Una excursió de Francesc Carreras Candi a Òrrius i Céllecs

A finals del s.XIX i principis del s.XX, apareix a casa nostra l’anomenat “excursionisme científic” a mans dels erudits i intel·lectuals catalans. El text que presentem a continuació, Francesc Carreras Candi ens descriu una d’aquestes excursions a Òrrius i Céllecs, efectuada en posterioritat al 1906. Carreras que estiuejava a Argentona, va ser autor de diversos articles i llibres que ens descriuen el Maresme central amb la riera d’Argentona com a epicentre. El text, a banda de donar els temps dels itineraris, ens documenta indrets i establiments d’Òrrius i detalls interessants com la data del transport dels sepulcres de Clarà a la façana de la parroquial d’Argentona. En definitiva, un text agraït de llegir que evoca un sentir d’un època. El document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB): Fons Personals, Carreras Candi – Catalunya-Geografia 2 , Maresme, caixa 10. Va ser publicat al treball de recerca de 2n de Batxillerat elaborat a l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró per Raquel Borràs Batlle amb el títol Francesc Carreras Candi. L’original d’aquest treball, encara inèdit es conserva a l’Arxiu Històric i Municipal Jaume Clavell i Nogueras (AHMAR) d’Argentona. 

“ D’Argentona a Orrius y Çéllecs 

1 hora 30 minuts .

D’Argentona per lo carrer de la Font se puja al Colell damunt del que s’alça la capilla de Sant Sebastiá erigida en lo segle XVII. Atravessats los torrents del Collell y de Can Catmany (10 minuts), se deixa la carretera, pujant per aquest fins passats Can Camany per damunt de la que, puja en direcció N.O. lo corriol que va a Can Manteset, damunt de la riera de Clarà ( 10 minuts) y que voreja la montanya de Dalip o de Rocar. D’allí ‘s baxa a la riera de Clará o d’Òrrius (7 minuts) podentse seguir l’abandonament camí vell, que pujava per Sant Pere de Clarà. La nova carretera d’Òrrius se trova a uns 18 minuts de la carretera d’Argentona a Granollers y a la meitat aproximadament d’aquesta distància, sortint per la dressera de Can Manteset, aq ma dreta pujant, passada la masia de Can Cabot y abans de la de Can Raimir. 

La Carretera d’Orrius te 5 kilometres d’un fort desnivell. Entre los kilometros 3 y 4, queda dessota la carretera, la capelleta gòtica abandonada de Sant Pere de Clará, junt a la masia de Can March del priorat. Fou, dita capella, antich priorat en lo segle XIII y d’ella se transportaven a Sant Juliá d’Argentona, en 1906, los dos sepulcres de pedra que hi ha a sa façana. La carretera actual d’Òrrius passa per junt al cementiri y entra a la població per alt pont de pedra. La església parroquial de Sant Andreu es moderna y res te de particular. 

Població. No hi ha hostal: serveixen menjar al cafè de Baix o siga a Can Domingo Forns. Lo poblet està situat al peu de la muntanya de Çéllechs, atravessat per pintoresh torrent, denominat en temps passats riu de Méya segons encara es titula una masia aygues avall de la mateixa. Per pujat a Céllechs (alt.525 mt) se poden seguir diferents camins tardant uns 45 minuts en escalar lo principal dels seus turons que en lo del mitg. La montanya de Çéllechs es la dominant de la serralada que separa lo Valles de Maresma y en son cim hi ha antiquíssimes restes d’un castell que encara estigué en peu durant lo segle XIV, y que formá part del terme jurisdiccional del castell de La Roca del Vallès. Te una vista esplendida, vegentse per la costa, fins Citges y al interior fins Puigmal. Te Òrrius el mas Cabanyes, passant per Can Cunill (15 minuts) y de dit mas se puja a Céllecs ab 30 minuts. 

