Referències sobre el nom dels artífexs romànics del Maresme

D’aquest tema, en tenim molt poques referències en la documentació. Malgrat tot, segons dades d’altres comarques on hi ha més estudis, podem parlar d’alguns elements sobre aquests assumpte.
A partir de la tècnica emprada en els edificis, podem deduir, coneixent com funcionava en altres indrets, que els autors de les obres devien ser un grup d’obrers que devien anar movent-se pel territori segons les demandes, de nobles i eclesiàstics, de reparació o construcció dels edificis. A partir de la recerca arqueològica, es fa evident el contrast entre la tècnica emprada en les restes d’edificis funcionals (masos, molins...) i en edificis singulars (esglésies, monestirs...) que evidencia l’existència de gent especialitzada.
En aquest cas, a diferència del que sabem en el preromànic, aquests equips els podríem descriure com a experts en l’art de construir. És a dir, ja no serien els mateixos pobladors de la zona, qui es dedicarien a construir, com en l’etapa anterior, sinó que ho ferien un grup de artesans destres en l’ofici, sense descartar per això que els pagesos participessin per ajudar a l’obra, en el transport de pedra, pastar el morter etc. Aquesta col·laboració podia ser voluntària, pro Dei amore, o bé forçada pels vincles de dependència feudal, com deixa clar la carta de població atorgada pel comte Borrell II als habitants de Cardona (23 d’abril del 986).
En el romànic no hi ha costum de documentar el nom dels tallers ni dels operaris. Solament tenim casos comptats, com el cas de la referència del 1010 a Sant Cugat del Vallès d’un tal Fedantius, architectus et magister edorum, també Raiundus Lombardus, a la Seu d’Urgell el 1040 o bé Arnalli Catelli, també a Sant Cugat en uns documents del 1207 i representat en un pilar del claustre, que esdevenen casos excepcionals.
A vegades no s’ha de confondre el nom del comitent amb el nom de l’operari, com el cas de Baio a Sant Pere de Clarà que actua com a comitent. L’únic esment d’un operari en la documentació relativa al Maresme apareix en un de datat l’11 de novembre de l’any 1006 quan Rodolf dóna al monestir de Sant Cugat del Vallès el castell de Montgat amb la seva torre i pertinences. Entre les signatures del document, apareix “Fedancio, Artificem petre” fent referència a un constructor que actua com a testimoni de la donació.

Els dibuixos d'Alella i Teià realitzats per Lluís Rigalt (1881-1882)

Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 1814 - Barcelona, 1894) és un dels pintors catalans representants de l’escola del paisatgisme romàntic. Es va formar en un primer moment a l’Escola de la Llotja on treballava el seu pare Pau Rigalt i també a Madrid amb Pérez Villamil. El 1845 va succeir al seu pare com a professor de la Llotja i va ser nomenat Director entre el 1877 i el 1887. Va morir a Barcelona el 1894.
Com a pintor destaca pels paisatges, molt realistes i fidels, que va dibuixar gràcies a la seva activitat excursionista. La seva relació amb el Maresme la tenim documentada l'any 1849, en el moment que la visitar aquesta comarca realitzant una colla de dibuixos de Montgat, d'Alella,del Masnou, de Mataró, d'Arenys, de la Vall Alta i de Canet de Mar. L’any 1877 va tornar a fer una segona excursió per la costa del Maresme per la zona d’Arenys i Canet de Mar. Entre el 1881 i 1882 en va fer una altra a la zona del Masnou, Alella i Teià. Al final de la seva vida va establir amistat amb l’arquitecte mataroní Josep Goday i Casals (Mataró 1881- Barcelona, 1936), col·laborador de Josep Puig i Cadafalch, la mare del qual, Rosa Casals i Bernadas (1855-1919) era filla del Mas Casals d’Alella. Gràcies a un quadern conservat pel mateix Goday coneixem una sèrie de dibuixos de Rigalt reproduint algunes finestres d’Alella i Teià i fins i tot la creu de terme de la vila. Els dibuixos reprodueixen una sèrie de finestrals gòtics de les masies del Maresme amb una clara voluntat d’arqueologia artística. La destrucció del patrimoni arran de la desamortització de Mendizábal del 1835 va fer prendre consciència a molts artistes coetanis de la necessitat de documentar el patrimoni català. També cal tenir en compte la influència del medievalisme romàntic de l’escola alemanya que va penetrar ideològicament a Catalunya desprès del primer terç del s.XIX paral·lelament al redescobriment cultural de la Catalunya medieval oblidada pel neoclassicisme. L’Escola de la Llotja, on es va formar Rigalt, va esdevenir capdavantera d’aquest moviment.

