Es publiquen les actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme.

El passat divendres 11 de gener de 2013 es va presentar en la Casa Gòtica d’Argentona el llibre de les actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval que es van celebrar el febrer de 2011. La presentació es va realitzar en el marc de la inauguració de l'exposició El món agrari a les terres de parla catalana organitzada pel Centre d'Estudis Argentonins “Jaume Clavell”  i va anar precedit per la conferència L'Agricultura a Catalunya avui i demà, a càrrec de Pep Riera, pagès i ex Coordinador General d'Unió de Pagesos.  L'acte va estar organitzat conjuntament pel Centre d'Estudis Argentonins “Jaume Clavell” i el Grup d'Història del Casal amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Argentona.

El llibre L’Arqueologia medieval en el Maresme. Actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval és el número 94 de la revista Felibrejada del Grup d’Història del Casal que actualment és un sol número anual. Com hem dir, aquest volum del 2011 recull les ponències i les comunicacions presentades en les V Jornades. Com en eles actes anteriors, en format paper podem trobar els resums de les mateixes i al final del llibret hi ha un CD amb els articles sencers en pdf i les fotos de tots els actes realitzats en les Jornades. També recull els arxius d’àudio dels dos programes de ràdio que paral·lelament es van emetre en el programa  El Racó del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm), emesos en la mateixa setmana de les Jornades i que tractaren també temes d’època medieval. El llibret també recull, al final, el debat on-line de les Jornades i el resum anual d’activitats del GHC.

Felicitem als companys del Grup d’Història del Casal per aquesta nova aportació que enriqueix el coneixement que tenim sobre el patrimoni medieval de la nostra comarca.

Contingut del llibre:

Presentació

Ponències

Josep M. Vila i Carabasa La recerca en arqueologia medieval a Catalunya:

passat, present i perspectives de futur

Joaquim Graupera: La recerca arqueològica en el Maresme Medieval

Enric Subiñà i Coll: Valoració del patrimoni arqueològic medieval del Maresme

Jaume Vellvehí i Altimira: El patrimoni medieval del Maresme en els museus

Enric Subiñà - Joaquim Graupera: Visita comentada pel patrimoni medieval d’Argentona

Comunicacions

Àmbit 1: l’Arqueologia medieval en el Maresme

Alexis Serrano Méndez: In memoriam Manel Riu i Riu. Precursor de l’arqueologia medieval científica a Catalunya

Enric Subiñà i Coll - David Farell i Garrigós: L'arqueologia i el patrimoni medieval d'Argentona

Joan Carles Alay - Joan Francesc Clariana: Notícia sobre una suposada galera medieval a la costa de Vilassar de Mar (El Maresme)

Joaquim Graupera Graupera: L’arqueologia dels paraments i del patrimoni edificat com a model per a l’anàlisi de les fases constructives d’alguns dels edificis medievals del Maresme: el campanar de Sant Julià d’Argentona, el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona), el castell de Vilassar i la capella de Sant Mateu de Premià.

Joan-Carles Alay i Rodríguez: El Castell de Burriac (2008-2010): Les pintades i el Llamp

Àmbit 2: Edat Mitjana i Moderna (tema lliure)

Joan Bou i Illa - Jaume Vellvehí i Altimira: Sis forns de calç del terme municipal de Tordera (Maresme): L’Església,Ca l’Aulet o Jofre, Can Casellas, Can Pica i Can Marquès

Montserrat Richou i Llimona: Contribució a l’estudi del Baix Maresme Medieval: la compravenda de la casa de Cabrera i altres drets (1392)

Benet Oliva i Ricós: Els Sala: entre vidriers i remences

Alexandra Capdevila Muntadas: Actes per a la proclamació del rei Lluís I a Mataró.

Antoni Llamas i Mantero: L'Auto de Fe. Un exemple de la concreció visible del poder inquisitorial.

Pantalla inicial del CD amb el seu contingut

Toni Marí: El Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral.Un recurs a l’abast de tots als aficionats a la història local

Jornades on-line

Cloenda

Crònica d’activitats i notícies

Contingut del CD

Per a més informació:

• Sobre el llibre: http://www.ghcmataro.org/
• Sobre les ponències i comunicacions: http://jornadeshistoriamaresme.blogspot.com.es/
• Si esteu interessats en adquirir les actes us podeu adreçar a: info@ghcmataro.org

Jaume Vellvehí, President del GHC, durant la presentació del llibre. [Fotografia: Llorenç Soldevila - CEA]

Públic assistent a l'acte [Fotografia: Llorenç Soldevila  - CEA]

Els Desplà com a promotors d’art al Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 10 de gener de 2013 vaig poder assistir com a convidat al programa El Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm) del Grup d’Història del Casal per parlar de la família Desplà-Gralla com a promotors artístics a l’època medieval. Aquest tema va ser recollit en un treball realitzat a partir de la I Beca de Recerca d’Alella (2011) i que encara resta inèdit i que es pot consultar a la biblioteca d’aquesta localitat. 

