Els masos medievals Tria de Mata i Tria de Valldeix a la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins.

El passat dissabte 23 de novembre de 2019 a partir de les 5 de la tarda, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, va celebrar la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins. Com cada any, els investigadors d’història del Maresme van presentar les seves comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic, etnogràfic, etc. En l’acte es van llegir els resums de les ponències, que enguany van ser 19, i es va facilitar el col·loqui entre assistents i comunicants. 

Aquest any sobre temàtica medieval del Maresme solament es va presentar la comunicació «Els masos Tria de Mata i Tria de Valldeix (Mataró) durant l’edat mitjana» de Dr. Enric Subiñà. 

En la mateixa sessió, es va presentar el volum, en paper, que conté el resum de les comunicacions de la XXXV Sessió del 2018. Les comunicacions completes es podran consultar a la pàgina web www.raco.cat. Aquesta edició inclou el meu article sobre «Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves» presentat a la XXXV Sessió d’Estudis de l’any passat.

Públic assistent a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins [Fotografia Laura Bosch]

Nou article sobre La Sala i el Tinell i l’ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme (s. XV-XVI)

El passat dissabte 6 de juliol de 2019 va tenir lloc a la sala d’actes del Museu al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació de les actes de l’anterior simposi, celebrat el 2018, amb el títol «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». La presentació de la publicació va anar a càrrec de Benet Oliva, president del Museu-Arxiu, que glossà el contingut del llibre que ha estat patrocinat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval. 

En aquesta apareix publicat el meu article sobre la Sala i el Tinell i l’ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme (s. XV-XVI)

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «La Sala i el Tinell. L’ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme (s. XV-XVI)». GRAUPERA, Joaquim (Coord). Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials. Actes del 2n Simposi In Maritima. Vilassar de Dalt: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura - Arxiu Comarcal del Maresme; Museu Arxiu de Vilassar de Dalt; Maresme Medieval. P. 147-170.

A finals del s.XV la majoria de les parròquies del Baix Maresme van aconseguir de forma definitiva el privilegi de poder constituir un consell municipal. Aquest nou òrgan de gestió va estar configurat per diversos càrrecs o síndics, els membres dels quals provenien d’una sèrie de famílies de pagesos benestants del terme. 

El nou estatus social assolit va exigir que aquest poder es visualitzés de forma externa en els diferents espais freqüentats. En primer lloc, les primeres reunions del consell es realitzaven a la parròquia a toc de campana. Calia renovar la vella fàbrica romànica i substituir-la per un nou edifici gòtic més ampli i luxós que representés aquest nou poder i permetés sebollir en capelles privatives els membres d’aquestes famílies que ostentaven el poder local. Per altra banda, les masies, a banda de ser espais de treball agrícola, esdevindran petits palauets i seran embellides les façanes amb finestrals gòtics i es dotaran de la Sala (amb el tinell) com espai representatiu del fast familiar. També assenyalaran els límits jurisdiccionals municipals erigint creus de terme i renovaran el mobiliari litúrgic ja en estètica del renaixement a la segona meitat del s.XVI.

Per baixar en pdf el contingut de tot el llibre de les actes sencer: Premeu aquí

Benet Oliva, President del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt presentant les actes del Segon Simposi In Maritima on hi ha publicat l'article. [Fotografia S.Cabrespina]

Públic assistent a la presentació de les actes del Segon Simposi In Maritima on hi ha publicat l'article. [Fotografia S.Cabrespina]

«Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn» a càrrec de Xavier Salicrú

El passat 16 de juny de 2019 va tenir lloc la «Passejada històrica solidària per Sant Genís de Palafolls i el seu entorn», a càrrec de Xavier Salicrú. Aquesta sortida va estar organitzada per la Creu Roja de l’Alt Maresme i forma part d’un seguit d’activitats que realitzen per aconseguir diners per a la seva tasca habitual. Les persones que es van inscriure a la passejada van haver d’abonar 5€, i a canvi, se’ls va lliurar una participació al sorteig extraordinari d’Or de la Creu Roja. 

Al llarg del recorregut es van anar explicant els elements més significatius del patrimoni de Palafolls. La caminada va començar a l’església parròquial de Sant Genís, i a partir d’aquí és van visitar les masies de l’entorn al nucli com Can Gibert o Valldejuli.

