Passejada i visita comentada per les restes del castell de Palafolls

El passat diumenge 5 de maig de 2019, l’Associació La Roda de Palafolls va organitzar una visita comentada a les restes del castell de Palafolls i el seu veïnat, amb el títol «Descobrim el nostre patrimoni. El castell i els turons de Can Pol». L’acte  que va tenir la col·laboració d’Esquerra Republicana de Palafolls i de Jovent Republicà, va estar complementat per un esmorzar col·lectiu.  

Les explicacions i comentaris de la visita van anar a càrrec de diversos estudiosos locals membres de l'associació convocant. Francesc Alemany, va explicar la tipologia de la flora que es pot trobar a la falda del Castell i exposant la seva evolució en els darrers 70 anys a través d'ortofotos. En la seva intervenció va destacar l’actual amenaça de les requalificacions que podrien posar en perill aquest patrimoni paisatgístic. Per la seva banda, Xavier Salicrú, va fer un ràpid repàs de la història del Castell, des dels seus orígens amb la família Palafolls. En les seves paraules va lamentar l’estat d’abandonament que mantenen les restes conservades del mateix i la ineficàcia dels últims governs municipals per revaloritzar aquest patrimoni. Finalment, l'Aleix Freixa a més de destacar el patrimoni paisatgístic antròpic va fer un repàs per les diverses masies que apareixen disseminades al voltant del turó del castell. 

L’Associació organitzadora La Roda, és una entitat nascuda l’any 2012,amb l'objectiu de «fer de Palafolls un poble ple d’energia que mantingui vives les seves tradicions, amb la frescor i la proximitat amb la ciutadania» i de ben segur amb aquest acte hi van contribuir. A més l'objectiu de l'entitat és el de reivindicar i difondre la cultura,la llengua, la Nació i les tradicions catalanes a la població de Palafolls. 

Felicitem aquesta iniciativa i esperem que aquest acte serveixi per donar a conèixer aquest element patrimonial desatès de la comarca i per difondre i revaloritzar el nostre passat medieval.

[Agraïm les fotografies i la informació a l'Associació la Roda i ERC de Palafolls]

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla com a promotors artístics a Alella

El passat 29 d’abril de 2019 dins de les activitats literàries al voltant de la festivitat de Sant Jordi a Alella, la biblioteca “Ferrer i Guàrdia” va organitzar la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». 

En primer lloc va intervenir el regidor de cultura d'Alella Sr.Frederic Salas el qual va recordar que el treball publicat va obtenir la primera Beca de recerca històrica d'Alella la l'any 2012.

L'acte va comptar amb la presencia de la Dra. Francesca Español de la Universitat de Barcelona i prologuista del llibre. En la seva intervenció va recalcar la figura de l'ardiaca Lluís Desplà com a membre avantatjat de la nissaga, ja que durant els seus viatges a Itàlia va entrar en contacte amb la nova sensibilitat estètica del Renaixement i va importar aquesta moda a Catalunya mentre aquí encara s'estava imperant l'art gòtic. A més recalcar la seva faceta de col·leccionista d'art antic, que el va portar a aplegar al pati de ca l'Ardiaca una col·lecció notable de peces romanes que llavors estaven disperses per la citat. D'aquestes destacà un sarcòfag romà, ara conservat al Museu Arqueològic de Barcelona, que va ser usat com a sepulcre pel comte Ramon Berenguer I el vell. També en la seva internació glossar la meva trajectòria com a investigador. 

Per la meva part, vaig exposar els objectius del llibre i l'estructura del mateix i ressaltant les aportacions més importants tal com ho faig fer a la presentació del llibre a Lleida. 

L'acte va tenir un èxit de públic als qual agraeixo la seva presència.

Públic assistent a la presentació [Fotografia: Santi Alberola]

El Sr. Frederic Salas, regidor de Cultura, presentant l'acte. [Fotografia: Santi Alberola]

 Públic assistent a la presentació [Fotografia: Santi Alberola]

Els dos participants a la presentació del llibre [Fotografia: Santi Alberola]

Nou article publicat sobre les moles dels molins medievals del baix Maresme

El passat dissabte 27 d’abril de 2019 va tenir lloc a Cabrils la XIII edició de les trobades que anualment reuneixen entitats de recerca i estudi sobre història i patrimoni de tot el Maresme. Enguany amb el títol «El patrimoni immaterial: el batec de la gent del Maresme», es van tractar temes que lliguem amb aquesta classificació. 

