó i altres membres d’aquella generació d’arqueòlegs com Pau Ubach (Secció d'Arqueologia del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt) i Josep Maria Padrós del Museu de Badalona. Després del debat es va passar un vídeo en homenatge a tota la generació d’arqueòlegs locals de l’etapa del franquisme que van mantenir viva la flama de la defensa del patrimoni arqueològic. L’acte va finalitzar amb la presentació del seu llibre autobiogràfic “Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria”. A l'acte hi van donar suport moltíssimes entitats de la ciutat entre elles aquest bloc de Maresme Medieval.

L'entitat organitzadora, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM), és una entitat local nova, hereva de l’antiga Secció Arqueològica del Museu de Mataró. L’entitat té com a objectius investigar, difondre i fomentar el patrimoni arqueològic i històric de la ciutat; en aquest sentit, promou el reconeixement, com a socis d’honor, a personalitats que s’hagin distingit en aquestes activitats.

Jaume Lladó, nascut a Argentona l’any 1923, és un activista cultural amb una llarga trajectòria en els camps de l’arqueologia, l’art, les lletres catalanes i en la defensa del patrimoni cultural del nostre país. Pel seu activisme en defensa de la cultura i de la llengua catalana es va desenvolupar al costat d’altres personalitats destacades del moment com Esteve Albert, Marià Ribas, els germans Arenas, Jesús Illa i un llarg etcètera que al llarg de la xerrada va rememorar amb anècdotes. Va tenir mestres com Bosch i Gimpera i Serra Ràfols. Al llarg de la xerrada va destacar sobretot el mestratge de Puig i Cadafalch, al qual el va nomenar “el mestre” en tot moment. Va ser conservador del Museu de Mataró, i va fundar la revista ‘MVSEU’, que va ser tancada per ordre governativa pel fet d’estar escrita en català. D’aquest etapa va recordar el seu tracte amb l’alcalde de Mataró Pedro Crespo. Entre altres mèrits, va ser cofundador de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent i ha col·laborat molts amb l’estudi de Cuixà i el seu patrimoni del qual va recordar la troballa de documents de Josep Puig i Cadafalch, els quals els va identificar per la lletra.

Per a més informació:
Joan Antoni Cerdà, membre del CEAH, presentant l'acte [Fotografia Joaquim Graupera]
Robert Lleonart, membre del CEAH, moderant la taula rodona [Fotografia Joaquim Graupera]
Joan Antoni Cerdà, lliurant el diploma de soci d'honor de l'Entitat. [Fotografia Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte. [Fotografia Joaquim Graupera]

diumenge, 26 de març del 2017

Acte institucional de l'any Puig i Cadafalch al Palau de la Generalitat

El passat dilluns 13 de març de 2017 va tenir lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, l’acte institucional de l’any Puig i Cadafalch. L'acte es va obrir amb la intervenció del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya i el parlament institucional de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura. 
A continuació es va projectar el vídeo commemoratiu de l’Any Puig i Cadafalch amb la lectura de textos polítics i periodístics de l’autor, que us adjuntem l’enllaç al final d’aquesta crònica per poder-lo veure. Posteriorment, el professor d'història contemporània i president de l'Ateneu Barcelonès, el Sr. Jordi Casassas va glossar la figura de Puig i Cadafalch abans de que intervinguessin els comissaris de la commemoració, el Sr. Eduard Riu-Barrera i la Sra. Mireia Freixa. 
La cloenda de l’acte va anar a càrrec del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya. 
Vaig tenir el plaer de poder-hi assistir com a membre de la Junta d'Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. 

L’Any Puig i Cadafalch commemora el 150è aniversari del seu naixement i els 100 anys com a president de la Mancomunitat de Catalunya. Està organitzat pel Departament de Cultura, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i pels ajuntaments de Barcelona, Mataró i Montblanc. 
L’acte va comptar també amb la presència de la besnéta de Puig i Cadafalch, Núria Riera i molts representants de diverses entitats que col·laboren i fan possible l’atapeït programa de l’Any. 