Els Desplà originaris de Sants en el Pla de Barcelona van adquirir la jurisdicció d’Alella en el s.XIV i es convertiren en una família influent en la cort catalano-aragonesa, ostentant també càrrecs eclesiàstics lligats a les diòcesis de Vic i Barcelona. Alguns membres d’aquesta família com Francesc Desplà i l’ardiaca Lluis Desplà van tenir un paper rellevant en la promoció artística d’època gòtica. Al final de l’edat mitjana es van emparentar amb la família Gralla de Lleida i més tard amb els Montcada. Al llarg del programa es van anar analitzant les diferents tipologies d’obres com l’arquitectura residencial, les diverses actuacions a les parròquies, les capelles privatives i els seus sepulcres, la biblioteca i la promoció de còdex il·luminats i el col·leccionisme d’obres d’art antic. 

Per poder escoltar el programa :
http://www.ivoox.com/2013-01-10-el-raco-familia-despla-gralla-audios-mp3_rf_1697153_1.html

Un nou llibre de Ramon Coll sobre les llegendes del Maresme

El passat dilluns 17 de desembre es va presentar a la Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar el llibre “El Maresme fantàstic. Llegendes” de Ramon Coll Monteagudo. A l’acte hi van intervenir  Miquel Buch i Moya, alcalde de Premià de Mar; l’autor, Ramon Coll, i l’editor de Farell Editors, Jordi Suades.

El llibre tracta de les llegendes fantàstiques de la comarca que son molt nombroses. Els capítols, ordenats temàticament recullen les tradicions orals i escrites al voltant de les referències maresmenques sobre éssers sobrenaturals, encantades i dones d'aigua  tresors encantats, dòlmens i menhirs, marededéus trobades, bruixes, dimonis i gegants, que conformen el principal ventall temàtic de la compilació on hi ha representades quasi totes les poblacions del Maresme. A cada llegenda hi descriu les fonts consultades.

Ens consta que en  Ramon Coll ja està pensant en preparar la continuació amb un altre llibre, encara sense data de publicació, que abordarà aquells esdeveniments històrics ocorreguts al Maresme com els assalts pirates, el naixement mític d'alguns dels nostres pobles, les històries dels soldats de la guerra del francès, l’arribada del tren entre altres.
Ramon Coll (Barcelona,1961) és autor de nombrosos treballs de recerca arqueològica i etnogràfica que han estat publicats en forma de llibre i en diverses revistes especialitzades. Sobre aquesta temàtica cal destacar Llegendes, tradicions i fets de la serralada de Marina. Apunts sobre la etnografia del Maresme (1999) juntament amb Josep Miquel Modolell i la recopilació de llegendes sobre la Cisa a Història i tradicions de la Cisa (1995); La Cisa, mil anys d'història (1999).
Felicitem des d'aquí al Ramon per aquesta iniciativa tot esperant el segon volum !!!

Per a més informació:

• Coll Monteagudo, Ramon (2012). El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors. (Col·lecció Popular Llegendes, 29). 144 pàgines. 16 €. ISBN: 978-84-92811-42-7
• Tribuna del Maresme - Entrevista  a Ramon Coll sobre el llibre 

Intervenció de Miquel Buch i Moya, alcalde de Premià de Mar; l’autor, Ramon Coll, i l’editor de Farell Editors, Jordi Suades durant la presentació del llibre.

Recordant l’obra de Puig i Cadafalch a Mataró

A Mataró durant el mes de desembre del 2012 s’han fet diversos actes en record de l’historiador de l’art, arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch.Els actes van començar el cap de setmana del 15 al 16 de desembre en què es va celebrar l’Open Puig i Cadafalch d'enguany dedicat a L'arquitectura de l'aigua, un patrimoni per descobrir. Entre els actes programats cal destacar les dues conferències (“400 anys d’abastament d’aigua a Mataró” a càrrec de Rafael Montserrat, ex-gerent d’Aigües de Mataró i “Desviament de rieres i projecte de clavegueram de Puig i Cadafalch. Mataró inicis del segle XX” per l’enginyer de camins, canals i ports, Joan Miró), l’exposició al Museu de Mataró dels Plànols del Clavegueram obrada per Puig i les dues visites guiades per alguns dels elements històrics més representatius de l’arquitectura de l’aigua a Mataró, com ara els molins fariners de la ciutat, els xups a cases particulars, l’obra del desviament de les rieres, les torres de distribució de l’aigua i la gestió de l’aigua a les cinc sènies, entre d’altres. Aquesta activitat ha estat organitzada per l’Ajuntament de Mataró i compta amb el patrocini d’Aigües de Mataró i la col·laboració de la Fundació Caixa Laietana, i amb la col·laboració desinteressada de diverses entitats i de diversos experts en la matèria i un nodrit grup d’establiments comercials. L’objectiu d’aquestes activitats és el de difondre el patrimoni de la ciutat de manera gratuïta promovent la participació, el descobriment, el coneixement i l’experimentació en pròpia persona del patrimoni arquitectònic de la ciutat i alhora reivindicar la figura de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch sobretot en la dimensió d’arquitecte municipal de Mataró i el seu treball en l’obra pública.

