El passat dissabte 9 de febrer de 2019, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Dosrius, a partir de les 17 h de la tarda, va tenir lloc la segona convocatòria de les Jornades d’Estudis Locals ‘Duos Rios’ amb 15 comunicacions presentades.
Les Jornades d’Estudis Locals ‘Duos Rios’ estan impulsades per l’Ajuntament de la vila amb l’objectiu de fomentar el coneixement i la difusió dels diferents aspectes històrics, artístics, patrimonials, paisatgístics, socials i culturals del municipi. Les comunicacions que van integrar la convocatòria d’enguany es publicaran al número 4 de la revista ‘Duos Rios’ -editada per l’arxiu municipal- que es presentarà en el marc de la festa de Sant Jordi del 2019.
En aquesta segona convocatòria el tema d’investigació tenia com a temàtica el municipi de Dosrius (Dosrius, Canyamars i El Far) i les comunicacions han pivotat sobre aspectes com la prehistòria, l’art, la història moderna i contemporània, la meteorologia, la natura, el medi ambient, el patrimoni o la figura d’Esteve Albert i Corp.
Sobre temàtica medieval solament hi havia la meva comunicació sobre «La creu processional gòtica de Dosrius. Un exemple de continuïtat de l’art gòtic en època del Renaixement».
La creu processional de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius és una creu d’argent (98 x 48 cms.) amb un perfil flordelisat i envoltada d’una sanefa de fulles de fosa i decorada en la part plana per uns motius estilitzats burinats. A l’anvers hi ha la figura de Crist, el qual presenta un nimbe afegit en una reforma posterior. En aquesta reforma es devia canviar l’ordre de les figures de fosa que decoren els braços de la creu, ja que no respecten l’odre de la iconografia que apareix de forma usual en aquest tipus de creus. La magolla presenta una planta hexagonal composta per dues formes piramidals oposades, unides per una bora burinada. La creu es troba en molt mal estat, ja que es troba molt ennegrida i bruta per l’acció de la pols i el fum i greix dels ciris. Algunes de les figures dels apòstols es presenten trencades i els falta el cap i el nimbe.
En la comunicació es va presentar la documentació coneguda i es va comparar amb altres creus processionals conservades a l’àrea del Maresme.