El petit nucli de Sant Genís està presidit per l'església homònima, la qual apareix documentada des de l'any 947, depenent del monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser refeta cap a l'any 1079, quan consta que va ser consagrada pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona. De l'obra romànica solament es conserva la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals, ja que va ser reformada altre cop a començament del segle XVI, en estil gòtic. 

La masia de Can Valldejuli és un dels altres elements significatius del poble de Palafolls. Es tracta d’un edifici de planta rectangular i teulada a dues aigües, amb una magnífica torre cilíndrica al costat. Ha estat molt restaurada, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord. Cal destacar el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó.

Xavier Salicrú és un historiador molt compromès en la divulgació del patrimoni i la història de Palafolls, especialment de Sant Genís, on ja ha fet d’altres visites guiades o rutes històriques en diferents àmbits de Palafolls i que hem referenciat.

Felicitats per aquesta iniciativa solidària !

Sortida de la caminada des de la parròquia de Sant Genís [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

Vista de la sagrera de la parròquia de Sant Genís des de Can Gibert [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

Explicacions a la masia de Can Florit [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

a

 Grup de participants a la caminada solidària [Fotografia Lluís Ferrer Guix]

Conferència sobre els molins de Vilassar al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt

El passat divendres 1 de febrer de 2019, a les 20 h., va tenir lloc, a la sala d'actes del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, la xerrada-col·loqui sobre es Molins de la Muntanya de Vilassar, a càrrec de Toni Marí, Josep Samon i Josep Vilademunt.[1]

El passat nadal, el pessebre monumental de Vilassar va tenir com a motiu central, el molí de Cuquet i el molinot, molins de la vessant vallesana de la Serralada Litoral. Aprofitant aquest fet el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt va organitzar aquest col.loqui per donar a conèixer i difondre aquests elements patrimonials.  

En Toni Marí, responsable del Centre de Documentació de Parc i va ser el primer a parlar. Va exposar la importància de l’aigua a la Serralada Litoral i va descriure el sistema de rieres de la part vallesana de Vilassar tot remarcant la importància dels boscos de ribera. El torrent de Cuquet, que irrigava els dos molins, pertany a la conca hidrogràfica del Besòs i aporta la seva aigua aquest riu, de forma intermitent, ja que el seu règim és pluviomètric i depen de les pluges ocasionals.

L'historiador Josep Samon, per la seva banda, va oferir una introducció sobre el desenvolupament tècnic que ha comportat la molta del blat per elaborar la farina des de l’antiguitat i va fer un repàs des dels primers molins manuals neolítics fins a sistemes basats en l’energia hidràulica o eòlica. 

El Molí de Cuquet, és un molí de roda hidràulica d'origen medieval, que per les seves necessitats de funcionament necessitava de bassa i pou per tal de donar força impuls a la roda hidràulica. Al 1656 Pau Cuquet va establir a Jaume Tey d'Hostalric perquè tingués cura del molí, el qual, poc a poc, anirà adquirint terres al voltant del mateix. L’antic mas Cuquet (avui cal Fuster) està, com el molí, dins l’actual terme de Vallromanes i es troba situat, al peu del torrent, al costat d’un aflorament granític que provoca un desnivell important per aprofitar la força de l'aigua per moure la mola. Serà el fill de Jaume Tey, Narcís Tey,  qui l’any 1693, va demanar permís per construir un altre molí més avall del molí de Cuquet, però aquesta vegada, dins el terme de Vilassar, el que avui coneixem com a Molinot. Aquest molí comença a funcionar l’any 1696, tal com queda documentat en la llinda de pedra del portal d'entrada, encara visible entre les runes. 

Josep Vilademunt, col·laborador de la secció de Ciències del Museu, va complementar la xerrada aportant dades sobre la vegetació a l’entorn del torrent de Cuquet, tot descrivint la producció de cereal i l'anàlisi del seu increment notable a finals el s. XVII. Aquest fet va ocasionar moments de creixement econòmic a la zona, fent necessària la construcció d'aquest segon molí esmentat. Finalment va descriure que la nissaga de moliners Tey es va establir a can Recoder de Plaça l’any 1929, emparentant amb la família Villar. Tota la documentació de can Villar donada al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt han permès reconstruir la cronologia i els esdeveniments que van marcar la intensa vida dels dos molins de la muntanya de Vilassar: el molí de Cuquet i el Molinot, claus per la interpretació de l'economia del territori del Vilassar històric.

Notes:

[1].- Voldria agrair  la  documentació i les fotografies lliurades per l'Enric Ortega del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt per a la confecció d'aquest article.