Bibliografia

• 
  
  CASELLAS, Raimond: Conferencia llegida'l dia 2 de desembre de 1899 al «Centre Excursionista de Catalunya» en la sessió celebrada pera commemorar la fundació de la Primera Societat Catalana d'Excursions. L’Avenç. Barcelona, 1990
• 
  
  CUBELES Albert; CUIXART, Marc, eds: Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona de la Mancomunitat a la República. Ajuntament de Barcelona; Institut d'Educació. Barcelona,2008.
• 
  
  FONTBONA, Francesc: Del neoclasicisme a la restauració (1808-1888). Ed. 62 . Barcelona, 1983. (Història de l’Art Català, volum VI). Pàgs.80-88
• FONTBONA Francesc. Lluís Rigalt. Cercle Artístic de Sant Lluc. Barcelona, 1996

La portada gòtica de Sant Martí d’Arenys de Munt (1531-1543)

La portada de l’església d’Arenys de Munt forma part d’un grup de portades gòtiques situades a la part central de la comarca del Maresme. Ens referim a les portades de les esglésies parroquials de Sant Genis de Vilassar de Dalt, Sant Julià d’Argentona, Sant Martí d’Arenys de Munt, Sant Feliu de Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres. La relació estilística entre elles, no s’explica solament pel veïnatge proper de les diferents poblacions, fet que explicaria la difusió com a còpia del model, sinó que a més, una de les portades apareix citada de forma explícita en la redacció dels contractes dels mestres d’obra.com a model a reproduir. D’aquesta manera, la portada de l’església d’Arenys de Munt esdevé el model a seguir pels promotors en els contractes de les obres posteriors de Cabrera i de Llavaneres. L’origen d’aquest tipus de portada el podem situar a cavall del segles XIV i XV. Es pot identificar per primer cop en les portes del palau del rei Martí a Poblet encarregades al mestre Arnau Bargués amb l’escultura obrada per l’escultor François Salau. Aquest es troba a ponent del claustre major sobre del vestíbul, de l'antic cubar i de la galilea i s'hi accedeix per unes escales situades a la dreta del pati. Les obres va començar el 1397 però el 1406 es van parar sense estar concloses. El mateix autor va utilitzar el mateix model a la façana de l’ajuntament de Barcelona, contractada en l’any 1399 i la portada de la parròquia de Blanes, que formava part del palau- castell dels Cabrera encarregada en època de Bernat IV de Cabrera (1373 - 1423).
L’església de Sant Martí d’Arenys de Munt va ser encarregada en un contracte datat a l’11 d’agost del 1531 al mestre de cases Pau Mateu. La pedra es va extreure de les pedreres de Can Bellsolell i de Can Borrell. L’any 1539 es començà a cobrir la volta de la nau central, i al mateix any, a causa de la mort del mestre de cases Pau Mateu, es va fer càrrec de l'obra el seu germà Antoni. El nou temple, va ser consagrat pel bisbe de Girona, Joan de Margarit, el 13 de setembre de 1544.
Sobre l’autoria del portal en tenim la referència en un document del 7 de novembre de 1533, data en que el mestre Jaume Safont de Barcelona va percebre cobrar un import per “dos llindas y dos josanes y dos portals per dita sglesia. Originalment el timpà del portal era mancat de decoració i l’any 1542 s’encarregà a l’escultor Joan de Tours una imatge de Sant Martí partint la capa a dalt de cavall. Aquesta no es la que es conserva actualment, ja que l’actual és una còpia de l’original que va ser destruïda durant la guerra civil.
L’obertura de la porta és també rectangular amb un arquitrau llis sense decoració sostingut per uns feixos de columnes que queden integrades en els brancals que tenen unes motllures gòtiques a la base i decorat amb capitells vegetals. Els brancals exteriors presenten els capitells a l’alçada de la línia d’imposta de l’arc. Aquests es presenten decorats en diferents motius més propers a l’estil del renaixement, que alternen ocells i querubins. Aquests capitells sostenen una sèrie d’arquivoltes que delimiten un arc de mig punt rebaixat amb un frontó central desproveït d’escultures amb una decoració lleugerament apuntada a la part superior. L’arc es troba decorat a la part externa per un guardapols que acaba amb unes mènsules a l’alçada dels capitells. La mènsula de l’esquerra s’hi representa un àngel turiferari i a la mènsula de la dreta s’hi representa un personatge escrivint un llibre en un faristol que es podria interpretar com un evangelista o un profeta. Aquest guardapols es troba decorat en l’estradós per una sèrie de volutes vegetals i sobre la clau hi ha un floró de tres fulles.

