Conferència sobre l’art preromànic al Maresme al Museu de Sabadell

El passat dimecres 13 de febrer de 2013 vaig ser convidat pels Amics de l’Art Romànic de Sabadell per oferir una conferència sobre l’art preromànic al Maresme. Desprès de la presentació de Joan Codina i Bernaus, i a tall d’introducció, vaig comentar les dificultats que presenta l’estudi d’aquest tema a la comarca del Maresme tot comentant l’estat de la qüestió fins el moment.

Per poder situar el tema en els seus orígens vaig iniciar-la comentant els primers vestigis cristians del període tardoromà, tant a nivell urbà com a l’àrea rural d’Iluro. D’aquest període, vaig destacar la necròpolis de Santa Maria de Mataró que evidencia  per primer cop l’entrada del culte cristià amb la magnífica lauda amb el crismó i les evidències de la presència d’un temple paleocristià.

Després de comentar les notícies referents al període visigot i musulmà, vaig descriure la conquesta carolíngia del Maresme i la nova organització parroquial que determina aquesta nova ocupació. L’aparició de les fonts escrites  i dels topònims ens permet una aproximació més fidel a la presència artística d’aquest període molt més rica que les fonts arqueològiques del període precedent.

Desprès de detallar les característiques estructurals dels edificis preromànics (plantes, alçats, elements sustentants, elements sustentats, obertures, decoració...) vaig presentar un per un  els edificis més emblemàtics conservats al Maresme:  Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Salvador de Vilassar de Dalt, Sant Cugat de Traià (Argentona), Sant Vicens de Burriac (Cabrera), Sant Martí de Mata i Santa Anna de Premià de Dalt.

Voldria agrair als Amics de l’Art Romànic de Sabadell la oportunitat que em van donar per poder difondre l’art preromànic del Maresme al Vallès i la magnífica acollida que em van oferir.

[Fotografia- AAR Sabadell, Lluís Fernández]

Joan Codina presentant la conferència [Fotografia- AAR Sabadell, Lluís Fernández]

El gòtic incomprès. Les finestres mal muntades al Maresme.

Moltes masies del Maresme han estat reformades o refetes en temps posteriors a l’època medieval. Algunes d’elles, en aquest procés de reforma, van incorporar elements reaprofitats del mateix edifici o adquirits en algun antiquari o picapedrer fruit d’enderrocs d’altres masies.Alhora de reaprofitar aquests elements, moltes vegades els operaris de l’obra o el mateix promotor, no han respectat la disposició original de la peça i es restituïda amb un acabat dels carreus, diguem-ne poc ortodox. El resultat final és un finestral que fa mal d’ulls a nivell estètic i ens dóna informació de la poca sensibilitat dels seus artífex i d'una incomprensió de l’estil que d’entrada, sembla que vulguin preservar o reivindicar.

Un d’aquests casos en el Maresme el tenim a l’antiga masia de Can Rufau, actualment coneguda com a Ca l’Espartera. El que queda d’aquesta masia, que configurava el Vilassar de Mar en els seus orígens, és un fragment de la façana que ha quedat embeguda per altres façanes noves que l’encaixonen.  Sabem que aquesta masia tenia originalment una de les tres torres de defensa que protegien el veïnat de mar de Vilassar. La finestra és un exemple de llinda retallada amb un arc conopial lobulat típic del gòtic de finals del s.XV i principis del s.XVI. A l’hora de muntar-la ho van fer, com podeu veure, al revés i presenta un aspecte molt més estret que en la seva disposició original, que podem conèixer a partir de fotografies antigues, fet que encara  fa més inversemblant l’error de muntatge.