Toni Mari en un moment de la seva exposició amb Josep Samon [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]

Molí d'en Cuquet [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]

Carcabà del molí d'en Cuquet  [Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt]

Conferència sobre la masia de Can Coris de Sant Cebrià de Vallalta a Arqueonet

El passat dimarts 22 de gener de 2019, a les 18.30h., a les aules d’Arqueonet (C/ Sepúlveda 79 - 08015 Barcelona), va tenir lloc la conferència de Ferran Montasell «La masia catalana de Can Coris, la Història a través d’una casa d’origen medieval». 

L’autor, Ferran Montasell Benítez, és actualment un estudiant del Grau d’Història a la Universitat de Barcelona i en la conferència va exposar el contingut del treball de recerca de batxillerat que va presentar el curs 2013-2014 mentre era estudiant del batxillerat humanístic a l’Escola Pia de Calella i que havia tingut com a tutora a la professora d’història Anna Sitjà. 

Aquell curs, el treball va optar al 11è Premi Terenci Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat organitzat conjuntament pel Grup d’Història del Casal i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró i en el que va obtenir, de forma excepcional, una menció especial. 

A la xerrada sobre la Masia de Can Coris (Sant Cebrià de Vallalta), Ferran Montasell va resseguir la història d’aquesta masia i els canvis que ha viscut aquest casal des de l’època medieval fins l’actualitat, tant pel que fa a nivell arquitectònic, com pels personatges que hi van habitar, sense descuidar de fer esment a l’impacte de diversos fets que ha viscut la vila i la masia, com ara el caciquisme o la guerra civil. 

Aules Arqueonet

L’origen de l’edifici es remunta al s. XV quan la família Raüll es va assentar a Sant Cebrià de Vallalta i en va construir la primera masia. Aquesta, al s.XVI, va passar a les mans de la família Coris provinent d’Arenys de Mar, els qual la van reformar i és en aquests moments que va adquirir l’aspecte monumental que ha conservat fins avui dia. De l’edifici, en cal destacar, els magnífics finestrals d’estil gòtic que converteixen a Can Coris en una de les joies del poble a nivell patrimonial. 

Arqueonet, l’associació organitzadora de la conferència, amb la qual hem col·laborat diverses vegades, és una entitat de serveis culturals especialitzada en la divulgació de les grans civilitzacions de la història, així com de la cultura i l’art en general. El seu objectiu és aproximar-nos a aquestes temàtiques mitjançant tot tipus d’activitats com xerrades, cursos, tallers, visites guiades, sortides i viatges culturals, impartits per grans professionals de reconegut prestigi. Les seves activitats es caracteritzen per la forma dinàmica i amena d’impartir els coneixements sense descuidar el rigor històric; buscant l’empatia i la participació del públic afavorint d’aquesta manera una més àmplia assimilació dels conceptes i un major gaudi en les activitats. 

Per a més informació:

• Lliurament del premi Thos i Codina a Ferran Montasell
• Web d’Arqueonet

Ferran Montasell recollint la menció a l'11è Premi Thos i Codina  [Fotografia GHC]

Presentació d’un nou llibre sobre les masies de Palafolls

El passat diumenge 20 de gener de 2019, dins el marc de les festes de Sant Sebastià, es va presentar a Sant Genís de Palafolls el llibre de Xavier Salicrú Siscart «Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent, segles XIV-XX», el qual es pot recollir al consistori gratuïtament.

L’acte va tenir lloc a les 11h del matí al local de les antigues escoles de Sant Genis amb la presència de l’autor i de la regidora i 1a Tinent d´Alcalde de l’Ajuntament de Palafolls Mª Dolores Agüera i Martín que va presidir l’acte. 

Aquest llibre s’emmarca dins les Festes de Sant Sebastià que recorden la protecció del sant davant la pesta. L’any 1652, els vilatans de St. Genís de Palafolls, desesperats pels estralls que feia la pesta arreu de Catalunya, van recórrer a la protecció divina i van invocar l’ajuda dels sants protectors; Sants Fabià i Sebastià amb la intenció que els protegís davant la ”pestilència i el mal contagiós”. A canvi de la curació, el poble de St. Genís oferia renovar el vot cada any amb misses i processons en el seu honor. Una promesa que toca renovar aquest cap de setmana. Acabada la presentació del llibre, a les 12.30 h., es va celebrar un ofici solemne a la parròquia de Sant Genis i es va procedir a la renovació del vot de vila vers els sants protectors. 