El cap de setmana següent del 22 al 23 de desembre, el MEM (Moviment Educatiu del Maresme) va organitzar com cada any els actes en record de la data de traspàs de Puig i Cadafalch (23 de desembre de 1956). El dissabte 22, uns actors van reencarnar la figura de Puig i Cadafalch acompanyat d'unes dames vestides d’època, i van realitzar un recorregut pel centre de Mataró fins situar-se davant la casa natal, (C/ Carreró 39) on Puig va respondre preguntes sobre la casa natal, la seva vida a Mataró, les seves obres etc. 

L’endemà, el dia 23, es va realitzar una ofrena floral davant el seu monument al Parc central de Mataró, on Josep Ma. Ferrer, va explicar els seus records, sobre la mort de Puig i Cadafalch, fins a la col·locació de la placa commemorativa a la casa natal, i la construcció de l’esmentat monument, obra de l’escultor mataroní Manuel Cusachs que també va assistir a l'acte. Va cloure l’acte un recital de poesies i de cançons a càrrec de Josep Ma. Cusachs i Josep Lladó a l’acordió.

Per a més informació

Programa Open Puig

Fitxes de les obres visitades

Inici de l'itinerari comentat al Molí de Dalt (Foto J.F.Clariana)

Participants a l'itinerari comentat (Foto J.F.Clariana)

Els actors recreant Puig i Cadafalch acompanyat de dues dames davant la seva casa natal (Fotos MEM)

Participants en l'ofrena floral (Fotos MEM)

Nadala 2012

Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i el Vallès Oriental en el congrés internacional sobre les portades gòtiques a la Corona d’Aragó organitzat per AAR.

El dilluns 10 al dimecres 12 de desembre de 2012 es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans, el Congrés Internacional «Les portades gòtiques a la Corona d’Aragó». El congrés va estar organitzat per Amics de l’Art Romànic i coordinat per la Dra. Francesca Español de la Universitat de Barcelona. El Maresme va estar representat en la comunicació «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i el Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuic» presentada per mi mateix.

A finals del s. XV, una gran part de les demarcacions parroquials del baix Maresme s’emanciparen del poder feudal i es constituïren en “Universitats del terme” gràcies a la venda de la jurisdicció per part del rei Ferran II.  En aquesta nova etapa, el poder municipal va estar controlat per una colla de famílies que es convertiren en els nous promotors d’obres d’art. L’edifici parroquial va esdevenir el centre representatiu del nou poder, on a banda de celebrar-s’hi les celebracions eucarístiques esdevingueren els primers llocs de reunió del comú del terme. I des d’aquesta perspectiva, en les primeres dècades dels cinc-cents, es van anar renovant en estil gòtic la majoria dels edificis parroquials.

La documentació conservada i coneguda, malgrat que no és tota la que ens interessaria, ens testa que la majoria d’elements decoratius d’aquests nous edificis: claus de volta, nervacions, trones de predicar, piques d'aigua beneïdes, etc. Van ser elements que es van adquirir prefabricats i importats des de les pedreres locals, des de les pedreres de Montjuïc i des de les de Girona. Des de l’òptica que interessa en el contingut d’aquest Congrés Internacional es va fer esment solament de les portades d’aquest nous edificis. Un dels mestres de cases més ben documentat que estava actiu a la pedrera de Montjuic és Joan Safont que apareix citat en diversos documents per raó del subministrament i pels nòlits del transport de pedra picada per les fabriques de les esglésies parroquials de Sant Martí de Teià (17 març del 1561) i de Sant Andreu de Llavaneres (27 d’agost de 1569).

En la comunicació es va presentar una classificació tipològica de les portades parroquials en estil gòtic de la zona del Maresme. Dins d’aquest conjunt però, es va destacar un grup que pel seu disseny i estereotomia es poden relacionar, malgrat que això no sempre està directament recolzat a nivell documental. La relació estilística entre aquestes portades, es podria explicar pel veïnatge de les diferents poblacions, fet que propiciaria la difusió com a còpia del model, però a més, una de les portades apareix citada de forma explícita en la redacció dels contractes dels mestres d’obra com a model a reproduir. L’origen d’aquesta tipologia de portada es pot situar a cavall del segles XIV i XV i la podem identificar per primer cop en les portes del palau del rei Martí a Poblet (1397-1402) encarregades al mestre Arnau Bargués amb l’escultura obrada per l’escultor François Salau i difonent-se en altres edificis (les portes de la Pietat i de Santa Eulàlia del claustre de la catedral de Barcelona, la parròquia de Santa Maria de Blanes, la parròquia de Sant Martí de provençals, entre d’altres). En el cas del Maresme, presenten aquesta tipologia homogènia les portades dels edificis parroquials de Sant Genís de Vilassar (1511); Sant Julià d’Argentona (1514); Sant Martí d’Arenys de Munt (1531), que esdevindrà el model a seguir pels promotors en els contractes de les obres posteriors; Sant Feliu de Cabrera (1540) i Sant Andreu de Llavaneres (1561).  Aquesta tipologia no solament és comuna a la part central del Maresme sinó que també la tindrem present en algunes poblacions de la comarca veïna del Vallès Oriental. Seria el cas de Sant Esteve de Palautordera (1562) i la portada de l’antiga església parroquial de Sant Esteve de La Garriga, coneguda com la Doma, la qual va ser contractada per Bertran Felip l’any 1561.