Text tatxat al darrera de la fulla: 

[Abandonant lo camí vell, a la época romana, que passa per Sant Pere de Clará (Can March d’Orrius) antich priorat benedictí ab interessant capella de segle XIII, o be lo modern camí vehinal o carretera d’Orrius, que ja s’atura abans entre les masies de Can Cabot y Can Raimir, Se trova l’antich camí de carros als 15 minuts a ma dreta de la riera de Clará, seguint la direcció Nord Oest y a uns 15 minuts s’arriva a Can March hot estan les runes del priorat benedictí de Sant Pere de Clará, ab interessant capella del segle XIII y dos sepulcres de pedra amportats un 1906 a la façana de la esglesia de S. Juliá d’Argentona. Una mitja hora mes tardana lo vell camí en anar a Orrius.]

El patrimoni medieval de Premià de Dalt a internet

El Museu de Premià de Dalt ja fa temps que ha apostat per difondre el patrimoni de la població des de la seva pàgina web, gràcies a la iniciativa de la seva directora Imma Gimferrer. També fan visites guiades pel patrimoni de Premià de Dalt.

A partir de varies solapes ens dona un fàcil accés al contingut de la mateixa. De l’època medieval podem seguir l’evolució de la sagrera medieval, les principals masies del terme i ens ofereix també un ampli catàleg de finestres gòtiques de les masies. També la web ens mostra detalls que a vegades se’ns passen desapercebuts com els reixats de ferro o els grafitis de les portades que ens aporten infinitat de dades, reflectint l'any d´adquisició del mas, el traspàs de la propietat, l'any de construcció o d'una rehabilitació. 

Felicitem la iniciativa del Museu i creiem que ha estat un encert la utilització d’aquesta eina per apropar-nos al seu patrimoni medieval i difondre’l.

Us convidem a fer-hi un passejada !!!

Per a més informació: http://www.museupremiadedalt.com/ 

Visita comentada pel preromànic del Maresme

El passat diumenge 17 de febrer de 2013 vaig acompanyar als membres dels Amics de l'Art Romànic de Sabadell a una visita comentada pel preromànic del Maresme. En el recorregut es van visitar els edificis de Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt, Sant Pere de Clarà a Argentona i Sant Andreu d'Òrrius.

Voldria agrair un cop més des d'aquí als Amics de l'Art Romànic de Sabadell per donar-me l'oportunitat de poder difondre un patrimoni poc conegut com és l'art medieval de la comarca del Maresme. De fet, ha estat un gran plaer poder realitzar aquesta activitat per l'alta participació. També agrair als propietaris de les capelles visitades, que un cop més ens han permès poder-hi accedir, malgrat les molèsties que els pugui ocasionar l'accés a la seva propietat amb un grup nombrós de persones.En el cas d'Òrrius varem tenir la col·laboració també de l'historiador local Josep Maria Roqué.

Una de les parts més interessants de la visita va ser la discussió teòrica, molt enriquidora, sobre el sentit de les amforetes  que conformen la volta de la capella de Sant Salvador on hi van intervenir en Joan Codina i l'arquitecte Josep M. Masagué, secretari dels Amics de Sabadell.

Per a més informació sobre la sortida:

• Crònica de la sortida d'AAR de Sabadell: http://www.amicsartromanic.com/noticies.html
• CODINA BARNAUS, Joan: "El Maresme. Sant Cristòfol de Cabrils; Sant Salvador de Vilassar de Dalt; Sant Pere de Clarà (Argentona); Sant Andreu d'Òrrius" a Fulls d'Amics de l'Art Romànic de Sabadell, núm.125 (17 de febrer de 2013), p.687-694. Full informatiu en pdf

Sant Cristòfol de Cabrils [Foto: S.Cabrespina]

Sant Cristòfol de Cabrils [Foto: S.Cabrespina]

Sant Salvador de Vilassar [Foto: L.Fernández]

Sant Pere de Clarà [Foto: S.Cabrespina]

Sant Pere de Clarà [Foto: S.Cabrespina]

Sant Pere de Clarà [Foto: L.Fernández]

Sant Andreu d'Òrrius [Foto: L.Fernández]

Conferència sobre l’art preromànic al Maresme al Museu de Sabadell

El passat dimecres 13 de febrer de 2013 vaig ser convidat pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell per oferir una conferència sobre l’art preromànic al Maresme. Desprès de la presentació de Joan Codina i Bernaus, i a tall d’introducció, vaig comentar les dificultats que presenta l’estudi d’aquest tema a la comarca del Maresme tot comentant l’estat de la qüestió fins el moment.

