La col•lecció de peces medievals al Museu d’Arenys de Mar

El Museu d’Arenys de Mar té el seu origen en l’antic Museu Fidel Fita. Una mostra de la història i el patrimoni d'Arenys que es remunta a l'any 1917, quan un grup de persones de la vila preocupades pel patrimoni del poble decideix reunir objectes de valor històric i donar-los a conèixer. La voluntat per desenvolupar un museu, però, té moltes dificultats, fet que porta a la crisi d’aquesta iniciativa. L'any 1953 la Diputació Provincial de Barcelona i l'Ajuntament d'Arenys de Mar signen un conveni per a l'adaptació d'un local del poble com a museu i biblioteca. Amb el temps, per problemes d'espai, el fons s’emmagatzema i algunes peces es retornen als seus propietaris. El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes de nou el 13 de març de 1983 amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col•lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta.

L'any 1998, el Museu es va ampliar amb la donació del fons de minerals de Joaquim Mollfulleda i Borrell, que es va ubicar en un edifici adjunt sota el nom de Museu Mollfulleda de Mineralogia. Avui en dia, el Museu disposa de dos seccions: el Museu Marès de la Punta on també es troba un espai dedicat a la història d'Arenys de Mar on s’exposa una part representativa del Fons Fidel Fita i el Museu Mollfulleda de Mineralogia.

Els objectes d’època medieval conservats en el museu, a part de les puntes de la col•lecció Marés, provenen la majoria dels objectes recollits per Josep Maria Pons Guri al llarg de la seves activitats com a investigador. En els anys 1949-1950 i 1957 Josep Ma. Pons i Guri es va fer càrrec de les excavacions arqueològiques al poblat ibèric de la Torre dels Encantats. Les troballes que s’hi van fer van ser l’inici del Museu Municipal Fidel Fita, inaugurat l’any 1957 en les actuals dependències municipals. Tot i que el Museu va tancar les seves portes l’any 1977, gràcies a la incansable tasca de Josep Maria Pons i Guri, els seus fons, d’altra banda ben variats, van continuar ampliant-se.

En la pàgina web del Museu, s’hi pot veure una exhaustiva feina de catalogació del fons que es pot consultar en la mateixa pàgina web. Els objectes es presenten catalogats per categories (Categoria de puntes i teixits : indumentària, complements...), classificació del Fons Fidel Fita (arqueologia, nàutica, imagineria religiosa...),etc.

Entre els objectes medievals més desacatats són la col•lecció de rajoles medievals, les puntes, objectes ceràmics provinents de derelictes trobats per pescadors de la zona (Arenys, Llavaneres...) i objectes aïllats que alguns d’ells presenten una singular importància com una campana del segle XIV (Núm. Reg. 3788) provinent de Sant Pere de Riu (Tordera); una Mare de Déu gòtica del s.XIV (Núm. Reg. 9955) de procedència desconeguda o un fragment del retaule de Sant Martí d’Arenys de Munt (Núm. Reg. 3805) obra de Jaume Safont, que representa un cap de vedell en pedra de color gris, procedent del retaule de l'altar major de l'Església de Sant Martí d'Arenys de Munt destruït el juliol de 1936.

Per qui li interessi accedir a la web del Museu i al fons complert inventariat:

http://museu.arenysdemar.cat

ALGUNS MODELS DE FIXES DE L'INVENTARI

"Recuperem Roca Rossa (Tordera)" Una nova pàgina web sobre l'art medieval del Maresme

En motiu però de la celebració de les IV Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme, que organitza periòdicament el Grup d'Història del Casal, i que en aquella ocasió es dedicaren als monestirs medievals; membres del Grup d'Història van constituir-se en equip de recerca que volia aprofundir en diferents aspectes d'aquestes institucions medievals, centrant-se en l'estudi dels monestirs de Sant Pere de Clarà (Argentona) i Santa Maria de Roca Rossa (Tordera).  Aquesta web forma part del Projecte de Recerca "Masos i monestirs"  impulsat per aquest col.lectiu amb la col.laboració del Centre d'Estudis Vilassarenc i el Cercle d'Història de Tordera. La web també té el suport de l'IMAC de l'Ajuntament de Mataró i de la Nova Aliança Mataronina. El projecte s'ha finançat amb un ajut de la VII convocatòria a Projectes de Recerca (2009) de l'Institut Ramon Muntaner. La pàgina, que es pot consultar en català i en castellà, presenta diversos apartats, encara no tots actius. Un dels apartats explica l'inici de la canònica i la seva fundació. Un  altre amb el titol Del Romànic al Gòtic n'explica les dependències conegudes del monestir. En l'apartat sobre la cuina del monestir hi podem trobar informació sobre els àpats, atuells i receptes. A l'apartat de Masies i molins ens descriu les diferents possessions del monestir i els diferents masos que li atorgaven les seves rendes i finalment  a la  imatge de la Marededéu ens dona informació sobre la imatge conservada al Museu Diocesà de Solsona que presumiblement es considera provinent d'aquesta canònica.

