Nou article publicat sobre les moles dels molins medievals del baix Maresme

El passat dissabte 27 d’abril de 2019 va tenir lloc a Cabrils la XIII edició de les trobades que anualment reuneixen entitats de recerca i estudi sobre història i patrimoni de tot el Maresme. Enguany amb el títol «El patrimoni immaterial: el batec de la gent del Maresme», es van tractar temes que lliguem amb aquesta classificació. 

En el marc d’aquesta trobada celebrada al Centre Cívic La Fàbrica de Cabrils, es va presentar el llibre que recull les actes de l’edició anterior celebrada a Dosrius el 2018. L’alcalde de Dosrius, Marc Bosch va ser l'encarregat de presentar les actes de la XII Trobada que va versar sobre l’aigua al Maresme. En aquestes, ha sortir publicat el meu article sobre les moles i els molers dels molins del Maresme. 

Els molins medievals del Maresme ja son força coneguts gràcies a nombrosos estudis efectuats fins ara. En el present estudi es pretén aprofundir en un aspecte poc tractat, les moles. A partir d’estudis efectuats sobre les pedreres de Montjuic que he estat en curs de realització i publicació, es pretén analitzar la seva elaboració en època medieval, el seu comerç i trasllat i el seu manteniment.

Durant l’època medieval el gres de Montjuic va ser força utilitzat per la construcció i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuic, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers” . 

Per a saber-ne més: 

• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «Moles i molers. Ginys dels molins hidràulics medievals del baix Maresme». XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Aigua, recurs vital, social, cultural i econòmic del Maresme. Dosrius, 5 de maig de 2018. Dosrius: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Arxiu Comarcal del Maresme, Ajuntament de Dosrius. Pp.73-92.

[Per baixar l’article en pdf]

Moment de la presentació de les actes de la XII Trobada de Dosrius per part de l'alcalde Marc Bosch [Fotografia: Quim Graupera]

Moment de la presentació de les actes de la XII Trobada de Dosrius per part de l'alcalde Marc Bosch [Fotografia: Quim Graupera]

Surt publicat el treball sobre la creu processional de Dosrius en el quart volum de la revista «Duos Rios»

El passat 26 d’abril de 2019 es va presentar a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Dosrius, el quart número de la revista «Duos Rios». El volum, editat pel consistori amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) i de la Comissió Científica, inclou les 16 comunicacions presentades a la segona edició de les Jornades d’Estudis Locals Duos Rios i textos inèdits sobre la figura d’Esteve Albert i Corp i Manufactures Canyamars-La Tortuga. La presentació del volum de la revista, es va cloure amb la lectura musicada de diversos poemes escrits pels cèlebres Esteve Albert i Corp i Miquel Martí i Pol. 

Dels articles publicats l'únic que presenta temàtica medieval és el meu article sobre la creu gòtica parroquial de Dosrius. A la comunicació es presenta la documentació coneguda sobre aquesta peça i es compara amb altres creus processionals conservades a l'àrea del Maresme. 

La creu processional de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius és una creu d'argent (98 x 48 cms) amb un perfil flordelisat i envoltada d'una sanefa de fulles de fosa i decorada en la part planes per uns motius estilitzats burinats. L'anvers hi ha la figura de Crist, el qual presenta un nimbe afegit en una reforma posterior. En aquesta reforma es devia canviar l'ordre de les figures de fosa que decoren els braços de la creu, ja que no respecten l'odre que la iconografia que apareix de forma usual en aquest tipus de creus. La magolla presenta una planta hexagonal composta per dues formes piramidals oposades unides per una vora burinada. La creu es troba en molt mal estat, ja que es troba molt ennegrida i bruta per l'acció de la pols i el fum i greix dels ciris. Algunes de les figures dels apòstols es presenten trencades i els hi falta el cap i el nimbe. 

Per a més informació: 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim: «La creu processional gòtica de Dosrius. Un exemple de continuïtat de l’art gòtic en època del Renaixement». Duos Rios. Publicació de l’arxiu Municipal de Dosrius, núm.48 (Abril 2019), p.21-27. 

[Baixar en pdf]

Comunicació sobre els mestres de casa medievals a la XIII Trobada d’Entitats de Recerca Local del Maresme a Cabrils

El passat dissabte 27 d’abril de 2019 va tenir lloc a Cabrils la XIII edició de les trobades que anualment reuneixen entitats de recerca i estudi sobre història i patrimoni de tot el Maresme. Enguany amb el títol «El patrimoni immaterial: el batec de la gent del Maresme», es van tractar temes que lliguem amb aquesta classificació. 