De fet, el llibre, que encara no havia sortit de la impremta, ja va ser presentat el passat dimecres 26 de desembre de 2018, en el marc del Concert de Sant Esteve, que es va celebrar al Teatre de Palafolls i havia de ser l’obsequi que l’Ajuntament havia de repartir als vilatans per les festes de Nadal.

L’estudi «Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent, segles XIV-XX», és una recerca de la història de les masies que havien existit i algunes encara existeixen a la zona que actualment és el municipi de Palafolls. Es tracta d’un recull de més de 160 masies que es presenta com una continuació de l’anterior publicació «Cases amb eixida i hort, aproximació als orígens urbans de Palafolls. Segles XVI-XX», una obra que se centrava llavors en les masies dels dos nuclis palafollencs de les Ferreries i Sant Genís. Aquest llibre del mateix autor es va presentar ara fa dos anys.

Per a més informació – Ràdio Palafolls - Programa 27 de desembre de 2018

Públic assistent a l'acte [Fot. Joaquim Graupera]

La regidora i 1a Tinent d´Alcalde de l’Ajuntament de Palafolls Mª Dolores Agüera i Martín presentant l’acte. [Fot. Joaquim Graupera]

Xavier Salicrú en un moment de la seva intervenció [Fot. Joaquim Graupera]

Xavier Salicrú signant llibres al final de la seva intervenció [Fot. X.Salicrú]

Presentació a Mataró del llibre sobre la família Vallmajor de Dosrius.

El passat dijous 5 de juliol de 2018 a les 18.30 h va tenir lloc la presentació del llibre «Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l’edat mitjana i l’època contemporània» a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró (carrer Palau, 32 de Mataró). L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Mataró, l’Ajuntament de Dosrius i el Consell Comarcal del Maresme.

L’acte va ser presentat pel Sr. President de l'Arxiu COmarcal del Maresme, Alexis Serrano i van intervenir Marc Bosch, alcalde de Dosrius; els autors Dr. Enric Subiñà, Dra. Alexandra Capdevila i l’historiador Josep Ramis i un representant de la família Vallamjor. 

 Aquesta presentació formava part dels actes de commemoració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.

L’objectiu evident de l’activitat era donar a conèixer el treball que recull la història d’una família notable del Dosrius de l’època medieval i moderna que en alguns moments es va poder permetre enfrontar-se als feudals de Castelldosrius. Una família potent que la historiografia defineix com a "pagesos grassos", els quals malgrat que s’integraven dins el grup de la pagesia, havien acumulat patrimoni rústic punyent i un poder econòmic notable. 

Aquesta monografia és fruit del treball coordinat entre l’Arxiu Comarcal del Maresme , el Consell Comarcal. El llibre de format miscel·lani, ja havia estat prèviament presentat a Dosrius, el passat dissabte 21 d'abril de 2018. El fet de que en època contemporània establissin la seva residència a Mataró feia obligat una segona presentació a la capital del Maresme.

Enric Subiñà, Alexis Serrano, Marc Bosch, Alexandra Capdevila i Josep Ramis [Fotografia ACM]

Públic assistent a l'acte [Fotografia ACM]

Parlament de Marc Bosch, Alcalde de Dosrius [Fotografia Quim Graupera]

Parlament final amb l'agraïment de la família Vallmajor [Fotografia Quim Graupera]

II Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials».

El passat dissabte 30 de juny de 2018 va tenir lloc el II Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval dedicat enguany als «Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials». L’acte va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca can Manyer (Plaça Martí i Pol, 6 de Vilassar de Dalt) . Aquestes Segones Jornades han estat organitzades per Maresme Medieval , el Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt i l’Arxiu Comarcal del Maresme amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, la Diputació de Barcelona i la Biblioteca can Manyer de Vilassar de Dalt i ha comptat amb una seixantena d’inscrits. 

Les Jornades es van iniciar amb unes paraules de benvinguda per part dels organitzadors. Van intervenir el regidor de Promoció de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt Sr. Benet Oliva, el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme Sr. Alexis Serrano i el director del Simposi Dr. Joaquim Graupera. 

Benet Oliva; Alexis Serrano i Quim Graupera en el moment de la presentació del Simposi.