Per a saber-ne més:

• Informació sobre el congrés.
• Relació fotogràfica de Portades gòtiques del Maresme.
• Monogràfic sobre la portada de sant Martí d'Arenys
• Monogràfic sobre la portada de Sant Genís de Vilassar
• Graupera Graupera, Joaquim: “Les portades gòtiques del Baix Maresme: tipologia, característiques i referents” a XXIII Sessió d’Estudis Mataronins, 2 de desembre de 2006. Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura. Mataró,2007. Pàgs. 215 – 231 . [Article en pdf]

Moment de la lectura de la comunicació presentada per Dr. Francesc Fité.

Taula rodona després de la lectura de les comunicacions. Joan Valero, Francesc Fité, Carme Domínguez, Sílvia Cañellas, Teresa Huguet i Joaquim Graupera.

Portada de la presentació de la comunicació

Ha mort el professor d’història medieval i arqueòleg Dr.Iñaki Padilla

El passat divendres 7 de desembre de 2012 va morir de forma sobtada a Vilanova i la Geltrú el Dr. Jose Ignacio Padilla Lapuente, professor titular del Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona. 

Va realitzar la seva tesi doctoral sota la direcció de Manuel Riu Riu, dedicada a l'estudi de la ceràmica medieval de Catalunya, la seva carrera acadèmica havia estat centrada en la investigació i docència sobre el període medieval. Es va centrar en l’estudi de la ceràmica, les fortificacions, les necròpolis, l'organització de l'espai i les estructura del poblament en diverses àrees de Catalunya i altres territoris del nord de la Península Ibèrica, sobretot Burgos i el País Basc. Era director del Grup de Recerca d'Arqueologia Medieval i postmedieval de la Universitat de Barcelona (GRAMP-UB). Va treballar també sobre les fortaleses d'Ausa Gaztelu a Zaldibia o Mendikute (Albiztur) ambdues al País Basc, les seves anàlisis sobre les necròpolis lligades i integrades amb el poblament a la província de Burgos, l'alt Arlanza i la capçalera del Duero, destacant sobretot el jaciment de Cuyacabras, a més de molts treballs i línies de recerca que duia a terme. 

Al Maresme va excavar la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. L'any 1981, el rector, Mossèn Joan Capell i Gorina, va realitzar unes obres de restauració de la Capella de Nostra Senyora del Roser, en les mateixes, un cop tret l’arrebossat que amagaven la construcció, va quedar al descobert l’aparell dels murs que portava a pensar que aquella capella era el vestigi de la primitiva església medieval. El projecte de reforma va consistir en realitzar un buidat de la junta de les pedres i una reforma de l’enllosat. En el procés de realitzar la nova pavimentació es va descobrir un mausoleu de la Família Conill i un tresor de monedes comtals de Billó encunyades en temps de Berenguer Ramon I i Ramon Berenguer I. Aquesta troballa va arribar a coneixements del Sr.Pau Ubach del Grup Arqueològic del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, el qual va notificar la troballa al Dr.Manuel Riu del Departament de Història Medieval de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. 

La troballa i el fet de coincidir amb les obres de remodelació del temple va portar a iniciar una campanya d’excavacions. La Direcció General del Patrimoni Cultural va dictaminar una resolució en data del 27 de gener de 1982, en la qual feia càrrec de les excavacions al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La Direcció Tècnica de l’excavació va ser encarregada a J.I.Padilla i Lapuente. La campanya d’excavacions va ser feta entre el 28 de gener al 22 de febrer de 1982 i publicada més tard. En l’equip d’arqueòlegs hi vàrem participar Maria Josep Castillo i jo mateix, ja que ens va proposar de col·laborar-hi quan el teníem de professor de primer curs de la facultat. 

El passat 2011, els Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius, amb la col·laboració del Grup d’Història del Casal i la Secció d’Arqueològica del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, vàrem organitzar una sèrie d’activitats per commemorar la troballa fa 30 anys del Tresoret d’Òrrius, una col·lecció de monedes única encunyades en època de Ramon Berenguer I (1018-1035). Ens vàrem posar en contacte amb ell per convidar-lo a les activitats, a les quals, molt amablement per motius professionals, va declinar la seva assistència. 

Des d’aquí, pretenem que aquest article sigui el nostre tribut a la seva persona i donem el nostre sentit condol a la seva família i amics. 