L'any 2003, la UNESCO va adoptar la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta Convenció va definir el patrimoni immaterial com "els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats i els grups, i en determinats casos els individus, reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural". Aquesta definició inclou pràctiques socials com ara les representacions, les tradicions, les festes i els ritus, les arts escèniques, l'artesania i, més en general, aquells coneixements i habilitats que, transmesos de generació en generació, serveixen per donar a la comunitat un sentit d'identitat i continuïtat. 

La jornada de Cabrils, oberta a tothom, va arrencar a primera hora del matí al Centre Cívic La Fàbrica amb una taula rodona inaugural, coordinada per Jordi Montlló organitzador de l’acte i President de l’entitat pessebrista El Bou i la Mula. Hi van intervenir Rafel Folch, tècnic de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya; Lluís Garcia Petit, director general de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya; Montserrat Garrich, comissària de l’any Capmany i Maria Àngels Travé, coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de la vegueria del Penedès.

Seguidament, va tocar el torn a les ponències, on investigadors de tota la comarca van presentar els treballs que han estat objecte d’estudi des que l’any passat, l’alcalde de Dosrius, Marc Bosch passés el relleu a l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, durant les XII Trobades. 

A la tarda, va tenir lloc una sèrie de representacions de les diferents entitats de patrimoni cultural del municipi a la plaça de l’Església: els tocs de campana, el ball de gegants, actuació de la Coral La Concòrdia i la Coral de Santa Helena, representació del Grup de Teatre La Concòrdia i trobada solidària de Grups de Percussió. 

De les ponències presentades solament tres varen fer referència a l’època medieval: 

1. Mestres de cases documentats al Baix Maresme entre els s.XIV i XVI. Exemples d’un colonialisme artístic dels tallers barcelonins, presentada per mi mateix coma representant del bloc Maresme Medieval. 

2. L’ofici de vidrier a càrrec de Mercè Calpe i Victor Ligos (Associació Vidre Bufat Mataroní) 

3. Tradició de les Garlandes de Nadal a Sant Cebrià, a càrrec de Marta Colell i Anna Parera (Centre d’Estudis Sant Cebrià – CESC).

Des aquí volem felicitar als organitzadors per l’èxit de la convocatòria i a esperar el proper any per veure la publicació de les actes.

Presentació de l'acte [Fotografia Qiim Graupera]

Connexió amb Waterloo amb Lluís Puig i Gordi, Exconseller de Cultura de la generalitat a l'exili [Fotografia Quim Graupera]

Integrants de la taula rodona [Fotografia Quim Graupera]

Mercè Calpe i Victor Ligos durant la seva comunicació [Fotografia Quim Graupera]

Marta Colell i Anna Parera exposant la seva comunicació  [Fotografia Quim Graupera]

Moment de la meva exposició [Fotografia Quim Graupera]

Coral de la Concòrdia i Coral de Santa Helena Actes finals a la plaça [Fotografia Quim Graupera]

Ball de gegants a la plaça [Fotografia Quim Graupera]

Representació de la llegenda de la cova de les Bruixes de Montcabrer, a càrrec del Grup de Teatre La Concòrdia [Fotografia Quim Graupera]

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla a la Sala Gran de la Canonja (Seu Vella de Lleida)

El passat divendres 26 d'abril de 2019 a les 19.30 h a la Sala Gran de la Canonja (Seu Vella de Lleida) va tenir lloc la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». L’acte va estar organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals del Segrià (CECS) amb la col·laboració de l’Associació Amics de la Seu Vella (AASV) i el Consorci del Turó de la Seu Vella. L’acte va estar presidit pels parlaments de les entitats convocants: Xus Llavero, Presidenta del CECS; Felip Vilardell, sots president de l’AASV i Núria Piqué, tècnica del Consorci. 

La raó de la presentació a la Seu lleidatana, malgrat que l’obra recorre la història de la família Desplà amb implantació a Barcelona i Alella, és l’emparentament d’aquests amb la família lleidatana dels Gralla. El matrimoni d’Anna Desplà i de Corbera amb Miquel Joan Gralla (m.1532) efectuat l’any 1491 al castell d’Esponellà, va comportar l’extinció de la casa Desplà i l’adopció d’aquest nou cognom. La família Gralla era una nissaga de mercaders lleidatana, documentada des del segle XIII i amb capella pròpia a Sant Llorenç i posteriorment a la Seu Vella. 

Segre, 27 d'abril de 2019

La presentació del llibre va anar a càrrec de l’amic Alberto Velasco, doctor en història de l'art per la Universitat de Lleida i conservador del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. El seu parlament es va centrar, a banda d’explicar l’estructura del llibre, a destacar la meva trajectòria com a investigador i divulgador cultural. Seguidament va aprofundir en les noticies conegudes de la família Gralla com nissaga rellevant lleidatana i en la seva faceta de promotors artístics. 