Per poder situar el tema en els seus orígens vaig iniciar-la comentant els primers vestigis cristians del període tardoromà, tant a nivell urbà com a l’àrea rural d’Iluro. D’aquest període, vaig destacar la necròpolis de Santa Maria de Mataró que evidencia  per primer cop l’entrada del culte cristià amb la magnífica lauda amb el crismó i les evidències de la presència d’un temple paleocristià.

Després de comentar les notícies referents al període visigot i musulmà, vaig descriure la conquesta carolíngia del Maresme i la nova organització parroquial que determina aquesta nova ocupació. L’aparició de les fonts escrites  i dels topònims ens permet una aproximació més fidel a la presència artística d’aquest període molt més rica que les fonts arqueològiques del període precedent.

Desprès de detallar les característiques estructurals dels edificis preromànics (plantes, alçats, elements sustentants, elements sustentats, obertures, decoració...) vaig presentar un per un  els edificis més emblemàtics conservats al Maresme:  Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Salvador de Vilassar de Dalt, Sant Cugat de Traià (Argentona), Sant Vicens de Burriac (Cabrera), Sant Martí de Mata i Santa Anna de Premià de Dalt.

Voldria agrair als Amics de l’Art Romànic de Sabadell la oportunitat que em van donar per poder difondre l’art preromànic del Maresme al Vallès i la magnífica acollida que em van oferir.

[Fotografia- AAR Sabadell, Lluís Fernández]

Joan Codina presentant la conferència [Fotografia- AAR Sabadell, Lluís Fernández]

El gòtic incomprès. Les finestres mal muntades al Maresme.

Moltes masies del Maresme han estat reformades o refetes en temps posteriors a l’època medieval. Algunes d’elles, en aquest procés de reforma, van incorporar elements reaprofitats del mateix edifici o adquirits en algun antiquari o picapedrer fruit d’enderrocs d’altres masies.Alhora de reaprofitar aquests elements, moltes vegades els operaris de l’obra o el mateix promotor, no han respectat la disposició original de la peça i es restituïda amb un acabat dels carreus, diguem-ne poc ortodox. El resultat final és un finestral que fa mal d’ulls a nivell estètic i ens dóna informació de la poca sensibilitat dels seus artífex i d'una incomprensió de l’estil que d’entrada, sembla que vulguin preservar o reivindicar.

Un d’aquests casos en el Maresme el tenim a l’antiga masia de Can Rufau, actualment coneguda com a Ca l’Espartera. El que queda d’aquesta masia, que configurava el Vilassar de Mar en els seus orígens, és un fragment de la façana que ha quedat embeguda per altres façanes noves que l’encaixonen.  Sabem que aquesta masia tenia originalment una de les tres torres de defensa que protegien el veïnat de mar de Vilassar. La finestra és un exemple de llinda retallada amb un arc conopial lobulat típic del gòtic de finals del s.XV i principis del s.XVI. A l’hora de muntar-la ho van fer, com podeu veure, al revés i presenta un aspecte molt més estret que en la seva disposició original, que podem conèixer a partir de fotografies antigues, fet que encara  fa més inversemblant l’error de muntatge.