Per a referències i bibliografia:

• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim:”Les portades gòtiques del Baix Maresme: tipologia, característiques i referents” a XXIII Sessió d’Estudis Mataronins, 2 de desembre de 2006. Comunicacions presentades . Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró ,2007. Pàgs. 215 – 231
• També a : http://blogs.descobrir.cat/patrimoni/2010/05/03/esglesies-del-maresme-i-portades-gotiques-del-segle-xvi/

Unes mènsules del palau de Blanes al Museu de Mataró

[18 de maig ] DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS

En el Museu de Mataró es conserven, integrades a la seva entrada, unes restes procedents del palau gòtic dels vescomtes de Cabrera a Blanes. Es tracta d’un arc carpanell i dues mènsules que han estat analitzades per l’amic i company de la junta d’Amics de l’Art Romànic, Dr.Joan Valero. Aquest estudi ha estat publicat recentment en el darrer exemplar de la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (Núm.96, gener del 2010) el qual forma part de la tesi doctoral dirigida per la Dra Francesca Español i presentada l’any 2004 amb el títol Pere Oller, escultor.
La primera de les mènsules que integren el conjunt es troba decorada amb tres àngels que sostenen al centre l’escut dels Cabrera. A l’altra s’hi troba representat en el centre un quadrúpede mutilat que gira el cap endarrere. A la seva dreta hi ha una figura femenina d’estètica cortesana i a l’esquerra un jove vestit amb una hopalanda i que sosté un objecte difícil de definir, que podria correspondre a un arc. Segons Valero correspon a l’escena de la caça de l’ unicorn, que iconogràficament representa una raresa a Catalunya, ja que hi ha pocs casos documentats, els quals son referenciats a l’article. A banda de descriure els altres elements escultòrics conservats del palau de Blanes en altres indrets, tant al MNAC com a Blanes mateix, l’article es centra principalment en l’autoria de les peces esmentades.
Valero presenta, de forma exhaustiva i documentada, els testimonis que acrediten que els relleus van ser obrats pel taller d’Arnau Bargués, el qual en aquells moments estava actiu treballant, a banda del palau de Blanes en altres projectes com el del palau del Rei Marti l’humà a Poblet, el del palau de Valldaura i el de la casa de la ciutat de Barcelona, en una cronologia que es mou entre finals del s.XIV i principis del segle XV (1398 al 1401 aprox).
La importància d’aquest taller, segons Valero, és que introdueix a casa nostra les novetats del gòtic internacional provinents de centre Europa. Hi ha representacions molts similars a les del Palau de Blanes a la Sainte-Chapelle de Vincennes, a la capella parisenca de Notre-Dame de Bonnes-Nouvelles entre altres.
Malgrat que no és l’objectiu de l’article, trobo a faltar una referència al fet de com van arribar aquestes peces al Museu de Mataró i com es van incorporar en els elements estructurals del vestíbul de l’entrada. Celebrem la publicació d’aquest estudi i recomanem la seva atenta lectura ja que ajuda a comprendre una part del nostre patrimoni, que malgrat no ésser de la ciutat de Mataró, s’hi conserva com a part integrant del nostre museu local.

BIBLIOGRAFIA

Valero Molina, Joan: " Dues mènsules del Museu de Mataró, procedents del palau dels Cabrera a Blanes. Reflexions sobre l'escultura en els tallers d'Arnau Bargués" a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, núm.96 (gener del 2010), pàgs.22-34

Palau de Blanes [Fotografia:Josep Renalias,2007]Mènsules del Museu de Mataró [Fotografies, J.Graupera,2007]