Bibliografia de Iñaki Padilla relacionada amb  el Maresme: 

• PADILLA LAPUENTE,J.I.: “El hallazgo de un tesorillo de moneda condal de fines de siglo XI, en Òrrius (Barcelona). Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076-1096) a Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm.2. Dep.Història Medieval; Ins. d’Història Medieval. Barcelona, 1981. Pàgs.231-241 
• PADILLA LAPUENTE,J.I. : Les excavacions a l’església de Sant Andreu d’Órrius. Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1983.p.11-55

Localitzades les restes de la capella de Sant Pere de Romeguera de Canet

El diumenge 2 de desembre de 2012 es van mostrar en públic les restes arqueològiques de l’antiga església de Sant Pere de Canet.  Les excavacions han anat a càrrec del Centre d’Estudis  Canetencs i han estat  finançades a partir de la VII Beca d’Investigació Local Raimon Bonal i de   Falgàs, que convoca biennalment  l’Ajuntament de Canet de Mar i que els va ser adjudicada el passat  juliol de 2012.

Els treballs han consistit en la localització de la capella, la recopilació de les dades conegudes sobre la mateixa i en la prospecció preventiva de les restes (del 26 de setembre al 10 d’¡octubre). El projecte, que ha estat dirigit per Carles Sáiz, ha comptat amb la participació de Raquel Pérez Badia i Maite Carbonell Martínez (arqueòlogues), Sergi Alcalde Vila (arquitecte tècnic i enginyer d'edificació), Gemma Martí Rey (restauradora de béns) i Sònia Alarcón (geòloga). Joaquim Pera Isern, director del Departament d'Història Antiga i Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona els hi ha assessorat el projecte a més de Xavier Mas, Jordi Soler, Antoni Cruanyes, Francesc Verdura i Joan Ballart.

La capella es troba documentada des de finals del s.X (entre el 980 i el 994) sota l’advocació de Sant Feliu de Pineda o de la Vall. Aquesta depenia de la jurisdicció parroquial de Sant Iscle de Vallalta que va ser consagrada el 1090. Durant tota l’edat mitjana va dotar de serveis religiosos a la població dispersa de la vall, disseminada en una colla de masies (la casa forta de Canet,  Can Catà, Can Vendrell, Can Giol…). A principis del s.XIV es documenta, per raons encara poc clares, un canvi d’advocació i passarà a denominar-se Sant Pere de Romeguera (1313). A finals del segle XV, el 1461, la capella va perdre les funcions parroquials, que es van traspassar a la nova església de Sant Pere i Sant Pau, davant mateix de l’actual Santuari de la Misericòrdia, i va començar un llarg procés de degradació i d'oblit. L’any 1687 els jurats de Canet van obrir un llarg litigi amb els propietaris al voler traslladar la campana de Sant Pere a la Torre de Mar o de la Generalitat.

Ramon de Montaner i Vila, propietari del Castell de Santa Florentina va impulsar l’any 1911 un intent de reedificació de l’ermita on es va celebrar una important cerimònia de col·locació de la primera pedra que va tenir un ressò en la premsa nacional. L’intent però, no va anar a més.

Durant la postguerra, el 1947, es van extreure molts elements de pedra per al seu reaprofitament fins a no deixar cap evidència avui visible de l’antiga ermita de Sant Pere.

En la prospecció han aparegut, les restes d’un mur perimetral de més d’un metre de gruix que ha estat interpretat com un mur de contenció per donar estabilitat a la construcció. A banda de les rases de fonamentació, s’han trobat també gran quantitat d’elements ceràmics medievals, restes de material constructiu i una moneda barcelonina del 1615. La troballa de fragments d’ossos humans ha obert la hipòtesi de l’existència d’un cementiri dins la sagrera.

A partir d’ara comença la segona fase del projecte amb la documentació i inventari de tot el material per portar a terme la memòria de l’excavació i tot seguit redactar el treball final que es preveu publicar a mitjans del 2013.

Felicitem des d’aquí als companys del CEC per la feina feta i els encoratgem a seguir endavant amb la recerca i la revalorització del patrimoni medieval de la comarca.

Per a més informació

Pàgina del Centre d’Estudis Canetencs

Pàgina web de Carles Sáiz

L'equip del CEC durant les excavacions [Foto: Carles Sáiz]

L'equip del CEC durant les excavacions [Foto: Carles Sáiz]

Moment de la Matinal per difondre les restes [Foto: Quim Graupera]

Cata de fonamentació dels murs de la capella [Foto: Quim Graupera]

Restes visibles dels murs de contenció de la capella [Foto: Quim Graupera]

Les pintures del teginat del castell de Vilassar a la XXIX Sessió d’Estudis Mataronins del MASM de Mataró

El passat dissabte 24 de novembre de 2012 es va celebrar, a l’estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la XXIX Sessió d’Estudis Mataronins. La Sessió d’Estudis és un espai on anualment historiadors i investigadors del Maresme presenten comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic o etnogràfic. En aquesta sessió es va presentar el llibre de les comunicacions de l'edició de l'any anterior.

En aquesta mostra solament hi havia un sol article sobre l’etapa medieval del Maresme, amb el títol de «Les pintures del teginat i l’origen del castell de Vilassar (s.XII-XIII)», del qual en vaig ser l’autor. 

