divendres, 17 de setembre del 2010

Les Jornades Europees del Patrimoni al Maresme (Del 24 al 26 de setembre de 2010)

Les Jornades Europees del Patrimoni es va crear l’any 1991 i cada tardor esdevenen una bona eina de difusió i coneixement del nostre patrimoni. En l’edició d’aquest any aplega més de 450 activitats en prop de 200 municipis catalans i el Maresme hi és també representat en les poblacions d’Arenys de Mar, Argentona, Cabrils, Calella, El Masnou, Mataró, Palafolls, Sant Genís de Palafolls, Santa Susanna i Vilassar de Dalt.
D’aquestes, les activitats que fan referència al Maresme medieval son les proposades pels ajuntaments d'Argentona, Cabrils, Palafolls, Santa Susanna i Vilassar de Dalt.
A Argentona, el dia 25 a les 18 h., proposen una visita guiada a la via romana de Parpers (ctra. de Mataró a Granollers, km 6). Malgrat els seus orígens romans, a vegades qüestionat, ha estat una via de comunicació important per la comunicació cap el Vallès i  usada també en època medieval fins pràcticament a la segona meitat del s.XX. A Cabrils, el diumenge 26 de setembre a les 11 h s’inaugurarà el Museu-Arxiu de Cabrils (a Can Ventura del Vi - Carrer Santa Creu 3) amb referències al passat medieval del poble i en especial a la capella preromànica de Sant Cristòfol.
L’Ajuntament de Palafolls, per la seva banda, proposa una visita guiada al castell de Palafolls a càrrec de l’historiador Jesús Rodríguez (diumenge 26 a les 10.30 h. a l’esplanada del castell (camí del castell de Palafolls – urbanització Mas Carbó - Palafolls). Aquest castell, a una alçada de 188 metres, s’erigeix en un turó per a la guaita i defensa del camí ral a Barcelona, alhora que albira una gran extensió de la costa, la desembocadura de la Tordera, el Montnegre, el Montseny, les Gavarres i el nord-oest dels Pirineus. A través d’aquesta visita es vol donar a conèixer el valor històric i patrimonial, així com estratègic, del castell.
Per la seva banda, a Santa Susanna es realitzarà l’itinerari per les torres de guaita, que començarà a les 10 del matí des de la Plaça de Catalunya. Un cop finalitzat l’itinerari, a la masia de Can Ratés (a les 11 h.), tindrà lloc la conferencia sobre les torres de defensa al Maresme que comptarà amb la meva col•laboració. Seguidament es presentarà el Mapa de Patrimoni de la població a càrrec dels seus autors Pere Barbado i Marc Bosch. També es lliuraran els premis del concurs de fotografies sobre el patrimoni local.
A Vilassar de Dalt, el dia 24 a les 20 h. S’oferirà la conferència: “Paratges amb història. El patrimoni arqueològic del Parc de la Serralada Litoral” al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (c. del Marqués de Barberà, 9). En l’esmentada conferencia a banda dels elements naturals (els boscos, els serrats i les fondalades del Parc de la Serralada Litoral) s’explicarà l’antic i valuós patrimoni arqueològic, com el cas de les tombes medievals.

Si voleu consultar el catàleg de totes les activitats que es fan a Catalunya en pdf, el podeu trobar a:

dissabte, 11 de setembre del 2010

Els capbreus d’Argentona i Vilassar (1558–1614) en una conferència de Maria Josep Castillo