Tot seguit, es va procedir a la lectura de les ponències marc del segon simposi. Cal recordar, que pel juliol del 2017, en la presentació de les actes del primer Simposi, la Dra. Coral Cuadrada (URV) va presentar la primera de les ponències marc “Masos i masies: estat de la qüestió i vies de recerca”, que ens oferia un punt d’arrencada per a aquest segon simposi, ja que es van definir les línies d’investigació que s’han donat i es poden donar sobre aquest tema. 

Xavier Soldevila i Temporal, Associació Història Rural de les Comarques Gironines, ens va oferir la segona ponència marc amb el títol « Els masos a la Marina de la Selva entre el 1200 i el 1500» on va dibuixar diversos temes de l’estat de la qüestió referents als masos i masies de l’Alt Maresme.

Presentació de la ponència «Els masos a la Marina de la Selva entre el 1200 i el 1500» deXavier Soldevila

Seguidament després de la pausa pel cafè, el Dr. Pere Benito i Monclús de la Universitat de Lleida i col·laborador del Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, va oferir la tercera ponència marc amb el títol «El mas català com a estructura senyorial: canvis i continuïtats al llarg de l’Edat Mitjana» amb la qual va dibuixar l’estat de la investigació dels masos i masies actualment amb uns estol d’exemples dels masos del Baix Maresme. 

Ponència «El mas català com a estructura senyorial: canvis i continuïtats al llarg de l’Edat Mitjana» a càrrec de Pere Benito

Tot seguit es va procedir a la lectura de les comunicacions amb la pausa de dinar pel mig.

Les comunicacions presentades es van agrupar en tres àmbits amb una durada de 15 minuts per cada una d’elles. El primer bloc va contenir les comunicacions que feien referència a les eines metodològiques i documentals per l’estudi dels masos i les masies al Maresme. Es van llegir dues comunicacions: «Els documents patrimonials custodiats a l’Arxiu Comarcal del Maresme: estat del tractament i possibilitats d’estudi», a càrrec de Alexis Serrano i Alexandra Capdevila i «Els mapes de patrimoni cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme», a càrrec de Maria del Agua Cortes. 

El segon bloc va tractar sobre masos i masies d’un territori o un àmbit geogràfic concret que feien referència a tot el Maresme o a una població concreta. Dins aquest àmbit es van presentar tres comunicacions: «La Sala i el Tinell. L'ennobliment decoratiu de les masies post-remences al Baix Maresme» (s.XV-XVI), a càrrec de Joaquim Graupera; «El mas a Argentona als segles XIII-XIV», a càrrec de Enric Subiñà i «Arrels històriques dels masos a Sant Martí d'Arenys», a càrrec de Josep M. Armengol. 

Els autors de les comunicacions per ordre de lectura 

El tercer i últim bloc va agrupar les comunicacions que tractaven masos i masies singulars amb una forquilla cronològica des de l’antiguitat tardana fins el s.XVI. Les tres que es van defensar varen ser: «L'edifici octogonal tardoantic de can Ferrerons (Premià de Mar, Maresme»), a càrrec de Ramon Coll i Marta Prevosti ; «Els Verivol de Cabrils, un rar cas de doble servitud», a càrrec de Benet Oliva i «La torre de guaita de la masia de can Ratés. Intervenció de conservació-restauració», a càrrec de David Mallorquí. 

Un cop acabada la sessió acadèmica els assistents van participar en la inauguració de l’exposició «Ramon Llull i l’encontre entre cultures». Una mostra que ofereix un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí on es destaca el diàleg que va mantenir amb el món musulmà. Aquesta exposició impulsada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà i l’Ajuntament de Vilassar posa en relleu la importància de la figura de Ramon Llull com un dels erudits més importants del Mediterrani. La benvinguda, davant una vuitantena de persones, va anar a càrrec del Sr. Semén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMED, de la Sra. Coral Cuadrada directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) que remarcà la importància de l’Arxiu com un dels fons patrimonials més destacats del nostre país. Els parlament els va tancar el Sr. Xavier Godàs, alcalde de Vilassar, felicitant-se perquè Vilassar de Dalt pugui acollir una mostra d’aquetes característiques. En acabat, els assistents van poder fer una visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada. L’exposició, que ocupa les dues sales d’exposició del Museu Arxiu, reprodueix pergamins inèdits del fons Llull, i mostra d’una manera molt gràfica l’encontre entre cultures que representava la Mediterrània e l’època de Ramon Llull. La mostra es podrà visitar des del 30 de juny al 7 d’octubre de 2018. 