Per a més informació:
Aspecte del Saló de Sant Jordi durant l'acte [Fotografia.J.Graupera]
Obertura de l'acte per part M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya  [Fotografia.J.Graupera]
Parlament institucional de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura  [Fotografia.J.Graupera]
Parlament del professor d'història contemporània i president de l'Ateneu Barcelonès, el Sr. Jordi Casassas  [Fotografia.J.Graupera] 
Parlament del comissari de la commemoració, el Sr. Eduard Riu-Barrera  [Fotografia.J.Graupera].
Parlament de la comissària de la commemoració, la Sra. Mireia Freixa.[Fotografia.J.Graupera].
Parlament del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya  [Fotografia.J.Graupera]
Les autoritats participants en l'acte i la besnéta de Puig i Cadafalch sota el bust instal·lat al Palau [Fotografia.Govern.cat-Nota de premsa]

dissabte, 18 de març del 2017

Les restes del cadirat gòtic de Santa Maria del Mar a Cabrils al Racó de Mataró Ràdio

El passat  dijous 2 de març de 2017 es va emetre el programa 371 de la tertúlia d’Història "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) . Aquest cop hi vaig ser convidat per parlar de les restes del cadirat gòtic de Santa Maria del Mar a Cabrils. El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina, va tenir com a documentalista a la mateixa Sandra Cabrespina i com a tècnic Pere González
El contingut del programa va tarctar d'un mostra d’art medieval amb vinculacions maresmenques, que ja hem divulgat força en aquest bloc. A partir d’una sèrie de fotografies realitzades l’any 1908 i conservades a l’Arxiu Mas i altres a la Biblioteca de Catalunya, es van identificar uns plafons de fusta amb relleus gòtics inèdits que l’any 1918 es conservaven en el cor de l’església de la Santa Creu de Cabrils que procedien de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar.

Per poder-ho escoltar en MP3. 
Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb]

dissabte, 18 de febrer del 2017

Conferència sobre «L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents» a l'Institut d'Estudis Catalans

El passat dilluns 6 de febrer de 2017, a les 19.00 hores, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, vaig oferir la conferència «L’etapa formativa de Puig I Cadafalch. Idees i referents». Aquesta xerrada forma part del XXXI Cicle de conferències «Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Memòria de l’historiador I de l’arquitecte», que ha organitzat Amics de l'Art Romànic, societat filial de l'Intitut d'Estudis Catalans, dins de la programació del centenari sobre Josep Puig i Cadafalch. Enguany es celebren els 100 anys de l'arribada a la presidència de la Mancomunitat de Catalunya i  els 150 anys del seu naixement.
La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) és una figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà. La majoria d’aquests camps pel Dr. Graupera estaven al servei d’una idea comú que es la recuperació nacional de Catalunya. Al llarg de la xerrada va anar desgranant quins van ser les persones i els ambients que va freqüentar de jove i que el portaren cap aquesta concepció.
Una de les influències inicials del jove Puig, en aquests sentit, es troben en l’àmbit local, concretament amb els seus professors de l’Escola Pia de Mataró en els seus primers anys d’estudiant. Per altra banda, el fet de formar part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa va fer que rebés també la influència d’altres integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer, Terenci Thos i Codina, entre altres. Amb l’Associació va viure directament les obres de restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el país.
Els estudis d’arquitectura a la universitat el van posar en contacte també amb les novetats que venien de França, pel que fa a la restauració d’obres medievals per mitjà de dos professors que l’influenciaren moltíssim com ell va reconèixer : Elies Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Els treballs de Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (1814 –1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont (1801 – 1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà de Elies Rogent. Caumont havia publicat un manual per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen, 1830-41). En aquest volum mostrava com l’observació dels monuments medievals se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueologia cristiana (1867) i la posterior de Josep Gudiol, Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902).
Dins l’obra de Puig i Cadafalch, també podem seguir una influència de l’École de Chartes de la qual Puig va agafar com a models els estudis de Jean-Auguste Brutails (1859− 1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser publicats entre el 1892-1893 i en català el 1901.
En el seu mètode de treball hi podem rastrejar la influència de les associacions excursionistes i del mateix Rogent en la necessitat de visitar “in situ” els monuments. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va sortir el 30 d’agost de 1907.

