dilluns, 7 de juliol del 2014

Passejada cultural pel Cabrils medieval en el III Festival Vilazari

Divendres 4 de juliol de 2014, a dos quarts de vuit del vespre, es va dur a terme una visita cultural pel Cabrils medieval. Aquesta visita forma part d'un projecte endegat pel Museu Col·lecció per intentar localitzar els vestigis d'aquest passat no tany llunyà i que es realitzarà en dues fases.

La primera d'elles va ser la de divendres 4, on es va visitar el nucli de la Sagrera, part del barri de la Sobirana i va acabar al mas pairal de Can Tolrà. En la segona visita pendent visitarem el veïnat de Sant Cristòfol que és el que conserva la major part del patrimoni medieval del terme, Can Casals i Can Roldós.
La visita va ser guiada pels historiadors Josep Samon, Jaume Tolrà i Laura Bosch. Van assistir-hi una seixantena de persones, no només de Cabrils sinó també de varis municipis de la comarca del Maresme. Des del museu, van agrair a totes aquelles famílies que van obrir les portes desinteressadament per tal de tirar endavant l'activitat: en Sigrid Galbany i la seva esposa Fina de ca l'Arlot, Joan Lagresa de ca l'Avellà i Miguel Carles-Tolrà i la seva esposa Gemma, de Can Tolrà.
La història de Cabrils està lligada al Vilassar històric i per tant quan estudiem la història medieval s'ha de tenir present els actuals termes municipals de Vilassar, Cabrils i Vilassar de Mar. La primera referència documentada localitzada fins ara sobre Cabrils es troba al "Libri Antiquitatum", de l'Arxiu Capitual de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona on l'any 996 s'esmenta la riera de Cabrils o ribo caprilis. Mentre que el nom de Vilassar el trobem per primera vegada l'any 978, en una escriptura de venda d'unes propietats situades a Premià i que afronta a llevant amb el terme de "Vilazari". Altres referències documentals les tenim l'any 1037 i l'any 1025 on s'esmenta el feu de Cabrils.
El veïnat de Cabrils, va dependre, a nivell eclesiàstic de la parròquia de Vilassar, fins l'any 1779. A nivell  jurisdiccional ho va fer el Castell de Vilassar. I fins l'any 1821 no aconseguirà la independència de Vilassar. El municipi creix dins d'una vall oberta de la serralada litoral, delimitada a l'est per la muntanya de Montcabrer  i el turó de la Cirera al Nord-Est. Al Nord, el turó d'en Torres i a l'oest la Galbanya i el turonet de Sant Sebastià. Està regada per la riera de Cabrils que desemboca directament al mar, al terme de Vilassar de Mar. 

Alguns dels vestigis medievals conservats en el barri de la Sagrera que es van visitar, es troben ubicats a la façana  d'algunes masies. Ca l'Abellà conserva un portal rodó adovellat damunt del qual hi ha una finestra gòtica d'art conopial, del segle XV. Ca l'Abril, amb un portal de punt rodó i finestra esquerra amb arc de mig punt i a la dreta una finestra amb els muntants, l'ampit i la llinda de carreus de granit. Damunt del portal dovellat hi ha un element gòtic amb elements escultòrics i llinda amb relleus vegetals. Tanmateix, hi ha altres cases sense elements no tant destacats, que conformaven aquest paisatge, com Ca l'Arlot o Can Rafart.

També a un dels escaires de l'església que dona al pati de les antigues escoles Tolrà, tenim un element reaprofitat, un carreu de pedra amb inscripció, segurament de l'antiga església de la Santa Creu.
[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch per la confecció d'aquest text]
Laura Bosch durant la seva intervenció davant l'església (Fot. Núria López)
Josep Samon i part del grup assistent a la passejada cultural (Fot. Laura Bosch)
Can Rafart (Fot. Laura Bosch)
Ca l'Arlot (Fot. Laura Bosch)

diumenge, 6 de juliol del 2014

Taula rodona “Els orígens del Castell de Vilassar” dins el programa III Festival Vilazari