Per la meva part, vaig explicar com es va gestar el llibre i els seus principals objectius. Seguidament es va iniciar un enriquidor debat amb la participació del públic assistent als quals agraeixo la seva participació i assistència. Entre el públic vaig comptar amb la presència del Dr. Joan Busqueta, antic professor meu de Paleografia a la UB, fet que em va fer moltíssima il·lusió, ja que retinc molts bons records de la seva activitat docent. 

Per a més informació 

Crònica diari “Segre”, 27/04/2019

Visita comentada al Llemotges medieval i al santuari de Rocamador amb AAR/IEC.

Com cada any Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis catalans, organitza una sortida de Setmana Santa. L’edició d’enguany, amb el títol «La ciutat de Llemotges i el seu entorn monumental», es va centrar a l’entorn del culte a les relíquies en diversos indrets del cami de Sant Jaume de Compostel.la de les vies Llemosines i de Le Puy. Les visites efectuades en aquest sentit, explicades per la Dra Francesca Español, es van centrar a les esglésies romàniques de Saint-Menoux, Sant Junien i Saint Leonard de Noblat, enquadrades dins el camí de peregrinació que menava a Compostel·la (amb diversos sepulcres sants encara in situ). 

La meva col·laboració va consistir en la visita comentada a la ciutat de Llemotges, amb la imponent catedral gòtica de Sant Esteve i els notables enterraments episcopals que hi perviuen. Al Museu de Belles Arts vàrem poder veure una petita col·lecció́ de manufactures llemosines en coure esmaltat medievals i una interessant mostra didàctica de la vil.la medieval on vàrem poder veure restes romàniques i gòtiques d’edificis actualment desapareguts. En el recorregut urbà vàrem mostrar en el recorregut l’evolució urbanística de la ciutat des d’Època romana fins l’etapa baix medieval. Els espais visitats van ser l’església de Sant-Michel-des-Lions, l’església de Sant-Pierre-du-Queyroix, l’església de Santa Maria ( segle XIII ) única resta del convent dels Dominics, la capella de Sant-Aurélien (segles XIV al XVII) i les restes de Sant Marcial de Llemotges. 

A l’últim dia, al final del viatge, també vaig poder comentar el conjunt monumental del Santuari de Maria de Rocamador. 

Va ser una proposta molt interessat i un viatge molt enriquidor !

Josep Maria Roqué i Margenat, historiador d'Òrrius, in memoriam.

El passat dimecres dia 20 de febrer de 2019, a l'edat de 78 anys, va morir l’historiador i amic Josep Maria Roqué i Margenat. 

Fill d’una nissaga de vilatans d’Òrrius documentada des del s.XIII va viure a la masia familiar de Can Famades. De jove va estudiar a Alemanya i es va doctorar en Química Orgànica per la Universitat de Barcelona l’any 1968 amb la tesi «Contribución al estudio de un reductodímero de la pulegona C20H34O2, P.F. 118º, [Alfa]D = +58º». 

La seva afició a la història el va fer posar en contacte amb el Grup d’Història del Casal de Mataró del qual es va fer un estret col·laborador. Les seves recerques es van centrar en aplegar la història local del poble on estava profundament vinculat. Aquestes recerques es van materialitzar en la publicació de dos llibres i una gran quantitat d’articles. 

Els dos llibres publicats es van centrar en la història monogràfica d’Òrrius des de l’antiguitat fins l’actualitat i en una multitud de temes: toponímia, paisatge, història de la vila i de les masies amb les seves nissagues, patrimoni artístic, etc. El primer, «Òrrius (Maresme) : contribució a la història del poble» va ser publicat pel Grup d’Història del Casal l’any 1998 i el segon «La gent d’Òrrius a través de la història» publicat el 2016 va ser una actualització de l’anterior. 

També col·laborava activament a la revista municipal d'Òrrius, «Nova Àgora», fent aportacions d'interès sobre la vida i història del poble i a la revistes Fonts del Centre d’Estudis Argentonins i Felibrejada del Grup d’Història del Casal de Mataró. També va presentar molts dels seus estudis a la Sessió d’Estudis Mataronins que organitza anualment el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. És important destacar la seva aportació al coneixement de la història medieval d’Òrrius i de les seves famílies, i també la seva participació en els actes de commemoració de la troballa del tresoret d’Òrrius de monedes comtals l’any 2011. 

