dissabte, 21 de setembre del 2019

Nou estudi publicat sobre ardiaca Lluís Desplà (1444/45 – 1524), com a promotor de la parròquia gòtica d’Argentona

El passat mes de juliol, la revista Fonts d'Argentona va publicar l'article:

El 13 de desembre de 1514 es van signar les capitulacions entre el rector d’Argentona i ardiaca de la catedral de Barcelona Lluís Desplà i els jurats i obrers de la parròquia, amb els mestres d’obra Miquel Canut i Perris Absolut, per a la construcció del nou temple gòtic.  
El 10 d’abril de 1521 es va signar una carta de pagament atorgada pel mestre d’obres Perris Absolut a favor dels obrers de Sant Julià d’Argentona, en concepte de pagament final del preu total concertat per a la construcció de l’esmentada església i el 12 d’octubre de 1539 es va produir la consagració de l’altar major de l’església gòtica segons consta en un pergamí trobat en l’altar major i també en una inscripció a la porta: “Diumenge, lodia del Angel Custodi, á XII de octubre de 1539, la present Iglesia é campanar foren consegrades”. 
El primitiu edifici gòtic projectat a l’època de Desplà era de nau única i amb un altar presbiterial heptagonal amb creuer i una capella adossada sota el campanar. La nau tenia tres crugies cobertes amb volta de creueria. Aquesta primitiva església gòtica es va anar ampliant al llarg del s.XVI amb la obertura de capelles laterals en etapes successives.


dimecres, 11 de setembre del 2019

La presentació de les actes d' "In Maritima" i de la trobada del 2020 a Mataró Ràdio

El passat dijous 11 de juliol de 2019 a la tertúlia d’Història del Grup d'Història del Casal  "El Racó" (núm. 450) a Mataró Ràdio es van presentar  les Actes del II simposi in maritima i coincidint amb els 20 anys de les primeres Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Mareme. També es va presentar el contingut del III Simposi In Maritima 2020 que anirà sobre el tema de la mort a l'Edad Mitjana.


Com a convidats per explicar-ho hi varem anar Alexis Serrano com a director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i jo mateix com a Director del Simposi. El programa va ser presentat per Núria Gómez, Sandra Cabrespina i Oriol Agramunt. La part de documentació per preparar el programa va a càrrec de Sandra Cabrespina i la part tècnica va ser portada per Pere Gonzàlez.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en M4A
Durada de la gravació: 57 minuts 55,8 Mb




divendres, 2 d’agost del 2019

Nou article sobre La Sala i el Tinell i l’ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme (s. XV-XVI)

El passat dissabte 6 de juliol de 2019 va tenir lloc a la sala d’actes del Museu al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació de les actes de l’anterior simposi, celebrat el 2018, amb el títol «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». La presentació de la publicació va anar a càrrec de Benet Oliva, president del Museu-Arxiu, que glossà el contingut del llibre que ha estat patrocinat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. 


A finals del s.XV la majoria de les parròquies del Baix Maresme van aconseguir de forma definitiva el privilegi de poder constituir un consell municipal. Aquest nou òrgan de gestió va estar configurat per diversos càrrecs o síndics, els membres dels quals provenien d’una sèrie de famílies de pagesos benestants del terme. 
El nou estatus social assolit va exigir que aquest poder es visualitzés de forma externa en els diferents espais freqüentats. En primer lloc, les primeres reunions del consell es realitzaven a la parròquia a toc de campana. Calia renovar la vella fàbrica romànica i substituir-la per un nou edifici gòtic més ampli i luxós que representés aquest nou poder i permetés sebollir en capelles privatives els membres d’aquestes famílies que ostentaven el poder local. Per altra banda, les masies, a banda de ser espais de treball agrícola, esdevindran petits palauets i seran embellides les façanes amb finestrals gòtics i es dotaran de la Sala (amb el tinell) com espai representatiu del fast familiar. També assenyalaran els límits jurisdiccionals municipals erigint creus de terme i renovaran el mobiliari litúrgic ja en estètica del renaixement a la segona meitat del s.XVI.