El passat dimecres 2 de juliol del 2014, a les 20 h. va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la taula rodona “Els orígens del Castell de Vilassar” moderada per Benet Oliva i amb la participació de Pere Benito, Enric Subiñà i Joaquim Graupera. El debat es va iniciar amb la intervenció de Pere Benito i Enric Subiñà des del punt de vista històric i va acabar el torn d’intervencions Joaquim Graupera des del punt de vista artístic analitzant la informació que donen les restes del castell.  Després el públic va poder intervenir formulant preguntes als ponents o bé aportant nova informació.
Hom va estar d’acord en que les primeres referències documentals del castell de Vilassar són del segle XI esmentant l’existència d’una simple torre. Es tractaria de la torre vella o torre rodona “turris veteris et roninde” en que apareix citada en la cerimònia de presa de possessió del castell per part de Pere des Bosc l’any 1352. Sobre aquesta part primerenca del castel,l Graupera va afegir que encara resten, a part de la torre rodona central, una gran part dels murs de la muralla perimetral que s’utilitzà posteriorment com a base per la transformació de la torre en un castell-palau en els s.XIV–XV.
Pere Benito va aventurar la hipòtesi d’un origen més antic de la torre “…que fos construïda en el context de la conquesta carolíngia dels comtats catalans, entre el 785 i el 801 o després de la conquesta, que tingués un origen visigòtic o que tingués el seu origen en una vil·la tardoromana”. Tant Subiñà com Graupera van fer notar que la hipòtesi, malgrat que versemblant serà difícil de constatar per la dificultat de trobar restes arqueològiques que ho testimoniïn.
Un altre aspecte polemitzat va ser la construcció de la torre quadrada annexa del segle XIII que conserva l’enteixinat de fusta que va ser estudiat per Graupera l’any passat. Hom va estar d'acord, en defensar que l'ampliació i reconversió de la  torre i del perímetre emmurallat inicial en palau residencial de tipus burgès (inclosa la torre quadrada annexa) es va produir al llarg del segle XIII, fet que obeïa a un canvi de mentalitat, desig de luxe, ostentació, etc. Pere Benito exposà que arran dels enllaços dels Sant Vicenç amb famílies de la burgesia barcelonina, probablement va ajudar al finançament d'aquestes obres amb els dots d'aquests casaments. 
Pere Benito, va afegir que no podem descartar altres hipòtesi, al coincidir aquestes ampliacions del s.XIII  en contexts bèl·lics. En principi, la construcció o refacció d'una torre o d'un castell i de les seves estructures estrictament defensives obeïa a necessitats militars, de defensa del territori en situació de guerra o davant d'un perill d'invasió, i que aquest principi general l'havíem de tenir en compte a l'hora d'elaborar  possibles hipòtesis sobre el moment de construcció de la torre inicial. 
Graupera, per la seva part, va ser de la opinió que la presència de l’heràldica en les pintures ens pot ajudar a identificar els promotors possibles. La presència de l’emblema dels Sant Vicenç i de la família dels Centelles, ens situa a l’etapa corresponent a Berenguer de Sant Vicenç (1250-1273) o el seu fill Guillem de Sant Vicenç (1273-1290). Una de les filles de Berenguer i germana de Guillem, va ser Guillema de Sant Vicenç que es va casar amb Guillem de Terrassa. D’aquest matrimoni en van tenir una filla, Saurina. El seu oncle, Guillem de Sant Vicenç i senyor del castell de Vilassar esdevindria amb el temps el seu tutor al quedar-se òrfena de petita. Saurina es va casar amb Bernat de Centelles i Gruny fill il•legítim de Bernat (III) de Centelles (mort el 1319). Bernat de Centelles era castlà de Sitges i va acabar sent legitimat pel rei Jaume I el 1263.  Possiblement aquestes pintures tenien l’objectiu de reflectir i deixar constància d’aquest fet i es devien fer en un moment proper a aquesta data. Per la seva banda, Saurina heretà dels seus pares les castlanies de Terrassa i d’Eramprunyà i el casal de Vallparadís. Amb els temps es separaren i llur filla i hereva, Blanca de Centelles i de Terrassa (morta el 1348), no tingué successió dels seus matrimonis amb Guillem-Galceran de Cabrenys i amb Guillem de Calders. 
Per tant, a finals de la dècada dels anys 50 o a l’inici de la dècada dels 60 del segle XIII es deguè construir la torre i en un moment immediat a l’any 1263 es degueren realitzar les pintures en una etapa de condomini entre Berenguer de Sant Vicenç i el seu fill Guillem.
Benito i Subiñà van comentar també el territori adscrit on s’exercia la senyoria que anomenem jurisdiccional i es cobraven els drets corresponents i el caràcter alodial de la torre per part dels Sant Vicenç.
[Fotografies Laura Bosch i Sandra Cabrespina]