dissabte, 11 de febrer del 2017

Tres comunicacions sobre el Dosrius medieval a la Jornada ”Duos Rios”

El passat dissabte dia 4 de febrer de 2017 va tenir lloc a Dosrius la I Jornada d’Estudis Locals Duos Rios, amb la voluntat de promocionar la historiografia sobre la vila i fornir de material publicable a la revista Duos Rios núm. 3 que sortirà publicada pel Sant Jordi vinent.
L’acte que va tenir lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament va estar organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal de la població i per presentada per l’alcalde Marc Bosc i per les arxiveres Neus Alzina i M. Àngels Jubany.
En  aquestes Jornades s’hi van presentar fins a quinze comunicacions sobre temes diversos de les quals tres anaven sobre temàtica medieval:

  • Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos. d’Enric Subiñà Coll, que no va poder assistir a la lectura de la comunicació. En la seva comunicació va analitzar la dependència de la gent de Dosrius amb els Cartellà, castlans i senyors del castell. En el fogatge de 1378 hi consten  42 focs dels quals 25 eren de Dosrius i 17 de Canyamars. Aquesta població es va veure reduïda en un 30 % en el fogatge del 1497. Subiñà rastreja a la documentació, la vinya com a cultiu habitual, seguit del cereal i la horticultura i de la ramaderia hi destacava l’ovina. Les masies de Dosrius eren de dimensions mitjanes habitualment amb més d’una planta i sovint una quintana tancada amb murs.
  • El Castell de Dosrius a partir de l’inventari de 1315 d’Elvis Mallorquí Garcia. El 1315, Agnès, vídua de Bernat de Cartellà va ordenar que es redactés l’inventari dels béns mobles i immobles del seu marit que feia poc que havia mort. A banda de totes les propietats, en l’inventari apareixen descrites les estances del castell amb tot el que contenien. L’objectiu de la comunicació va ser la de presentar de forma resumida i ordenada aquesta informació.
  • Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana presentada per mi mateix. L’objectiu d’aquesta comunicació va ser les de mostrar les parròquies romàniques conservades en el baix Maresme que van ser reformades en època gòtica afegint a la nau romànica una capella presbiterial i diverses capelles laterals en estil gòtic. Aquestes obres de renovació les tenim documentades a les parròquies de Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera, Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana. En la majoria de casos seran obertes capelles laterals en els murs romànics amb la voluntat de constituir una capella devocional privativa dels seus promotors amb funcions de capella funerària.

Des d’aquí felicitem als organitzadors per aquesta magnífica iniciativa que un cop més va donar ocasió per debatre sobre aquest temes del nostre passat.

Per a més informació: Programa de la Jornada

Presentació de les Jornades a càrrec del Sr. Alcalde Marc Bosc, amb Neus Alzina i Ramon Coll, autor de la primera comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]
Públic assistent a la Jornada [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]
Elvis Mallorquí en laa lestura de la seva comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]
Moment de la lectura de la meva comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]

dimecres, 1 de febrer del 2017

Conferència a Cabrils sobre "El cadirat gòtic de Santa Maria del Mar i Cabrils. Història d'una peça recuperada".

El passat dissabte 28 de gener de 2017 a les 7 de vespre va tenir lloc al Museu Municipal – carrer de Santa Creu, núm. 5,de Cabrils la meva xerrada "El cadirat gòtic de Santa Maria del Mar i Cabrils. Història d'una peça recuperada". L'activitat, organitzada per el Museu-Col·lecció Municipal de Cabrils, va ser presentada per la seva gestora Laura Bosch.

La xerrada tractava de donar a coneixer a Cabrils mateix la relació d'unes peces que s'habien conservat a la parròquia de la Santa Creu d'aquesta vila fins el 1936 i el cadirat del cor gòtic de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Per a saber-ne més: http://museudecabrils.blogspot.com.es/2017/01/el-cadirat-gotic-de-la-basilica-de.html 


Moment de la presentació de la xerrada a càrrec de Laura Bosch
 Moment de la xerrada
Laura Bosch, Josep Samon i jo mateix