En el marc d’aquesta trobada celebrada al Centre Cívic La Fàbrica de Cabrils, es va presentar el llibre que recull les actes de l’edició anterior celebrada a Dosrius el 2018. L’alcalde de Dosrius, Marc Bosch va ser l'encarregat de presentar les actes de la XII Trobada que va versar sobre l’aigua al Maresme. En aquestes, ha sortir publicat el meu article sobre les moles i els molers dels molins del Maresme. 

Els molins medievals del Maresme ja son força coneguts gràcies a nombrosos estudis efectuats fins ara. En el present estudi es pretén aprofundir en un aspecte poc tractat, les moles. A partir d’estudis efectuats sobre les pedreres de Montjuic que he estat en curs de realització i publicació, es pretén analitzar la seva elaboració en època medieval, el seu comerç i trasllat i el seu manteniment.

Durant l’època medieval el gres de Montjuic va ser força utilitzat per la construcció i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuic, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers” . 

Per a saber-ne més: 

• GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «Moles i molers. Ginys dels molins hidràulics medievals del baix Maresme». XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Aigua, recurs vital, social, cultural i econòmic del Maresme. Dosrius, 5 de maig de 2018. Dosrius: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Arxiu Comarcal del Maresme, Ajuntament de Dosrius. Pp.73-92.

[Per baixar l’article en pdf]

Moment de la presentació de les actes de la XII Trobada de Dosrius per part de l'alcalde Marc Bosch [Fotografia: Quim Graupera]

Moment de la presentació de les actes de la XII Trobada de Dosrius per part de l'alcalde Marc Bosch [Fotografia: Quim Graupera]

Surt publicat el treball sobre la creu processional de Dosrius en el quart volum de la revista «Duos Rios»

El passat 26 d’abril de 2019 es va presentar a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Dosrius, el quart número de la revista «Duos Rios». El volum, editat pel consistori amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) i de la Comissió Científica, inclou les 16 comunicacions presentades a la segona edició de les Jornades d’Estudis Locals Duos Rios i textos inèdits sobre la figura d’Esteve Albert i Corp i Manufactures Canyamars-La Tortuga. La presentació del volum de la revista, es va cloure amb la lectura musicada de diversos poemes escrits pels cèlebres Esteve Albert i Corp i Miquel Martí i Pol. 

Dels articles publicats l'únic que presenta temàtica medieval és el meu article sobre la creu gòtica parroquial de Dosrius. A la comunicació es presenta la documentació coneguda sobre aquesta peça i es compara amb altres creus processionals conservades a l'àrea del Maresme. 

La creu processional de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius és una creu d'argent (98 x 48 cms) amb un perfil flordelisat i envoltada d'una sanefa de fulles de fosa i decorada en la part planes per uns motius estilitzats burinats. L'anvers hi ha la figura de Crist, el qual presenta un nimbe afegit en una reforma posterior. En aquesta reforma es devia canviar l'ordre de les figures de fosa que decoren els braços de la creu, ja que no respecten l'odre que la iconografia que apareix de forma usual en aquest tipus de creus. La magolla presenta una planta hexagonal composta per dues formes piramidals oposades unides per una vora burinada. La creu es troba en molt mal estat, ja que es troba molt ennegrida i bruta per l'acció de la pols i el fum i greix dels ciris. Algunes de les figures dels apòstols es presenten trencades i els hi falta el cap i el nimbe. 

Per a més informació: 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim: «La creu processional gòtica de Dosrius. Un exemple de continuïtat de l’art gòtic en època del Renaixement». Duos Rios. Publicació de l’arxiu Municipal de Dosrius, núm.48 (Abril 2019), p.21-27. 

[Baixar en pdf]

Comunicació sobre els mestres de casa medievals a la XIII Trobada d’Entitats de Recerca Local del Maresme a Cabrils

El passat dissabte 27 d’abril de 2019 va tenir lloc a Cabrils la XIII edició de les trobades que anualment reuneixen entitats de recerca i estudi sobre història i patrimoni de tot el Maresme. Enguany amb el títol «El patrimoni immaterial: el batec de la gent del Maresme», es van tractar temes que lliguem amb aquesta classificació. 