Fins ara la part més coneguda i documentada de les fases d’ampliació del castell de Vilassar en època medieval era la corresponent als segles XIV i XV (veure la comunicació presentada a la XXII Sessió d’Estudis Mataronins del 2005). L’origen del castell però és una mica més desconegut, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquest. 

La historiografia, que va ser analitzada al principi de la comunicació, situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, i la seva pròpia estructura. 

Malgrat tot i això, la qüestió encara planteja llums i ombres que esperem es puguin resoldre quan es publiqui la comunicació l’any proper.

Públic assistent a l'acte. [Foto: 24h Maresme Notícies- M1TV Maresme]

Moment de la lectura de la comunicació [Foto: Joan Castellà - MASM]

Portada de la presentació.

L’estat actual de la recerca i de la difusió del patrimoni arqueològic de la comarca a Mataró Ràdio

El passat dijous 15 de novembre de 2012 en el programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM) vaig tenir el plaer de ser convidat pel Museu de Mataró per participar juntament amb Joaquim Garcia (Arqueòleg Municipal de Mataró) i Albert Martín  (Arqueòleg Municipal de Cabrera de Mar) en una tertúlia radiofònica sobre “L’estat actual de la recerca i de la difusió del patrimoni arqueològic a la comarca”.

El programa va ser una de les col·laboracions del Grup d’Història del Casal en la programació dels 50 anys de Torre Llauder organitzat pel Museu i va estar conduit per Sandra Cabrespina, Núria Gómez i Joan Francesc Clariana del Grup d'Història del Casal amb Carles Capella a la part tècnica.

Al llarg del programa es va anar debatent sobre el passat, el present i el futur de l’arqueologia a la nostra comarca. La meva intervenció va anar dirigida sobre tot, com a coordinador de les Jornades d’història i arqueologia del Maresme a valorar el pes de l’arqueologia medieval a la comarca.

L’arqueologia medieval va ser molt important en els anys 50 i 60 del segle XX a mans de l’equip de Marià Ribas amb col·laboració de Lluís Ferrer i Clariana i l’Obra de Sant Francesc. Es va excavar i documentar moltes de les capelles del Maresme (Sant Martí de Mata, Sant Cugat de Traià d’Argentona, Sant Cristòfol de Cabrils, entre altres). Actualment el balanç de la recerca arqueològica és irregular. L’arquitectura militar és força coneguda a partir de la excavació de Burriac, Montpalau i Palafolls.  Hi ha moltes mancances en l’arquitectura civil sobre tot en les masies i són força coneguts els espais de treball com els molins, sobretot a partir del projecte d’investigació iniciat des del Grup d’Història del Casal. Caldria també aprofundir molt més en els monestirs especialment a Clarà i Roca Rossa (Tordera).

Durant el programa també es va criticar molt la gran quantitat d’excavacions d’urgència que s’han fet darrerament que ha portat a no poder realitzar l’estudi de l’ingent quantitat de materials que han aportat les mateixes. També es va comentar negativament que aquestes excavacions, pel fet del seu caràcter urgent no van poder ser realitzades per especialistes sinó que podia assignar una excavació de restes medievals a un arqueòleg especialitzat en prehistòria depenen de la disponibilitat d’arqueòlegs en un moment donat i es va fer notar la preeminència de les àrees d’interès en el món iberoromà.

Pel que fa a la professionalització de l’arqueologia, crec que, si bé ha estat positiva en general, ha fet desaparèixer tot una colla d’arqueòlegs amateurs i voluntaris, i ha matat una concepció molt més democràtica, participativa i voluntarista dels museus i de l’arqueologia patrimonialitzant el saber. Sembla que ara que la crisi econòmica apreta hi ha la intenció de recórrer altre cop a aquests voluntaris, per tal de que facin aquesta ingent feina de classificació, neteja i estudi d’aquests materials arqueològics acumulats. Això si sense cobrar i essent dirigits pels arqueòlegs professionals que aquests si que cobraran la feina !!! ... i a sobre els hi haurem de donar les gràcies per deixar-nos-ho compartir !!!

Per escoltar el programa:

http://www.ivoox.com/2012-11-15-el-raco-audios-mp3_rf_1576413_1.html 

Joaquim Garcia (Arqueòleg Municipal de Mataró),  Albert Martín  (Arqueòleg Municipal de Cabrera de Mar) i Joaquim Graupera (coordinador de les Jornades d’història i arqueologia del Maresme.