Per a poder consultar la web: http://www.ghcmataro.org/RocaRossa/index.html 

Es convoquen, en la IV Trobada d’Entitats a Sant Cebrià, les «V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme»

El dissabte 13 de novembre de 2010, en el marc de la IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme a Sant Cebrià, es va presentar la convocatòria de les «V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme», organitzades pel Grup d’Història del Casal amb la col•laboració de Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, que pretenen analitzar la historiografia sobre el patrimoni arqueològic medieval de la comarca del Maresme.

Les Jornades tindràn lloc el cap de setmana del divendres 11 al diumenge 13 de febrer de 2011. L’estructura de les Jornades seguirà l’esquema habitual. En primer lloc, es tractaran una sèrie de ponències per a emmarcar el tema a nivell general i que es presentaran en una segona circular, i en un segon bloc s’analitzarà el tema del patrimoni cultural a nivell comarcal, atenent la seva perspectiva de conservació, estudis realitzats, estat de la qüestió, entre d’altres. La darrera de les sessions es dedicarà a la lectura de les comunicacions presentades i a un col•loqui - debat. Si en les últimes Jornades van col•laborar les viles de Ripoll i Òrrius, on s’hi van celebrar algunes de les sessions, enguany degut a la col•laboració del CEA, es desenvoluparan a Argentona. Per altra banda, l’estructura de les Jornades les realitzarem en un cap de setmana a banda de poder-se seguir on line com ja és habitual (http://www.ghcmataro.org/).

Animem des d’aquí a que participeu activament en les mateixes bé amb la vostra assistència, bé presentant comunicacions.

Més endavant concretarem les ponències i les activitats paral•leles que oferirem

Per a més informació:  Díptic de la Primera Circular

IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, sobre el món de la pagesia a Sant Cebrià de Vallalta.

El dissabte 13 de novembre de 2010 va tenir lloc a Sant Cebrià de Vallalta la IV Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, aquest cop excel•lentment organitzada pel Centre d’Estudis de Sant Cebrià (CESC) i centrada en el tema de la pagesia al Maresme. Desprès del lliurament de les acreditacions i la inauguració de les jornades, Rosa Almuzara, Directora de l’Arxiu Comarcal de Mataró va glossar la figura del director del CESC, Lluís Parera (1924-2010) recentment traspassat i impulsor d’aquesta trobada. La ponència introductòria va anar a càrrec de Josep de Ca l’Estrany, pagès i pintor de Sant Cebrià amb el títol de «Com voldríem que fos l’agricultura». D’una manera planera, molt entenedora i didàctica, va anar exposant l’evolució de la pagesia tradicional de l’Alt Maresme cap a una agricultura més tecnificada i industrial, fent referència als punts forts i als punts febles que això comporta i com ens afecta la globalització i la tendència cap a un món més urbanitzat. Després d’una pausa-cafè, es va procedir a la lectura de les set comunicacions presentades que abastaren temes des de la prehistòria fins al món contemporani (al final de l’article teniu el targetó on hi figuren el títol i els autors de totes les comunicacions). Un cop acabada la lectura de les comunicacions es va fer una visita comentada pel patrimoni de Sant Cebrià amb els comentaris d’en Josep de Ca l’Estrany. L’acte es va cloure amb un dinar amb productes representatius de Sant Cebrià. En les mateixes Jornades es van repartir les ponències i comunicacions presentades en un petit llibret.

De temàtica medieval sols es va presentar una comunicació que portava el títol de «L’ús de l'aigua en el món rural. El cas de l'aigua de Jalpí.» de Joan Bou i Illa, Joan Bou i Pla, Joaquim Graupera i Graupera i Jaume Vellvehí i Altimira representants dels Grup d'Història del Casal i del Cercle d'Història de Tordera. Aquest treball va tractar el tema de l'explotació de l'aigua en el món rural i com esdevé una font de riquesa, Aquest cas exemplificat per la gestió de l’aigua feta per part d’una nissaga altmaresmenca: els Jalpí. Des de l'edat mitjana uns pagesos benestants, els Jalpí de Tordera, van anar concentrant la propietat i drets sobre molins fariners. Primer a Tordera però ben aviat a poblacions més allunyades: Palafolls, Arenys, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, etc.. La política familiar els menà a concentrar poder econòmic i prestigi social assolint el títol de Cavaller de Jalpí. L’article acaba en el segle XIX, quan el que en fou el darrer de la nissaga, don Augusto de Jalpí, va esdevenir tot un referent per al progrés de la zona amb iniciatives capdavanteres de tot tipus: la conversió dels antics molins fariners en petites centrals elèctriques, fàbrica de gel, i la conversió de Can Jalpí de Tordera en el manantial Jalpí, embotellant aigua per a la seva distribució.


Triptic de les comunicacions
Per adquirir el llibret de les actes