dijous, 29 de maig de 2008

La capella preromànica de Sant cristòfol de Cabrils.

En el sector meridional del municipi, proper a Vilassar de Mar, es situa el veïnat del sant Crist de Cabrils que conserva la major part del patrimoni medieval del terme. El veïnat esta format per varies masies, com la de Ca n’Amat, Can Vives i Can Carbonell, i en el centre del mateix hi ha edificada la capella preromànica de Sant Cristòfol. El primer esment que trobem del temple es de l’any 1037 quan apareix en les afrontacions, d’un terreny posat en venda. En el 1395 s'esmenta que a la capella hi havia un donat, anomenat Pelegrí Catà, que va fer testament. Al llarg dels s.XIV i XV, són nombroses les referències en quan a donacions i deixes testamentàries per l’església de Sant Cristòfol. L'any 1778 va crear-se la nova parròquia de Cabrils segregant-la de Sant Genís de Vilassar. Així la església de Sant Cristòfol va passar a dependre de la parròquia de la Santa Creu de Cabrils. En el s. XX es creia que la seva construcció de la capella es podia datar en el s. XVIII, degut al seu aspecte abarrocat, però un estudi de Marià Ribas de l'any 1932, va donar a conèixer per primera vegada la història i descripció de l'edifici que va ser catalogat com a temple mossàrab. Aquest escrit, va portar a un estat d'opinió favorable a creure del màxim interès retornar-la al seu primitiu estat. Per aquest motiu es va crear, l'any 1949, una Junta de Restauració. Les obres es van efectuar l’any 1953 i van consistir en treure tot el que pertanyia a èpoques posteriors. L'església és molt interessant ja que representa un dels pocs edificis preromànics del segles IX i X de la comarca íntegrament i en bon estat de conservació. La nau és rectangular (8'80 x 2'95 mts) i s’encaixa amb un absis de planta quadrada (2'75 x 2'47 mts) unit per un arc triomfal en forma ultrapassada o de ferradura. A la volta es conserven les empremtes de l'encanyissat de la cintra. La porta primitiva d'ingrés estava situada al costat lateral dret i aparegué amagada pels arrebossats posteriors. La porta es tancava amb una gruixuda tranca de fusta corredissa que s'amagava dins la paret. Aquesta característica es pot relacionar amb el descobriment d'un hipogeu que comunicava la capella amb la masia de Can Vives construïda al seu costat. A la paret frontal de l'absis s'obria una de les finestres amb volta ultrapassada i que també havia estat aparedada. Conserva també l'empremta de l'encanyissat de les cintres. Una segona finestra estava situada a la paret lateral dreta de l'absis. En l'actual façana principal es conserva una finestra geminada, aguantada per una columneta romana. Com a paral·lels és podrien esmentar molts altres edificis preromànics, doncs les característiques tant en planta com en els elements d’alçat són força constants. Per una banda, en planta, retrobem aquesta estructura d’absis de planta trapezoïdal, amb forma de rectangle irregular, amb les obertures a llevant i a migdia com els casos dels absis de Sant Nicolau de Sabadell, Sant Martí de Joval (Solsonès), Sant Esteve de Caulès Vell (La Selva) tant sols per a citar-ne alguns exemples. En alçat, respon al model més difós d’esglésies pre-romàniques del s. X, com els casos de Baussitges (Alt Empordà), Sant Martí de Fenollar (Vallespir), entre d’altres.



Bibliografia
  • Buron, Vicenç: Esglèsies Romàniques Catalanes. Guía, Artestudi Edicions, 1980, pág. 205
  • Barral, Xavier: L'art pre-romànic a Catalunya, ed.62, Barcelona 1981, pàg.251.
  • Ferrer i Clariana, Lluís: "Advocació i evolució històrica del temple de Sant Cristòfor", a La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils, Mataró 1960, pàg 16-35, (Obra de Sant Francesc, I).
  • Ferrer i Clariana, Lluís: La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils, Mataró 1963, pàg. 10-13, (Obra de Sant Francesc II) .
  • Graupera, Joaquim: “Sant Cristòfol de Cabrils” a Catalunya romànica. Vol.XX. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992.Pàgs. 483-485
  • Graupera, Joaquim : L'arquitectura religiosa prerromànica i romànica en el Baix Maresme. Vol.II. Monografies, La Comarcal Edicions, 2002, pags. 46-50
  • Pladevall, Antoni : Catalunya Romànica. Guies comarcals, vol. 18, Enciclopèdia Catalana, 2002, pág. 153
  • Prevosti, Marta: "Sobre l’església pre-romànica de sant Cristòfor de Cabrils", a Muntanya, núm.719, Barcelona març 1982, pàg. 38-40.
  • Ribas, Marià: "Característiques de la capella i com s'ha fet la restauració", a La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Mataró,1960, pàg 5-15, (Obra de Sant Francesc, I)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En moltes esglésies preromàniques solia haver-hi dues portes una al costat sud i una altra a la banda nord, una mica més estreta. Aquesta porta nord sol donar a un petit espai quadrat, just davant del presbiteri -en algún lloc he llegit el mot "transsepte" per definir-lo, però no crec que tingues aquesta funció- separat de la nau per una mena de "iconostasi" tot i que també estava separat del presbiteri per una altra barrera.
Personalment, poso aquest espai amb relació a la processó inicial de la celebració, quan els fidels portaven les ofrenes pel moment de la consagració. Aquest espai és l'idoni per trobar-se el clergat i el poble portador de les ofrenes i que aquest no entri en lloc sagrat, alhora que fa de "pantalla" es a dir d'iconostasi, donat que dificulta la visió del fidel en el moment secret de la consagració.
Pel que expliqueu, segurament no s'ha fet una excavació arqueològica de l'església i el seu perímetre que ens pogués aportar més dades sobre si en aquesta església de St. Cristòfol de Cabril també hi havia aquest espai.

Quim Graupera ha dit...

Amb la restauració del temple també es va portar a terme una excavació arqueològica dirigida per l'arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, tant en el seu interior com en el exterior. L'excavació va deixar palès que no hi havia cap mena de rastre constructiu anterior, malgrat trobar varis fragments de ceràmica romana, fragments de tegules, ímbrix i àmfores.
Aquestes restes romanes es poden relacionar segons Marià Ribas amb el portal antic de l'església, descoberta en les obres de neteja i que son semblants a altres edificis romans.
Un altre element arquitectònic que es pot relacionar amb l'època romana es la columneta de marbre blanc que figura com a peça central de la finestra geminada de la façana principal. Marià Ribas creu també que per la construcció es van aprofitar materials romans. Pel que fa a l'excavació exterior van identificar les restes d'una villae, a uns 50 mts. de la capella i restes de enterraments romans amb tegules.

Els resultats de l'excavació van ser publicats a RIBAS I BERTRAN, Marià: El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Caixa d'Estalvis Laietana., Mataró, 1975.(Premi Iluro, 24). pàg.12

Anònim ha dit...

Hauríes d'anar a veure la capella de
Santa Fe dels Solers (segle VIII) que está a Vilartolí terme municipal de Sant Climent de Sescebes. Dins de la nau hi ha una llosa amb unes inscripcions. Veig que ets un crak en el tema medieval. Salutacions.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...