També col·laborà en l’organització de les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme que entre el 1999 i el 2011 vam organitzar, alguna de les quals celebrà una de les sessions a Òrrius (2007), o participant en la realització de rutes pel patrimoni d’Òrrius i els seus entorns, a Sant Pere de Clarà, a Sant Bartomeu, a la parròquia, a Céllecs o obrint-nos les portes del seu mas, Can Famades, sempre disposat a compartir les emocions i el gaudi pel patrimoni històric i artístic. I ens acompanyà en la recerca a l’Arxiu Diocesà de Solsona o, sobre el terreny en la descoberta del molí de Rubiol en la riera de Riudemeia al terme d’Òrrius. I va participar en més d’una ocasió a les tertúlies que fem a Mataró Ràdio. Tinc també un record simpàtic del moment que que va assistir a la meva defensa de la tesi doctoral a la Universitat de Barcelona a on ens va fer cantar el "Laudeamus igitur" al final de la sessió.

Amic descanseu en pau!

A la visita comentada sobre el tresoret d'Òrrius ( Foto Graupera,2011)

A la descoberta del moli de Rubiol a Can Riudemeia ( Foto Graupera,2011)

A la consulta de l'Arxiu de Solsona ( Foto Graupera,2007)

A la consulta de l'Arxiu de Solsona ( Foto Graupera,2007)

Conferència sobre «Santa Maria del Mar. Retaules, promotors, memòria i devoció» a l’Institut d’Estudis Catalans

El passat dilluns 18 de març de 2019, a les 19 h., a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) vaig poder impartir la conferència «Santa Maria del Mar. Retaules, promotors, memòria i devoció́», dins el XXXIII Cicle de conferències «La Barcelona baixmedieval» organitzat per Amics de l'Art Romànic. 

El tema de xerrada va estar centrat en la construcció de l’edifici gòtic de Santa Maria del Mar en funció dels promotors que la van erigir. L’elevat nombre de capelles laterals de l’església s’explica per la necessitat de dotar a cada un dels promotors de l’edifici d’una capella privativa amb un curat beneficiat al seu càrrec. Aquestes capelles tenien la funció d’honrar la memòria dels difunts morts de la nissaga. Per poder finançar això, el benefici anava associat a un patrimoni a perpetuïtat (unes terres o un mas), els beneficis del qual servien per poder subvencionar les despeses del seu culte. Aquestes podien ser la manutenció del vicari beneficiat que s’encarregava de cantar misses en festes assenyalades per la família i subvencionar el mobiliari litúrgic necessari pel culte. En el cas de Santa Maria del Mar, hi ha solament 9 casos documentats en els quals la nissaga erigeix una sepultura o vas funerari pels difunts de la família dins de la capella. 

Al llarg de la conferència es va anar explicant de detall aquest funcionament, les famílies amb benefici documentades, l’ornament de les capelles, les seves advocacions i situació, etc. Per acabar la xerrada es va fer referència a l’espai que utilitzava aquesta comunitat de capellans beneficiats per seguir els oficis comuns, que no era altre que el cor gòtic. Aquest es creia desaparegut però a partir de les recerques que vaig efectuar, vaig poder localitzar-ne algunes cadires que havien pervinguts als diferents fets que va patir l’edifici de Santa Maria del Mar al llarg de la història.

Maresme Medieval s'adhereix a la vaga general de demà.

Comunicació sobre la creu processional gòtica de Dosrius a la segona edició de Duos Rios

El passat dissabte 9 de febrer de 2019, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Dosrius, a partir de les 17 h de la tarda, va tenir lloc la segona convocatòria de les Jornades d’Estudis Locals ‘Duos Rios’ amb 15 comunicacions presentades. 

Les Jornades d’Estudis Locals ‘Duos Rios’ estan impulsades per l’Ajuntament de la vila amb l’objectiu de fomentar el coneixement i la difusió dels diferents aspectes històrics, artístics, patrimonials, paisatgístics, socials i culturals del municipi. Les comunicacions que van integrar la convocatòria d’enguany es publicaran al número 4 de la revista ‘Duos Rios’ -editada per l’arxiu municipal- que es presentarà en el marc de la festa de Sant Jordi del 2019. 

En aquesta segona convocatòria el tema d’investigació tenia com a temàtica el municipi de Dosrius (Dosrius, Canyamars i El Far) i les comunicacions han pivotat sobre aspectes com la prehistòria, l’art, la història moderna i contemporània, la meteorologia, la natura, el medi ambient, el patrimoni o la figura d’Esteve Albert i Corp. 

Sobre temàtica medieval solament hi havia la meva comunicació sobre «La creu processional gòtica de Dosrius. Un exemple de continuïtat de l’art gòtic en època del Renaixement». 