L'any 2003, la UNESCO va adoptar la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquesta Convenció va definir el patrimoni immaterial com "els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats i els grups, i en determinats casos els individus, reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural". Aquesta definició inclou pràctiques socials com ara les representacions, les tradicions, les festes i els ritus, les arts escèniques, l'artesania i, més en general, aquells coneixements i habilitats que, transmesos de generació en generació, serveixen per donar a la comunitat un sentit d'identitat i continuïtat. 

La jornada de Cabrils, oberta a tothom, va arrencar a primera hora del matí al Centre Cívic La Fàbrica amb una taula rodona inaugural, coordinada per Jordi Montlló organitzador de l’acte i President de l’entitat pessebrista El Bou i la Mula. Hi van intervenir Rafel Folch, tècnic de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya; Lluís Garcia Petit, director general de l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya; Montserrat Garrich, comissària de l’any Capmany i Maria Àngels Travé, coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de la vegueria del Penedès.

Seguidament, va tocar el torn a les ponències, on investigadors de tota la comarca van presentar els treballs que han estat objecte d’estudi des que l’any passat, l’alcalde de Dosrius, Marc Bosch passés el relleu a l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales, durant les XII Trobades. 

A la tarda, va tenir lloc una sèrie de representacions de les diferents entitats de patrimoni cultural del municipi a la plaça de l’Església: els tocs de campana, el ball de gegants, actuació de la Coral La Concòrdia i la Coral de Santa Helena, representació del Grup de Teatre La Concòrdia i trobada solidària de Grups de Percussió. 

De les ponències presentades solament tres varen fer referència a l’època medieval: 

1. Mestres de cases documentats al Baix Maresme entre els s.XIV i XVI. Exemples d’un colonialisme artístic dels tallers barcelonins, presentada per mi mateix coma representant del bloc Maresme Medieval. 

2. L’ofici de vidrier a càrrec de Mercè Calpe i Victor Ligos (Associació Vidre Bufat Mataroní) 

3. Tradició de les Garlandes de Nadal a Sant Cebrià, a càrrec de Marta Colell i Anna Parera (Centre d’Estudis Sant Cebrià – CESC).

Des aquí volem felicitar als organitzadors per l’èxit de la convocatòria i a esperar el proper any per veure la publicació de les actes.

Presentació de l'acte [Fotografia Qiim Graupera]

Connexió amb Waterloo amb Lluís Puig i Gordi, Exconseller de Cultura de la generalitat a l'exili [Fotografia Quim Graupera]

Integrants de la taula rodona [Fotografia Quim Graupera]

Mercè Calpe i Victor Ligos durant la seva comunicació [Fotografia Quim Graupera]

Marta Colell i Anna Parera exposant la seva comunicació  [Fotografia Quim Graupera]

Moment de la meva exposició [Fotografia Quim Graupera]

Coral de la Concòrdia i Coral de Santa Helena Actes finals a la plaça [Fotografia Quim Graupera]

Ball de gegants a la plaça [Fotografia Quim Graupera]

Representació de la llegenda de la cova de les Bruixes de Montcabrer, a càrrec del Grup de Teatre La Concòrdia [Fotografia Quim Graupera]

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla a la Sala Gran de la Canonja (Seu Vella de Lleida)

El passat divendres 26 d'abril de 2019 a les 19.30 h a la Sala Gran de la Canonja (Seu Vella de Lleida) va tenir lloc la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». L’acte va estar organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals del Segrià (CECS) amb la col·laboració de l’Associació Amics de la Seu Vella (AASV) i el Consorci del Turó de la Seu Vella. L’acte va estar presidit pels parlaments de les entitats convocants: Xus Llavero, Presidenta del CECS; Felip Vilardell, sots president de l’AASV i Núria Piqué, tècnica del Consorci. 