En el marc dels actes organitzats per la regidoria d’Actes Culturals, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre, el Centre d’Estudis Argentonins "Jaume Clavell" va programar el passat divendres 10 de setembre de 2010, la conferència Una mirada al passat d’Argentona a través dels documents anomenats capbreus pel divendres 10 de setembre, a les 20 h, a la casa gòtica, seu de l’entitat. Maria Josep Castillo, llicenciada en història i autora d’una exhaustiva monografia sobre els capbreus dels Desbosc, va exposar aquest tema amb motiu de la restauració del Capbreu Desbosc (1558–1614) conservat a l’arxiu Municipal i d’una còpia d’aquest realitzada en el s.XIX, els quals s’exposaran durant tot el cap de setmana, els dies 10, 11 i 12 de setembre, a la sala d’exposicions de la casa Gòtica. ( Horari de visita: Divendres, dia 10, de 17 h a 20 h. Dissabte, dia 11, d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h. Diumenge, dia 12, d’11 h a 14 h.).
Maria Josep Castillo va fer una descripció detallada dels motius que la van portar a realitzar el seu estudi, presentat com a tesi de llicenciatura i esposà les característiques dels esmentats capbreus, afegint detalls sobre les dades que contenen.
El Capbreu és un document o manual on s’anotava per ordre del senyor feudal, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels pagesos emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la pervivència de les rendes i obligacions del pagès envers el seu senyor.
Capbreu Desbosc o
Capbreu de Joan Carles (1558-1614)
En les declaracions que fan els pagesos en els capbreus, hi consten cases, terres, béns, cultius als que es dediquen, dades sobre l'origen dels béns (compra, herència...) o l'ascendència del capbrevat són una font important per a la història agrària de la propietat i de les seves variacions. Com es pot entendre aquests documents aporten molta informació sobre com era la pagesia, i en aquests concrets sobre el món rural a Argentona i Vilassar entre els segles XVI i XVII.
Els dos capbreus de l’exposició són: l’original conegut com a Capbreu Desbosc o Capbreu de Joan Carles, fent referència al senyor que l’ordena (els Desbosc o senyors dels castells de Vilassar i Burriac) i el notari públic de Barcelona que ratifica les declaracions. Tal com hem apuntat abans, aquest va estar realitzat entre el 1558 i el 1614.
Còpia del capbreu realitzada a Mataró
pel notari Desideri Torras i Golorons
a principis del s.XIX.
 El segon capbreu és una còpia del primer realitzada a Mataró pel notari Desideri Torras i Golorons a principis del s.XIX. Aquest capbreu té per títol en la primera pàgina “Transumpto autentich de diferents confessions enfiteoticarias de varis predis situats en la ciutat, y terme de Mataró, en lo lloch, y terme de Argentona, en Barcelona, Dosrius, Premià, Òrrius, y Vilasar, y altres parts rebudas per Joan Carles, Notari de Barcelona, y Miquel Benus, Notari de Vilasar desde 2 de maig del any 1558 fins à 8 Desembre 1614, clos per Don Desideri Torras y Golorons”. Sembla que encara hi ha una tercera còpia a l’Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona. L’exposició ve complementada per dos plànols conservats de les finques capbrevades.

Si voleu més información sobre aquests capbreus i la información que ens oferiexen, podeu consultar :
  • CASTILLO, Maria Josep: Argentona i Vilassar a cavall de dues èpoques. L’Aixernador. Argentona, 1990. (El Montalt, 7)
  • CASTILLO, Maria Josep; ZAPATA, Assumpció: Argentona al 1800 : cartografia històrica a partir del plànols del marquesat de Moja. Ajuntament d'Argentona; Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, [2002]
  • CUADRADA, Coral: El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42).
  • RICHOU LLIMONA, Montserrat: Aproximació a la història d’Argentona (segles XIII-XV). Ajuntament d’Argentona. Argentona, 1987 (Premi Burriac)
  • SUBIÑÀ COLL, Enric: Argentona de la sagrera a la vila (1295-1900). Ajuntament d’Argentona. Argentona, 2002.
  • ZAPATA i BUXENS, M. Assumpció: Les jurisdiccions locals en el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia dels Desbosch. Caixa d’estalvis Laietana. Mataró, 1998. (Premi Iluro, 57)
  • ZAPATA, Ma Assumpció.: La baronia Desbosch del Maresme. Una jurisdicció feudal en l’edat moderna. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2004. (Premi Iluro,65)
Ferran Armengol, Regidor de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament d'Argentona inaugurant l'exposició.
Llorenç Soldevila, vice-president del Centre d'Estudis Argentonins "Jaume Clavell"
presentant la conferència.
Maria Josep Castillo en un moment de la conferència.
Vista del públic assistent a l'acte

divendres, 3 de setembre del 2010

Un nou article publicat sobre l'ermita de Lorita (Sant Andreu de Llavaneres)

Aquest trimestre la revista Singles de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró ha publicat, entre altres articles sobre les activitats que li son pròpies, un estudi meu sobre la capella de la Mare de Déu de Lorita de Llavaneres. D'entrada, sobta  la imatge de la portada per una revista d'excursionisme. Es tracta de la publicació d'una portada censurada als anys 80 i pensada pels Cingles núm.69. S'ha volgut recuperar aquest fotomuntage per aquest Cingles 96 gràcies a  la col.laboració de Manel Punsola.
L'interés per la publicació del meu text va venir arran de la noticia del bloc de tot just fa un any , el 4 de setembre del 2009. En Pere Busquets de l'Agrupe  es va posar en contacte amb mi i em va oferir la idea.
En el meu article amplio altres materials publicats en anterioritat. Un element afegit interessant és la hipòtesi del canvi d'advocació de la capella de la Mare de Déu de Montserrat a la de la Mare de Déu de Loreto. Altres elements afegits prou interessants són la reproducció fotogràfica i la descripció de diverses  imatges que decoraven la capella: un fragment de retaule i la talla de la Mare de Déu de Montserrat, primera advocació de la capella. Voldria agraïr l'interés de Pere Busquets per la publicació de l'article i la col.laboració de les fotografies de Joan M. Labrador. També voldria agraïr la disponibilitat i la documentació facilitada per Francesc Xavier Vergés de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, el qual sempre esta disposat a qualsevol col.laboració.
L'Agrupació demostra amb aquest articles dedicats a la recuperació de la memòria del nostre patrimoni històric i artístic, un dels elements presents des del seu moment fundacional, ara fa 100 anys. Malgrat la seva passió per la natura i l'excursionisme, aquesta associació sempre ha estat al servei de la recuperació de la nostra cultura i  la recerca i documentació del nostre patrimoni antic.
Si voleu llegir l'article el podeu descarregar en pdf. a l'adreça següent:

dissabte, 24 de juliol del 2010

Les finestres en el romànic del Baix Maresme

Les finestres del romànic tenen una factura similar en tots els casos conservats al Baix Maresme i responen quasi totes a una estructura d’arc de mig punt sobre uns muntants. Totes són de doble esqueixada, obtinguda per l’obliqüitat dels muntants, arc i ampit de la finestra. D’una esqueixada s’han conservat les finestres de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera.
Es troben situades generalment al centre de l’absis, com els casos de Sant Martí de Montgat, Sant Mateu de Preià de Dalt i a Sant Bartomeu de Cabanyes. A Santa Maria del Viver, a banda de l’absis, es troba també en el mur de migdia i en el mur de ponent. El cas més excepcional és a la parròquia de Sant Esteve de Canyamars, on s'ha conservat una finestra al mig de les capelles del creuer i també hi han dos finestres més al mur de migdia, segurament una tercera es deuria perdre en obrir la capella lateral al s.XVII. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, es conserven les quatre finestres del primer pis, d’estructura adintellada, i les quatre finestres del segon pis, amb arc de mig punt. També es conserven dues finestres a l’absis de Sant Pere de Clarà (Argentona) de tipus adintellat i d’una sola esqueixada. A l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera és l'únic cas amb totes les finestres situades en el absis i orientades a migdia i tramuntana.
Tots aquests tipus de finestres deixen un pas d’obertura de llum molt estret, que juntament a les poques obertures existents, porten a una atmosfera fosca a l’interior de l’edifici. Segons Puig i Cadafalch, “Nosaltres hem vist en les esglésies romàniques catalanes atenuarhi encara la llum per medi de veles y cortines. per altra part la fosquetat es un element que cerca exprofés la gent del migdia en els temples, trobant en son misteri quelcom propi del lloch sagrat.”

A partir d'aquestes finestres conservades es pot establir la tipologia de finestres següent:
Tipus 1: Finestres adintellades de filiació preromànica. Són finestres adintellades fetes amb els muntants de carreus regulars i un dintell monolític. En aquest cas es poden entendre com a una pervivència inercial de la forma de resoldre les obertures de les finestres del preromànic. Tenen com a paral•lels les finestres de Sant Andreu d’Órrius i les trobem conservades a l’absis de Sant Pere de Clarà. En aquest cas, els models son propers en l’espai, ja que els dos temples son molt a prop. En el cas del campanar de Sant Feliu d’Alella, les finestres del primer pis són petites i adintellades. En aquest cas, aquesta estructura es deu a la necessitat de estalviar mur i fer les menys obertures possibles en la part baixa del campanar per donar més paper sustentant al mur del mateix en la part baixa. A mida que l’alçada s’incrementa, augmenta la grandària de les finestres, ja que el mur en els pisos superiors ha de sostenir menys pes. També tenim aquest tipus de finestra, però d’una sola esqueixada, al mur de migdia de l’absis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera. Aquesta tipologia la podem situar cronològicament, entre el s.XI i la primera meitat del s.XII.


Tipus 2: Finestres amb arc de mig punt i doble esqueixada amb dovelles i montants de carreus escairats a cops de maceta. Aquesta tipologia és la més freqüent en el romànic del Baix Maresme. Consisteix en uns muntants fets de carreus fins la línia d’imposta, allí des del salmer, les dovelles es disposen de forma radial. Totes solen tenir doble esqueixada i la disposició i tècnica de l’arc es reprodueix a l’interior. Solament en el cas de l’interior de la finestra de l’absis de Sant Bartomeu d’Órrius, l’arc es troba retallat en una pedra monolítica. S’han conservat finestres d’aquest tipus als absis de Sant Bartomeu de Cabanyes i Sant Martí de Montgat. Aquesta tipologia la podem situar en el s.XI i de forma inercial en el s.XII.


Tipus 3: Finestres amb arc de mig punt, de doble esqueixada elaborat amb dovelles i amb montants de carreus llisos i ben escairats. Aquesta tipologia de finestra evidencia ja una tècnica del s.XII en que les parts més nobles de l’edifici son obrades per picapedrers més experimentats. Aquesta tipologia la podem trobar a Sant Esteve de Canyamars i Santa Maria del Viver (Argentona). Les finestres de Sant Mateu de Premià, podrien pertanyer a aquesta tipologia, però no es pot observar actualment en claredat ja que es troben tapades per una capa de guix. La datació d’aquestes finestres pertany com hem dit al s.XII. Aquesta datació la podem deduir per la tècnica constructiva dels murs, malgrat que no presenten brancals decorats amb escultura monumental.

Bibliografia
GRAUPERA, GRAUPERA, Joaquim: L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el baix Maresme. Vol.1. La Comarcal edicions. Argentona,2001. p.110-112