La creu processional de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius és una creu d’argent (98 x 48 cms.) amb un perfil flordelisat i envoltada d’una sanefa de fulles de fosa i decorada en la part plana per uns motius estilitzats burinats. A l’anvers hi ha la figura de Crist, el qual presenta un nimbe afegit en una reforma posterior. En aquesta reforma es devia canviar l’ordre de les figures de fosa que decoren els braços de la creu, ja que no respecten l’odre de la iconografia que apareix de forma usual en aquest tipus de creus. La magolla presenta una planta hexagonal composta per dues formes piramidals oposades, unides per una bora burinada. La creu es troba en molt mal estat, ja que es troba molt ennegrida i bruta per l’acció de la pols i el fum i greix dels ciris. Algunes de les figures dels apòstols es presenten trencades i els falta el cap i el nimbe. 

En la comunicació es va presentar la documentació coneguda i es va comparar amb altres creus processionals conservades a l’àrea del Maresme. 

Per a més informació:

• Programa de l’acte
• Resum de les comunicacions presentades

Conferència sobre els molins de Vilassar al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt

El passat divendres 1 de febrer de 2019, a les 20 h., va tenir lloc, a la sala d'actes del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, la xerrada-col·loqui sobre es Molins de la Muntanya de Vilassar, a càrrec de Toni Marí, Josep Samon i Josep Vilademunt.[1]

El passat nadal, el pessebre monumental de Vilassar va tenir com a motiu central, el molí de Cuquet i el molinot, molins de la vessant vallesana de la Serralada Litoral. Aprofitant aquest fet el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va organitzar aquest col.loqui per donar a conèixer i difondre aquests elements patrimonials.  

En Toni Marí, responsable del Centre de Documentació de Parc i va ser el primer a parlar. Va exposar la importància de l’aigua a la Serralada Litoral i va descriure el sistema de rieres de la part vallesana de Vilassar tot remarcant la importància dels boscos de ribera. El torrent de Cuquet, que irrigava els dos molins, pertany a la conca hidrogràfica del Besòs i aporta la seva aigua aquest riu, de forma intermitent, ja que el seu règim és pluviomètric i depen de les pluges ocasionals.

L'historiador Josep Samon, per la seva banda, va oferir una introducció sobre el desenvolupament tècnic que ha comportat la molta del blat per elaborar la farina des de l’antiguitat i va fer un repàs des dels primers molins manuals neolítics fins a sistemes basats en l’energia hidràulica o eòlica. 

El Molí de Cuquet, és un molí de roda hidràulica d'origen medieval, que per les seves necessitats de funcionament necessitava de bassa i pou per tal de donar força impuls a la roda hidràulica. Al 1656 Pau Cuquet va establir a Jaume Tey d'Hostalric perquè tingués cura del molí, el qual, poc a poc, anirà adquirint terres al voltant del mateix. L’antic mas Cuquet (avui cal Fuster) està, com el molí, dins l’actual terme de Vallromanes i es troba situat, al peu del torrent, al costat d’un aflorament granític que provoca un desnivell important per aprofitar la força de l'aigua per moure la mola. Serà el fill de Jaume Tey, Narcís Tey,  qui l’any 1693, va demanar permís per construir un altre molí més avall del molí de Cuquet, però aquesta vegada, dins el terme de Vilassar, el que avui coneixem com a Molinot. Aquest molí comença a funcionar l’any 1696, tal com queda documentat en la llinda de pedra del portal d'entrada, encara visible entre les runes. 

Josep Vilademunt, col·laborador de la secció de Ciències del Museu, va complementar la xerrada aportant dades sobre la vegetació a l’entorn del torrent de Cuquet, tot descrivint la producció de cereal i l'anàlisi del seu increment notable a finals el s. XVII. Aquest fet va ocasionar moments de creixement econòmic a la zona, fent necessària la construcció d'aquest segon molí esmentat. Finalment va descriure que la nissaga de moliners Tey es va establir a can Recoder de Plaça l’any 1929, emparentant amb la família Villar. Tota la documentació de can Villar donada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt han permès reconstruir la cronologia i els esdeveniments que van marcar la intensa vida dels dos molins de la muntanya de Vilassar: el molí de Cuquet i el Molinot, claus per la interpretació de l'economia del territori del Vilassar històric.

Notes:

[1].- Voldria agrair  la  documentació i les fotografies lliurades per l'Enric Ortega del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt per a la confecció d'aquest article.

Toni Mari en un moment de la seva exposició amb Josep Samon [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]

Molí d'en Cuquet [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]

Carcabà del molí d'en Cuquet  [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]