Un altre cas, proper a l’anterior, és la finestra de Can Cisa a Premià de Dalt on trobem el mateix. Es tracta d’una masia originalment de tipus basilical, altrament dita clàssica, que s’ha anat ampliant en diversos cossos. La primera ampliació, com a moltes masies, va consistir en la construcció del celler perpendicular a les tres naus de la masia original a la part del darrera, segurament en el s.XVI o principis del s.XVII. La masia encara conserva una portada gòtica i diversos finestrals gòtics d’art conopial decorats amb lobulacions. La masia es troba documentada en aquest indret des dels s.XIII amb documents relacionats amb les possessions de la Pia Almoina en el Maresme. Els altres afegits van anar-se incorporant en els segles moderns fins als últims vestigis que evidencien uns elements defensius que es poden remuntar a les guerres carlines. Actualment en aquest mas s’hi realitza per nadal el pessebre vivent de Premià de Dalt, del qual Valerià Pujol n'és un entusiasta col·laborador. La finestra en qüestió es obrada en pedra de Montjuïc i va estar allargada amb pedra de granítica local en ser eixamplada la obertura. El resultat és un efecte molt poc estètic.

El tercer cas es troba a la masia de Can Farrerons de Dosrius. El finestral d'aquesta masia presenta una disposició semblant a la de Can Rufau de Vilassar de Mar.
Un quart cas es troba a la masia de Can March d'Argentona, situat a prop de Sant Pere de Clarà, que el 1920,  va ser restaurada per l’arquitecte de Barcelona Joan Rubió per encàrrec del propietari Jaume Figueres.

Esperem que algun dia es pugui restituir l'aspecte original d'aquestes finestres i esdevinguin més fidels a l’estètica gòtica primigènia.

Finestra de Can Brufau de Vilassar de Mar en el seu aspecte original.

Aspecte actual de la finestra de Can Brufau de Vilassar de Mar.

Finestra de Can Cisa a Premià de Dalt

Finestra de Can Farrerons de Dosrius

Finestra de Can March d'Argentona (Sant Pere de Clarà)

Restituïda a Santa Maria de Mataró la lauda paleocristiana del s.V

Ahir, dissabte 2 de febrer de 2013 es va oficiar la cerimònia inaugural de la nova ubicació de la lauda sepulcral paleocristiana de Santa Maria de Mataró. Aquesta peça, datada al segle V i descoberta l'any 1958 per l'arqueòleg Marià Ribas, és important perquè documenta per primer cop l’existència del cristianisme a la nostra ciutat.

L’acte va estar presidit per l’alcalde  Joan Mora, el regidor de cultura Joaquim Fernàndez i el director del Museu Arxiu de Santa Maria Nicolau Guanyabens. També hi va ser present Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, que va ser l’entitat encarregada de restaurar-la.

Després dels diferents parlaments de les autoritats es va procedir a l’acte de benedicció de la peça i de la nova ubicació a càrrec del rector de la Parròquia de Santa Maria, Mn. Segimon Garcia, en el marc de la festa de la Mare de Déu de la Candelera que es celebrava aquest cap de setmana com a titular de la parròquia.

La lauda, que abans estava situada a la cripta de la capella dels Dolors, ocuparà a partir d’ara l'antic baptisteri de la basílica per poder ser exhibida al públic. El nou emplaçament, amb més garanties de conservació, farà la peça més visible i més accessible als visitants que la podran veure sempre que l’església estigui oberta a través d’una reixa i amb il·luminació contínua de 10 a 13 h i de 18 a 20,30 h o es podrà entrar a l’estança quan hi hagi visites guiades.

Per a més informació :

• Sobre la peça restaurada: http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/CRBMC/pdf/Arxiu/Lauda.pdf
• Sobre la restauració: http://quimgraupera.blogspot.com.es/2012/05/restauracio-de-la-lauda-sepulcral.html

Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]

Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]

Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]

Espai expositiu.  [Fot.Joaquim Graupera]

El retaule gòtic d'Alella de Jaume Huguet

A finals del s.XV, l’església parroquial romànica d’Alella va experimentar diverses reformes, entre els anys 1459 i 1463, entre les quals cal destacar la edificació d’un nou absis en estil gòtic. Un cop acabades les obres es degué procedir a l’elaboració d’un retaule per decorar aquest nou espai. D’aquest, malauradament, sols en resta una de les taules (27 per 22,5 cm), que actualment es conserva al Museu Diocesà de Barcelona (núm. Inv.17). Es desconeix la forma i l’any d'ingrés en aquesta col·lecció, si bé podria haver estat recuperada pel Mn Antón Buxadós, rector d’Alella i cedida al Museu Diocesà de Barcelona en una data encara incerta.