Benet Oliva presentant el debat
Públic assistent a l'acte
Intervenció de Pere Benito
Intervenció d'Enric Subiñà
Intervenció de Joaquim Graupera
Participació del públic, Pau Ubach.
Públic assistent a l'acte.

dijous, 3 de juliol del 2014

Visita comentada a l'Argentona Medieval dins el III Festival Vilazari



El passat 28 de juny es va portar a terme una visita guiada pel nucli d’Argentona sota el títol de “Tot descobrint els vestigis de l’Argentona baronial”, la qual formava part dels actes del III Festival Vilazari. En el marc de col·laboració que es va iniciar l’any passat amb la conferència de la Dra. Assumpta Zapata i on es vol fer participar tots els pobles de l’antiga baronia (Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrils i Argentona), la visita va voler donar a conèixer els elements arquitectònics més destacats del nucli urbà de quan Argentona estava sota domini dels senyors del Castell de Burriac, o sigui, des de l'alta edat mitjana fins l'abolició de les jurisdiccions durant la primera meitat del segle XIX. El guiatge va anar a càrrec d’Enric Subiñà que va anar explicant l’origen de la senyoria i la jurisdicció del castell de Burriac sobre la vila, els diferents senyors des dels Santvicenç i els des Bosc fins als marquesos de Moja de la Torre, la dependència i la remença, mentre es visitava la plaça de l’església, el conjunt parroquial, la casa Gòtica, can Calopa, can Camps i la plaça de Vendre.


diumenge, 29 de juny del 2014

Setè col.leccionable a l'Aplec de Sant Pere de Clarà 2014 dedicat al tema de la unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713)

El passat diumenge 29 de juny de 2014 es va celebrar una nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte és va iniciar amb una celebració eucarística oficiada pel rector d’Òrrius Mn. Jaume Castellví, a la capella prioral on es van poder cantar els goigs al final de la missa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el setè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article). Al mateix temps que la gent podia ballar unes sardanes, hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.

Aquesta setena edició del col·leccionable va tractar el tema de la unió amb la diòcesi de Solsona (1592-1713). L'any 1592, el priorat de Sant Pere de Clarà, junt amb altres canòniques i priorats com el de Sant Llorenç de Morunys, Santa Maria de Roca Rossa, de Vilabertran, de Gualter i altres, van ser abolits pel papa Climent VIII (1536-1605). Les possessions d’aquestes comunitats van servir per dotar la mensa canonical de la catedral de Solsona, erigida el 19 de juliol del 1593. El bisbat de Solsona com a demarcació eclesiàstica va integrar diverses parròquies del Solsonès, part de l'Anoia, part de l'Urgell i part del Berguedà, mutilant les antigues demarcacions eclesiàstiques del bisbat de Vic i del bisbat d'Urgell. Aquest territori diocesà va néixer pel desig del rei Felip II de Castella de crear prop de la frontera una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels hugonots o protestants. La comunitat de canonges de Solsona va arrendar a la família March d’Òrrius, pel preu de 100 lliures anuals, el dret d’administrar les finques i vinyes de les terres properes al priorat. Per altra banda, les rendes de totes les altres propietats del Priorat escampades pel Maresme i el Vallès van ser gestionades per Isidre Reimir, pagès d’Argentona, des del 1662.

A partir del Capbreu Nou del Priorat de Sant Pere Clarà de Josep Francesc Claramunt (1763), conservat a l’Arxiu Diocesà de Solsona, es pot saber el nom dels masos que encara eren propietat del monestir en aquells moments. La majoria es trobaven a Argentona i Òrrius però també disposaven d’altres propietats en altres indrets del Maresme i el Vallès. Hi ha constància de 21 masos a Vilassar, 12 a Cabrera, 8 a Teià, 7 a Mataró, 7 a la Roca, 5 a Premià, 4 a Vilanova de la Roca, 2 a Santa Agnès de Malanyanes i a Terrassa, 1 a Alella, Arenys, Barcelona, Bell-Lloc, Cardedeu, Granollers, Olzinelles, Palau-Solità i Tiana.

El culte a l’església de Clarà va continuar fins l’any 1713, any en què l’església va ser profanada i es va retirar la potestat de celebrar-hi l’eucaristia : “...quia dicitur ecclesia fuit polluta, amplius in ea non fuit missa celebrata...”.









Per aconseguir els fulls col.leccionables (en pdf):