L'exposició, coorganitzada amb l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà i amb el patrocini de l’Obra Social “la Caixa”, inclou per primer cop una selecció – en facsímil – de 18 manuscrits del fons documental de la branca barcelonina de la família Llull, procedents de l’AMSMB. 

L'exposició, que l'IEMed va fer itinerar des del 2007 i que ha visitat capitals com Rabat, Alger, Tunis, Barcelona, Brussel·les o Roma, va ser una exposició destacada de l’Any Llull el 2016. La mostra, que constitueix un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí, on es destaca el diàleg que va mantenir amb el món musulmà, a través d'il·lustracions, textos i audiovisuals interactius, s'enriqueix en aquesta ocasió amb la col·laboració de l'AMSMB. Així, a Vilassar de Dalt s'hi poden veure manuscrits - en facsímil- procedents de l'Arxiu que permeten també documentar-se sobre altres aspectes de la família de Ramon Llull, així com els seus interessos per Mallorca, Sardenya o València. Entre les peces exposades, hi ha un facsímil del testament original de Ramon Llull del qual s’hi pot llegir una transcripció realitzada per l’historiador i teòleg Fernando Domínguez i la seva traducció al català de la mà de Lluís Cifuentes, filòleg associat a la Universitat de Barcelona (UB).

Parlament del Sr. Semén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMED,

Parlament de la Sra. Coral Cuadrada directora de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) 

Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.

Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.

Visita guiada a càrrec del Comissari de la mostra el Sr. Albert Soler i de la Dra. Coral Cuadrada.

Tres comunicacions sobre el Dosrius medieval a la Jornada ”Duos Rios”

El passat dissabte dia 4 de febrer de 2017 va tenir lloc a Dosrius la I Jornada d’Estudis Locals Duos Rios, amb la voluntat de promocionar la historiografia sobre la vila i fornir de material publicable a la revista Duos Rios núm. 3 que sortirà publicada pel Sant Jordi vinent.

L’acte que va tenir lloc a la Sala de Plens de l’Ajuntament va estar organitzada per l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal de la població i per presentada per l’alcalde Marc Bosc i per les arxiveres Neus Alzina i M. Àngels Jubany.

En  aquestes Jornades s’hi van presentar fins a quinze comunicacions sobre temes diversos de les quals tres anaven sobre temàtica medieval:

• Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos. d’Enric Subiñà Coll, que no va poder assistir a la lectura de la comunicació. En la seva comunicació va analitzar la dependència de la gent de Dosrius amb els Cartellà, castlans i senyors del castell. En el fogatge de 1378 hi consten  42 focs dels quals 25 eren de Dosrius i 17 de Canyamars. Aquesta població es va veure reduïda en un 30 % en el fogatge del 1497. Subiñà rastreja a la documentació, la vinya com a cultiu habitual, seguit del cereal i la horticultura i de la ramaderia hi destacava l’ovina. Les masies de Dosrius eren de dimensions mitjanes habitualment amb més d’una planta i sovint una quintana tancada amb murs.
• El Castell de Dosrius a partir de l’inventari de 1315 d’Elvis Mallorquí Garcia. El 1315, Agnès, vídua de Bernat de Cartellà va ordenar que es redactés l’inventari dels béns mobles i immobles del seu marit que feia poc que havia mort. A banda de totes les propietats, en l’inventari apareixen descrites les estances del castell amb tot el que contenien. L’objectiu de la comunicació va ser la de presentar de forma resumida i ordenada aquesta informació.
• Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana presentada per mi mateix. L’objectiu d’aquesta comunicació va ser les de mostrar les parròquies romàniques conservades en el baix Maresme que van ser reformades en època gòtica afegint a la nau romànica una capella presbiterial i diverses capelles laterals en estil gòtic. Aquestes obres de renovació les tenim documentades a les parròquies de Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera, Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana. En la majoria de casos seran obertes capelles laterals en els murs romànics amb la voluntat de constituir una capella devocional privativa dels seus promotors amb funcions de capella funerària.

Des d’aquí felicitem als organitzadors per aquesta magnífica iniciativa que un cop més va donar ocasió per debatre sobre aquest temes del nostre passat.

Per a més informació: Programa de la Jornada

Presentació de les Jornades a càrrec del Sr. Alcalde Marc Bosc, amb Neus Alzina i Ramon Coll, autor de la primera comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]

Públic assistent a la Jornada [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]

Elvis Mallorquí en laa lestura de la seva comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]

Moment de la lectura de la meva comunicació [Fotografia: Ajuntament de Dosrius]