La raó de la presentació a la Seu lleidatana, malgrat que l’obra recorre la història de la família Desplà amb implantació a Barcelona i Alella, és l’emparentament d’aquests amb la família lleidatana dels Gralla. El matrimoni d’Anna Desplà i de Corbera amb Miquel Joan Gralla (m.1532) efectuat l’any 1491 al castell d’Esponellà, va comportar l’extinció de la casa Desplà i l’adopció d’aquest nou cognom. La família Gralla era una nissaga de mercaders lleidatana, documentada des del segle XIII i amb capella pròpia a Sant Llorenç i posteriorment a la Seu Vella. 

Segre, 27 d'abril de 2019

La presentació del llibre va anar a càrrec de l’amic Alberto Velasco, doctor en història de l'art per la Universitat de Lleida i conservador del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. El seu parlament es va centrar, a banda d’explicar l’estructura del llibre, a destacar la meva trajectòria com a investigador i divulgador cultural. Seguidament va aprofundir en les noticies conegudes de la família Gralla com nissaga rellevant lleidatana i en la seva faceta de promotors artístics. 

Per la meva part, vaig explicar com es va gestar el llibre i els seus principals objectius. Seguidament es va iniciar un enriquidor debat amb la participació del públic assistent als quals agraeixo la seva participació i assistència. Entre el públic vaig comptar amb la presència del Dr. Joan Busqueta, antic professor meu de Paleografia a la UB, fet que em va fer moltíssima il·lusió, ja que retinc molts bons records de la seva activitat docent. 

Per a més informació 

Crònica diari “Segre”, 27/04/2019

Visita comentada al Llemotges medieval i al santuari de Rocamador amb AAR/IEC.

Com cada any Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis catalans, organitza una sortida de Setmana Santa. L’edició d’enguany, amb el títol «La ciutat de Llemotges i el seu entorn monumental», es va centrar a l’entorn del culte a les relíquies en diversos indrets del cami de Sant Jaume de Compostel.la de les vies Llemosines i de Le Puy. Les visites efectuades en aquest sentit, explicades per la Dra Francesca Español, es van centrar a les esglésies romàniques de Saint-Menoux, Sant Junien i Saint Leonard de Noblat, enquadrades dins el camí de peregrinació que menava a Compostel·la (amb diversos sepulcres sants encara in situ). 

La meva col·laboració va consistir en la visita comentada a la ciutat de Llemotges, amb la imponent catedral gòtica de Sant Esteve i els notables enterraments episcopals que hi perviuen. Al Museu de Belles Arts vàrem poder veure una petita col·lecció́ de manufactures llemosines en coure esmaltat medievals i una interessant mostra didàctica de la vil.la medieval on vàrem poder veure restes romàniques i gòtiques d’edificis actualment desapareguts. En el recorregut urbà vàrem mostrar en el recorregut l’evolució urbanística de la ciutat des d’Època romana fins l’etapa baix medieval. Els espais visitats van ser l’església de Sant-Michel-des-Lions, l’església de Sant-Pierre-du-Queyroix, l’església de Santa Maria ( segle XIII ) única resta del convent dels Dominics, la capella de Sant-Aurélien (segles XIV al XVII) i les restes de Sant Marcial de Llemotges. 

A l’últim dia, al final del viatge, també vaig poder comentar el conjunt monumental del Santuari de Maria de Rocamador. 

Va ser una proposta molt interessat i un viatge molt enriquidor !

Josep Maria Roqué i Margenat, historiador d'Òrrius, in memoriam.

El passat dimecres dia 20 de febrer de 2019, a l'edat de 78 anys, va morir l’historiador i amic Josep Maria Roqué i Margenat. 

Fill d’una nissaga de vilatans d’Òrrius documentada des del s.XIII va viure a la masia familiar de Can Famades. De jove va estudiar a Alemanya i es va doctorar en Química Orgànica per la Universitat de Barcelona l’any 1968 amb la tesi «Contribución al estudio de un reductodímero de la pulegona C20H34O2, P.F. 118º, [Alfa]D = +58º». 

La seva afició a la història el va fer posar en contacte amb el Grup d’Història del Casal de Mataró del qual es va fer un estret col·laborador. Les seves recerques es van centrar en aplegar la història local del poble on estava profundament vinculat. Aquestes recerques es van materialitzar en la publicació de dos llibres i una gran quantitat d’articles. 