Mare de Déu del Corredor (Dosrius)

La Mare de Déu del Corredor es conserva encara com a imatge de culte en el santuari homònim a la part alta de la serralada litoral entre els termes de Dosrius i Llinars del Vallès. L’origen del Santuari del Corredor es remunta a l’any 1531, quan un pagès anomenat Arenes de la Parròquia de Sant Andreu del Far, va demanar llicència al bisbe de Barcelona per fer una capelleta sota la advocació de nostra Senyora del Corredor, dins les terres del mas Bosc. Segons l’interrogatori, el motiu que el van impulsar a edificar la capella era que “...que dit Salvi Arenes, qui principia dita capella les dissabtes en la nit veya senyals de foch o de llum en lo lloch hont vuy sta scituada y edificada dita capella e inspirat en ayxo y mogut de sa devoció comença a edificar dita capella”. També s’inclou la descripció d’aquesta petita capella “aquella fabrica molt simplement ço es de pedra y morter de terra a teulada encavallada, llargaria de alguns trenta y de vint palms ample poch o mes o mancho dotantla de un oratori o retaule que li costa sinch lliures y de una esquella de preu tres lliures barceloneses”. La cura de l’ermita va anar a càrrec d’un ermità anomenat Lluís, el qual va construir també un habitatge per poder-hi viure i un estable per a un animal. 

Inicialment aquesta capella es trobava dins la parròquia de Sant Andreu del Far que era sufragània de Santa Maria de Llinars, però el 1597 el bisbe de Barcelona Joan Dimas Loris va declarar aquesta parròquia independent. Actualment depèn de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius. 

Segons A. Fàbregas, sembla que el 1850 es va substituir per una altra de vestida en l’altar major i l’antiga va estar exposada en l’altar de Santa Magdalena en el santuari mateix. L’any 1920 va ser traslladada a Llinars on va ser destruïda el 1936. Actualment hi ha una còpia realitzada l’any 1948. La imatge original la coneixem a partir d’una fotografia antiga. Estava obrada en fang cuit de 50 cms d’alçada i presentava la Verge dempeus seguint el model francès amb una corona al cap que cenyia una extensa cabellera. Portava una mantell disposat en bandolera que li cobria la túnica per complet a excepció de l’espatlla dreta on es mostrava la túnica tancada amb un coll rodó. El genoll esquerra de la imatge es trobava lleugerament flexionat cap endavant seguint models francesos amb un petit contrapposto. El nen es trobava sostingut pel braç dret lleugerament decantat a un costat. Es representava nu, amb la mà dreta beneint i amb l’altra intentant agafar un pom que sostenia la Verge amb la mà. Malgrat l’actitud de relació entre els dos personatges, la imatge de la Mare de Déu presentava una clara manca d’expressivitat en el rostre. 

Aquesta composició representava els personatges seguint un model de verge gòtica francesa dempeus però introduint elements classicistes en les robes i en el genoll flexionat que ens porta a models propers al renaixement i a la recuperació de composicions gregues clàssiques. Aquests detalls permeten datar la imatge a principis dels.XVI, com també ens indica la documentació que ens dóna referències de l’inici de la construcció del temple del Corredor.

Per a més informació:

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi Doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Universitat de Barcelona.P.192

Imatge de la Mare de Déu de Corredor destruïda el 1936.  [Fotografia: AHCB –AFB: Pobles de Catalunya, Fons Mas, format petit, capsa 2]

Imatge de la Mare de Déu de Corredor destruïda el 1936. 

[Fotografia: AHCB –AFB: Pobles de Catalunya, Fons Mas, format petit, capsa 2]

Imatge de la Mare de Déu del Corredor a l'actualitat. [Fot.Joaquim Graupera]

50 anys de Torre Llauder. La medieval torre del Cogoll (Mataró)

Aquest any 2012, una colla d’entitats de Mataró han organitzat un programa conjunt per commemorar els 50 anys de la descoberta de la vil.la romana de Torre Llauder, per part de l’equip d’arqueòlegs de Marià Ribas, de la vil•la romana de Torre Llauder a Mataró.

 

El solar on es va trobar la vil•la era una finca presidida per la Masia de Can Llauder. Aquesta torre es troba documentada des del 1128 com la “ turre de cugullo” que formava part de la jurisdicció del castell de Burriac i de Vilassar. El 1360 Pere Desbosc, senyor del castell de Vilassar hi va establir a Ferrer de Reymir, passant-se a denominar Mas Ferrer, els quals la posseirien fins el s.XVII. La torre que presidia la masia va ser edificada l’any 1558 per voluntat de Joan Ferrer.

 

L’any 1685 la masia va ser adquirida per la família dels Llauder, concretament pel notari barceloní Francesc Llauder i Moles, els quals li donaren el nom pel qual se la coneix en les èpoques moderna i contemporània, Can Llauder. L’any 1777, els Llauder van fer una sèrie de reformes que li donaren l’aspecte abarrocat que va conservar fins al seu enderroc. La branca familiar dels Llauder, com a propietaris del mas, s’extingiren el 1902 amb la mort de Lluis Maria de Llauder i de Dalmases. L’any 1970 es va escriure una de les nefastes pàgines en la relació de Mataró amb el seu patrimoni, ja que es la data en que va ser enderrocada la masia i la torre dins el procés urbanitzador del Plan Parcial del Polígono Espatero promogut pel franquista Ministerio de la Vivienda. Malgrat la destroça efectuada, el fet va servir per sensibilitzar a la ciutadania en la defensa del seu patrimoni davant la manca de criteris dels consistoris franquistes.