Un altre cas, proper a l’anterior, és la finestra de Can Cisa a Premià de Dalt on trobem el mateix. Es tracta d’una masia originalment de tipus basilical, altrament dita clàssica, que s’ha anat ampliant en diversos cossos. La primera ampliació, com a moltes masies, va consistir en la construcció del celler perpendicular a les tres naus de la masia original a la part del darrera, segurament en el s.XVI o principis del s.XVII. La masia encara conserva una portada gòtica i diversos finestrals gòtics d’art conopial decorats amb lobulacions. La masia es troba documentada en aquest indret des dels s.XIII amb documents relacionats amb les possessions de la Pia Almoina en el Maresme. Els altres afegits van anar-se incorporant en els segles moderns fins als últims vestigis que evidencien uns elements defensius que es poden remuntar a les guerres carlines. Actualment en aquest mas s’hi realitza per nadal el pessebre vivent de Premià de Dalt, del qual Valerià Pujol n'és un entusiasta col·laborador. La finestra en qüestió es obrada en pedra de Montjuïc i va estar allargada amb pedra de granítica local en ser eixamplada la obertura. El resultat és un efecte molt poc estètic.

El tercer cas es troba a la masia de Can Farrerons de Dosrius. El finestral d'aquesta masia presenta una disposició semblant a la de Can Rufau de Vilassar de Mar.
Un quart cas es troba a la masia de Can March d'Argentona, situat a prop de Sant Pere de Clarà, que el 1920,  va ser restaurada per l’arquitecte de Barcelona Joan Rubió per encàrrec del propietari Jaume Figueres.

Esperem que algun dia es pugui restituir l'aspecte original d'aquestes finestres i esdevinguin més fidels a l’estètica gòtica primigènia.

Finestra de Can Brufau de Vilassar de Mar en el seu aspecte original.

Aspecte actual de la finestra de Can Brufau de Vilassar de Mar.

Finestra de Can Cisa a Premià de Dalt

Finestra de Can Farrerons de Dosrius

Finestra de Can March d'Argentona (Sant Pere de Clarà)

Restituïda a Santa Maria de Mataró la lauda paleocristiana del s.V

Ahir, dissabte 2 de febrer de 2013 es va oficiar la cerimònia inaugural de la nova ubicació de la lauda sepulcral paleocristiana de Santa Maria de Mataró. Aquesta peça, datada al segle V i descoberta l'any 1958 per l'arqueòleg Marià Ribas, és important perquè documenta per primer cop l’existència del cristianisme a la nostra ciutat.

L’acte va estar presidit per l’alcalde  Joan Mora, el regidor de cultura Joaquim Fernàndez i el director del Museu Arxiu de Santa Maria Nicolau Guanyabens. També hi va ser present Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, que va ser l’entitat encarregada de restaurar-la.

Després dels diferents parlaments de les autoritats es va procedir a l’acte de benedicció de la peça i de la nova ubicació a càrrec del rector de la Parròquia de Santa Maria, Mn. Segimon Garcia, en el marc de la festa de la Mare de Déu de la Candelera que es celebrava aquest cap de setmana com a titular de la parròquia.

La lauda, que abans estava situada a la cripta de la capella dels Dolors, ocuparà a partir d’ara l'antic baptisteri de la basílica per poder ser exhibida al públic. El nou emplaçament, amb més garanties de conservació, farà la peça més visible i més accessible als visitants que la podran veure sempre que l’església estigui oberta a través d’una reixa i amb il·luminació contínua de 10 a 13 h i de 18 a 20,30 h o es podrà entrar a l’estança quan hi hagi visites guiades.

Per a més informació :

• Sobre la peça restaurada: http://www20.gencat.cat/docs/msi-cultura/CRBMC/pdf/Arxiu/Lauda.pdf
• Sobre la restauració: http://quimgraupera.blogspot.com.es/2012/05/restauracio-de-la-lauda-sepulcral.html

Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]

Públic assistent a l'acte.  [Fot.Joaquim Graupera]

Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]

Parlaments i benedicció de la lauda.  [Fot.Joaquim Graupera]

Espai expositiu.  [Fot.Joaquim Graupera]

El retaule gòtic d'Alella de Jaume Huguet

A finals del s.XV, l’església parroquial romànica d’Alella va experimentar diverses reformes, entre els anys 1459 i 1463, entre les quals cal destacar la edificació d’un nou absis en estil gòtic. Un cop acabades les obres es degué procedir a l’elaboració d’un retaule per decorar aquest nou espai. D’aquest, malauradament, sols en resta una de les taules (27 per 22,5 cm), que actualment es conserva al Museu Diocesà de Barcelona (núm. Inv.17). Es desconeix la forma i l’any d'ingrés en aquesta col·lecció, si bé podria haver estat recuperada pel Mn Antón Buxadós, rector d’Alella i cedida al Museu Diocesà de Barcelona en una data encara incerta.