En aquesta taula apareix representat el tors d’una figura femenina, que per la presència al costat esquerra de la cara d’un colom, la podem identificar amb la imatge de la Verge d’una Anunciació. La figura es presenta davant un fons daurat amb decoracions geomètriques i vegetals punxonades en un pa d’or. En aquest fons també s’hi pot observar l’existència d’un nimbe sobre el cap de Maria, el qual s’amaga sota l’empremta d’un marc de fusta lobulat perdut. El rostre de la Verge presenta, ajudat per la posició de les mans, una expressió de sorpresa davant el fet de la presència de l’arcàngel Gabriel. La seva cara es troba emmarcada per una llarga cabellera que es desplega a banda i banda de les espatlles i es troba subjectada a la part superior del cap per una fina diadema negra decorada amb un perlejat força realista. El rostre, malgrat que es troba representat amb una gran finesa, perd valor per la tosquedat en la representació de les dues orelles que es presenten molt desproporcionades i mal resoltes. El cos de la Verge apareix vestida amb un mantell negre i una camisola blanca decorada en la part del coll per un brodat i cenyida amb un cinturó a la part de la cintura. El cap del colom de l’Esperit Sant, amb un bec vermell i ploma blanca, es troba situat a l’esquerra de la composició, molt proper a l’orella del personatge i presenta un nimbe crucífer elaborat amb tres feixos de raigs vermells. La taula es troba retallada per la part esquerra i desproveïda de la decoració del marc lobulat, fet que porta a pensar en la reutilització de la mateixa com a prestatge o en una altra funció semblant.

Pel tema, aquesta taula podria formar part del coronament del retaule major d’Alella que va ser substituït per un altre encarregat al fuster Pere Torrent el 1512 i pintat per Joan de Borgonya l’any 1523, i que, al seu torn va ser reemplaçat per un altre en estil barroc procedent de la catedral de Barcelona, l’any 1879.

Aquesta taula, ens suggereix que hauria de contenir també la imatge de l’arcàngel Gabriel, complementària a l’acció. La majoria de les anunciacions d’Huguet, la del retaule de l’Epifania en seria una excepció, es caracteritzen per representar la figura de la Verge frontalment, a diferència de la situació esbiaixada de la imatge com és habitual en altres obres.

A finals de l’època medieval, membres de les dues grans famílies d’Alella, els Sors i els Desplà, ocupaven en aquell moment alguns càrrecs de la cúria episcopal. Un d'ells, Joan Andreu Sors, que aleshores era un dels canonges de la Seu barcelonina, va fer construir la capella de Sant Sebastià i Santa Tecla en l’edifici de la Seu, que també contenia un retaule de Jaume Huguet (1475-1486). Segurament, el canonge i el pintor devien haver-se conegut a Valls ja que el canonge Joan Andreu Sors havia estat rector d'aquesta parròquia i comensal de la catedral de Tarragona als voltants de l’any 1453.

Malgrat que s’ha proposat una data entre el 1455 i el 1465 per la realització del retaule, que és el període en que Huguet treballa en altres obres que hi guarden relació i que contenen escenes de l’anunciació - el retaule de Vallmoll (1445-1450), el de l’Epifania de Vic (1450) o el del conestable Pere de Portugal (1464- 1465), el més segur és que el retaule fos realitzat en una etapa al voltant de l’any 1463, que és quan s’acaben les obres del nou altar major de Sant Feliu d’Alella.

Per a saber-ne més:

• ALCOY PEDRÓS, Rosa (1993). “Mare de Déu d’una anunciació” a Jaume Huguet. 500 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dep. de Cultura. P.218-219.
• GRAUPERA, Joaquim (2012): L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran. Defensada el dia 18 d’abril de 2012. Universitat de Barcelona.