 

La torre, de grans dimensions, estava composta de tres pisos amb una sèrie d’espitlleres per la seva defensa i una finestra d’arc conopial gòtica característica obrada en pedra de Montjuic. Es trobava coronada per la típica coberta emmerletada amb espitlleres. Amb les reformes barroques havia passat d’estar isolada a trobar-se situada en el bell mig del conjunt del mas. és una gran llàstima que no s'hagi conservat aquest conjunt.

Bibliografia 

• LLOVET, Joaquim (1997). “El moli de vent i la torre del Cogoll” a Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, num.57, (gener), pp.19- 22.
• SUBIÑÀ, Enric (1999). “La Torre Llauder: La masia i els seus propietaris” a XV Sessió Estudis Mataronins. 28 de novembre de 1998. Comunicacions presentades. Mataró: MASM; PMC. Pp.79-105
• Vil.la romana de Torre Llauder. De re rustica iluronensium (2012). Mataró: Ajuntament de Mataró, Institut Municipal d’Acció Cultural. 

Fotos extretes del catàleg : Vil.la romana de Torre Llauder. De re rustica iluronensium (2012). Mataró: Ajuntament de Mataró, Institut Municipal d’Acció Cultural.

1885: Una excursió al castell de Vilassar.

Gaietà Boïgas, autor de l'opuscle,
 a Buenos Aires el 1904.

El 6 de desembre de 1885 uns membres de l’Asociación de Arquitectos de Cataluña van realitzar una visita al castell de Vilassar. La creació de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, l'any 1845, serà la gènesi de l'entitat col·legial Associació d'Arquitectes de Catalunya que va ser creada el 1874 com un club d'afiliació voluntària al qual es van a adherir la majoria dels professionals. Aquesta entitat realitzava activitats formatives i socials pels adherits i entre elles figuraven les sortides culturals. Aquestes visites, iniciades uns anys abans per l'arquitecte Elies Rogent, tenien un caràcter formatiu pels joves arquitectes. 

A la sortida de Vilassar del 1885 hi van participar els arquitectes Josep Oriol Mestres, Elies Rogent, Torras, Modest Fossas Pi, Antoni Serrallach, Joan Artigas, Miquel Madorell i Rius, August Font i Carreras, Josep Vilaseca, Emili Sala, Josep Torres Argullol, Eduard Mercader, Emili Cabanyes, Eduard Buigas, Jaume Gustà, Bonaventura Pollés, Joan Baptista Pons, Enric Sagnier, Joan Font i Sangrà, Josep Font i Gomà i Joaquim Bassagoda.

Des de Barcelona van agafar el tren fins a Premià i des d’allà amb carruatges es dirigiren a Vilassar de Dalt fins el castell. Allí visitaren el castell i a la sala del mateix el ponent Gaietà Buïgas i Monravà va llegir la memòria que resumia la història del castell. Aquesta es va publicar íntegrament a posteriori en format d'opuscle per l'Associació. Acte seguit van fer un banquet en el mateix castell amb la participació del rector del poble.
En la memòria situa l'inici del castell en el s. X ja que cita un document del 1101 on s'esmenta el castell de Vilassar juntament amb el de Burriac.

Descriu la torre del castell com el vestigi d'aquest primitiu recinte : "Es por tanto, la parte más antigua de toda la obra; (...). Consta de cinco pisos, que actualment se comunicant entre si por medio de una escalera de caracol, practicada en el espessor del muro. Su altura es mucho mayor que las de las torres de base proximamente quadradas (...) Tiene almenado el remate, y es de planta circular. El espessor de las paredes és de 2,40 metros que excede en mucho al de las referides torres cuadradas. Añádase á lo dicho su situación cèntrica ó poco menos, ser exenta, ó estar enteramente aislada, y ya descrita la que yo sostengo es torre de homenaje, ciudadela o reducto de Seguridad, último reducto de los sitiados en el Castillo...”. Situa la següent ampliació en en el s.XIII amb la construcció de la torre quadrada de la façana i un recinte emmurallat quadrat. Seguidament esmenta la transformació del castell en palau en el s.XIV i les reformes de la façana en el s.XVI que acabarien de donar l'aspecte que veiem avui dia.

Malgrat que utilitza un to literari de caire romàntic és interessant perquè com arquitecte amb l'observació dels paraments s'aproxima amb molta precisió a les fases constructives del castell. Creiem interessant també veure com aquests tipus de sortides, com les que feien les agrupacions excursionistes, participen en documentar aquests vestigis del patrimoni medieval. 

Bibliografia:

Buïgas i Monravà, Gaietà (1886). Castillo de Vilassar : memoria descriptiva. Leida en la excursión hecha al Castillo por la Asociación en 6 de diciembre de 1885. Barcelona: Tip.Fidel Giro. (Asociación de Arquitectectos de Catalunya) . 26 p.

Segons Buïgas, la façana del castell tenia originàriament dues torres.

La primera reforma va consistir en eliminar el mur que unia les dues torres.

Segons Boïgas, la darrera reforma de la façana va consistir en eliminar una de les torres.