En aquesta taula apareix representat el tors d’una figura femenina, que per la presència al costat esquerra de la cara d’un colom, la podem identificar amb la imatge de la Verge d’una Anunciació. La figura es presenta davant un fons daurat amb decoracions geomètriques i vegetals punxonades en un pa d’or. En aquest fons també s’hi pot observar l’existència d’un nimbe sobre el cap de Maria, el qual s’amaga sota l’empremta d’un marc de fusta lobulat perdut. El rostre de la Verge presenta, ajudat per la posició de les mans, una expressió de sorpresa davant el fet de la presència de l’arcàngel Gabriel. La seva cara es troba emmarcada per una llarga cabellera que es desplega a banda i banda de les espatlles i es troba subjectada a la part superior del cap per una fina diadema negra decorada amb un perlejat força realista. El rostre, malgrat que es troba representat amb una gran finesa, perd valor per la tosquedat en la representació de les dues orelles que es presenten molt desproporcionades i mal resoltes. El cos de la Verge apareix vestida amb un mantell negre i una camisola blanca decorada en la part del coll per un brodat i cenyida amb un cinturó a la part de la cintura. El cap del colom de l’Esperit Sant, amb un bec vermell i ploma blanca, es troba situat a l’esquerra de la composició, molt proper a l’orella del personatge i presenta un nimbe crucífer elaborat amb tres feixos de raigs vermells. La taula es troba retallada per la part esquerra i desproveïda de la decoració del marc lobulat, fet que porta a pensar en la reutilització de la mateixa com a prestatge o en una altra funció semblant.

Pel tema, aquesta taula podria formar part del coronament del retaule major d’Alella que va ser substituït per un altre encarregat al fuster Pere Torrent el 1512 i pintat per Joan de Borgonya l’any 1523, i que, al seu torn va ser reemplaçat per un altre en estil barroc procedent de la catedral de Barcelona, l’any 1879.

Aquesta taula, ens suggereix que hauria de contenir també la imatge de l’arcàngel Gabriel, complementària a l’acció. La majoria de les anunciacions d’Huguet, la del retaule de l’Epifania en seria una excepció, es caracteritzen per representar la figura de la Verge frontalment, a diferència de la situació esbiaixada de la imatge com és habitual en altres obres.

A finals de l’època medieval, membres de les dues grans famílies d’Alella, els Sors i els Desplà, ocupaven en aquell moment alguns càrrecs de la cúria episcopal. Un d'ells, Joan Andreu Sors, que aleshores era un dels canonges de la Seu barcelonina, va fer construir la capella de Sant Sebastià i Santa Tecla en l’edifici de la Seu, que també contenia un retaule de Jaume Huguet (1475-1486). Segurament, el canonge i el pintor devien haver-se conegut a Valls ja que el canonge Joan Andreu Sors havia estat rector d'aquesta parròquia i comensal de la catedral de Tarragona als voltants de l’any 1453.

Malgrat que s’ha proposat una data entre el 1455 i el 1465 per la realització del retaule, que és el període en que Huguet treballa en altres obres que hi guarden relació i que contenen escenes de l’anunciació - el retaule de Vallmoll (1445-1450), el de l’Epifania de Vic (1450) o el del conestable Pere de Portugal (1464- 1465), el més segur és que el retaule fos realitzat en una etapa al voltant de l’any 1463, que és quan s’acaben les obres del nou altar major de Sant Feliu d’Alella.

Per a saber-ne més:

• ALCOY PEDRÓS, Rosa (1993). “Mare de Déu d’una anunciació” a Jaume Huguet. 500 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dep. de Cultura. P.218-219.
• GRAUPERA, Joaquim (2012): L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran. Defensada el dia 18 d’abril de 2012. Universitat de Barcelona.

Jaume Huguet

Compartiment d’un retaule de Sant Feliu d’Alella.

(MDB, num. inv. 17) [Fotografia: Alcoy,1993, p.219]