Els dos llibres publicats es van centrar en la història monogràfica d’Òrrius des de l’antiguitat fins l’actualitat i en una multitud de temes: toponímia, paisatge, història de la vila i de les masies amb les seves nissagues, patrimoni artístic, etc. El primer, «Òrrius (Maresme) : contribució a la història del poble» va ser publicat pel Grup d’Història del Casal l’any 1998 i el segon «La gent d’Òrrius a través de la història» publicat el 2016 va ser una actualització de l’anterior. 

També col·laborava activament a la revista municipal d'Òrrius, «Nova Àgora», fent aportacions d'interès sobre la vida i història del poble i a la revistes Fonts del Centre d’Estudis Argentonins i Felibrejada del Grup d’Història del Casal de Mataró. També va presentar molts dels seus estudis a la Sessió d’Estudis Mataronins que organitza anualment el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. És important destacar la seva aportació al coneixement de la història medieval d’Òrrius i de les seves famílies, i també la seva participació en els actes de commemoració de la troballa del tresoret d’Òrrius de monedes comtals l’any 2011. 

També col·laborà en l’organització de les Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme que entre el 1999 i el 2011 vam organitzar, alguna de les quals celebrà una de les sessions a Òrrius (2007), o participant en la realització de rutes pel patrimoni d’Òrrius i els seus entorns, a Sant Pere de Clarà, a Sant Bartomeu, a la parròquia, a Céllecs o obrint-nos les portes del seu mas, Can Famades, sempre disposat a compartir les emocions i el gaudi pel patrimoni històric i artístic. I ens acompanyà en la recerca a l’Arxiu Diocesà de Solsona o, sobre el terreny en la descoberta del molí de Rubiol en la riera de Riudemeia al terme d’Òrrius. I va participar en més d’una ocasió a les tertúlies que fem a Mataró Ràdio. Tinc també un record simpàtic del moment que que va assistir a la meva defensa de la tesi doctoral a la Universitat de Barcelona a on ens va fer cantar el "Laudeamus igitur" al final de la sessió.

Amic descanseu en pau!

A la visita comentada sobre el tresoret d'Òrrius ( Foto Graupera,2011)

A la descoberta del moli de Rubiol a Can Riudemeia ( Foto Graupera,2011)

A la consulta de l'Arxiu de Solsona ( Foto Graupera,2007)

A la consulta de l'Arxiu de Solsona ( Foto Graupera,2007)

Conferència sobre «Santa Maria del Mar. Retaules, promotors, memòria i devoció» a l’Institut d’Estudis Catalans

El passat dilluns 18 de març de 2019, a les 19 h., a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona) vaig poder impartir la conferència «Santa Maria del Mar. Retaules, promotors, memòria i devoció́», dins el XXXIII Cicle de conferències «La Barcelona baixmedieval» organitzat per Amics de l'Art Romànic. 

El tema de xerrada va estar centrat en la construcció de l’edifici gòtic de Santa Maria del Mar en funció dels promotors que la van erigir. L’elevat nombre de capelles laterals de l’església s’explica per la necessitat de dotar a cada un dels promotors de l’edifici d’una capella privativa amb un curat beneficiat al seu càrrec. Aquestes capelles tenien la funció d’honrar la memòria dels difunts morts de la nissaga. Per poder finançar això, el benefici anava associat a un patrimoni a perpetuïtat (unes terres o un mas), els beneficis del qual servien per poder subvencionar les despeses del seu culte. Aquestes podien ser la manutenció del vicari beneficiat que s’encarregava de cantar misses en festes assenyalades per la família i subvencionar el mobiliari litúrgic necessari pel culte. En el cas de Santa Maria del Mar, hi ha solament 9 casos documentats en els quals la nissaga erigeix una sepultura o vas funerari pels difunts de la família dins de la capella. 

Al llarg de la conferència es va anar explicant de detall aquest funcionament, les famílies amb benefici documentades, l’ornament de les capelles, les seves advocacions i situació, etc. Per acabar la xerrada es va fer referència a l’espai que utilitzava aquesta comunitat de capellans beneficiats per seguir els oficis comuns, que no era altre que el cor gòtic. Aquest es creia desaparegut però a partir de les recerques que vaig efectuar, vaig poder localitzar-ne algunes cadires que havien pervinguts als diferents fets que va patir l’edifici de Santa Maria del Mar al llarg de la història.