Jaume Huguet

Compartiment d’un retaule de Sant Feliu d’Alella.

(MDB, num. inv. 17) [Fotografia: Alcoy,1993, p.219]

Les portes reciclades d’art gòtic al Baix Maresme (s.XV)

La majoria dels edificis religiosos de la comarca del Maresme van ser obrats en el s.XVI. Alguns d’aquests edificis van reaprofitar elements estructurals de l’edifici antic que es va aterrar. D’aquestes parts salvades o reciclades cal destacar algunes portades gòtiques dels vells edificis parroquials que, en alguns casos, van ser aprofitades com a portals laterals en les noves construccions, com per exemple a Alella i Cabrera.

L’antiga portada de la parròquia de Sant Feliu d’Alella va estar obrada en les reformes efectuades en l’edifici romànic a mitjans del s.XV. El 9 de setembre de 1454, en Tomàs Gurri va vendre als jurats d’Alella unes cases adjuntes a l’església per engrandir-la. La primera pedra la va posar mossèn Francesc Desplà juntament amb el vicari mossèn Jaume Rostell el dijous 14 de juny de l’any 1459, en temps del rector Antoni Janer.  Les obres van ser efectuades per els mestres de cases Garau Ebriqualandes i el mestre Martí provinents de França i van concloure el dimecres 28 de maig del 1463.  Les obres van consistir en esquinçar els murs laterals amb una capella a cada banda, i en la realització d’un nou presbiteri i d’una nova façana. En aquestes reformes es va edificar també un nou portal gòtic al mur de ponent esculpit en pedra de Montjuïc. Aquest portal va ser traslladat en la segona ampliació del temple (1610-1613) i és el que actualment dóna accés a la capella del Sagrament. Es tracta d’una porta adovellada amb una doble motllura acanalada que adopta la forma d’arc apuntat en la clau, i en els muntants agafa la disposició de columnetes amb un capitell  llis força senzill i amb una base motllurada gòtica.

La segona portada amb aquestes característiques la trobem a la parròquia de Sant Feliu de Cabrera. Aquesta també era l’antiga portada gòtica de l’església preexistent que va ser reaprofitada com a portal xic en el moment d’edificar la nova església gòtica en el s.XVI.  En el contracte signat el 5 de gener de 1540 entre els mestres de cases Antoni Mateu de Barcelona i Joan Vives de Sant Genis de Vilassar amb el batlle Bernat Segrera i demés jurats, obrers i singulars de Cabrera per obrar l’església parroquial de Sant Feliu de Cabrera per 1150 lliures en 6 anys s’esmenta que “Item, lo portalet de dita sglésia que sie lo qui es ara en la sglésia vella empero que l’age de rapicar.” testimoniant aquest fet. En aquesta, el guardapols presenta una decoració de cares molt desgastades que ens permet datar-ho també dins el s.XV, malgrat que en aquest cas no hem localitzat la documentació pertinent.

Gràcies a aquests fets podem conservar algunes de les portes gòtiques dels antics edificis parroquials del s.XV que ens donen testimoni dels gustos estètics d’aquell període.

Per a saber-ne més :

• GRAUPERA, Joaquim (2012): L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran. Defensada el dia 18 d’abril de 2012. Universitat de Barcelona. 
• GRAUPERA, Joaquim (2012): Els Desplà com a promotors d’art. Treball guanyador de la "Beca de Recerca local d’Alella” Alella: Ajuntament d’Alella. Treball inèdit consultable a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia, d’Alella. 
• GRAUPERA, Joaquim (2012): “Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i el Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuic.” a Actes del Congrés Internacional “Portalades gòtiques a la Corona d’Aragó". Desembre de 2012. Barcelona: Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. (En premsa)

Antic portal gòtic d'Alella [Fot.Joaquim Graupera]

Antic portal gòtic d'Alella (Detall) [Fot.Joaquim Graupera]

Antic portal gòtic d'e Cabrera [Fot.Joaquim Graupera]

Antic portal gòtic de Cabrera (Detall) [Fot.Joaquim Graupera]