Per baixar en pdf el contingut de tot el llibre de les actes sencer: Premeu aquí
Benet Oliva, President del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt presentant les actes del Segon Simposi In Maritima on hi ha publicat l'article. [Fotografia S.Cabrespina]
Públic assistent a la presentació de les actes del Segon Simposi In Maritima on hi ha publicat l'article. [Fotografia S.Cabrespina]

dimecres, 24 de juliol del 2019

Presentació de les actes d’In Marítima 2018 i de la temàtica del 3 Simposi del 2020


El dissabte 6 de juliol de 2019 va tenir lloc a la sala d’actes del Museu al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació de les actes de l’anterior simposi, celebrat el 2018, amb el títol «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». La presentació de la publicació va anar a càrrec de Benet Oliva, president del Museu-Arxiu, que glossà el contingut del llibre que ha estat patrocinat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. 
Per baixar en pdf el contingut de tot el llibre de les actes sencer:Premeu aquí

En el marc de la presentació de les actes, Joaquim Graupera, director del simposi, va fer la presentació i la crida d’articles pel tercer In marítima. Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, que se celebrarà el proper mes de juliol de 2020. Aquest nou simposi es centrarà en el tema de la mort a l’edat mitjana al Maresme amb el títol «Omnia mors aequat. El món de la mort al Maresme medieval». 

L’acte, coincidint en els 20 anys de celebració de trobades medievalistes del Maresme, va tenir una part dedicada a parlar dels orígens d’aquesta trobada medievalista. En aquest sentit va intervenir Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal de Mataró que parlà de 20 anys d’aquestes trobades (1999-2019). En la primera etapa de les mateixes es van organitzar sota l’aixopluc del Grup d’Història del Casal i coordinades també per Joaquim Graupera. Tenien el títol genèric de «Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme» i van tractar diversos temes monogràfics amb la participació de diversos ponents i comunicacions, les actes de les quals van ser editades posteriorment. En la segona etapa, ara sota la cobertura de l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval, van canviar el títol pel de «In marítima. Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval». Vellvehí va destacar l’afany de fer comarca, de revalorar el patrimoni medieval del Maresme i la innovació constant en ca edició, introduint novetats com els debats on line de forma pionera. La temàtica de les diferents edicions ha anat variant en el tema central de les jornades: 

El centre de l’acte va anar a càrrec de la Dra. Francesca Español, de la Universitat de Barcelona, amb la conferència «La memòria del llinatge: capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica» que preludià el tercer simposi i que formarà part del volum de les actes corresponents. En la xerrada la Dra. Francesca Español va introduir el fenomen de com a partir de Jaume II el just (1267 - 1327) i de Pere III el Cerimoniós (1319 -1387), la monarquia catalano-aragonesa va introduir a Catalunya el concepte de sepulcre monumental per perpetuar la memòria del llinatge. La idea inicial va agafar com a model les tombes sicilianes de la catedral de Palerm que Jaume II va conèixer directament. El model es va fer servir en les tombes del mateix Jaume II i de la del seu pare Pere II el Gran (1240 – 1285) a Santes Creus. El gran desplegament però va anar a càrrec de Pere el cerimoniós que va dissenyar el monestir de Poblet com a edifici per contenir les despulles dinàstiques de la monarquia catalano-aragonesa. La Dra. Español va explicar com aquesta pràctica es va anar reproduint en tombes de membres de la jerarquia civil i eclesiàstiques en diferents edificis religiosos de Catalunya. 
Per acabar l’acte, es donà pas a la inauguració de l’exposició «Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física» a càrrec d’Enric Ortega, director del Museu-Arxiu i la cap de cultura de la Diputació de Barcelona. L’exposició explica com es vivia i moria a l’edat mitjana i tracta diferents aspectes de la vida a través de l’estudi de les restes humanes procedents de diferents jaciments de Catalunya. La mostra és una coproducció del MAC i la Diputació de Barcelona. L’exposició ens apropa a les condicions de vida de l’època medieval a través de l’estudi de les restes d'esquelets localitzades en jaciments arqueològics dels segles VIII al XV, bàsicament situats a la Catalunya Central. L’exposició explica com vivien i morien els nostres avantpassats de l’edat mitjana i aprofundeix en diferents aspectes de la seva vida a partir de la utilització de diverses tècniques de l’antropologia física –la ciència que estudia les restes òssies– i la paleopatologia –la ciència que estudia les malalties que van patir persones o animals del passat.
Presentació de les actes del II Simposi d' In Maritima del 2018  càrrec de Benet Oliva [Fot.S.Cabrespina]
Jaume Vellvehí, president del GHC, ressenyant els 20 anys de trobades medievalistes del Maresme [Fot.S.Cabrespina]
Presentant el contingut del proper III SImposi (2020) sobre el tema de la mort a l'edat mitjana [Fot.S.Cabrespina]
La Dra. Francesca Español durant la seva conferència «La memòria del llinatge: capelles funeràries i sepulcres monumentals a la Catalunya gòtica» [Fot. S.Cabrespina]
Enric Ortega, director del MAVD durant la presentació de l'exposició "Ossos"  [Fot. N.Gómez]
Visita a l'exposició "Ossos" [Fot. Dip. de Barcelona]