dissabte, 27 de setembre de 2008

Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday, dos mataronins a la recerca del romànic

Acabat de formar l’Institut d’Estudis catalans l’any 1907, es va iniciar un dels projectes que tindria més transcendència per l’estudi del romànic. Entre l’agost i el setembre del mateix any, es va constituir una missió en terres pirinenques limítrofes amb l’Aragó dirigida per J. Puig i Cadafalch. En la missió hi van participar prestigioses personalitats, entre elles el conservador del Museu Episcopal de Vic Josep Gudiol, al costat de Josep Puig i Cadafalch, Guillem M. de Brocà, Josep Goday i Adolf Mas.
El passat 2007 al Museu Diocesà de Vic es va inaugurar l’exposició “
'Gilabertus. Un viatge decisiu a la descoberta del romànic'. Que describia aquest viatge i el seu significat.Segons figurava en la presentació de l’exposició, “De Tolosa els expedicionaris s'enfilaren a l'alt Pirineu per la vall de la Garona i visitaren la Vall d'Aran, per passar a la Vall de Boí i a la Ribagorça. En aquestes contrades documentaren a fons els temples antics i el mobiliari que contenien en fotografies, croquis i notes, els originals dels quals també es presenten a l’exposició, alguns d’ells de forma inèdita. La informació que obtingueren ha estat determinant per la reconeixença històrica de l'art romànic català i europeu, especialment pel que fa a la pintura mural i a l'escultura en talla, de la qual el MEV conserva el Davallament d’Erill, un del conjunts més importants de l’escultura romànica europea del s.XII”Dos dels protagonistes d’aquesta missió eren mataronins Josep Puig i Cadafalch (Mataró 1867 - Barcelona 1956) i Josep Goday i Casals (Mataró, 1882- Barcelona1936). Josep Puig i Cadafalch es va titular com a arquitecte el 1891 i va esdevenir l’autor d'una producció inicial molt destacada, formada per les cases dels Quatre Gats de Barcelona (1895-1896), el Cros d'Argentona (1898-1899) i les barcelonines Amatller i Macaya (1898-1900), la del baró de Quadras (1902-1904), can Serra (1902-1907) o la de les Punxes (1903-1905). D'estudiant es va integrar a la política catalanista i fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (1901-1905). El 1883 va encetar les recerques d'arqueologia monumental, centrades en l'art romànic i els seus precedents. El 1906 va emprendre la restauració de les esglésies de Sant Pere de Terrassa, simultàniament a la del temple de Sant Martí Sarroca. L'estudi que el va projectar internacionalment fins a fer-lo una autoritat europea fou L'arquitectura romànica a Catalunya, en col·laboració amb A. de Falguera i J. Goday. Membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans creat el 1907, fou l'impulsor la missió pirinenca realitzada aquell mateix any, en què també fou elegit diputat a les corts espanyoles per la Solidaritat Catalana. Josep Goday i Casals es va llicenciar com a arquitecte l’any 1905 i es va formar com a deixeble de Puig i van construir junts, l’any 1909 l'església neogòtica del Cor de Maria a Buenos Aires. També va col·laborar amb ell com a professor ajudant a la seva càtedra d'Història de l'Art i també va col·laborar amb Puig i Cadafalch i amb Antoni de Falguera en la redacció i publicació del llibre L'arquitectura romànica a Catalunya (1909-1919). A banda d'aquest treball i la seva participació en categoria d'agregat a la missió pirinenca de 1907, no es va dedicar més als camps de la història de l'art ni de l'arqueologia.Com podem observar des del Maresme a principis del s.XX, segurament amb l'empenta investigadora iniciada per l'Associació Artístic Arqueològica Mataronina van aparèixer estudiosos de l’art medieval amb una reconeguda trajectòria professional.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...